El que més em sorpren de tot és que ja fa força anys vaig llegir, i en més d'un lloc, que en el moment de la Transició, amb el desconcert i canvis que hi havia, el govern espanyol d'aleshores - de la UCD de Suárez - va arribar a oferir oficialment per a Catalunya el concert econòmic com al País Basc almenys en dues ocasions: una, quan es redactava la Constitució del 1978, i la segona, quan la redacció de l'Estatut del 1979.

Segons he llegit en diversos llocs, amb la debilitat del govern estatal d'aleshores i el revulsiu del canvi cap a la democràcia, aquestes ofertes eren molt serioses i fetes per tal de controlar l'independentisme català, i van ser els propis polítics catalans (amb alguna excepció) els que no van voler: uns, per construir un Estat espanyol fort; altres per una mena de vendetta interna contra l'alta burgesia catalana; d'altres, i la majoria, perquè temien que el fet que la Generalitat recaptés impostos la faria impopular i a més confiaven cegament en la bona fe, bona voluntat i bona disposició de Madrid a l'hora de passar comptes i complir les seves obligacions. I tots esperaven que tot milloraria i que en el futur es traurien cada cop millors condicions, just al contrari del que ha passat.

Fins vaig arribar a llegir que més d'un conegut polític català de l'època va arribar a suggerir al País Basc que fes com Catalunya i renunciés a la seva autonomia financera, perquè així tot aniria molt més bé per a ells i per a tots... cosa que sembla ser Arzalluz hauria recordat més tard en diverses ocasions als seus col·legues catalans fent-los veure el seu gran error.

És veritat tot això? Algú ho sap del cert? Perquè aleshores seria un més, i potser el més greu, dels errors catalans a la Transició - n'hi va haver d'altres, com renunciar tan ràpidament i fàcilment als Països Catalans, tema que el mateix Suárez va posar sobre la taula, o dissoldre tan aviat l'Assemblea de Catalunya - i gairebé donaria la raó a les veus més crítiques vers el procés i vers la conducta catalana aleshores, com les de Pere Quart o Xirinacs...

Ara busquem de fa anys i dècades, i de moment no aconseguim, el que sembla ser que aleshores ens regalaven...

Em temo que sí, no el veig de cap manera duent-nos a un estadi de plena sobirania...
Té esperit de lacai.

Amb un independentisme madur anem a tot arreu, us agrada convertir en infants als independentistes, t'equivoques convergent!
Malament aneu menystenint als independentistes, perquè resulta, que a Catalunya, cada cop hi ha més gent i precisament no us vota pas a vosaltres.
Convergent et convido a reflexionar i desa la prepotència, perquè no condueix enlloc.
Per mi podeu pactar amb el PP i vendre Catalunya, la gent ho estem passant tant malament, que un ensurt més, no ens matarà, ara els llibres d'història us deixaran de traïdors cap amunt!
Anem tots a l'Assemblea de Catalunya, però si us voleu quedar amb els vostres socis del PP, no hi ha cap inconvenient.
Les properes eleccions us passaran factura i tant!
No t'oblidis de les paraules que et va dir un independentista infantil una nit de Reis!
Salut i Independència!

Amb un independentisme adolescent no anem enlloc

Pere B., 06/01/2012 a les 22:19
Si us penseu que si CiU s'enfonsa o desapareix ocuparà el seu lloc ERC, SI o les CUP és que esteu a la lluna de València. Sense CiU, els partits espanyols (PSOE, PP, Ciutadans) serien hegemònics a Catalunya i s'hauria acabat tot.
Per tant, menys discursos incendiaris i més respecte per a CiU i sobretot per a la gent que els vota. Sense ells, la independència no serà mai possible.

Per mi ja es poden pulir les autonomies quan vulguin i el pacte fiscal no el vull per res. L'única sortida viable, lógica i coherent és marxar d'Espanya, d'una vegada. Ja està bé de passar-se la pilota generació rera generació de catalans.

I FORMALITZARAN UN PACTE EN MAS AMB EL PP A LA GENERALITAT!
En Mas i CyU són uns traïdors, llevat de molts sobiranistes, que encara militen, que mereixen tot el meu respecte!

Si us penseu que si CiU s'enfonsa o desapareix ocuparà el seu lloc ERC, SI o les CUP és que esteu a la lluna de València. Sense CiU, els partits espanyols (PSOE, PP, Ciutadans) serien hegemònics a Catalunya i s'hauria acabat tot.
Per tant, menys discursos incendiaris i més respecte per a CiU i sobretot per a la gent que els vota. Sense ells, la independència no serà mai possible.

ok!!

Pólvora a l'enemic, si l'enemic, l'heu posat vosaltres a casa i la setmana vinent pactareu amb ell, vosaltres sou la creu, heu venut Catalunya per un plat de mongetes i sense botifarra! Rabiosos no, tenim unes ganes impressionants de marxar d'Espanya i el Sr. Mas ho està impedint amb els seus enganys a l'electorat, així de clar, que s'ho faci mirar!
TOT EL QUE PUJA BAIXA! RES ÉS ETERN! EL POBLE N'ESTÀ FINS ELS NASSOS DE CIU!
SALUT I INDEPENDÈNCIA!


els independentistes rabiosos

Anònim, 06/01/2012 a les 20:08
son la creu de Catalunya i no sòls d´ara;però ara més.¿Que no veieu que estem en democràcia i això significa majoria i respecte a unes normes?¿Que voleu, sortir de la UE?Fa quatre dies es va votar.¿Quan van treure els partits independentistes?¿De que serveix ara lamentar-se,si no és per donar pólvora al enemic?

Recordeu quan l'unionista Mas va córrer a seure a la falda d'en Zp, aquella nit del 21 de gener de 2006, per perpetrar l'Estatutet de la Moncloa, escapçant de mort l'Estatut del Parlament del 30-S ?

http://ves.cat/anh2

Company, respectant el teu parer et diré, que els independentistes de rabiosos res, però CiU no és Catalunya, sortosament! CiU ho pensa i és quan la gent diem que és com la Lliga Regionalista.
Jo no estic disposat a disoldre'm en un país com Espanya, abans canvio de país i nacionalitat, em fa vergonya tenir aquest DNI i t'ho dic prou clar!
I si per voluntat de CiU no tenim la independència, jo m'ho faria mirar, perquè hi ha interessos privats per enriquir-se, mon dieu!
Si, avui és el principal partit, però L'imperi Romà també va caure, el PSOE també i els temps estan canviant i els polítics. Ara puja una nova generació de polítics, ben diferents als que integra CiU, polítics humanistes i humans, que reclamen: FER POLÍTICA! TORNAR A FER POLÍTICA!
No es pot fer política, com la fa CiU, o canvia el xip o d'ací no res 2014 s'enfonsa, no em preocupa gens ni mica, no els hi dec absolutament res!
No es pot fer política despreciant a la gent: PLEBS-PLEBIS (per CiU PÚRRIA) per altres polítics: POBLE DE CATALUNYA!
Malaraudament, confirmes el pensament de molta gent CIU = LLIGA REGIONALISTA / MAS + DURAN = FRANCESC CAMBÓ i volen el mateix final: MAS + DURAN = DISOLDREN'S A ESPANYA I EN FRANCESC CAMBÓ va lliurar Catalunya a Franco. I com pots dir, que serà inevitable per un caprici d'uns polítics, apa, ara l'has dit ben grossa!
Amb Espanya mai, abans ben lluny!


