Unió Democràtica de Catalunya, ateses les seves bases fundacionals és confederalista. El punt dos del manifest fundacional del partit publicat al diari El Matí el 7 de novembre de 1931, afirma amb claredat: "Exigim per a Catalunya la reconeixença de la seva personalitat nacional, en una autonomia plena i absoluta, dins d´una Confederació Ibèrica lliurement pactada. Aspirem a mantenir els valors diferencials de la nostra terra i a defensar el seu predomini espiritual, amb un respecte profund envers el sentiment comarcalista orgànic".

Però aquesta voluntat de confederació necessita d'un dret d'autodeterminació del poble català - tenir llibertat per triar amb qui vol confederar-se- i la necessitat implícita que l'estat on Catalunya s'hauria de confederar volgués acceptar-la. Aquesta és la interpretació d'Antoni Castellà, vicepresident executiu del partit i actual Secretari d'Innovació i Universitats del Govern.

Castellà reconeixia dijous d'aquesta setmana al programa "Per a llogar-hi cadires" que "es fa molt difícil entendre's amb l'Estat espanyol". "Nosaltres som confederalistes, però per formar part d'un estat confederal vol dir tenir un estat propi que té prou llibertat per confederar-se, si això no és possible, l'estat propi ha de ser propio amb plena sobirania i no confederat" explicava el dirigent democratacristià.

"La conjuntura actual ens porta a dir que és molt complicada la convivència i és difícil ser part de l'Estat espanyol" assegurava Castellà. "Es fa molt difícil entendre's amb Espanya, perquè haurien de lloar el nostre esforç, però posats en el  debat de la plena sobirania és fàcil fer una proposta concreta, però haurà de ser seriosa i s'ha de plantejar com a concepte i com s'hi arriba" reblava el líder socialcristià.

Una opinió que comparteix amb més contundència un altre vicepresident executiu de la formació, Jordi Casas. L'actual delegat del Govern a Madrid, asseverava al programa Polièdric de Catalunya Informació que "ja hem patit massa els discursos anti-catalanistes que ofenen, això s'ha d'acabar". I afegia que "A Unió som conscients que per aquest camí no anem enlloc, i que la paciència té un límit, i el poble català no ha d'aguantar algunes situacions clarament ofensives i a sobre quan estem col·laborant en l'economia". Casas apostava per corregir com a darrera oportunitat el dèficit fiscal de Catalunya, "la solidaritat té un límit, aquest dèficit s'ha de corregir i si Espanya no vol entrar en aquest debat, al projecte espanyol li veig moltes dificultats a mig termini".

Aquestes veus han enfilat el to del sector més independentista de la formació com els activistes de El Matí, un corrent minoritari del partit clarament sobiranista que han instat un recurs a la sentència de l'Estatut davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Altres consellers nacionals de la formació com Joan Vives han participat de forma molt activa en les consultes sobiranistes del darrer any i mig, i fins i tot, alguns alcaldes estrella de la formació com Josep Maria Vila d'Abadal , batlle de Vic, han apostat clarament per aquest camí amb declaracions directes de les seves motivacions polítiques. "He votat sí a la independència perquè vull manifestar la meva voluntat pel futur. El nostre país va ser lliure més anys que els 300 que portem convivint amb els espanyols, i estic segur que tornarem a tenir la nostra plena sobirania" va sentenciar el 13 de desembre de 2009 Vila d'Abadal. Unió se sobiranitza.