¿se imaginan el govern en manos de personas que con la que esta cayendo se gastan 56000 euros en cuatro vigas retorcidas y un pedrusco para presumir de monumento a las consultas soberanistas?.¿o el despilfarro que desde coselleries gobernadas por radicales destinan a esteriles politicas identitarias y de imposicion de la llengua patria?si ahora con el poder que ostentan nos estan arruinando a todos los catalanes¿que pasaria si tuviesen via libre?¡que miedo madre que miedo!

La qüestió cabdal i discutible és si una consulta popular amb totes les garanties democràtiques de participació i vinculant, guanyarien els partidaris de la independència o els partidaris de seguir dins l'estat espanyol. I la cosa està ajustada. I tots els estudis i enquestes apunten en una direcció clara: si l'independentisme segueix creixent com en els últims mesos i anys, la majoria independentista està aprop. Cada cop es fa més evident que van caient les venes dels ulls de més catalans i catalanes davant la trista i malaurada realitat espanyola, que no deixa altra alternativa a la supervivència nacional i econòmica d'un poble: el català. ADÉU, ESPANYA!!!

¿PORQUÉ NECESITAMOS SER INDEPENDIENTES?
MIRAD ESTE VIDEO ESCLARECEDOR.

Aquí esta la clara explicación en video del “Círculo Catalán de Negocios” Empresarios por un Estado Propio.

Que nadie se lo pierda. Nos interesa a TODOS los que vivimos en Cataluña, TAMBIEN a los que nos sintamos españoles, (de los nacionalismos no se come).

REFLEXIONEMOS y seamos pragmáticos.


http://www.zeniting.com/player.php?id=228&textoBusqueda=empresaris&app=1



http://www.zeniting.com/player.php?id=229&textoBusqueda=empresaris&app=1



http://www.zeniting.com/player.php?id=230&textoBusqueda=empresaris&app=1

Que el debat independentista ha saltat d\\\'uns grupuscles reduïts i d\\\'esquerres i s\\\'ha fet present en el món de la política catalana, primer amb la irrupció d\\\'ERC al Parlament i desprès amb multituds de manifestacions transversal, ja siguin consultes populars, plataformes, adhesions d\\\'entitats, ajuntaments, manifestacions massives com la del 10-J, aparició de noves formacions polítiques amb vocació parlamentaria, debats al mitjans, a les tertúlies, a peu de carrer...convertint-se en un tema cada dia més recurrent i normal, només ho pot negar aquell que o viu a la figuera o viu en la quinta-columna encarregada de tapar l\\\'evidència d\\\'un esclat independentista cada cop més notori. L\\\'ADÉU, ESPANYA se sent cada cop més alt i clar, per molts taps a l\\\'orella que s\\\'hi posin.

Hoy por hoy, desde el mundo independentista en Catalunya se sostiene una reñida competición por colgarse la acreditativa medalla del esperpento. Su cohorte de voceros políticos y mediáticos no pierden oportunidad de repetirnos mensajes de esta estofa: "crece el número de independentistas en Catalunya"; sin embargo, el único partido político con representación parlamentaria que se define inequívocamente independentista cosecha reveses electorales de modo acusado desde hace una pila de años. A mayor abundamiento, hasta las encuestas sobre intención de voto son con ERC, a escasas semanas de las próximas elecciones autonómicas, enormemente contundentes al interpretar la enésima caída en número de sufragios. El singular atenuante lo establece una incógnita sobre cuántos de ellos pasarán a engrosar los resultados de otras formaciones políticas de nuevo cuño y reciente fundación dentro del orbe "soberanista". Otro de los característicos mensajes, a modo de advertencia, utilizado como pretendido instrumento disuasorio, deja un rastro de pueril trasparencia que se revela ineficaz a leguas: "si hacéis aquello que perjudica al movimiento independentista, este aumentará"... vaya, si lo beneficia para qué lo advierten, ¿para que lo perjudique?
Pasada la "Diada", incluso esa costumbre de colgar "senyeres" y "estelades", se ha vuelto a constatar que decrece de manera significativa por parte del conjunto de la ciudadanía año tras año, pese al vano intento de aguerridos partidarios de la causa de apiñar gran número de banderas en lugares visibles de una misma vivienda (ya por supuestas premisas desde partidos políticos, ya por iniciativa propia). La manifestación del 10 de julio de 2010 también nos la han tratado de magnificar, desde las huestes independentistas, como una muestra más del incremento de incondicionales y un "hecho sin precedentes en la Historia de Catalunya"; obviando la mayor distancia del recorrido y cifras ofrecidas por la organización convocante de la celebrada el 18 de febrero de 2006 por motivos semejantes y con mismo afán de desprestigiar el cómputo desinteresado de asistentes.
En resolución, los datos objetivos hacen prescindir de ociosas matizaciones para sostener que hay en Catalunya "menos" independentistas, hoy por hoy.

CiU s'han dedicat 23 anys a construir la nació catalana tot fent l'esforç d'ajudar a Espanya en la seva governabilitat i el seu progrés econòmic. I quin resultat han obtingut? Una Espanya a la cua d'Europa, rearmada nacionalment, excloent en els seu model centralista megacapital feta a costa dels catalans i catalanes, més enfrontada amb Catalunya que mai, amb una redistribució de la mal anomenada "solidaritat" (robatori a mà armada)ruïnosa, improductiva i subsidiada clientelarment, i una Catalunya desarmada i escapçada en la seva voluntat, sotmesa in secula seculorum a l'espoli més bestial del món, en franc procés d'assimilació nacional i cultural dins la única nació indivisible i indiscutible, la espanyola i una ferum a corrupció d'alts volts que tomba. 23 anys, senyors de CiU!!!