Per a manot

Pere B., 06/01/2012 a les 20:10
Jo no dic que s'hagi de votar CiU, només dic que si CiU (i tot allò que representa) no fa el pas endavant que Catalunya necessita ens dissoldrem dins Espanya i no hi haurà ningú que pugui evitar-ho.
D'altra banda, respecto la teva decisió personal. És més, jo mateix no he votat mai CiU. El que em molesta, per perjudicial i estúpid, és aquest odi que tenen alguns a CiU, ja que ens agradi o no la coalició nacionalista és el principal partit català i rerpresenta amplis sectors socials que a poc a poc es van afegint a la causa independentista.

http://www.irph.es/balanzas_fiscales.php


Adéu Espanya, adéu Espoli !

Jo no dic que s'hagi de votar CiU, només dic que si CiU (i tot allò que representa) no fa el pas endavant que Catalunya necessita ens dissoldrem dins Espanya i no hi haurà ningú que pugui evitar-ho.
D'altra banda, respecto la teva decisió personal. És més, jo mateix no he votat mai CiU. El que em molesta, per perjudicial i estúpid, és aquest odi que tenen alguns a CiU, ja que ens agradi o no la coalició nacionalista és el principal partit català i rerpresenta amplis sectors socials que a poc a poc es van afegint a la causa independentista.

son la creu de Catalunya i no sòls d´ara;però ara més.¿Que no veieu que estem en democràcia i això significa majoria i respecte a unes normes?¿Que voleu, sortir de la UE?Fa quatre dies es va votar.¿Quan van treure els partits independentistes?¿De que serveix ara lamentar-se,si no és per donar pólvora al enemic?

Company l´has clavat el 1º problema de catalunya no son ni els partits unionistes ni els quillos del baix es l´establishment de barcelona, una mica sospitos que la primera empresa que tenim a catalunya o sigui a traves de controlar monopolis i cobrar comisions bancaries i de pasada tenir a ratlla els mitjans "catalans" si algu s´atreveix a dir la paraula INDEPENDECIA s´el carreguen

El diari esportiu gratuit del dilluns que no parava de fotre merda damunt de LAPORTA, mireu cada setmana quin es l´unic anunciant que te, res mes companys.

Soraya, no das la talla, y nadie te lo dice? dimite, ridicula y cortita enanita del Rajoy!!! PP, partit de gent no preparada!!!

España sense els impostos robats als catalans, es una nació miserable, de gent gandula, falsa i ridicula com el Rajoy, nada por aqui, nada por alla, i apujant impostos com qualsevol lladre espanyol; realment el PP-PSOE son partits d'analfabets, quinquis o sigui espanyols; continuar a dins aquesta miserable i retrasada espanya es ridicul; Mas, t'agrada la prehistoria i el home de cromanyo-rajoy? i per cert, aquesta portaveu, que sembla la Heidi en versió tonta, d'on l'han tret, aquests analfabets espanyols? al PP no hi ha res millor que aquesta nena-tonta? portaveu del govern més ridicul del mon, i es normal que la borsa espanyola d'esfonsi!!! Rajoy, no estas preparat i enganyar als votants es una estafa publica!!!

Pere B,
Dius que Sense Convergència no hi ha indepedència.
Probablement tens raó. Però CDC és poruga i prefereix anar fent.

Només farà el pas si s'hi veu pressionat electoralment.

O sigui, si a les enquestes no baixa a favor dels partits independentistes, perquè s'ha de moure? ja li està bé gestionant engrunes.

Només farà el pas si veu que ERC, CUP, SI, pujen molt i CiU baixen.
En aquest moment és quan començaran a veure imminent la seva mort i "o fan el pas o moren". Lógicament faran el pas.

Llavors potser els tornaré a votar. Ara, per pressionar-los voto un partit independentista (i si m'enquesten també dic ERC, SI o CUP).

Quan siguem independents potser tornaré a votar-los.

M'agradaria recordar a tots els friquis independentistes que només es representen a ells mateixos. Les urnes ho han deixat ben clar.
S'acosten dies decisius i el posicionament de CiU serà determinant per a saber si Catalunya s'encamina cap a la dissolució de la seva identitat nacional o cap a la independència en el marc de la Unió Europea. Els catalans haurem de fer un pas endavant o desaparèixer com a poble.

CYU és un partit hereu del franquisme...

On és el Sr. Mas?

A la panxa del bou,
on no neva, ni plou!

http://www.ara.cat/politica/Marta_Rovira-pressupustos-tancament_de_caixes-concert_economic-pacte_fiscal-ERC-Omnium_0_622737809.html


ERC reclama un "gran acord de país" per exercir un tancament de caixes d'institucions i particulars
La secretària general dels republicans, Marta Rovira, condiciona el suport als pressupostos a reclamar el concert econòmic amb consulta prèvia

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha fet una crida, en una entrevista a l'ACN, a arribar aquest any a un "gran acord de país" per donar suport a un tancament de caixes de la Generalitat i dels ajuntaments que s'hi sumin i assessorar i protegir milers de ciutadans que practiquin l'objecció fiscal. A més, per "reforçar" aquesta estratègia, Rovira ha instat els ciutadans catalans a unir-se a la iniciativa i practicar l'objecció fiscal cap a l'Estat. La republicana creu que amb aquestes accions conjuntes, tant el Govern com els ciutadans quedarien protegits i s'aconseguiria una gran força per negociar el concert econòmic a Madrid. ERC, a més, ha condicionat el seu suport als pressupostos de 2012 a què el Govern reclami el concert econòmic i convoqui una consulta prèvia.

En l'entrevista, Marta Rovira ha reiterat el suport d'ERC als moviments d'Òmnium Cultural, que fa mesos va anunciar que buscaria fórmules a favor del tancament de caixes i l'objecció fiscal. En aquest sentit, la republicana ha plantejat un "gran acord de país amb un tancament de caixes per part de la Generalitat, un suport civil i polític a aquest tancament de caixes, i estudiar vies per una objecció fiscal". A més, Rovira ha explicat que la idea d'Esquerra no passa només per "cridar a les forces polítiques a que donin suport a la Generalitat en el tancament de caixes" sinó que també fan una "apel·lació als ciutadans, per estudiar vies d'objecció fiscal i donar suport a Òmnium Cultural". I és que la republicana vol que en aquesta operació participi la ciutadania de manera activa. Segons Rovira, un tancament de caixes de la Generalitat de manera aïllada podria no tenir massa efecte, donat que els diners que el Govern aporta a l'Estat són molts menys que els que Espanya transfereix a Catalunya. És per això que la republicana fa aquesta crida al suport actiu dels catalans. "Hi ha ciutadans que han començat campanyes a títol individual i que estan sent assessorats legalment, i tenen moltes vies, com consignacions determinades o altres vies alternatives per dedicar l'esforç fiscal socialment a una altra tasca", ha detallat la secretària general d'Esquerra.

