Avui completament oblidat, Agustín Rodríguez Sahagún va exercir nombrosos càrrecs en l'època de la UCD. Potser encara el recorda Alberto Oliart -el que diu que el catalanisme és molt perillós- perquè el va precedir com a ministre d'Indústria i, curiosament, també el va succeir a la cartera de Defensa. A més, probablement, a algú li vindrà a la memòria que Rodríguez Sahagún també va ser alcalde de Madrid pel CDS entre el 1989 i el 1991. Uns mesos més tard, va morir a París.

Però Rodríguez Sahagún ha passat a la història com el ministre de Defensa al qual li van muntar un cop d'Estat. Com deia un polític mallorquí, la cosa és "es colmo" perquè, al capdavall, no hi ha possibilitat pitjor que aquesta, fent la funció que es fa.

Per això no era res. Celestino Corbacho va arribar a ministre de Treball, suposem que amb tota la il·lusió del món, l'abril de 2008. En aquell moment, la taxa d'atur era del 9'63 per cent, amb uns dos milions d'aturats. Dos anys i mig després, el percentatge passa del 20 per cent i la xifra global s'acosta als cinc milions de persones sense feina. La progressió és real, tot i que costi de creure.

Ara diuen que Corbacho tornarà a Catalunya per ajudar Montilla a guanyar les eleccions. Total, qui creu en la malastrugança?