Ok, cap problema, si ets dels nostres ens veiem a la mani. Salut i independència!!

Nen, em sembla que has fumat massa porros o menjat massa tripis. Però tu et penses que els moros o els xinos o els sudaques ens estimen o que els importem una merda? En una cosa tens raó: el problema no és la immigració (si més no el problema principal): el pitjor problema són els catalans gilipolles que estan encantats amb la invasió i censuren els que es queixen
Expulsió de moros i sudaques, ja!!
Il·legalització de SOSRacisme, ja!! I els socis d'aquesta secta que els posin a treballar...si troben feina

Per què ND permet la censura?
per una vegada podríeu ser valents i explicar perquè deixeu que una colla de feixistes es -tan covards que ni s'identifiquen- dediquin a amagar comentaris.
Feu molta pena, ND: un diari pressumptament català i sou tan fatxes com Intereconomia o libertaddigital. Què trist!!

"Jo em faig sovint aquesta mateixa pregunta, i reconec que no és gens fàcil, trobar una resposta adient. Sóc catalana i tinc 3 fills; els dos darrers m'han costat sang, suor, llàgrimes i molts intents frustrats que s'han quedat pel camí. Però ara són aquí i en dono gràcies a Déu cada dia.

Al mateix temps, em frustra terriblement veure com persones que conec d'origen magrebí han tingut el mateix nombre del fills i en ells s'han invertit tots els ajuts habuts i per haver, tenint com tenien ja d'entrada un nivell econòmic més que acceptable: ajuts municipals, ajuts per a pagar aigua, llum i gas; ajuts de l'Obra Social de La Caixa, de la qual jo he estat client tota la vida i ells ni tan sols i tenen un compte; ajuts per a la compra al supermercat; els bolquers, llets i farinetes totalment gratis sempre; beques menjador; excursions escolars gratis; material gratis; acollida extraescolar gratis. I, mentrestant, ells treballant en negre i guanyant, entre ajuts i salaris en negre, tant o més que jo al cap del mes. Aprofito per dir que sóc funcionària, i no precisament de les que cobra poc.

Semblaria que el país ha fet la seva tria, Anònim. Semblaria que ha triat els Mustafàs i les Fatimas per sobre dels Jordis i les Montses. Arreu d'Europa s'està produint el mateix fenomen, i penso que, possiblement, no tingui aturador. Potser ha de ser així. La història es regeix per una sèrie de cicles, i la meva intuïció és que ara estem entrant en una fase bàsicament obscura que suposarà el contrapès a l'era salvatgement tecnològica que hem viscut i encara estem vivint. Potser d'ambdós extrems n'acabarà sorgint el tan desitjat equilibri. O potser no.

No dic que això sigui bo. A mi, personalment, em fa molta por. Però no per això he deixat de tenir els meus "Jordis" i "Montses". Haver-hi renunciat hauria estat llençar la tovallola, i això és la darrera cosa que s'ha de fer, en qualsevol circumstància. "

"Jo em faig sovint aquesta mateixa pregunta, i reconec que no és gens fàcil, trobar una resposta adient. Sóc catalana i tinc 3 fills; els dos darrers m'han costat sang, suor, llàgrimes i molts intents frustrats que s'han quedat pel camí. Però ara són aquí i en dono gràcies a Déu cada dia.

Al mateix temps, em frustra terriblement veure com persones que conec d'origen magrebí han tingut el mateix nombre del fills i en ells s'han invertit tots els ajuts habuts i per haver, tenint com tenien ja d'entrada un nivell econòmic més que acceptable: ajuts municipals, ajuts per a pagar aigua, llum i gas; ajuts de l'Obra Social de La Caixa, de la qual jo he estat client tota la vida i ells ni tan sols i tenen un compte; ajuts per a la compra al supermercat; els bolquers, llets i farinetes totalment gratis sempre; beques menjador; excursions escolars gratis; material gratis; acollida extraescolar gratis. I, mentrestant, ells treballant en negre i guanyant, entre ajuts i salaris en negre, tant o més que jo al cap del mes. Aprofito per dir que sóc funcionària, i no precisament de les que cobra poc.