Amb tota aquesta estratègia, Rovira creu que "la negociació" per intentar aconseguir el pacte fiscal i el concert econòmic que ERC reclama "pren molta més força". És per això que Esquerra vol que el Govern de la Generalitat aposti clarament per un pacte fiscal que garanteixi els mateixos resultat que el concert econòmic, amb la total recaptació d'impostos, la liquidació dels mateixos i capacitat normativa per Catalunya. "Obtenint el pacte fiscal en aquests termes, podríem estar-hi absolutament d'acord amb el Govern", ha dit Marta Rovira, que, a més, ha assegurat que ERC està posant aquest objectiu a sobre la taula en cada conversa que manté amb l'executiu. En aquest sentit, Rovira a reconegut que marcar aquest horitzó de concert econòmic i la celebració d'una consulta prèvia són "una condició" perquè els republicans puguin acabar donant suport als pressupostos de la Generalitat pel 2012.

La possibilitat del "sí" al pressupost del Govern, però, encara és lluny per ERC. Marta Rovira assegura que per poder donar el seu suport, l'executiu encara hauria d'acceptar les seves "propostes per fer guanya progressivitat en l'esforç que demana el Govern" i incorporar qüestions com "l'impost bancari, gravar l'últim tram de les rendes superiors de l'IRPF, o recuperar l'últim tram de l'impost de successions".

Per últim, la dirigent d'Esquerra ha reconegut que l'actitud del PP espanyol amb el pacte fiscal o els deutes de l'Estat amb Catalunya "podria generar un nou context d'entesa" entre el Govern i els republicans. Però tot i això, encara veu moltes possibilitats de pactes entre els populars i l'executiu. En qualsevol cas, Marta Rovira ha convidat el PP a què, si realment vol "rectificar" i que els catalans es creguin que no volen incomplir el finançament de Catalunya, "paguin la disposició addicional tercera i el fons de competitivitat". "Que ho demostrin", ha sentenciat.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3968568/20120106/vila-dabadal-demana-relleu-duran-udc.html


El batlle de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ha demanat al dirigent democristià Josep Antoni Duran i Lleida un 'gest de generositat' i que obri pas a una altra persona per a dirigir Unió Democràtica de Catalunya (UDC) després de trenta anys de ser-ne al capdavant. La petició arriba just després que Duran s'hagi imposat en les eleccions espanyoles a Catalunya i quan falta menys d'un any per al congrés d'UDC. 'S'enfadarà, però són molts anys perquè una persona estigui tres dècades en un càrrec, en el que sigui i en qualsevol entitat. La democràcia demana alternància. Estaria molt bé que ho fes bé i digués que deixa pas a la resta', assegura en una entrevista a l'agència Europa Press.


Vila d'Abadal hi destaca que seria perjudicial per al partit i Catalunya que hi hagués candidatures alternatives i lluites entre els integrants de la formació al congrés de la tardor.

Després de remarcar que si Duran renunciés el càrrec li agradaria que fos a títol personal, afegeix que no li fa falta ser president del comitè de govern perquè el seu pes específic com a polític i la seva presència al partit 'és suficient per a ser algú important i que sempre tindrà veu a UDC, a la federació i a Catalunya'.

Tot i això, admet que Duran té dret a no plegar i diu que no sap si hi ha dirigents que vulguin presentar-li batalla. En el seu cas, es limita a remarcar que encara no s'ho ha plantejat i que espera que el cap d'UDC 'mogui fitxa'. I és que Duran es va comprometre a reunir-se amb Vila d'Abadal després de les eleccions del 20 de novembre.

Vila d'Abadal sí que té clar que UDC, al congrés de la tardor, ha de fer ressorgir amb força el debat nacional i aparcar la posició autonomista que, segons el seu parer, ha fracassat. Pel batlle de Vic i impulsor de l'Associació de Municipis per la Independència, UDC ha de recuperar els orígens, actualitzar-los i apostar per la independència de Catalunya amb un estat propi.

Confia, així, que la ponència política del congrés se centrarà en aquesta qüestió, sobretot després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut i les tenses relacions entre Catalunya i Espanya. Vol, de fet, que UDC s'acabi presentant com un partit 'clarament independentista, que creu que l'única sortida que queda, després d'haver-ho intentat tot, és buscar la independència de Catalunya sense guerres amb Espanya'.

En el cas que UDC no giri cap a l'independentisme després del congrés, Vila d'Abadal està disposat a replantejar-s'ho 'tot seriosament', però no concreta si això equival a abandonar el partit o a presentar-hi lluita interna. No descarta, amb tot, cap opció, i sí que deixa ben clar que sempre serà lleial al seu pare i al seu avi, fundadors d'Unió, per la qual cosa 'mai' no formarà part d'un altre partit ni es donarà de baixa d'UDC.

TOTS ELS PARTITS CATALANS A L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA, TOTS A FER PINYA!
TOTS CONTRA EL FEIXISME I DEIXEU ELS PERSONALISMES PENJATS A L'ARMARI.
ENCETEM EL PROCÈS, JA. 2012 ANY 0, NO ESPEREM AL 2014, NI ESPEREM A CYU, QUE NO FARÀ RES PER CATALUNYA, LLEVAT DE LA BONA GENT SOBIRANISTA COM EM VILA D'ABADAL I 4 MÉS, FEU PINYA, EL POBLE CATALÀ US NECESSITA!

PREGUNTA.- Aquests INDEPENDENTISTES del SI a veure Sr. LAPORTA NO PODRIA ORGANITZAR un REFERENDUM perque els CATALANS es defineixen si VOLEM la terra catalana CATALANA INDEPENDENTISTA o que continuem èssent ESCLAUS fins a la desaparició dels CATALANS?...per INTERNET?
QUE US SEMBLA INDEPENDENTISTES us sembla bé o malament....els NO INDEPENDENTISTES trobaran dificultats a dotjo...però què us sembla a VOSALTRES quants LIDERS es posaran al cap de la faena? quants s´arrugaran? si més NO ens divertirem un poc NO? que falta ens FA crec!!!.

però fins que NO DESABORREGUEM a la GENT que han ABORREGAT que sols donen crèdit als seus ABORREGADORS NO TINDREM RES A FER, ens sobren TIRANS INVASORS LLADRES i BOTIFLERS per a que sigui una NACIO COM DEURIA SER i no una AGRUPACIO d`ESCLAUS en que ens han CONVERTIT. i el que és PITJOR aquesta AMBICIO dels GADAFIS de torn ens VOLEN MATAR ASSASSINAR DE FAM!!!! APA!!! que tú morgues agust acàs NO HAS VOTAT A AQUESTA GENT!!!! perquè ho has fet per agraïr-los l´ABORREGAMENT....tot el que vulgues però de lo que jo dic NO MORIRAS SEGUR!!!

PREGUNTA.- Aquests INDEPENDENTISTES del SI a veure Sr. LAPORTA NO PODRIA ORGANITZAR un REFERENDUM perque els CATALANS es defineixen si VOLEM la terra catalana CATALANA INDEPENDENTISTA o que continuem èssent ESCLAUS fins a la desaparició dels CATALANS?...per INTERNET?
QUE US SEMBLA INDEPENDENTISTES us sembla bé o malament....els NO INDEPENDENTISTES trobaran dificultats a dotjo...però què us sembla a VOSALTRES quants LIDERS es posaran al cap de la faena? quants s´arrugaran? si més NO ens divertirem un poc NO? que falta ens FA crec!!!.

