Petits Camaleons, un deliciós festival sonor per a tots els públics

Ni les gotes de pluja –presents, però insuficients–, ni el cel tapat han pogut evitar que la primera jornada dels Petits Camaleons hagi estat un èxit que explica que l’auge d’aquesta mena d’esdeveniments sigui més que una realitat: una necessitat per a tota una generació que vol educar els fills en la música, en l’ambient d’escoltar i ballar, com a eina indispensable per a la formació pedagògica. I així, amb aquesta seriositat lúdica, ha estat entès arreu del país, amb festivals com el que es celebra aquest cap de setmana a Sant Cugat, amb ganes de consolidar una proposta que té un valor afegit.
 
En el cas dels Petits Camaleons, ningú pot dir que no compleix la premissa d'oferir música de qualitat per a un públic de totes les edats, amb el màxim respecte envers l’audiència. La primera jornada, celebrada aquest dissabte 3 d'octubre, ha permès gaudir d’uns escenaris plens i de gairebé vuit hores de música, d’activitats i de diversió per a tothom. De la primera a l’última tornada cantada pel micròfon, amb l’entusiasme que genera tenir un públic impagable, entregat i molt sincer.

Els Pets, la gran essència d'un festival com Petits Camaleons
 
El tret de sortida a la jornada no ha pogut ser millor, amb Els Pets al màxim –després del concert d'inici de gira de la nit anterior–, amb un Gavaldà que personificava l’essència dels Petits Camaleons –corresponsable, no ho oblidem, de l'excel·lent Minipop, a Tarragona–, entenent que toquen per a un públic menut, i que aquests són petits, però no rucs. Que busquen en la música allò que també busquem els “grans”. Per això, Gavaldà els tracta amb el màxim respecte, servit per una banda també exquisida i per un repertori de trenta minuts que repassa grans èxits d’un repertori d’on és difícil escollir. A còpia d’anys i feina, Els Pets s’han guanyat a pols poder triar sense rebaixar, en cap cas, l’exigència.
 
Potser no ha estat (gens) casual que la banda de Constantí comencessin el concert de dissabte amb una cançó que, quan va ser publicada, volia transportar-los a una maduresa desitjada, Un dimecres qualsevol. Instrumental, sense veu i sense Gavaldà, la tornada feia ressonar el “mentrestant vas tirant... esperant que canviïn els temps”. Sense dir-la, convertida en una fantàstica regressió a anys enrere, quan el grup maldava per trobar un discurs madur i creïble, Els Pets van tancar un cercle amb allò que eren i ja són: la referència d'una maduresa sense complexos, amb capes que fan apte per a tots els públics les seves cançons.
 
Cançons, ball i braços enlaire

Després de la introducció amb Un dimecres qualsevol, segueix tota una declaració de principis, que fa retronar la fantàstica ironia del moment i del lloc. “Vells amics i antigues núvies empenyent cotxets em diran que quan em caso i jo, somrient, diré que sóc massa jove per fer-me gran”, cantada mentre els nens i els pares boten d’alegria. A continuació, el vitalisme d’Estúpidament feliç, el single d’aquell gran disc que va ser Respira. Del darrer àlbum, L’àrea petita, sona Blue tack, la joia que els pares esperaven i que els nens han cantat, sense entendre potser una lletra plena de melangia, un concepte que per a molts és encara inèdit.
 
Però res importava, en aquell moment de gran èxtasi compartit entre adults i menuts. Les butaques de l’Auditori de Sant Cugat s’anaven buidant, perquè tothom era dret, fent pinya davant de l’escenari, botant al ritme que marcava Joan Reig, amb les mans enlaire i les goles afinades. Vespre va sonar com el que és, una gran cançó iniciàtica. Gavaldà, entre el públic, de peus a terra, emocionant amb les seves emocions, sent conscient de la grandesa d’haver fet que les seves cançons ja no siguin d’ell, sinó de la gent.

 En aquest sprint final no podia faltar Pantalons curts i els genolls pelats i l’energia d’XL, un dels hits recents que el grup encara segueix parint, disc a disc, amb la rematada final amb un Bon dia cantat, de principi a fi, pel públic, amb un escenari ple de nens de totes les mides i condicions. A fora, un cop satisfeta l’eufòria de l'entrada, el festival segueix a tot drap. Falta, encara, molt per gaudir i molt per ballar. L’organització va com un rellotge, amb els escenaris a ple rendiment i una proposta lúdica amb jocs per a nens, inflables, foodtrucks per a tots els gustos, carpes i racons per descobrir en un entorn de luxe.

Blaumut, Teràpia de Shock, Sanjosex o Senior, altres propostes de la jornada
 
El recorregut, ja fora de l’Auditori, mostrava l’actuació de Cris Juanico, ex-Ja t’ho diré, a la imponent i sudorífera Carpa Raluy. Un repertori de nous temes, tranquils i asserenats, que contrastaven amb les ganes de “marxa” dels petits. Més enllà, al Pati La Caixa, els més gambats gaudeixen del miratge pre-adolescent de Teràpia de Shock, amb decibels, soroll i el seu gran èxit, la balada Sense tu, famosa gràcies a Polseres vermelles, cantada a pulmó pel gran cor que configurava un públic entregat.
 
La resta d'escenaris, com l’Aula Magna o la Sala Simfònica, també han ensenyat altres maneres i camins, amb Lluís Coloma, Guillem Roma, el folk de Riu o Pearson. Un altre dels grans moments, especialment esperat pels progenitors més marxosos, ha estat el concert de The Crazycmos, de nou al Pati La Caixa, amb un repertori de versions que suposava el seu comiat com a grup. Altres propostes del dia han estat Ramon Mirabet, els celebrats Blaumut –amb un Pa amb oli que ha fet les delícies de l’Auditori–, Sanjosex, Coriolà, la Karaokesband Kids, Senior –en solitari– o Marion Harper. Sense oblidar els vuit concerts especialment dissenyats, prèvia inscripció, per a nadons.
 
Un èxit de públici de propostes per fer el tafaner –centrades majoritàriament als stands de l’entrada–, on es podia comprar tota mena d'estris i productes especialment dissenyats per a nens. En la jornada d’aquest diumenge s’espera que s’acabin superant els 4.500 espectadors de l’edició anterior, vist el bon ritme d’assistència i venda d’entrades. Entre les propostes destacades del dia trobem M-Clan, Els Catarres o Joan Miquel Oliver. Una oportunitat per seguir gaudint i educant en família.