Google Buzz s'incorpora a GMail i ofereix pràcticament les mateixes possibilitats que Facebook o Twitter, amb el segell de Google i integració amb telèfons mòbils.

Apple ha presentat oficialment el seu ordinador en forma de "tablet": l'iPad. Sense fils, amb teclat tàctil en pantalla, i amb la imatge que caracteritza Apple.

Algú pot explicar alguna cosa?

Un bon dia uns brètols van rascar la façana d'un edifici. Vaig anar a l'Ajuntament, a Urbanisme. Vaig demanar que calia fer per repintar els dos metres de façana. Una funcionària, que dubto que haguès vist mai un pot de pintura, em va treure un paper de 4 còpies, on havia d'escriure, el color, el pressupost, la llicència d'activitats, planell i un grapat de xorrades més. Li vaig dir: "M'ho pinto jo, són dos metres". "Doncs qui et vengui la pintura que et firmi com a constructor amb llicència". La façana està per pintar. Amb aquesta premissa, algú em pot explicar com poden caure torres d'alta tensió i que el govern permeti que es cobrin rebuts i dèficits tarifaris? Algú pot explicar què hi fa Montilla a la seu d'Endesa sense l'acompanyament d'una unitat de detenció de Mossos d'esquadra? I encara hi ha passerells que dubten de les dades de l'OCDE.

Les patents i el programari

La demanda d'Apple a HTC parla de patents com la del «desbloqueig d'un telèfon mòbil fent un gest sobre una imatge». Si comencem així, s'han acabat els mòbils tàctils. Tots menys l'iPhone.

"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)