ESTOCKOLM

Sindrome, 06/01/2012 a les 11:13

CYU MAI FARÀ RES PER CATALUNYA, VENDRE-LA A ESCANYA I PROU. HI HA GENT ESPERANT UN GEST DE CYU, JO AL.LUCINO, SI EN MAS I TOTA LA PENYA DE CYU SÓN COM EN FRANCESC CAMBÓ I LA LLIGA REGIONALISTA. EN VILA D'ABADAL ÉS UN BON POLÍTIC I POT SER QUATRE MÉS, LA RESTA DE CYU UNA COLLA DE COVARDS, QUE NOMÉS VOLEN DEFENSAR ELS SEUS INTERESSOS. JO ENTENC QUE SÓN GENT SENSE COR, GENT FREDA EMOCIONALMENT I QUE DESPRECIEN A LA GENT TREBALLADORA, MALGRAT QUE ELS SEUS ORIGENS RAUEN EN EL BOTIGUER DE BARRI, PERÒ SÓN ÉSSERS COM IL.LUMINATS, SECTARIS, BÉ COM HE DIT, COM EN CAMBÓ, PER AQUEST MOTIU CYU NOMÉS FA QUE ENGANYAR ALS CATALANS, PERQUÉ SI DIGUÉS QUINA ÉS LA SEVA CARTA DE NAVEGACIÓ AUTÈNTICA...NO SOBREVIU NI UN PARELL DE DIES, LA REVOLTA ESTÀ GARANTIDA, PERÒ MENTRE ELS 4 BABAUS CATALANETS CONTINUIN ENGANYATS, ELLS VAN FENT...AMB UNA XIC DE SORT PRIVATITZEN TOTA LA SANITAT CATALANA I ELS DINERS VAN A LA SEVA BUTXACA.

Vull canviar la nòmina, el mu banc el comprarà una entitat escanyola i la Caixa, em provoca fàstic i el problema és que necessito un banc amb oficines arreu, m'agrada la banca ètica Triodos Bank, però per funcionalitat, em resulta impossible, on puc anar?

La pedra de toc

Anònim, 06/01/2012 a les 11:01
La clau de volta que manté una Catalunya sotmesa a Espanya és la Caixa. És la Caixa qui manté els nostres polítics ben quietets i acollonits per no fer perillar els negocis a Repsol, Telefónica, Gas Natural, Fenosa, Autopistes, etc. Una punxadeta als collons de la Caixa tindrà uns efectes multiplicadors i devastadors pels interessos espanyols a Catalunya, i nosaltres seriem més lliures i gaudiriem més del fruit del nostre treball. Jo ja he retirat la meva nòmina i l'he posada en una entitat més neutral de fora les fronteres espanyoles. Ai ecs!

El president Mas te una malaltia que sembla incurable el SINDROME d'ESTOCKOLM la pitjor malaltia que por sufrir un president, que el fa actuar com delegat de madriz.

Unes eleccions al Parlament català EQUIVAL A UN REFERENDUM EN TOTA REGLA, els cens és l'oficial i la pregunta és la proposta que fan els partits en el seu PROGRAMA ELECTORAL. Convoqui Sr. President eleccions ara mateix i posi en el programa del seu partit,en el primer punt PROCLAMACIÓ UNILATERAL DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA i, si ara temim majoria al parlament sense aquest compromís (76 diputats), els manteindriem o creixeriem, els abstencionistes segur i posarien el coll. Aquesta és l'única resposta que podem preparar, si no ho fem després no ens queixem.

La clau de volta que manté una Catalunya sotmesa a Espanya és la Caixa. És la Caixa qui manté els nostres polítics ben quietets i acollonits per no fer perillar els negocis a Repsol, Telefónica, Gas Natural, Fenosa, Autopistes, etc. Una punxadeta als collons de la Caixa tindrà uns efectes multiplicadors i devastadors pels interessos espanyols a Catalunya, i nosaltres seriem més lliures i gaudiriem més del fruit del nostre treball. Jo ja he retirat la meva nòmina i l'he posada en una entitat més neutral de fora les fronteres espanyoles. Ai ecs!

D'un cafe que ja el varem acceptar descaifeinat no s'en pot fer res de gustos. Segur que anira a pitjor si es vol reescalfar.

Jo més aviat crec que ens escorxaran de viu en viu, i nosaltres no hi farem res. Massa segles de rebre estomacades ens han endurit i engruixit la pell. L'única esperança que tenim és que els catalans nouvinguts tinguin una actitud més digna i sàpiguen merèixer-se Catalunya. Qualsevol cosa serà millor que no que siguin els espanyols qui se la quedin. Catalunya serà musulmana, o no serà.

ASSEMBLEA DE CATALUNYA, POLÍTICS CATALANS, ÉS EL MOMENT!
EL TEMPS ÉS EL PIJOR ENEMIC, CAL ATURAR LA PROBRESA!

A la panxa del bou,
on no neva, ni plou!

De tot el que pasarà
un responsable hi haurà
i Artur Mas es dirà.

Feliç Any Nou!

Aquesta nit he somniat, que el Sr. Mas no era un gestor, que era una persona que tenia ma ferma i empatia envers al poble català.
Convocava a tot el Parlament Català i proclamava la independència. Tot un seguit d’observadors europeus varen ajudar a auditar tots els comptes i el repartiment es va fer tranquil•lament. Brussel•les ens va ajudar, perquè va entendre, que la situació era insostenible.
Es pactava com liquidar el deute. Ens estrenyíem el cinturó durant un any i ja no calia més sacrificis.
Tots els parlamentaris feien pinya i lluitaven contra la pobresa i exclusió social.
Tots els diners es reinvertien a Catalunya i es començava una recuperació econòmica, la gent tenia il•lusió i la convivència a Catalunya era modèlica, com sempre ha estat. Ja no hi havia robatoris, ni furts, perquè la pobresa anava minvant cada dia. El racisme era una qüestió residual i la democràcia era modèlica!
Els nostres metges tornaven a Catalunya i ens convertíem en el paradís de la recerca mèdica.
Els valors de Catalunya es copiaven arreu d’Europa i es parlava del miracle català.
Els pagesos deixaven d’estar angoixats i a les Terres de l’Ebre ja estaven tranquils. L’harmonia era total.
S’implantà una banca ètica i s’invertia en fonts d’energia renovables, deixant de comprar petroli a l’exterior, perquè l’energia solar i d’altres fonts en proporcionaven tota l’energia necessària!
Un dia un polític valent va decidir donar un cop de timó i va creure en els valors d’un poble, acollidor i integrador i va plantar cara al feixisme!

Quan m’he despertat, he pensat que calia ser realista i que tot era fruit de la fantasia, que el Sr. Mas era com en Francesc Cambó i acabaria dient: Que hay de lo mio!

LA POBRESA CADA DIA ÉS MÉS GRAN, S’AMAGUEN MOLTES DADES, JA TENIM CATALANS QUE HAN MORT DE FRED AL CARRER!

AQUESTA GENT TENIA LA SEVA FEINA, LA SEVA CASA I ERA UNA PERSONA COM TOTS NOSALTRES...PERÒ VAREN PERDRE LA FEINA, LA CASA...

TV3 I CATALUNYA RÀDIO FAN COM SI NO PASSÉS RES, CYU LES CENSURA!

VOLEM AQUEST FUTUR?

REPÚBLICA DE CATALUNYA!