Semblaria que el país ha fet la seva tria, Anònim. Semblaria que ha triat els Mustafàs i les Fatimas per sobre dels Jordis i les Montses. Arreu d'Europa s'està produint el mateix fenomen, i penso que, possiblement, no tingui aturador. Potser ha de ser així. La història es regeix per una sèrie de cicles, i la meva intuïció és que ara estem entrant en una fase bàsicament obscura que suposarà el contrapès a l'era salvatgement tecnològica que hem viscut i encara estem vivint. Potser d'ambdós extrems n'acabarà sorgint el tan desitjat equilibri. O potser no.

No dic que això sigui bo. A mi, personalment, em fa molta por. Però no per això he deixat de tenir els meus "Jordis" i "Montses". Haver-hi renunciat hauria estat llençar la tovallola, i això és la darrera cosa que s'ha de fer, en qualsevol circumstància. "

"Jo em faig sovint aquesta mateixa pregunta, i reconec que no és gens fàcil, trobar una resposta adient. Sóc catalana i tinc 3 fills; els dos darrers m'han costat sang, suor, llàgrimes i molts intents frustrats que s'han quedat pel camí. Però ara són aquí i en dono gràcies a Déu cada dia.

Al mateix temps, em frustra terriblement veure com persones que conec d'origen magrebí han tingut el mateix nombre del fills i en ells s'han invertit tots els ajuts habuts i per haver, tenint com tenien ja d'entrada un nivell econòmic més que acceptable: ajuts municipals, ajuts per a pagar aigua, llum i gas; ajuts de l'Obra Social de La Caixa, de la qual jo he estat client tota la vida i ells ni tan sols i tenen un compte; ajuts per a la compra al supermercat; els bolquers, llets i farinetes totalment gratis sempre; beques menjador; excursions escolars gratis; material gratis; acollida extraescolar gratis. I, mentrestant, ells treballant en negre i guanyant, entre ajuts i salaris en negre, tant o més que jo al cap del mes. Aprofito per dir que sóc funcionària, i no precisament de les que cobra poc.

Semblaria que el país ha fet la seva tria, Anònim. Semblaria que ha triat els Mustafàs i les Fatimas per sobre dels Jordis i les Montses. Arreu d'Europa s'està produint el mateix fenomen, i penso que, possiblement, no tingui aturador. Potser ha de ser així. La història es regeix per una sèrie de cicles, i la meva intuïció és que ara estem entrant en una fase bàsicament obscura que suposarà el contrapès a l'era salvatgement tecnològica que hem viscut i encara estem vivint. Potser d'ambdós extrems n'acabarà sorgint el tan desitjat equilibri. O potser no.

No dic que això sigui bo. A mi, personalment, em fa molta por. Però no per això he deixat de tenir els meus "Jordis" i "Montses". Haver-hi renunciat hauria estat llençar la tovallola, i això és la darrera cosa que s'ha de fer, en qualsevol circumstància. "

"Jo em faig sovint aquesta mateixa pregunta, i reconec que no és gens fàcil, trobar una resposta adient. Sóc catalana i tinc 3 fills; els dos darrers m'han costat sang, suor, llàgrimes i molts intents frustrats que s'han quedat pel camí. Però ara són aquí i en dono gràcies a Déu cada dia.

