El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg ha rebutjat la demanda interposada per dos catalans contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut de Catalunya perquè considera que l'objectiu del recurs no és de la seva jurisdicció. La resolució, doncs, no entra a parlar sobre el fons de la qüestió, perquè entén que la sentència del TC no afecta els drets civils.

"Nosaltres ho tornarem a intentar, buscarem l'escletxa per trobar un cop d'efecte internacional; de moment hem guanyat que tots els nostres greuges s'hagin posat per escrit davant d'Europa", assegura l'editor Quim Torra, un dels dos impulsors del recurs.

La decisió del tribunal és definitiva i no pot ser objecte de recurs.

Quim Torra i l'advocat Jordi Cortada, signants del recurs, asseguren: "Coneixíem que aquest era l’escull principal a superar, la relativa a la nostra legtimació, al caràcter civil dels drets objectes de litigi. No ha estat així. Ens han inadmès la demanda, i, tanmateix, ho tornaríem a intentar."

La demanda

Torra i Cortada van considerar ara fa un any que la resolució del Constitucional vulnerava els seus drets de ciutadans europeus, com per exemple, el d'un judici equitatiu.

Un dels juristes encarregats de redactar el recurs va ser Bertrand Matié, catedràtic a la Universitat de la Sorbona i president de l’Associació Francesa de Dret Constitucional, basant-se en l'argument de la manca del concurs dels afectats: com que el poble català va ser cridat a les urnes per votar l'Estatut, es considera que la ciutadania també hauria d'haver participat en el procés del recurs, al qual només van tenir accés les institucions.

Després de quatre anys de deliberacions, el TC va emetre la seva sentència sobre l'Estatut, retallant aspectes fonamentals del text català aprovat en referèndum el 2006.