Sala i Martín: 'Això és insuportable'




http://www.vilaweb.cat/noticia/3968206/20120105/sala-martin-aixo-insuportable.html




Entrevista sobre els temes de més actualitat: podrà pagar Alemanya? Amb la crisi la independència és més a prop? La Generalitat pot fer més que no fa?

Entrevistar Xavier Sala i Martín (@XSalaimartin) és molt profitós, car hi aplica l'eficàcia que predica. No hi sobra cap frase. Totes les respostes van directes al gra. No hi ha mitges tintes. En una situació com l'actual, en què la majoria divaga, la claredat és d'agrair. Hem triat un titular que resumeix l'essència de l'entrevista: 'Això és insuportable', però en podríem haver seleccionats molts més. De crítics de les mesures de Rajoy: 'Apujar l'IRPF no farà sinó deprimir l'activitat econòmica aquests dos anys vinents.' De profunds: 'Aquí, la mentida no es castiga.' De diàfans: 'Caldria eliminar les subvencions que reben els partits polítics.' De memòria històrica recordant Jefferson: 'Quan un rei esprem els seus ciutadans, aquests tenen la necessitat i l'obligació d’anar-se’n.' Això n'és un petit tast. A l'entrevista, hi trobareu opinions sobre tot: la Xina, Alemanya, l'euro, com la Generalitat podria fer les coses més fàcils...

—Dieu a Twitter que les mesures presentades pel govern de Rajoy són una immoralitat...
—Home, un impost del 56% és una immoralitat, sobretot si tenim en compte que és un impost sobre la renda. És molt senzill: un empresari paga 100 a un treballador. D'aquests 100, cal restar-ne un 28,3% de la seguretat social. Te'n queden 71,7. Tot seguit cal restar-ne el 56% de l'IRPF, que ara han apujat. Te'n queden 37. I, finalment, quan fas servir aquests diners, quan per exemple et compres una Coca-Cola com aquesta, no t'ho quedes tot, perquè has de pagar l'IVA. D'aquells 100, n'acaben restant 30. Aleshores penses: amb els 70 que es queda el govern se suposa que, com a mínim, m'ha d'oferir uns serveis bestials. És a dir, que jo vagi a l'hospital i em tractin com un rei, que les autopistes siguin fantàstiques i de franc, etc.

—No exactament així...
—Mira, amb aquests diners fan aeroports sense ningú, autovies que no van enlloc, TGV per a dinou persones, etc. Es queden el 70% dels teus diners i et donen això. Vet aquí què fan amb els teus diners. Jo en dic immoralitat.

—Apujar l'IRPF és una mesura necessària, fins i tot en el cas que aquests diners es gestionessin millor?
—D'entrada, és una altra mena d'immoralitat, perquè van prometre just la contrària. El PP s'ha cansat de prometre, en el punt número 2 i el punt número 5 de la part econòmica del seu programa electoral, que no s'apujaran els impostos. Però és que, a més, deia que els rebaixaria perquè així es creava activitat econòmica i s'acabava recaptant més. De la qual cosa es dedueix que si apuges impostos, acabes recaptant menys perquè col·lapses l'activitat econòmica. N'hauríem d'estar tots plegats fins al nas de veure'ns envoltats de polítics que diuen mentides. En un país seriós, les promeses compten.

—La impunitat de la mentida...
—Exacte. Aquí la mentida no es castiga. Això demostra que les campanyes electorals, a banda costar molts diners, són inútils i, per tant, caldria eliminar-les. I les subvencions que reben els partits, també, perquè figura que són perquè les seves propostes arribin als votants i no per difondre mentides. Per què no creem una oficina de defensa del votant que pugui sancionar quan no es compleixin les promeses? Sense anar més lluny, ara s'ha demostrat que els famosos braçalets de l'equilibri eren una mentida. L'empresa rebrà una sanció milionària. Que facin igual amb els partits i sancionin els que fan promeses que no es compleixen. Les decisions polítiques són molt més importants que no pas els braçalets.

—En aquest cas, creieu que és el PP que ha mentit o és que, simplement, Rajoy no mana?
—Això, no ho sé. La meva sospita és que ja sabien que hi havia un dèficit més gran que no el que es deia; que no era del 6%, sinó del 8%: de 80.000 milions en comptes de 60.000. I ho han fet servir d'excusa per poder anar contra la seva filosofia, exposada en el seu programa. Però resulta força increïble que, en descobrir que les dades són pitjors que no esperaven, també descobreixin que la seva teoria de rebaixar impostos per crear activitat econòmica no és vàlida. Només m'ho explico per una trucada de la senyora Angela Merkel.

—Tornem al principi. Sigui com sigui, aquestes mesures són les que toquen?
—N'hi ha moltes i diferents. N'hi ha que sí. N'hi ha que no. Les d'aprimar l'estat s'han de fer, clarament. No podem tenir tants funcionaris i no podem tenir tants subsidis. Que algú m'expliqui per què l'associació d'empresaris cobra subsidis! I els partits. I els sindicats. I per què tenim Correus? Has rebut cap carta aquests últims trenta dies?

—Factures...
—Sí, factures i propaganda dels partits quan toca. Res que no puguis rebre per correu electrònic. Correus es va inventar al segle XIX quan no hi havia email ni Whatsapp i aleshores tenia sentit que fos un servei públic. Però ara ja no. Pensem des de zero i deixem d'inflar la vaca fins que rebenti, perquè no tenim tants diners.

—Què més: apujar impostos?
—Apujar impostos no funcionarà. Sobretot si dius que l'apujada durarà dos anys. Una empresa que no sigui a borsa aquests dos anys vinents no donarà dividends. Els donarà tots d'aquí a tres anys i així no pagaran impostos. I llestos. Mira si és fàcil. I qui se'n beneficiarà? Els rics, no els pobres. I les empreses que sí que són a la borsa donaran dividends en forma d'accions, que no cotitzen, durant dos anys. I tot això, legalment. Per tant, aquesta mesura únicament deprimirà l'activitat econòmica aquests dos anys següents. Queda molt bé dir que apuges impostos als rics, però tots els rics de veritat se'ls saltaran i en cap cas no es recaptaran els sis mil milions que va dir el ministre Montoro.

—Llavors, què s'ha de fer?
—Primer, reduir el dèficit. Això s'ha de fer. No hi ha alternativa. La discussió és com fer-ho. Si guanyes 100 només en pots gastar 100. I si te'n gastes 120, algú t'ha de deixar aquests 20. I ara, a l'estat espanyol, ningú no li vol deixar diners. Per tant, no hi ha alternativa i ha de deixar de demanar préstecs.

—De moment els tipus es mantenen...
—Sí, Espanya té ara uns tipus acceptables perquè hi ha la garantia del Banc Central Europeu amb Alemanya a darrere. Però el dia que els alemanys se'n cansin, la prima de risc espanyola es dispararà i aleshores caldrà reduir els 80.000 milions de dèficit no fins als 60.000 milions pactats ara amb Europa, sinó fins a zero. I en vint-i-quatre hores. Aleshores hi haurà una catàstrofe i ja veuràs si parlarem de retallades. Per tant, més val que anem reduint el dèficit. No hi ha cap més opció.

