«Escriure m'allibera»

Entrevista a Blanca Busquets, ens presenta la seva cinquena novel·la: "La nevada del cucut"

| 24/12/2010 a les 03:15h
Arxivat a: Cultura, literatura, Blanca Busquets
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/12/2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Busquets presenta aquesta extraordinària novel·la a la llibreria La Tralla de Vic. Foto: MM/ND

Blanca Busquets (Barcelona,1961) ens presenta tot prenent un cafè la seva cinquena novel·la, La nevada del cucut (ed. Rosadelsvents). Escriu des dels 12 anys, per això diu que abans és escriptora que periodista, treballa a Catalunya Ràdio i té un més que envejable currículum en premsa. Li agrada escriure i es nota. En aquesta història juga literàriament amb gust, energia i vivesa de dues històries femenines que s'entortolliguen amb un misteri, amb un fet que trava  una narració àgil, polida i vibrant. No tinguin cap mena de dubte, si han de regalar un llibre aquestes festes, pensin en Blanca Busquets i La nevada del cucut.

- Trobo la seva novel·la plena d'intriga i extraordinàriament entretinguda, però com creu que hauria de recomanar un llibreter el seu llibre?

Mira, que és una història, per sobre de tot, d'intriga, que atrapa el lector i un cop atrapat el lector té un fons, un contingut per fer pensar. La història de dues dones, una d'antiga i una de moderna, que fa pensar.

- Aquesta història que ens expliques, La nevada del cucut, de superació personal en un ambient rural hostil...

Dos personatges una besàvia i una besnéta, anem cosint un capítol per cadascuna. Totes dues són escriptores, necessiten escriure com una manera de desfogar-se. Una escriu en primera persona i l'altre en tercera. Totes dues tenen un lligam per un fet un tant fantasiós: les dues úniques persones que veuen en un quadre una vall; la resta només hi veu taques.

Un cas màgic que fa enfilar la història de dues dones per separat, que en el seu moment i la seva època, van superant les dificultats  i les dues històries es van cordant com una cremallera, i construint una trama que descabdella el personatge actual però que té l'inici en l'altre personatge
 

- Una trama que divideix

Que divideix un poble petit, i que, a més, és absurda.

- Dues paral·leles que convergeixen
 

Exacte.
  

- És una novel·la molt humana, cert, però els seus personatges tenen res a veure a com els havia imaginat des d'un principi, de quines fonts ha begut d'on ha tret la inspiració per dibuixar-los?

La meves primeres idea sempre evolucionen, sempre. Però tenia interès a posar llum a la Catalunya rural de començaments del segle XX; Per què? Tenim molt explicada la Catalunya avançada, de Gaudí, de Maragall... i que realment mirava al món, amb una cultura...

Però tothom oblida que hi havia una Catalunya rural, i no cal anar al segle passat per trobar-la. Fins fa ben poc hi havia pobles perduts a la bona de Déu on la gent vivia en clar contrast amb la gran ciutat. Vivien de manera molt diferent pel que fa als costums, la manera de pensar,... i on era difícil defensar-se. Per exemple, tot i que ambientada a Vic, Laura a la Ciutat dels Sants de Miquel Llor n'és un exemple.

- I efectiu

Jo vaig més enllà, emmarco aquesta novel·la en un poble perdut a la muntanya. Tot i que amb els topònims canviats és Cantonigròs, Osona. En aquest escenari volia ressaltar aquesta mena de costums ancestrals que fins ben poc han guiat la societat en aquests llocs.

Costums que ningú no n'ha fet gaire cas, tret, curiosament, d'alguns metges... Documentant-me vaig trobar un llibre escrit per un metge que s'esgarrifa de comportaments que eren habituals a començaments del segle XX: les criatures jugant al voltant del femer, les dides, o viure sobre els animals perquè pugi l'escalfor...ara seria impensable.

- En La nevada del cucut  aquesta falla entre món urbà i cosmopolita es respira sovint, un detall, quan arriba la família de la mare d'una de les protagonistes, marxa del mas perquè no suporta la pudor del bestiar... El mobbing rural d'avui dia no?

