La tendència als Jocs Florals de la política catalana és tan perniciosa com les AMPES ho són per les escoles. En la convulsa política catalana, el partit amb més representació parlamentària calma la seva vena bel·licosa parlant de sobiranisme a terminis.

“No veig prou madura la societat catalana” deia el seu líder, Artur Mas, en la seva darrera DocSessió – el format míting grunge de Madí Produccions-. “No vull un 6 d'octubre” afirmava el diputat Turull. “Encetem el viatge a Ítaca, arribarem fins al final o deixarem el camí fet perquè altres arribin” clamava Mas davant el consell nacional de la Federació fa quinze dies. “La independència no és una prioritat per la propera legislatura” assegurava l'incombustible Felip Puig a principis d'aquesta setmana.

Xerrameca. Potser s'haurien d'adonar que el catalanisme s'ha transformat. Abans el 90% era pactista i el 10% independentista. Ara les tornes han canviat diametralment. El 90% dels catalanistes són independentistes i el 10% clamen el peix al cove. Fins i tot crec que Montilla, si el deixen quatre anys més, seria capaç d'emular el President màrtir Companys.

Dret a decidir pragmàtic, demana CiU: per decidir autopistes, impostos i la tarifa del funicular de Montserrat. Més val que recordin que cap poble no pot pretendre exercir la democràcia dins un altre poble. Que es deixin d'Ítaca, que la majoria vol un Palamós independent. I de veritat.