—I com s'ha de fer?
—A banda aprimar l'estat, hi ha més mesures, de les quals no es parla: fomentar el creixement econòmic, la innovació, que que vol dir empènyer i induir tots els qui ara són al carrer a innovar i a produir iniciatives pròpies. Que treballin pel seu compte, que obrin negocis, en comptes de treballar per a altri.

—D'acord, però si no es fa és que no deu ser tan fàcil i, a més, deu costar diners...
—O no. Mira, primera mesura: traiem totes les barreres. A Austràlia, per fer una empresa, necessites una hora. Aquí costa tres mesos. Hi ha un rànquing del Banc Mundial, que es diu 'Doing business'. Aquest rànquing mesura les dificultats a l'hora de crear una empresa, de tractar amb l'administració, de pagar impostos, de contractar i despatxar treballadors, etc. Hi ha dos-cents països i Espanya és el 126. El 125 és l'illa de Tonga. I arreglar això no costa ni un duro. Hem anat aixecant barreres un any i un altre, subsidis injustificats, protocols, convenis..., que ara s'han de treure. Repensar l'estat de zero. Ara ja no som rics i no ens podem permetre tanta panòplia.

—Abans parlàveu d'innovació...
—Això és molt important i els governs d'aquí també s'equivoquen, en això. Per exemple, han fet a tot arreu parcs tecnològics, de telecomunicacions i biomedicina. No hi ha dos sectors més ben finançats sinó aquests. Les farmacèutiques es gasten una quantitat de diners inimaginable en biomedicina i al darrere resulta que hi ha d'anar la Generalitat a subsidiar-la. Això és molt car. I després mires com funciona l'economia i el país i t'adones que qui ha d'innovar és el noi que té un restaurant. La innovació ha d'aparèixer en tots els sectors. L'home que més diners ha guanyat d'Espanya ho ha fet amb el sector més antic de la història, que és el tèxtil, innovant, restructurant l'empresa i inventant Zara.

—És un cas excepcional...
—Més exemples: en el cafè, Nespresso i Starbucks; en el circ, quants anys fa que hi ha circ? Doncs un saltimbanqui que feia malabars als semàfors s'inventa el Cirque du Soleil eliminant els lleons i cercant una altra mena d'emocions. Tothom ha d'innovar. La clau és entendre que competir no no vol dir fer-ho tot més barat. Un bar no serà més competitiu venent una Coca-Cola més barata, sinó oferint alguna cosa diferent que la resta de bars del costat. I, d'això, se'n diu innovar.

—I els nostres governs, no ho veuen clar...
—Confonen innovació amb investigació i donen subsidis a les gran farmacèutiques –que sçon plenes de diners–, intenten competir amb Silicon Valley, etc. I d'aquí, no en surt res.

—De la crisi, ens n'hem de sortir nosaltres sols, doncs...
—Naturalment. Els governs no t'ajudaran i no t'han d'ajudar. El que han de fer és apartar-se i, en tot cas, promoure aquesta innovació, la del restaurant, per entendre'ns. Això sí. Cada vegada que veig que el govern dóna diners perquè Ryanair no se'n vagi, em fa mal. Per què hem de pagar perquè vingui Ryanair? Si li interessa ja vindrà i, si no, doncs no.

—Mas diu que hem de fer els deures perquè, si no, Espanya ens intervindrà, i que l'any 2013 podria començar a ser l'any de la recuperació...
—Tot això pot ser, però jo, de futurologia, no en tinc ni idea.

—Però sembla clar que els catalans sofrim les retallades per partida doble: ara Mas i ara Rajoy...
—Efectivament. El problema és que som com som. La sobirania del nostre país és repartida: una part aquí, una part a Madrid i una part a Europa. Ens vam vendre l'ànima al diable per moltes coses, com per exemple deixant escapar el concert econòmic a l'hora de signar la constitució. I l'estat espanyol també s'ha venut l'ànima al diable atenent la política monetària europea. I, efectivament, hi ha moltes eines que un país normal té i que nosaltres no tenim.

—Aleshores, el govern català què pot fer?
—En qüestió monetària, res. En l'àmbit fiscal, molt poc. Ha de retallar, sí, això és un fet, pel que dèiem abans, perquè si gastes més que no tens has de demanar diners a algú i aquest te'ls farà tornar a uns interessos obscens. Però s'ha de retallar de manera eficient. És a dir, amb mentalitat de creixement econòmic: demanant-nos què podem fer per créixer? I tornem a allò que dèiem abans de la innovació en tots els sectors. Ara ens limitem a retallar i a castigar els presumptes culpables. Parlem de repartir el cost de la crisi, de si la paguen els uns o els altres, i es parla poc de la manera de sortir del forat, de l'agenda de creixement.

—Quina ha de ser l'agenda de creixement?
—Hi ha una part important d'aquesta agenda que són les inversions en infrastructures, però aquestes inversions ja ens han dit que no les tindrem. Però n'hi ha una altra que sí que la podem controlar: la que fa referència a la regulació i que en bona part sí que controla la Generalitat. I tornem a la mateixa: el primer punt de l'agenda hauria de ser eliminar totes les barreres que impedeixen la formació d'ocupació i que frenen la innovació de les empreses de tots els sectors. I això no costa tants diners! El govern ha de deixar de pensar en termes de 'en què em puc gastar aquests diners per fer no sé què que creï ocupació'. No, que gasti poc, elimini dificultats i faciliti i ajudi que el país innovi tot sol. Perquè el país és millor que no es pensa. Hi ha molt a fer a cost molt baix.

—Teniu cap proposta concreta?
—Home, sí, te'n diré una, però és molt impopular.

—Bé, endavant...
—Eliminar, per exemple, totes les regulacions ambientals que hem posat aquests últims anys.

—Home... I això hi ajudarà?
—Per fer una empresa, en segons quins sectors, avui has de fer comptabilitat de residus. I per fer segons què, has de mesurar les emissions de CO2. Això és caríssim i ara com ara és una dificultat que no ens podem permetre. El Canadà ja ha sortit del protocol de Kyoto. Per què hi hem de ser nosaltres? És molt car. Els beneficis, els tindrem d'aquí a cent anys i ara, a més, donem una quantitat enorme de subsidis a empreses que es dediquen a això perquè a algú se li va ocórrer que les energies renovables eren el futur. Quan seran el futur, ja les comprarem barates; quan les inventin els coreans, que en això són millors. Hi ha moltes barreres, com aquestes, que ens hem anat posant cada any i que ara que som pobres ens tenen ben lligats.

—Hum..., més coses que pot fer el govern català. Tancament de caixes?
—No, impossible. La clau de la caixa, la tenen els espanyols. El 50% de l'IRPF que recapta la Generalitat passa abans per la seva caixa. El cop de ribot d'en Guerra a l'estatut va eliminar l'agència tributària catalana i, per tant, la clau de tots els diners la tenen ells. No podem fer un tancament de caixes perquè no recaptem res. Per això és important el concert econòmic.

—Un concert econòmic que Rajoy es nega a donar. El batlle de Vic diu que, justament per tot aquest context, la independència la veurem d'aquí a dos o tres anys...
—El que, a mi, em sorprèn és que els espanyols amb visió no ho vegin, això. Hi ha d'haver algú a Espanya que digui: 'Escolta, si continuem per aquest camí, els catalans se'n van.' El sentiment antiespanyol i el sentiment independentista, tots dos, són cada vegada més forts i majoritaris. Els espanyols haurien de recordar la declaració d'independència dels Estats Units de 1776, escrita per Thomas Jefferson. Era una independència fiscal, que diu alguna cosa com: 'Quan un rei esprem els seus ciutadans, aquests tenen la necessitat i l'obligació d'anar-se'n.' És a dir, quan els anglesos van collar massa, els nord-americans se'n van anar. Algun espanyol intel·ligent ho hauria de veure.