(Riu) En aquest cas no sé gaire a qui donaria la raó! Segurament els de la casa. Jo recordo quan era petita i em pujaven a Cantonigròs glatia per sentir aquesta pudor de bestiar, m'agradava... Ara bé, avui dia no sé si ho aguantaria... (riu).

- Un lector de La nevada del cucut em comentava: "Ja feia temps que esperava una història amb tocs costumistes i salpebrada amb intriga que no fos ambientada a a la postguerra"

Ai, és que n'hi ha molt d'escrit de la postguerra. De la Catalunya rural de començament del segle XX hi ha ben poc escrit, llevat dels escriptors contemporanis com els drames rurals de Víctor Català -homenatjat en aquesta novel·la-. El motiu? La cultura es movia a ciutat.

- Publicarà alguna cosa de la postguerra?

No sé si mai faré res. Ara per ara s'ha fet prou i per molts bons escriptors. Jo només faig coses que m'atrauen poderosament l'atenció i llavors m'hi llenço.

- Com li agradaria satisfer al lector de La nevada del cucut?

Jo espero que el lector quan arribi al final, a banda de la trama i la intriga, s'hagi quedat amb el bon gust que és possible superar les coses i superar-les un mateix, sense esperar res de fora. Aquesta és la idea que he buscat en la maduració dels personatges.

- No trobes que és molt periodística la novel·la?

Mira, jo intento escriure. Tinc un contingut pensat i després li poso el vestit. Mentre escric penso en el lector: aquí cal un canvi, un cop d'efecte... i vaig auto provocar-me un canvi. És com un guió de ràdio, canvis de ritmes, cops, pauses...Des d'aquest parer, si que és veritat que té un punt periodístic perquè ve inherent amb mi

- Afegiria que és una novel·la molt visual, les mirades, per exemple, des de la finestra...

M'ho diuen molt de les meves novel·les, hauré de buscar una productora (riu).

- Posats en matèria, què t'estimes més que et diguin periodista o escriptora?

Escriptora.

- Per què?

Perquè ho sóc des de que tenia 12 anys i periodista, de més gran. Una cosa és que escrigui articles o treballi a la ràdio o faci tele. Però això d'escriure ho porto dins. I en aquesta novel·la explico el per què. Tot un capítol dedicat a explicar-ho que m'ha costat molt escriure'l, és la primera vegada que en parlo i el que s'assembla més a la Blanca de 12 anys.

- Teràpia?

No, està com de passada, però si puc ajudar algú a obrir als ulls, em dono per ben pagada. Hi ha coses que algun dia s'han de treure i ho tret en La nevada del cucut. Jo vaig començar a escriure així...

- Sí, un capítol molt concret i molt dur

Sí, molt dur. Hi ha moltes coses explicades i altres no perquè quan escrius has d'estar pensant en la literatura. Jo sempre defenso que un ha d'escriure després d'haver passat moltes coses però un cop ha passat una certa distància. En cas contrari, et deixes endur. Volia escriure el que em va passar, sentia que ho havia de fer, i ho he fet.

- Va passar pel consell d'algú?

Sí, i tant! De dues persones que em deien: això fora, això també, però això no. Quan vaig escriure Presó de Neu, el meu primer llibre, també vaig fer aquesta teràpia. Un capítol sobre un avortament, jo em vaig passar un de molt dur i em va costar allunyar-me del pensament literari, però ho vaig fer. Només en un capítol, però.

- Així que la literatura per vostè és perspectiva

Sempre. En cas contrari no és literari. Una altra cosa és un diari que escrigui per esbravar-me. Però per fer literatura has de seure a primera fila i mirar el teatre de la vida que tens davant.

- I creus realment que la literatura avui dia dóna aquesta resposta?

Depèn de quina literatura (riu).

- Però així com els clàssics...

Ep, para el carro! Els clàssics han passat pel sedàs de la història.

- Cert, però

Va te'n diré un de nom actual, en Ramon Erra.

- Quin llibre dels que ha llegit t'hagués agradat escriure?

