La mida importa

| 24/05/2012 a les 19:30h
Arxivat a: Un salsassec amb bolets..., gastronomia, Salsassec
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/05/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'afició pels macarrons de l'àvia és inversament proporcional a la que tenim per les matemàtiques. És una regla bastant incontestable i cal buscar molt i molt per trobar l'excepció que la confirma: un nen que prefereix les interioritats de la cuina molecular de Ferran Adrià a la pasta italiana amb salsa de tomàquet faria el fet. És el cas del jove gal·lès Luke Thomas. Als quatre anys tombava per la cuina de casa enfilat dalt d'un tamboret i als dotze dedicava caps de setmana i vacances a millorar les habilitats per a la cuina d'avantguarda. Després de passar pels fogons del The Fat Duck de Heston Blumenthal, el xef del País de les Meravelles que cuinarà la primera hamburguesa in vitro, o d'estar a les ordres de Thomas Keller en un pop up de The French Laundry –un d'aquests restaurants temporals model bolet que últimament s'han posat de moda- Luke Thomas agafa ara el timó de la seva pròpia cuina al Luke's Dining Room. Aquest jove amb cara de nen ofereix un menú amb només 18 plats que buscar modernitzar –i prestigiar?- la cuina del Regne Unit. Tota una declaració d'intencions, podeu comprovar-ho en aquesta entrevista. I té només 18 anys!

El límit quan “x” tendeix a l'infinit podria ser un macarró de l'àvia! Hi ha un altre amant de la precisió que ha trobat el punt de contacte entre la trigonometria i la pasta italiana. En aquest cas és un arquitecte, Georges L. Legendres, autor del llibre Pasta by Design, un anàlisi matemàtic i molt visual del volum de 92 tipus de pasta classificada en un arbre evolutiu. Cadascuna inclou la seva equació, la representació gràfica i fotogràfica, i una proposta de salses a combinar. Podeu consultar-ne alguns exemples al New York Times. La idea va sorgir, segons explica l'autor, el dia que el Marco, un amic que també és arquitecte, el va convidar a fer uns espaguetis amb all. La deformació professional va convertir el fer sinònim de cuinar en un construir. Assegura que tot i la simplicitat inicial, la pasta més interessant matemàticament són els fagottini, i en tot el procés fins i tot ha creat una nova forma. Són els ioli, anomenats així per la seva filla, i són una espiral enroscada en sí mateixa, a l'estil d'una cinta de Moebius. Atenció: els que anàveu a l'examen de setembre, no cliqueu aquest últim enllaç buscant un còmic o agafareu mania als macarrons!

La pasta també és un món per a les lletres, més enllà de la sopa òbvia amb que enganyem als nens. Sense anar més lluny un llibre de cuina tan original com el de Georges L. Legendres i fins i tot més nutritiu. L'ha creat un estudi de disseny alemany, Korefe, i les seves pàgines són gastronomia al 100%. En diuen el veritable llibre de cuina, The Real Cookbook, i a cadascuna de les làmines hi ha les instruccions per fer una deliciosa lasanya que hauria fet les delícies del mateix Pellegrino Artusi. Aquest comerciant, a qui a Itàlia consideren el pare de la cuina moderna, és l'autor del clàssic receptari La scienza in cucina e l'arte di mangiare bene. És un volum centenari i necessari que només trobem a les llibreries en versió castellana. Algun editor entomaria el repte?

A França tenen nou president i nou forner oficial de l'Elisi. Si a François Hollande li han calgut dos diumenges de votacions, Sébastien Mauvieux ha hagut de fer la millor baguette d'entre les 169 que optaven al Gran Premi del Pa de París. Té 37 anys i un petit forn-pastisseria al número 159 del carrer Ordener de la capital francesa. D'aquest obrador, i durant tot un any, en sortirà el pa que abastirà el Palau presidencial, una tasca que, juntament amb un xec de 4.000 euros, és el premi del concurs. El Sébastien explica que l'any passat el pa li va quedar massa cru i aquest any l'ha deixat al forn una mica més. Voilà! La barra guanyadora feia 56 centímetres i pesava 270 grams. Preguntat pels periodistes, reconeixia que ell no és un gran amant de la baguette i que si a casa seva n'hi ha a l'hora de dinar és per la seva dona. Ell s'inclina més per altres coses: “És amb un flam que es pot jutjar un bon pastisser!”.

A París també hi ha un dofí deliciós, el bistrot del cuiner basc Iñaki Aizpitarte. Diuen que la paraula bistrot es va incorporar al francès a principis del segle XIX, durant les guerres napoleòniques, i que el culpables en són els mariners russos que entraven amb presses buscant menjar a les tavernes del port de Marsella: “Bistro, bistro!”, reclamaven. Fa temps que guardo aquest vídeo d'Oskar Alegria com una petita joia i crec que una festa de cuina i matemàtiques es un bon moment per lluir-lo. Són sis deliciosos minuts on gastronomia i arquitectura es donen la ma mostrant amb delicadesa la reforma del local d'Aizpitarte. Gaudiu-lo sense presses, que val la pena...



Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, via Twitter, a @annamurgadas.

P.D. Aquesta setmana a l'escola Joviat estan d'aniversari. Han fet 25 anys. Felicitats des del Salsassec! Un quart de segle no es fa cada dia...