Això d'aixecar primer el país i desprès parlar del demés és pura demagògia barata per defugir l'autèntica causa de l'enfonsada del país: el brutal espoli i l'arraconament de Catalunya, per motius polítics i econòmics, del model espanyol, fixat i granític, defensat per les institucions espanyoles amb el suport de l'aparell de l'estat. Qui pensi que dins d'Espanya tenim futur, va molt equivocat. Dins d'Espanya tenim un llast que ens va empobrint cada cop més, econòmica, cultural, social i nacionalment. I estem tocant fons. El poder espanyol és més fort i no vol canviar. L'única alternativa de supervivència és saltar el mur i proclamar unilateralment la independència, pacífica, democràtica i davant els ulls de la comunitat internacional. I a partir d'aquí construir el nostre propi estat, una arma per aixecar el país i mirar el futur amb esperança. ADÉU, ESPANYA!!!

si CIU no ha aixecat el país en 23 anys ni ha apostat per la cultura, l'ensenyament, la qualitat, la indústria productiva, la internacionalització, ni ha propiciat mitjans de nivell en català, ni tantes coses que necessita un país avançat quina garantia tenim que ara ho facen. no cap. Mas del mateix.

Si tan ferms són els convergents, com és que en Mas es va fondre davant del Zapatero com paper de fumar? Mas no va defensar ni l'Estatutet i ara vol defensar el concert? Auvà!

Artur Mas explica, únicament, sopars de duro.

Però Ridao, si tothom recorda quan el PSC diu que el concert econòmic no pot incloure's en la ponència del text de l'Estatut i ERC ho assumiu i ho subscriviu.
Ara ja no us en recordeu... Teniu memòria selectiva i no és seriós retreure a en Mas l'entrevista Zapatero-Mas que almenys va desencallar un text possible en aquell moment.
Torneu a tenir amnèsia perquè les 62 esmenes del ministre Montilla dos dies després de l'aprovació al Parlament no en parleu mai. Torneu a tenir memòria molt selectiva!

Cada cop veig mes nerviosos als anti CiU; TANTA por tenen, PERQUÈ. Que ells siguin sectaris no vol dir que, ara, val la pena governar per llevar el país, i després ja parlarem de punyetetes. Ni el 35% dels votants els importa, perquè no es el seu problema ni ho volen, la independència o la interdependència de ves a saber de qui o de què. Si hi ha atur, busquem feina, busquem preparar els nostres ciutadans i si entenen que això es fer país després els podrem preguntar que volen.

En poques paraules: escoles, escoles i escoles.

la força polític extraparlamentària és els "off-screens" de les pel·lícules, no apareixen però tothom els té en compte perquè decideixen el desenllaç: l'off-screen és materialment la independència

Ja s'atansa el dia en què l'Artur Mas i l'Alicia Sanchez Camacho es prometran, ell per l'economia i ella per redimir pulsions. Als dos, és clar, els va molt bé.

I així, l'Artur i l'Ali seran feliços reeditant, entre pulsió i pulsió, el primer tripartit (CDC, UDC i PP).

1.-Principi de simplificació i de l'enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l'adversari en un únic enemic.
2.-Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris han de constituir-se en suma individualitzada.
3.-Principi de la transferència. Carregar sobre l'adversari els propis errors o defectes, responent l'atac amb l'atac. «Si no pots negar les males notícies, inventa-te'n unes altres que les distreguin».
4.-PRINCIPI DE LA EXGERACIÓ I DESFIGURACIÓ. CONVERTIR QUALSEVOL ANÈCTOTA, PER PETITA QUE SIGUI,EN AMENAÇA GREU.
5.-Principi de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell a la intel•ligència dels individus als quals va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen gran facilitat per oblidar.
6.-Principi d'orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d'idees i repetir-les incansablement, presentar-les una vegada i una altra des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D'aquí ve també la famosa frase: «Si una mentida es repeteix moltes vegades, acaba per convertir-se en veritat».
7.-Principi de renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que, quan l'adversari respongui, el públic estigui ja interessat en una altra cosa. Les respostes de l'adversari mai han de poder contrarestar el nivell creixent d'acusacions.
8.-Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sondes o d'informacions fragmentàries.
9.-Principi de la silenciació. Fer callar les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l'adversari, també contra programant amb l'ajut dels mitjans de comunicació afins.de la transfusió. Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d'un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d'odis i prejudicis tradicionals. Es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.
11.-Principi de la unanimitat. Arribar a convèncer a molta gent que pensa «com tothom», creant una falsa impressió d'unanimitat.

El PSC diu ara que no pactarà amb qui plantegi "referèndums il·legals".

Més clar, impossible!

Cal proclamar l'estat català unilateralment i desprès es fa un referèndum que sí serà legal. Més fàcil impossible!

Si volem, podem!

No hi ha cap nou estat que vulgui tornar enrere!

Voler estatutets, concerts o federalismes es voler-nos esclaus a Espanya!

A qui volen enganyar els unionistes? Als catalans? Au, va!


Visca la Democràcia!
Visca la Constitució Catalana!
Visca la Llibertat!
Visca Catalunya Estat!

y aixó com es així, si son coses que no interessen a ningú? vejam que diu la Catalunya real

hola