Cap. Els meus. (riu)

- Bona aquesta

És que no té res a veure el que llegeixo amb el que escric. Cada literatura i cada escriptor té el seu públic i la seva intenció.

- Els dos personatges de la novel·la utilitzen la literatura com una clau alliberadora, com un reducte, com l'últim reducte de llibertat de la persona

A mi m'allibera, però a d'altres potser ho fa la pintura.

- Què queda d'aquesta Catalunya rural que descrius avui dia o, si més no, com ha influït en la Catalunya contemporània, moderna

Abans quan anaves pel carrer sabies distingir qui era de poble i qui era de ciutat. Ara això ha canviat, però si passes molt temps en una comunitat petita necessites airejar-se, perquè tendeixen a aviciar-se. A les societats petites sempre hi ha divisions, i per dues. Aquestes baralles, moltes originades en l'absurd, fins i tot, gracioses i ridícules, poden ser molt són perilloses perquè poden frustrar grans coses.

Mira un exemple de l'escenari de la novel·la, aquest any és darrer que el Festival de Música de Cantonigròs se celebra a Cantonigròs, per aquests enfrontaments. I el que hem d'evitar és que detalls absurds, malentesos, rancors es traslladin als nens perquè hipoteques el futur de les comunitats en un marc de divisió.

- Una tafaneria, quin va ser el primer llibre que vas llegir?

Dos en tinc molt clars. "Els tres porquets", amb el que vaig aprendre a llegir. I l'altre, ja de gran, que em va marcar perquè els pares em deien "no,nena aquest no és per tu". Era Lolita de Nabokov, quan el vaig llegir, d'amagades,  vaig pensar que no n'hi havia per tant, no li veia el problema. I ha estat de gran quan he entès el problema (riu).

- Això sí que és perspectiva! Per cert, has parlat amb algun lector de la novel·la?

Sí, però has de pensar que als que no els agrada no en parla, (somriu). He casat dos tipus de lector, el que li agrada més la intriga i els que els agrada una lectura més descriptiva.

- Tasca difícil

Et confesso que ha estat inconscient.

- Algun treball en dansa?

Sí, preparo una del segle XVI.

- Molta sort i gràcies

A vosaltres.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Enhorabona
Canarinho, 24/12/2010 a les 09:06
+1
-1
Bon llibre, bona entrevista. Amunt!
Lectura molt recomanable
Tonia, 24/12/2010 a les 18:03
+2
-0
Jo m'he llegit la novel·la i he de confessar que t'arrossega i t'apassiona. Els personatges de les dues dones protagonistes tenen una força brutal, sobretot la de començaments del segle XIX, perquè estan molt ben descrits i perquè transmeten emocions. Una lectura molt recomanable, sí!!
"d'amagades"
innisfree, 25/12/2010 a les 08:47
+2
-0
Els camins de la interferència lingüística són inescrutables: "d'amagades", en comptes de "d'amagat", per influència del plural femení castellà de "a escondidas".

O "preparo una" en lloc de "en preparo una".

Això sí que toca el nervi de la llengua, i no pas "busson" en lloc de "bústia".
que consti
innisfree, 25/12/2010 a les 08:52
+1
-0
Ei!, només constato un fet lingüístic.

Per descomptat, tot el meu respecte tant per a l'entrevistat com per a l'entrevistada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El conseller de Salut, Antoni Comín, durant la inauguració de l'UCE 2017 | J.M. Montaner (UCE)
Sergi Santiago
01/01/1970
El conseller de Salut ha advertit que "quedar-se al marge" del referèndum de l'1-O és "fer-li la feina als que volen limitar la democràcia"
El president de CDA, Carles Barrera, i el secretari general del partit, Luis Carlos Medina. | ACN
01/01/1970
El soci aranès del PDECat es defineix com un partit "plural, transversal i moderat" i subratlla que Espanya, Catalunya i l'Aran viuen "una situació política inestable"
01/01/1970
La coalició abertzale ja es va manifestar dissabte a Sant Sebastià amb el lema "Tot un poble en moviment. Amb Catalunya. Amb la democràcia"
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista