Berlusconi, el 2002, fent banyes al llavors ministre espanyol d'Exteriors, Josep Piqué, en una cimera que va tenir lloc a Cáceres.

El primer ministre grec, Silvio Berlusconi, acaba de presentar la dimissió, com aquest mateix dijous també va fer el seu homòleg grec, Iorgos Papandreu, a causa de la pressió econòmica internacional.

El senat italià va aprovar divendres la llei de pressupostos del 2012, que conté tot un seguit de mesures d'austeritat exigides per la Unió Europea i per la comunitat internacional per evitar la fallida en cadena de la zona euro. Dissabte a la tarda, el parlament també ha donat llum verda a la llei pressupostària.

Ara s'haurà de formar un govern d'emergència per reemplaçar Berlusconi, probablement comanat per Mario Monti, excomissari europeu i exassessor de Goldman Sachs.

Amb una velocitat insòlitament elevada, el senat i el parlament italià han fet els deures exigits per la comunitat internacional.

Il Cavaliere ha presentat la dimissió al president de la República, Giorgio Napolitano, al Palau del Quirinale pocs minuts després de les nou del vespre en una reunió que ha durat uns quaranta minuts. Després d'una setmana de pressions per la inestabilitat dels mercats i l'exigència de reformes per part de la Unió Europea (UE), s'ha vist forçat a deixar el govern, i Itàlia tanca així un cicle polític marcat pels escàndols.

Ni els escàndols sexuals ni les causes amb la justícia, la crisi ha pogut derrocar el magnat de la comunicació Silvio Berlusconi, de 75 anys. Quan la dimissió ja era segura, milers de persones han sortit al carrer a celebrar-ho.

Influència nord-americana

Els Estats Units han tingut molt a veure amb la celeritat amb què la política italiana ha aprovat les mesures d'austeritat. El president nord-americà, Barack Obama, va parlar a última hora de dijous amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb el president francès, Nicolas Sarkozy, i amb el president italià, Giorgio Napolitano, que al seu torn va parlar amb Sarkozy en una ronda de diplomàcia telefònica.

Fonts del govern alemany han explicat que en aquesta ronda hi va haver un "intercanvi d'opinions" entre Merkel i Obama, mentre que el secretari del Tresor, Timothy Geithner, demanava accions ràpides des d'Europa.

"La crisi a Europa continua essent el repte principal per al creixement mundial. És crucial que es mogui ràpid per posar en solfa un pla fort que restauri l'estabilitat financera", ha dit Geither en una declaració posterior a una trobada amb ministres de finances dels països de la Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (Apec, en les sigles en anglès).

Després de mesos d'incertesa, Roma sembla haver captat el missatge, quan els mercats de bons l'han posat el límit de necessitar un rescat que l'eurozona no podria permetre's.

La trajectòria d'Il Cavaliere

Berlusconi (Milà, 29 de setembre del 1936) presidia el govern italià de forma continuada des del 2007, en unes eleccions que ja va guanyar amb el partit Poble de la Llibertat, nascut després de la dissolució de Forza Italia. Des d'aleshores, governava en coalició amb la Lliga Nord i el Moviment per l'Autonomia. Però han estat tres les legislatures en què ha ocupat el càrrec de primer ministres.

La primera vegada que va obtenir el poder va ser el 1994, amb el seu moviment Forza Italia, i gràcies a una coalició amb altres partits, però que va perdre un any després quan la Lliga Nord, liderada per Umberto Bossi, li van retirar el suport. El 2001 va tornar a ser primer ministres fins al 2006, quan va ser rellevat per Romano Prodi.

Berlusconi és un dels homes més rics del món i té els tentacles estesos en tots els àmbits d'influència d'Itàlia, ja siguin en els mitjans de comunicació, la publicitat o el futbol. És propietari de l'imperi Mediaset, presideix el grup Mondadori i és el propietari de l'AC Milan. Tot això dins del holding Finivest, que presideix la seva filla Marina.

Segons el rànquing de la revista Forbes del 2011, el ja exprimer ministre, que va començar com a empresari de la construcció, és l'home més ric d'Itàlia, amb una fortuna de 7,8 mil milions de dòlars. A més d'haver esta acusat en diverses ocasions de mantenir tractes amb la màfia, la trajectòria d'Il Cavaliere està plena d'escàndols sexuals i d'abusos de poder, a més d'assumptes pendents amb la justícia.