Si fins ara eren els plens municipals que es declaraven moralment esclosos, ara són els alcaldes que s'alliberen de la fidelitat a la Constitució. Jaume Perarnau i Llorens, és un home de conviccions. Alcalde del petit municipi de Calders, al Bages, per Candidatura Democràtica de Calders,ERC-AM ha escrit una carta al delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel. Una missiva on argumenta que la sentència de l'Estatut "l'allibera" de la "promesa de fidelitat a aquell Estatut, Constitució Espanyola i al Rei d'Espanya".

Segons la carta, al que ha tingut accés Nació Digital, a criteri de Perarnau, per prendre possessió de l'alcaldia va prometre "fidelitat  i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’estat i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya". Ara l'alcalde argüeix que la llei per la qual va prometre ja "no existeix" a causa de la retallada "partidista" del Tribunal Constitucional, i per tant queda exhonerat de la promesa.

Reproduim la carta enviada:

Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya

Excm.: Sr. Joan Rangel Tarrés
C. Mallorca, 278
08037 - BARCELONA

Benvolgut Sr.:

  Com a representant del govern del Regne d’Espanya a Catalunya m’adreço a vostè en la meva condició d’alcalde de l’ajuntament de Calders per a expressar-li formalment el meu rebuig i queixa a una situació, al meu entendre del tot injustificable, que em deixa a mi, i per extensió a la resta d’alcaldes i regidors de Catalunya, en una situació d’al•legalitat manifesta i consumada.
 
Efectivament amb data 16 de juny de 2007, l’ajuntament de Calders va celebrar Ple de constitució del nou govern municipal format pels 7 regidors que en les eleccions obertes i democràtiques celebrades el dia 27 de maig de 2007 van resultar escollits pels ciutadans i ciutadanes del municipi de Calders.
 
En aquest Ple, el secretari de l’ajuntament de Calders, en base a l’article 108.8 de la Llei Electoral general, a l’article 18 del Reial Decret Legislatiu 781/1986 i, també, al Reial Decret 707/1975 va donar fe que en aquell acte de pressa de possessió, jo mateix a la pregunta:
Jaume Perarnau i Llorens: prometeu per la vostra consciència i honor, complir fidelment el càrrec i responsabilitats del càrrec d’alcalde d’aquesta Corporació, amb lleialtat al Rei, guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’estat i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya?
Vaig respondre-hi afirmativament, per imperatiu legal.

Aquell Estatut d’Autonomia al qual vaig prometre guardar i fer guardar és l’Estatut d’Autonomia que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, escollit democràticament pel poble català, el mateix que va ser aprovat, també, pels representants democràticament escollits per a formar les Corts Generals del Govern d’Espanya en sessió de 10 de maig de 2006 i, finalment, i amb el valor democràtic més alt i significatiu, aprovat de forma àmplia i majoritària pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en referèndum vinculant el dia 18 de juny de 2006.

Vist, doncs, que aquella obligació de prometre fidelitat a un Estatut que, per acord d’un tribunal de justícia establert a la capital d’Espanya ha estat declarat no legal en bona part dels seus termes i que allò que van aprovar i decidir els parlaments democràtics d’Espanya i de Catalunya així com el refermament democràtic establert en referèndum pel poble sobirà, el qual, per a mi, sempre tindrà la màxima validesa per davant de la decisió unipersonal i partidista que pot o pugui expressar qualsevol magistrat, entenc que quedo alliberat d’aquella promesa que vaig donar aquell dia 16 de juny de 2007 i per tant, li comunico que des d’avui mateix, degut a la decisió pressa pels mecanismes de govern de l’Estat per als quals treballa, adoptats al meu entendre de forma unilateral, arbitrària i sense tenir en compte el fonament democràtic expressat lliure i sobiranament pel poble de Catalunya, em considero, conseqüentment, plena i totalment alliberat d’aquesta promesa de fidelitat a aquell Estatut, a la Constitució Espanyola i al Rei d’Espanya, al qual, tot sigui dit, tampoc ningú ha escollit ni validat mai de forma democràtica, lliure i oberta.

 Disculpi no utilitzi l’idioma  que volen fer obligatori i prioritari en les relacions administratives i oficials, però em fa l’efecte que la llengua mil•lenària que utilitzo, la mateixa que van utilitzar els nostres pares i avis, i que és la pròpia i natural del meu país també és coneguda per vostè. Si no fos així li demano excuses.

 No tinc cap dubte que la seva sobrada preparació intel•lectual i cultural comprendrà perfectament el meu posicionament i, bo i entenent-lo, no farà falta cap escrit de resposta a aquest ja que ambdues administracions coincidim plenament en els principis bàsics i fonamentals d’un estat democràtic.

Expressant-li la meva consideració, aprofito aquesta avinentesa per a saludar-lo molt cordialment.

Jaume Perarnau i Llorens
Alcalde de Calders