En Vicent Partal ho explica molt clarament a Vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/editorial/3925238/125953-alumnes-valencians-families-principat.html
"... el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys."
Cap aquí és on va la maniobra espanyola per acabar amb la immersió i imposar una doble xarxa.
Hi haurà catalans de bona fe que diran que molt bé, si és així, fem com fa el govern valencià: acceptem la reforma de la llei, acceptem una xarxa doble... i després escanyem-los, oferint les places en espanyol a cinquanta kilòmetres d'on hi hagi la demanda, només amb la meitat de places.
El problema d'aquest raonament és doble:
Primer, no es té present que al contrari que en el cas del català al País Valencià, el poder judicial espanyol JA ha dictat sentència a favor de l'espanyol en uns termes força clars que, si no m'equivoco, en algun lloc especifiquen que la Conselleria ha de destinar "recursos suficients" o "adequats" a l'ensenyament en espanyol. Si no recordo malament, fins i tot (ara podria estar barrejant la sentència del TC contra l'estatut) es fa esment que l'espanyol ha de ser vehicular en assignatures "no-maries".
O sigui, ja s'han curat en salut per prevenir una via com la del PP contra el català al País Valencià (escanyament de recursos + marianització del català com a vehicular d'Educació Física, Religió, i l'espanyol per a les ciències i la història etc).
Fins i tot si no fos així, no hi ha cap mena d'espai per al dubte que no trigarien ni un segon a dictar les sentències pertinents si el govern català tirés per aquesta banda.
L'altre error d'aquest plantejament és típic del catalanisme.
Històricament els catalans hem menyspreat el poder de les formes (per molt tòpic sobre els mediterranis que s'hagin inventat els espanyols). Penseu-hi: ja Guifré i la resta de Bel·lònides mai no es van preocupar de fer-se nomenar reis pel Papa de torn.
Compareu-ho amb quatre pastors de muntanya endogàmics a llocs com Astúries i l'Aragó, que malgrat ser reis de quatre barraques, una església i un parell de ramats, se'n van fer nomenar i a partir d'això van poder tractar de igual a igual amb altres reis.
Després els monarques catalans mai no van poder doblegar ni la noblesa ni la burgesia i per això els catalans mai no hem arribat a entendre el poder de l'Estat, menyspreant el significat profund de les lleis.
És Ramon Berenguer acceptant el cognom d'Aragó en comptes d'imposar el de Barcelona o Jaume I dividint el seu imperi en comptes d'unificar-lo: la mata de jonc, etc. Tot molt bonic, però més val un arbre, fins i tot un arbret, que un collons de canyes, que per desfer-se'n no cal partir-les per a res, només estirar-les una a una, com ens està demostrant Espanya a les Balears i al País Valencià.
Els castellans, metastasitzats en espanyols, han tingut tres-cents anys per entendre de què va la cosa i per saber valorar que feta la llei, ja no hi ha espai per a la trampa. El contrari exactament del fang arranat a terra del pujolisme i del catalanisme d'anar fent la viu-viu i dels "consensos constitucionales" i dels "espíritu de la ley", de la "pau social" i demés bajanades del repertori convergent.
La immersió quedarà liquidada legalment durant aquesta legislatura i potser fins i tot la maquinària estatal, si són prou llestos, s'aturarà i donarà una aparença de treva als catalanets per a que el minipoder regional pro-status quo es posi alguna medalleta. Així de pas queda legitimat el seu discurs anti-conflicte ("peix al cove", "cal esgotar totes les vies i, mentrestant, acatar les sentències", "que el professorat no faci insubmissió, que el govern s'encarregarà de tot", etc) i un cop més els guardians del gueto s'ocuparan dels detalls mentre els exterminadors planegen i es preparen tranquil·lament per al moment de la veritat.
Uns anys més tard, quan la gent s'hagi esbravat ja hi tornaran, per acabar la feina, implacables. A més, saben perfectament que la demografia juga al seu favor i més tenint l'aixeta de la immigració. Amb els forats al cove que CiU va acceptar a la constitució primer i després a l'estatut de Núria, han trigat trenta anys a tornar per passar factura. Però ja veieu com ho estan fent.
Per tant, per acabar, no només cal aplicar la insubmissió a tots els nivells, també els professors i les famílies, sinó que cal pressionar amb tota la força que tinguem per tal que no es modifiqui ni la llei ni la seva aplicació. Si per això cal que els nostres representants polítics també desacatin i facin insubmissió, cal que els donem tot el nostre suport, que fem captes per a pagar les multes i que ens mobilitzem per a evitar físicament cap represàlia. Ells a més tenen els Mossos d'Esquadra per a protegir-los si s'escau.
En un escenari així, finalment, queda clar que al capdevall del carreró on ens vol acorralar Espanya, només hi ha la insubmissió total. És a dir, la declaració d'independència.