Montserrat Tura és la número 2 del PSC. Foto: Arxiu ND

La consellera Montserrat Tura fa tàndem amb el president de la Generalitat, José Montilla, i ocupa el número dos de les llistes del PSC  per a les eleccions al Parlament. La titular de Justícia va participar ahir en el cicle d’entrevistes per als comicis del 28 de novembre que organitzen conjuntament El Singular Digital i Nació Digital. Tura creu que les noves formacions independentistes amb possibilitats d’entrar al Parlament són “més conservadors” que els convergents. Tot això, també indica que Esquerra ha deixat de tenir una posició ideològica clara.

L’entrevista va ser conduïda pel periodista Vicent Sanchis, amb la col·laboració dels directors de les dues capçaleres, Rafael de Ribot i Salvador Cot, respectivament. En l’acte celebrat a l’Ateneu Barcelonès, també hi van participar Toni Piqué, Guillem Carol i Quico Sallés.

- Com plantegen la campanya electoral, després de governar durant set anys i amb les enquestes en contra?

- Insisteixo constantment a militants i simpatitzants del PSC que no podem donar la batalla per perduda abans de lliurar-la. Per què hem d’afrontar els comicis amb una sensació d’abatiment?

- Però han dedicat la majoria dels eslògans de precampanya en criticar l’adversari, en comptes de definir el seu projecte. No és una actitud derrotista?

- En els diversos actes electorals, detecto que els votants socialistes estan orgullosos de la feina pel Govern. L’expresident Pasqual Maragall va defensar el catalanisme social i hem intentat aplicar aquesta doctrina.

- Com?

- Hem fet una política socialdemòcrata profunda, dotant el país de serveis públics de qualitat, entenent que és el veritable patrimoni d’aquells que no en tenen. I n’estem molt satisfets.

- Tot i això, no estan disposats a reeditar l’actual pacte de Govern.

- El PSC ha mantingut sempre la seva posició. En canvi, Esquerra i Iniciativa han viscut processos interns i han canviat els seus líders. És difícil pensar que aquells que s’han desmarcat i han negat part de la tasca de l’executiu ara vulguin tornar formar part de la mateixa coalició.

- Així, el relleu al capdavant d’ERC i ICV ha estat la principal causa de feblesa del tripartit?

- Com mesurem la debilitat? Si és a través la incapacitat de tirar endavant projectes, n’hem fet molts. A més, la sensació de dissidència en alguns casos ha estat positiva. Per exemple, la primera que va ser pel túnel de Bracons. Ara ja està inaugurat i té un impacte ambiental menor perquè hi va haver un debat intern en el Govern.

- No obstant, les enquestes indiquen que no sumaran. La culpa és de les dues altres formacions o el PSC té part de responsabilitat?

- En l’inici del segon mandat, hem patit de ple la crisi econòmica. Tot i això, alguna altra cosa no haurem fet bé. Per exemple, aquesta percepció de guirigall. Però CiU també tenia un tripartit i la gent no tenia la sensació.

- Pot concretar?

- La federació nacionalista està formada per dos partits i van governar amb el suport del PP en les últimes legislatures de Jordi Pujol. També van tenir dissidències rellevants i Duran i Lleida només va aguantar tretze mesos a l’executiu. Va marxar dient que era impossible mantenir els equilibris entre Unió i Convergència. Però ningú va plasmar aquesta sensació de desgavell.

- Així doncs, per què creu el tripartit té aquesta desqualificació?

- Des del primer moment, hi va haver una deslegitimació d’aquesta forma de govern. Malgrat tenir un sistema electoral d’elecció de diputats que trien el president, ens comportem com si els electors escollissin president i també ha afectat que el candidat més votat no sigui el president.

- A part dels diverses desavinences entre socis, per què els ciutadans tenen una visió negativa del Govern actual?

- Aquesta percepció és present en els mitjans de comunicació. Però la gent que ara disposa d’escola bressol o té més trens per desplaçar-se està satisfeta. Tot i això, és veritat que els ciutadans afectats per la crisi estan descontents. Però ho estarien amb qualsevol altre executiu.

- Consideren que el balanç és positiu?

- No conec cap govern perfecte. Reitero que hem fet algunes coses malament, però no és creïble l’apocalipsi de CiU dient que l’executiu no ha fet res. La realitat ho desmenteix. Hi ha molts exemples. És una barbaritat defensar que han estat els pitjors set anys de la història de Catalunya.

- Quin és el projecte de futur del PSC?

- Davant l’actual crisi global, hem de situar Catalunya al capdavant de la innovació en els sectors productius i de serveis. En paral·lel, també cal evitar la irrupció de bosses de pobresa en els barris tradicionalment obrers. En definitiva, cal impedir que alguns ciutadans caiguin en la marginalitat i, alhora, diversificar l’economia catalana perquè sigui més competitiva arreu del món.

- Però com desenvoluparan aquestes polítiques, si les arques de l’administració passen per un moment complicat?

El Fons Monetari Internacional pronostica que l’economia començarà a créixer l’any vinent. Hem d’obrir mercats i acompanyar el nostre teixit productiu. És l’única manera de crear nous llocs de treball. I, al mateix temps, calen propostes que garanteixin la justícia social, la igualtat i la solidaritat. La prosperitat del país només serà possible si tots els catalans avancen.

- El Govern del PSOE suposa un llast electoral?

- Prefereixo un executiu socialista que un del PP. A Catalunya s’insisteix en dir que els dos partits són el mateix. Els populars estan fomentant la catalanofòbia i generant una greu confrontació sobre la immigració. Deixem que ho facin de manera molt barata. Per nosaltres, el socialistes espanyols són un referent ideològic, encara que no coincidim en model d’estat.

- Què els hi pot aportar el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, durant la campanya?

- Si penséssim que resta, no li demanaríem que vingués. Amb el PSOE, convergim en la mateixa visió de la societat, que sigui més justa i igualitària.

- No obstant, el director de campanya del PSC, Jaume Collboni, va admetre que no seria “prudent” que Zapatero participés en mítings per a les eleccions catalanes.

- Fa molts mesos d’aquestes declaracions i ja va ser rectificat.

- Apostaran pel grup propi al Congrés en la pròxima legislatura?

- N’hem tingut i va donar bon resultat. Tot i això, amb la mateixa contundència que defenso la seva recuperació, també dic que no serviria per investir a un president del PP. No tenim 25 diputats a la Cambra baixa per donar suport als populars, com han fet altres formacions catalanes.

- En algun moment, podrien haver beneficiat els interessos catalans.

- Amb l’actual composició, no podríem guanyar. Per exemple, els parlamentaris del PSC podrien haver donat suport a una resolució, després de la manifestació de la sentència de l’Estatut, per aprovar el preàmbul. Hauríem aconseguit 40 vots, comptant tots els diputats de procedència catalana. Però el PP té 159 escons. No hagués servit de res.

- Podria haver suposat un acte de simbolisme.

- Hi va haver una segona resolució que obligava el Govern espanyol a impulsar les vies jurídiques, governamentals i legislatives per aconseguir el sostre d’autogovern marcat en l’Estatut. Però els partits d’adscripció catalana, excepte el PSC, van votar en contra i van acabar donant suport al PP.

- Volen donar la volta a les enquestes. El president de la Generalitat i candidat socialista a la reeleccicó, José Montilla, confia en mobilitzar un vot ocult. Per què creu que en tenen?

- Estem governant en un moment en què la nostra base electoral –configurada per assalariats, petits comerciants i autònoms-  ho està passant molt malament. És normal que molts no estiguin disposats a anar a votar el 28 de novembre.

- Com convenceran a aquests electors?

- La situació econòmica no és culpa del triparit. Vam reaccionar ràpid i vam prendre mesures. El nostre esforç és explicar que més aviat que tard remuntarem. I considero necessari que torni a governar un partit d’esquerres, perquè sinó podem sortir de la crisi amb uns costos socials molt elevats.

- La sociovergència seria viable si el PSC condicionés polítiques d’esquerres?

- Confiem en treure una majoria de diputats per poder governar. Cap polític difícilment parlarà ara sobre pactes postelectorals.

- Què significa ser el número dos de la llista del PSC?

- És un reconeixement dels companys i hauré de treballar una mica més que en els altres campanyes. No serà ara, quan les previsions de vot del meu partit estan malament, que faré passes enrere.

- Veu Montilla com a cap de l’oposició en la pròxima legislatura?

- En democràcia a vegades guanyen els altres i cal acceptar aquesta màxima. Però no contestaré.

- I vostè?

- Tampoc respondré.

- Què en pensa de les noves formacions independentistes amb possibilitats d’entrar al Parlament?

- Són molt de dretes. Solidaritat Catalana i Reagrupament són més conservadors que CiU. M’agradaria saber què opinen sobre polítiques socials o llibertats individuals. Tot i això, tristament, Esquerra també ha fet una evolució. Carod va recuperar l’aposta per la socialdemocràcia i això va fer possible el pacte del Tinell. Però ara ERC no té posicionament ideològic.