—La veurem aviat, doncs, la independència?
—Dependrà de si hi ha cap espanyol intel·ligent que s'adoni de què passa. Si continuen com fins ara, són una fàbrica d'independentistes, perquè això és insuportable.

—Serem un estat viable en aquest context de crisi? —I tant! Saps quin és el país més pròsper, més ric i més competitiu del planeta Terra?

—Hmmm...
—Un país que té quaranta mil quilòmetres quadrats, exactament igual que Catalunya. Té set milions d'habitants, igual que Catalunya. És envoltat de potències violentes al llarg de la història, igual que Catalunya. És un país que es diu Suïssa. És el més ric del món, el número u en les llistes de competitivitat i no té ni accés a mar. En aquest mateix context de crisi, Catalunya podria ser igual, un estat perfectament pròsper i competitiu.

—Les bales contra la crisi s'acaben, dieu en un article. Però també dieu que en resta una, la del Banc Central Europeu...
—Sí, però el Banc Central Europeu té Alemanya al darrere. Tot depèn d'Alemanya. Passa que com que Alemanya comença a caure, paradoxalment resulta que ara comença a estar d'acord que el Banc Central Europeu hi intervingui, cosa que els estats del sud d'Europa fa mesos que demanen.

—Alemanya caurà?
—Les pròximes dades faran veure que és al llindar de la crisi, si és que ja no hi és de ple. Per això ara als alemanys els interessa que s'imprimeixin euros i tenir un euro dèbil, cosa que afavoreix tots els països, perquè promou l'exportació. Però pot haver-hi una catàstrofe sense precedents.

—Com?
—Tot el sistema es basa, al final del dia, en el fet que Alemanya ho salvi tot a l'últim moment. Tots els deutes. I de moment ningú no es fa la pregunta tabú: ho podrà pagar tot Alemanya?

—I si no pot?
—Catàstrofe. Tot Europa se'n va en orris. El Banc Central Europeu és una solució sempre que Alemanya l'apuntali. Amb xifres: Espanya i Itàlia han d'emetre un deute d'1,4 bilions d'euros en tres anys. Si aquest deute acaba essent insolvent, és a dir, que Espanya i Itàlia acabin essent insolvents, aquest deute fa un forat al Banc Central enorme. El capital del Banc Central Europeu són 70 milions d'euros. Si una empresa de 70 milions té un forat de deutes impagats d'1,4 bilions és evident que s'ha de recapitalitzar. I qui ho haurà de fer? Tothom confia en Alemanya. Però, i si Alemanya no pot pagar?

—Això pot passar, d'aquí a tres anys?
—Oi tant que pot passar! El meu pròxim article es titularà precisament així: 'La pregunta tabú: Alemanya ho podrà pagar?'

—Glups!
—Potser sí que Alemanya tindrà prou diners, però té un problema de gent gran i de pensions com nosaltres. Molt greu. Per això més val que ni Espanya ni Itàlia es declarin insolvents.

—Ho pinteu prou negre... I la Xina?
—La Xina no ens traurà mai de la crisi ni ens salvarà. Ara mateix hi acaba d'esclatar la bombolla immobiliària i caldrà veure si això l'enfonsarà, i a quina velocitat, o si simplement en comptes de créixer un 10%, creixerà un 7%. Però la Xina no importa res: exporta i estalvia. Per tant, no ens salvarà.

—I els famosos eurobons ens poden ajudar? Cap esperança?
—No són necessaris. Es pot arreglar sense eurobons. Són una mala idea. Imagina: tu i jo som germans i demanem crèdits, però el banc veu que tu ets un cràpula i passes les nits a Luz de Gas rebentant-te tot el que ingresses i jo sóc un noi que estalvia i acumulo patrimoni. A mi, el banc em posarà un tipus d'interès baix i a tu, lògicament, un tipus més alt, perquè ets un risc. Però si resulta que com que som germans els crèdits van a mitges, què passa?

—Que et queixaràs.
—Sí. I si són crèdits separats, a tu et posaran un tipus del 10% que farà que et controlis perquè, si no, no podràs pagar. I a mi, m'induiran a gastar més perquè l'interès serà molt baix. I això és el que volem, i potser fins i tot un dia coincidirem a Luz de Gas. I sense que hi hagi hagut eurobons, el que ha passat a Europa és exactament això, que els uns han gastat allò que no tenien i els altres han sabut estalviar millor. Durant deu anys el grecs han tingut uns tipus d'interès alemanys i s'han endeutat massa. I mira com ha acabat. Amb eurobons accentuaríem més aquesta situació que ens fa anar pel mal camí.

—Alemanya, la Xina... I els Estats Units?
—Ells sí que ens podrien salvar, però ara també passen un mal moment, perquè políticament són incapaços de prendre mesures per controlar el dèficit. El congrés i el senat es veten mútuament i no s'avança. S'han encallat. Però no perdem de vista que malgrat el moment que passen, continuen essent el país més segur del món. Hi cau Lehman Brothers i, paradoxalment, la gent diu: la catàstrofe serà tan gran a tot el món que no podem fer res millor que portar-ho tot als Estats Units... Els Estats Units poden ser una esperança, però cal esperar.

—Per acabar comentem dues de les vostres últimes piulades. La primera diu que la pesseta és l'apocalipsi i l'euro l'hecatombe.
—Cada dia es parla més de la desaparició de l'euro i, per extensió, d'una tornada a la pesseta o de tenir dos euros diferents, el del nord i el del sud. Seria indesitjable, però ja no és cap bogeria. Jo vaig anar sempre contra l'euro. Repassant escrits meus, l'any 1991 escrivia emfàticament contra l'euro. I ho deia perquè considerava que, si no hi havia unió fiscal en una unió monetària, podia acabar passant això que ha passat: que s'endeutin els uns més que no pas els altres, s'hagin de rescatar i al final es trenqui tot. Ara, dit això, en aquests moments seria una mala idea tornar enrere. Això és com una truita: un cop la tens feta, ja no pots recuperar els ous. Has de quedar-te amb la truita. Per tant, ara seria un suïcidi intentar recuperar la pesseta. Hem d'aguantar a l'euro.

—I la segona: l'engany del rei a l'hora d'ensenyar els seus comptes...
—Molt senzill: tu cobres cent; és el que et paga l'empresa. El rei cobra vuit milions, però diu: bé, sí, però tot no és per al rei. Tres milions són per a les despeses de la casa, dos milions són per als treballadors de la casa, cent mil són per al nen, 350.000 són la setmanada de les nenes, etc. Per tant, al final, el salari del rei resulta que és només de 140.000 euros. Si tu fas igual, i del teu salari, te’n descomptes les despeses de la casa, gas, electricitat, aigua, les setmanades dels nens, el salari de la minyona, etc, al final et surt un salari negatiu! Això ho fan per fer veure que el rei ens surt barat en relació amb els altres reis que corren per Europa. Però això no cola. I atenció, aquests vuit milions són els que van directament al rei, imaginem-los en un sobre, perquè després l'estat li paga seixanta milions addicionals per cotxes, viatges, seguretat, etc, perquè és un cap d'estat i això figura que no s'ha de comptar. Un gran engany, mirem-ho com vulguem.

