Tu la peles o te la menges amb pell? La llonganissa -o el fuet, posem per cas- han ocupat aquesta setmana més d'una i de dues converses de cafè després d'un reportatge que llegíem el cap de setmana a La Vanguardia.

Després de diverses cartes al director amb dubtes existencials sobre què cal fer amb la cobertura dels embotits, i d'una columna –gran columna- del Quim Monzó, la periodista Cristina Jolonch ha dedicat dues pàgines a treure'ns de dubtes. Amb pell o sense pell? En talls finets o a daus gruixuts? No hi ha una resposta clara i sembla que tot depèn del gust del consumidor si bé si que hi ha un tret que hauríem de tenir en compte: si la pell és natural o sintètica.

El plàstic no cal menjar-se'l perquè no aporta res, diuen fins i tot els qui mantenen que és un sacrilegi treure-li la pell a un fuet o una llonganissa. Entre ells hi ha el Nandu Jubany, el cuiner de Can Jubany, que reconeix obertament que ell és menja la pell i en defensa el bouquet. “Sempre que el fong sigui bo, és el perfum del fuet”, assegura en el reportatge. És clar que el Nandu fa una mica de trampa perquè ell no té cap mena de dubte sobre la pell o l'interior dels seus embotits. Són els avantatges de fer-te tu mateix la matança. Carn de porcs ben criats, sal i pebre: el cuiner ha començat a fer un fuet petit embolcallat amb pell fina que es podrà degustar com aperitiu al seu restaurant. Pels descreguts, que sempre n'hi ha, he volgut posar el Nandu a la portada del Salsassec, ganivet en mà.

Una filosofia radicalment contrària és la que inspira la primera hamburguesa in vitro. Mitjans com el Times informen que un equip de científics holandesos de la Universitat de Maastricht ja tenen a la proveta petites tires de muscle de carn elaborades a partir de cèl·lules mare bovines. A l'octubre, coincidint amb la reunió anual de l'Associació Americana de Ciència Avançada que es farà a Vancouver, presentaran la primera hamburguesa: Un tros de carn que no haurà necessitat ni estable, ni pinso, ni escorxador. Imagino la satisfacció dels defensors dels drets dels animals, directament proporcional a la perplexitat dels vegetarians davant d'una carn que és carn però no ho és...

Fet l'anunci de l'experiment ara el centre d'atenció és el xef televisiu Heston Blumenthal. Ell serà l'encarregat de passar l'hamburguesa en qüestió per la planxa i, de moment, s'ho està passant d'allò més bé retuitejant tots aquells mitjans que se'n fan ressò arreu del món –el Salsassec inclós?-. La seva tasca pot semblar fàcil però és tota una responsabilitat: és una peça de carn única que val 330.000 dòlars. El director del projecte ha declarat a la MSNBC que els diners els ha posat un mecenes anònim que “creu en les tecnologies que transformen el món”. De moment però l'hamburguesa in vitro sortirà als diaris però no transformarà ni els McDonald's.

Perquè li dieu pa de tigre al pa de tigre? La pregunta és d’una nena anglesa de tres anys –tres i mig, remarca ella- i la seva curiositat li ha facilitat a la cadena de supermercats Sainsbury’s la que problablement sigui la millor campanya publicitària que hagi fet en 143 anys d’història. Sí més no, la més barateta… La Lily Robinson els va escriure una carta ara fa gairebé un any, després de veure a la prestatgeria de la botiga el pa de tigre.

“S’hauria de dir pa de girafa”, els proposava. I tenia raó. “Els dibuixos de la crosta del pa s’assemblen més a les taques d’una girafa que a les ratlles d’un tigre, oi?”, admetia la resposta que li van enviar des del departament d’atenció al client. La signava Chris King, un treballador “de 27 anys i 4 mesos” que li agraïa l’interès amb un val regal de tres lliures.

A la xarxa la història ha estat un tot un èxit, en tots els sentits. A Sainsbury’s els ha caigut del cel una història tendra–què se n’ha fet dels nens de l’Equip Petit?- que els farà vendre més pa que els Teletubbies. Se n'han fet ressó des de la BBC fins al Huffington Post. Mentrestant Chris King s’ha convertit en un heroi a Facebook, on més de 4.000 persones demanen que se li reconegui no se sap massa bé què. Bona mà per als nens, potser? Deu ser per això que ha tornat a la universitat per estudiar magisteri.

Llenties a la #receptadel15. Aquesta setmana la recomanació de la xarxa és per Els fogons de la Bordeta, el bloc de la Sandra i el Xavi que el dia 20 de cada mes ens llancen un repte culinari lligat a un aliment. Recopilen les propostes que els van enviant fins el dia 15 del mes vinent i després les publiquen a la secció del bloc on hi trobareu receptes elaborades amb moniatos o maduixes, o una amplíssima gamma de croquetes, que era la proposta pel 15 de febrer. Hi ha més de 110 receptes inclosa la dels amfitrions: unes croquetes de txangurro que segur que no surten de cap laboratori, ni falta que en fa!

Si teniu algun comentari, un blog de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, via Twitter, a @annamurgadas.