Alcaldes, regidors, caps de llista i membres electes de CiU de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona s'han concentrat aquest dissabte a Miravet en un acte que ha volgut ser de suport a l'Estatut després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC).

El cap de llista de CiU per Tarragona, Josep Poblet, ha llegit un manifest en el qual es lamenta que la sentència "malmet el pacte existent que regula les relacions entre Catalunya i l'estat espanyol des de fa 32 anys" i que cal "articular una resposta convenient de les institucions democràtiques". El manifest conclou posant-se al costat de Govern i Parlament per "assolir plenament" els objectius fixats en el text aprovat per referèndum.

La trobada de càrrecs de CiU del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'ha celebrat en un lloc simbòlic durant el procés de redacció de l'Estatut, A . Miravet, a la Ribera d'Ebre, és un petit municipi on l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va convocar l'any 2004 els líders dels diferents partits catalans per tirar endavant el text quan estava en una fase inicial. La cimera de líders catalans es va celebrar en el castell que hi ha en aquest municipi.La fortalesa va ser un dels grans feus a Catalunya de l'ordre dels templers.

En aquest mateix indret, la federació nacionalista ha volgut celebrar un acte de suport a l'Estatut després de la sentència del TC. "Avui som a Miravet a causa d'una idea, d'unes responsabilitats i d'un sentiment insubornable: la nostra llibertat per decidir, la defensa de la nostra pàtria, dels nostres pobles, viles i ciutats i l'estima per Catalunya, la nostra nació, l'estima per tots els catalans i catalanes, la nostra gent", començava dient el manifest que ha llegit Poblet.

En aquest text es recorda que el 18 de juny del 2006 el poble de Catalunya "va aprovar majoritàriament" un Estatut en referèndum, que després la sentència del TC "modifica i altera". Una sentència, a més, que "malmet el pacte existent que regula les relacions entre Catalunya i l'estat espanyol des de fa 32 anys". Davant d'aquest fet, el manifest considera que "ara cal articular una resposta convenient des de les institucions democràtiques, una resposta el més unitària que sigui possible i, sobretot, coherent amb els valors i principis que garanteixin la cohesió social de la nostra terra".

Així mateix, han fet una crida als ciutadans del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre "a expressar de forma permanent, cívica i democràtica la confiança en l'autogovern, proclamant com diu l'Estatut que som una nació, un sol poble i tenim dret a decidir". "No podem doblegar-nos davant de les dificultats i obviar que la funció que se'ns ha encomanat passa també pel compromís polític i personal de defensar les llibertats democràtiques obtingudes i sancionades favorablement per totes les institucions", han afegit.

El manifest conclou posant-se "al costat" del Govern de la Generalitat i del Parlament "en totes les resolucions que adoptin per a defensar l'Estatut i per assolir plenament els objectius fixats en el text aprovat per la ciutadania de Catalunya en el referèndum d'ara fa quatre anys".