ENS DIRÀ MAS DEMÀ, QUE HA HEM ENCETAT EL PROCÈS DE TRANSICIÓ NACIONAL, O SIA CAP A L'ESPANYOLITZACIÓ TOTAL?

COM ENS PENDRÀ EL PÉL DEMÀ?

TINC UNA CURIOSITAT BRUTAL PER SABER, FINS ON POT ARRIBAR EL CINISME DEL GÈNERE HUMÀ I LA POCA MORAL D'UN POLÍTIC PER TAL DE DEFENSAR UNS INTERESSOS I MENYSTENIR TOT UN POBLE, DE DEBÓ, ÉS UN REPTE!

PERQUÈ CYU TÉ AMAGAT A L'ARMARI EN DURAN?
10 PUNTS, S'ADMETEN APOSTES?

PERQUÈ PP I PSOE MODIFICAREN LA CONSTITUCIÓ?


http://www.ara.cat/politica/Jauregui-Catalunya-concert-impossible-pes-economic_0_581342006.html


Jáuregui: “Catalunya no pot tenir el concert perquè té un pes econòmic massa important”
El ministre de Presidència i candidat del PSE per Àlaba admet en una entrevista a l'ARA que amb un escenari de pau i normalització democràtica, a Euskadi “totes les aliances seran possibles”
ARA
Madrid | Actualitzada el 30/10/2011 01:46
El ministre de la Presidència espanyol, Ramón Jáuregui, divendres al seu despatx al Palau de la Moncloa, a Madrid ÁLVARO HURTADO
El ministre de Presidència i candidat del PSE per Àlaba a les eleccions espanyoles, Ramon Jáuregui, considera que Catalunya no pot aspirar al concert econòmic perquè té un pes massa gran en l'economia espanyola, i no cap a la Constitució: “Cal dir que no hi ha un suport constitucional per a aquesta excepcionalitat. I, en segon lloc, Catalunya no és el 6% com Euskadi, és el 20% de l'economia. I el seu impacte en termes econòmics és molt important”. Per Jáuregui, el concert català és “impossible de fer encaixar en el sistema”. En canvi, però, defensa el concert basc per una qüestió de “tradició històrica”.
En una entrevista a l'ARA, Jáuregui analitza el panorama polític al País Basc després que ETA anunciés el cessament definitiu de l'activitat armada, i reconeix que amb un escenari de pau i normalització democràtica, en un futur “gairebé totes les aliances seran possibles”.

El Sr. Mas està amagat com un conill, perquè avui no sap que dir. Segur que té a tota la gent del seu entorn pensant, a veure quina bestiesa pot dir demà i com enganyarà als catalans.
En Racoi li donarà quatre euros i tindrem pacte fiscal!
VERGONYA SR. MAS, VERGONYA SR. MAS!
HEU VENUT CATALUNYA I JA ÉS DEL DOMINI PÚBLIC!

Princeps Namque!!! Princeps Namque!!!!

-The most corrupt the state, the most numerous the laws. - Cornelius Tacitus (c.116 A.D.) -

Quant més corrupt un Estat, més numeroses les seves lleis.

-The greater the number of laws and enactments, the greater the number of thieves and robbers. - Lao Tzu -

Quantes més lleis i decrets, més gran és el nombre de lladres i pispes.

L'Estat ens ho fa i desfa. Ens va donar un cafè aigualit i ara ens decidirà quanta sucre podem gastar.
Ens cal UN ESTAT, el NOSTRE. UNA CONSTITUCIÓ, la NOSTRA, UNES LLEIS, les NOSTRES, UN GOVERN, el NOSTRE. Hem tingut 30 anys de practica, proclamem-nos Estat.

Quina oportunitat la història ens presenta, espero que els nostres representants al Parlament estiguin a la alçada i tinguin la saviesa, la maduresa, d'iniciar la independència.

Cert és que pp i psoe per a Catalunya són exactament el mateix, repeteixo, exactament el mateix.
El tema rau en que cada vegada qe es repartia una cafetera d'aquest cafè de mitjó aigualit convergència i unió, fos quin fos el seu representant a madrit parava la tassa i a més hi posava el sucre, la llet i la cullereta.

CiU va salvar el regne d'espanya de ser intervingut per la UE.
I quin cafè li van posar a la tassa? El marro.
CyU va fent favors a canvi de minsos i irrisoris resultats. Els fets ho avalen.
El govern espanyol s'ha torejat, una vegada i una altra, els pactes que es van firmar amb llum i taquígrafs.
I vinga xerrameca i fot-li que és de Reus!!!

Potser que deixem estar pp i psoe on són.
Anem als escons actuals:
CiU (62)
PSC (28)
PPC (18)
ICV-EUiA (10)
ERC (10)
C's (3)
SI (3)
No adscrits (1)

Si les forces catalanes unissin el seu vot per a la Declaració d'Independència, aquesta seria aprovada per majoria qualificada.

Però no. El grup majoritari, amb el Gran Timoner al capdavant només fa discursos en els que obsequia als catalans amb una de freda i una de calenta. Tenen raons, motius i excuses per a cadascun dels seus electors.
Ep!! I aquí tots messells. Del primer a l'últim.

El Gran Timoner condueix el Titanic català a plena màquina cap a un rumb que s'endevina indesxifrable per a la ciutadania.
On anem? Cap a on ens porten?
De moment, i ja ha passat més d'un any des de que el Gran Timoner va ser investit amb la més alta magistratura nacional, no ho sap només ell. O potser ni això. Ni ell ho sap.

El que sí que veiem els catalanets és que la Gestoria cada vegada més s'assembla a la Mancomunitat.
Recordem la Història de la nostra dissortada pàtria? Massa galdosa.

Mas s'està demostrant ser un altre Cambó. I això no pot ser. Ja n'hi ha prou!!!

Els catalans portem 297 anys, 297!!!, patint una invasió i un robatori que no ens mereixem.

Però els que haurien de ser els líders morals, espirituals i nacionals dels catalans s'entesten a perllongar una situació de colonialisme tan brutal que si no actuen, la Història els col·locarà allà on toca. Ser els que podent donar un cop de timó a la situació, no van fer-ho. Passaran als annals de la Història de la Nació catalana com a simples vassals del regne d'espanya. Del regne del cafè de mitjó aigualit.

Potser que si ells no fan res, la societat civil, que tan es posen a la boca, comenci a actuar.
A manca d'un lideratge ferm, cal substituir-lo.
La revolució, el canvi, serà pacífic, democràtic.
Si ells no el porten a la pràctica, ja ho farem nosaltres.

Amics, compatriotes, cal treure-li la pols a l'usatge "Princeps namque" i defensar Catalunya.

INDEPENDÈNCIA

Catalonia expects that every man will do his duty

Aquest cop no van bombardejar Catalunya, amb el "cafe para todos" n'hi ha hagut prou per fer de Catalunya el territori mes espoliat d'europa (juntament amb Valencia i Mallorca). Cal una resposta a la mida de l'atac, espero que ens siguem capacos de donar-la