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Que penita me dais. . . .
CATALONIA IS SPANAIR, 25/05/2012 a les 21:51
+1
-10
ME ALEGRO QUE LA PITADA AL HIMNO DE ESPAÑA Y AL PRINCIPE FELIPE OS SIENTE BIEN. OS LO MERECEIS.


OS LO MERECEIS PORQUE ULTIMAMENTE NO TENEIS NI UNA SOLA BUENA NOTICIA, CON LOS MALOS RESULTADOS DEL SNP DE ALEX SALMOND EN ESCOCIA, QUE PRACTICAMENTE DICEN ADIOS A CUALQUIER POSIBILIDAD DE INDEPENDENCIA ALLA, QUE OTEGUI NO PODRA PRESENTARSE A LAS ELECCIONES EN LAS VASCONGADAS, CON LA NACIONALIZACION DE LAS CATALANISISMAS CAIXACATALUNYA Y UNNIM , CON LAS DECLARACIONES MERIDIANAS CONTRA EL INDEPENDENTISMO Y EL PACTO FISCAL DE DURAN (UDC) Y NAVARRO (PSC), CON EL DESEO DE PUYOL DE CUMPLIR , COMO MINIMO, LOS 100 PARTIDOS EN LA SELECCIÓN ESPAÑOLA DE FUTBOL, CON LA SUPLICA D EMAS DE QUE ESPAÑA LE AYUDA A PAGAR LAS NOMINAS A FIN DE MES, CON LAS MAYORIAS ABSOLUTAS DEL PP EN ESPAÑA, VALENCIA Y BALEARES, CON LAS PREVISIONES DE QUE SOLIDARITAT (SI) DESAPARECERA DEL PARLAMENTO REGIONAL CATALAN Y QUE CIUDADANOS AUMENTARA SU PARTICIPACION HASTA TENER GRUPO PARLAMENTARIO PROPIO, ES QUE NO TENIAIS NI UNA SOLA ALEGRIA.

POR TODO ESO Y MUCHAS OTRAS COSAS SUCEDIDAS EN LOS ULTIMOS MESES, OS MERECEIS UNA ALEGRIA. DISFRUTARLA. . .. . QUE TARDAREIS MUCHO EN TENER OTRA. . . . .
Cataluña (hispaniola) is spanair
Quina pena fas..., 29/05/2012 a les 14:55
+1
-0
Una Catalonia hispaniolisada, solament pot far una causa: banca rota.

Hispania: lo sol país del mond, ont una Bankia s'arruina sens invertir ni haber speculat al temps de la construccion immobiliària!

Inversemblant, ans veridic.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El riu Sena al seu pas per París | ACN
Jordi Bes
01/01/1970
La capital francesa va remunicipalitzar el servei el 2010 amb el pretext que aquest subministrament "és un bé comú i no pot ser un negoci", relata la tinent d'alcalde Célia Blauel a NacióDigital | La capital catalana també es fixa en la mobilització popular que va dinamitar la privatització de Berlín, però no en el desenllaç, que ha acabat amb una indemnització milionària
Albiol, Cospedal i Sánchez-Camacho. | PP/Flickr
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
L'ex-alcalde de Badalona presenta una candidatura amb vicesecretaries per a Manuel Reyes, Esperança Garcia, Alberto Villagrasa i Antonio Gallego, entre d'altres | La nova executiva aplega totes les sensibilitats en joc dins de la formació
L'Abel Díaz al centre comercial Glòries, un edifici adaptat a les persones amb discapacitat | Jordi Jon Pardo
Cristina Capdevila
01/01/1970
A Catalunya hi ha més de mig milió de persones amb discapacitat que reclamen l'eliminació de les barreres en l'Any de l'Accessibilitat Universal | "No serveix de res que hi hagi ascensors si en arribar a l’andana, el metro o el tren no queda a la mateixa altura que el terra", reclama Lorena Blanco, membre d'Amputats Sant Jordi
Johan Cruyff i Danny Coster, a la Rambla l'any 1970 | ©Horacio Seguí/AFCB
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«El 1970 encara li quedaven coses importants a fer amb l’Ajax, guanyar tres copes d’Europa consecutives, per exemple, però ja sabia que el Barça era el seu destí. En blanc i negre lluminós se’l veu jove i feliç. Que maques són les fotos antigues»
Comiat de Johan Cruyff com a jugador del Barça | Arxiu EFE
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
La personalitat de l'holandès va impactar en la vida de molts culers, que es van entregar a l'obra d'un revolucionari, capaç de modernitzar el futbol dos cops, a la gespa i la banqueta
Nigel Farage, durant la campanya del Brexit. | UKIP
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
Nigel Farage assegura que "tenim una cinquena columna en els països europeus" | Le Pen clama per controlar les fronteres i tancar mesquites, mentre la primera ministra polonesa diu que Varsòvia fa bé d'impedir l'entrada de refugiats
Xavi Pascual, director de l'Strenes | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 24 de març al 30 d'abril, més de quaranta artistes passaran pels escenaris de Girona | "L'objectiu és conservar el que tenim i anar millorant les experiències de l'espectador", explica el director del certamen a NacióDigital