Al mateix temps, em frustra terriblement veure com persones que conec d'origen magrebí han tingut el mateix nombre del fills i en ells s'han invertit tots els ajuts habuts i per haver, tenint com tenien ja d'entrada un nivell econòmic més que acceptable: ajuts municipals, ajuts per a pagar aigua, llum i gas; ajuts de l'Obra Social de La Caixa, de la qual jo he estat client tota la vida i ells ni tan sols i tenen un compte; ajuts per a la compra al supermercat; els bolquers, llets i farinetes totalment gratis sempre; beques menjador; excursions escolars gratis; material gratis; acollida extraescolar gratis. I, mentrestant, ells treballant en negre i guanyant, entre ajuts i salaris en negre, tant o més que jo al cap del mes. Aprofito per dir que sóc funcionària, i no precisament de les que cobra poc.

Semblaria que el país ha fet la seva tria, Anònim. Semblaria que ha triat els Mustafàs i les Fatimas per sobre dels Jordis i les Montses. Arreu d'Europa s'està produint el mateix fenomen, i penso que, possiblement, no tingui aturador. Potser ha de ser així. La història es regeix per una sèrie de cicles, i la meva intuïció és que ara estem entrant en una fase bàsicament obscura que suposarà el contrapès a l'era salvatgement tecnològica que hem viscut i encara estem vivint. Potser d'ambdós extrems n'acabarà sorgint el tan desitjat equilibri. O potser no.

No dic que això sigui bo. A mi, personalment, em fa molta por. Però no per això he deixat de tenir els meus "Jordis" i "Montses". Haver-hi renunciat hauria estat llençar la tovallola, i això és la darrera cosa que s'ha de fer, en qualsevol circumstància. "

?

Potser sí és llençar la tovallola...però pensa una cosa: segurament els qui t'han votat negativament han estat catalans. Catcalans que pensen que substituir-nos per sudaques i moros és txupiguai i cosmopolita. Aquests catalans que expressen el seu autoodi no fent-se espanyolistes sinó immigracionistes; però l'origen és el mateix: l'autoodi, la necessitat que Catalunya sigui qualsevol cosa excepte catalana. Uns feixistes disfressats de progres molt pitjors que els peperos qu, si més no, no enganyen ningú

Jo em faig sovint aquesta mateixa pregunta, i reconec que no és gens fàcil, trobar una resposta adient. Sóc catalana i tinc 3 fills; els dos darrers m'han costat sang, suor, llàgrimes i molts intents frustrats que s'han quedat pel camí. Però ara són aquí i en dono gràcies a Déu cada dia.

Al mateix temps, em frustra terriblement veure com persones que conec d'origen magrebí han tingut el mateix nombre del fills i en ells s'han invertit tots els ajuts habuts i per haver, tenint com tenien ja d'entrada un nivell econòmic més que acceptable: ajuts municipals, ajuts per a pagar aigua, llum i gas; ajuts de l'Obra Social de La Caixa, de la qual jo he estat client tota la vida i ells ni tan sols i tenen un compte; ajuts per a la compra al supermercat; els bolquers, llets i farinetes totalment gratis sempre; beques menjador; excursions escolars gratis; material gratis; acollida extraescolar gratis. I, mentrestant, ells treballant en negre i guanyant, entre ajuts i salaris en negre, tant o més que jo al cap del mes. Aprofito per dir que sóc funcionària, i no precisament de les que cobra poc.

Semblaria que el país ha fet la seva tria, Anònim. Semblaria que ha triat els Mustafàs i les Fatimas per sobre dels Jordis i les Montses. Arreu d'Europa s'està produint el mateix fenomen, i penso que, possiblement, no tingui aturador. Potser ha de ser així. La història es regeix per una sèrie de cicles, i la meva intuïció és que ara estem entrant en una fase bàsicament obscura que suposarà el contrapès a l'era salvatgement tecnològica que hem viscut i encara estem vivint. Potser d'ambdós extrems n'acabarà sorgint el tan desitjat equilibri. O potser no.

No dic que això sigui bo. A mi, personalment, em fa molta por. Però no per això he deixat de tenir els meus "Jordis" i "Montses". Haver-hi renunciat hauria estat llençar la tovallola, i això és la darrera cosa que s'ha de fer, en qualsevol circumstància.