Una història de la jornada de reflexió. Foto: Arxiu ND

No existia ni Twitter, ni Facebook, ni Youtube ni cap altra tecnologia a mans del ciutadà susceptible de difondre informació sense control empresarial o estatal. Quan el govern d'Adolfo Suárez va redactar el decret llei que havia de regular la convocatòria d'eleccions el juny de 1977, no podia imaginar-se que quaranta anys després les seves prohibicions serien tan fàcilment esquivables. La campanya de propaganda electoral durarà vint-i-un dies i haurà de finalitzar a les zero hores del dia immediat anterior a l'elecció, deia l'article 38 del decret, que instaurava per llei vint-i-quatre hores d'apagada informativa. La intenció era que els ciutadans visquessin, per un dia, aïllats de la propaganda electoral directa i poguessin determinar el sentit del seu vot sense pressions externes. Amb tot els cartells electorals podien seguir penjats als carrers.

El 1985, l'executiu de Felipe González va aprovar la Llei orgànica del règim electoral general (Loreg), que no només recollia veda electoral o jornada de reflexió de la Transició, sinó que incloïa noves prohibicions tipificades de delicte electoral. La més cridanera fou la prohibició, durant els darrers cinc dies, de publicar i difondre sondeigs electorals per qualsevol mitjà de comunicació.  Curiosament, els partits han modificat aquesta llei en diverses ocasions, la darrera vegada, el gener de 2011 per prohibir el vot dels ciutadans espanyols residents a l'estranger en els comicis municipals. Però mai no s'ha obert un debat sobre la revisió de les restriccions que afecten el dret d'informació dels votants, i es manté un sistema que pressuposa que el ciutadà és tan influenciable que cal protegir-lo prohibint-li informar-se i convidant-lo a reflexionar en solitari.

Un dia "extemporani" i "ridícul"

Tot just fa una setmana se celebrava el dia d'Internet. Doncs avui hauria de ser el dia sense Internet. I sense premsa, i sense ràdio i sense televisió. Si s'ha de reflexionar i no es pot fer propaganda, algú hauria de desconnectar el món per evitar filtracions, perquè els mitjans de comunicació en van plens, de resums dels actes finals de campanya d'ahir a la nit. També els polítics es veuran obligats a no fer piulades ni penjar informacions al mur del seu Facebook.

Els qui hagin sobreviscut a quinze dies de campanya electoral, avui seguiran connectats. I entre els qui reflexionin, ben pocs decidiran el sentit del seu vot avui mateix. Com explica el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Argelaguet, les enquestes i estudis demostren que el percentatge de vot que es decideix en l'últim moment és “gairebé imperceptible”, i que “només al voltant del 10% del vot final es decideix en els 15 dies de campanya, en què bàsicament es referma el vot fidel”.

És per això que Argelaguet considera que la prohibició de publicar enquestes cinc dies abans de les eleccions és “totalment absurda”, “una rèmora del passat que en la societat tecnològica actual no té cap sentit. Si vols publicar una enquesta, ho fas des d'un servidor estranger, per exemple Andorra, així de fàcil”.  Respecte al dia de reflexió, el director del CEO el titlla d' “extemporani”: “durant la Transició, aquest dia es va instaurar sobretot per a rebaixar la tensió i la intensitat de la campanya, però avui només serveix perquè els polítics vagin a dinar i al cinema amb la família, i això també és propaganda”, sentencia.

Ferran Requejo, politòleg i exmembre de la Junta Electoral Central, denuncia que la jornada de reflexió i la prohibició de publicar enquestes “són restriccions totalment obsoletes que cal suprimir”. Al seu entendre, la regulació és tan extrema que “la Junta Electoral Central està disposada a vulnerar drets constitucionals per preservar el desenvolupament de les eleccions”. Considera que la decisió de la JEC de prohibir les concentracions a la plaça de Catalunya i altres indrets és “més que qüestionable des del punt de vista democràtic”.  

Qüestió de tradició democràtica

Les restriccions legals pressuposen la immaduresa de la societat civil. “Si la societat és immadura, no es resol inventant un forat negre de 24 hores. És d'una simplicitat escandalosa, no té ni cap ni peus imposar un dia de reflexió per intentar blindar el ciutadà d'influències externes, quan estem bombardejats d'informació per tots els flancs”, argumenta el sociòleg Salvador Cardús.

La jornada de reflexió i la prohibició de publicar enquestes no és una característica única de l'Estat espanyol. Molts països de l'Amèrica Llatina i alguns d'europeus i asiàtics també imposen la veda electoral, però als Estats Units, al Regne Unit, Irlanda, i el Canadà, entre d'altres, està permès de fer campanya electoral fins a l'últim minut abans que s'obrin els col·legis electorals.

Avui no és la festa de la democràcia. Demà, els polítics diuen que sí.