Setmana decisiva per l'Estatut al Constitucional. Foto: ACN 

Actualització 19:08

El Tribunal Constitucional (TC) ja ha emès sentència sobre l'Estatut i en aquests moments està notificant a les parts implicades el resultat de la votació s'ha fet aquest dilluns. Els magistrats s'han reunit al llarg de tot el dia amb la ponència de María Emilia Casas sobre la taula, i a hores d'ara ja hi ha sentència sobre els recursos presentats contra el text català per part del PP, el Defensor del Pueblo i cinc comunitats autònomes.

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aconseguit així dictar la sentència sobre l'Estatut declarant 15 articles inconstitucionals. Així ha resultat després d'una votació en què han votat 8 a favor i dos en contra, segons informen fonts pròximes de la decisió.
La sentència s'ha votat en 4 blocs, 3 blocs que s'han aprovat per sis a quatre i la resta per 8 a 2. El preàmbul ha estat votat per 6 a 4.  Un altre bloc d'articles, de 30 a 35 tindrà una redacció interpretativa, després d'una votació de 6 a 4 magistrats. En aquest bloc hi ha diferents assumptes conflictius com la nació o la llengua.El bloc dels preceptes que sí que es consideren constitucionals han tingut un suport de 6 magistrats enfront de quatre. Aquests últims són els magistrats conservadors Vicente Conde, Javier Delgado, Ramón Rodríguez Arribas i Jorge Rodríguez Zapata, que presentaran vots particulars.
 
Notícia anterior

La presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, ha modificat aquest cap de setmana l'esborrany que havia presentat als magistrats, segons fonts del TC, i hi ha incorporat almenys un article per provar de trobar un acord amb el magistrat díscol del sector progressista Manuel Aragón, que entre altres vol que el preàmbul del text deixi clar la 'indivisibilitat de la nació espanyola'. Tot i que es preveia que els magistrats entressin ràpid a la tanda de votacions aquest dilluns, al llarg d'aquest matí no s'ha produït cap mena de votació i Casas podria haver incorporat encara noves modificacions per aconseguir un 'sí' d'Aragón i emetre sentència sense haver d'entrar en una votació per blocs.

Contra pronòstic la ponència de Casas continua viva després de tres hores de debat. Fonts del TC apunten que al llarg d'aquest matí de dilluns no només no hi ha hagut de moment cap votació formal, sinó tampoc una prospecció, el sistema que utilitza el TC per conèixer l'opinió de cada magistrat i fer recompte sense haver de fer votacions formals.

Totes les previsions apuntaven que aquest dilluns Casas sotmetria ràpidament el seu text al criteri del ple i, un cop constatat que no obtindria el suport d'Aragón i, per tant, de més de la meitat dels magistrats, la retiraria per donar pas a una votació per parts amb un sistema antibloqueig que garanteix la sentència de forma imminent.

Reunió amb Aragón

Casas, no obstant, encara no ha cridat a votació i busca un acord amb Aragón, el magistrat díscol del sector progressista que ja va votar en contra del text de la primera ponent, Elisa Pérez Vera, i en canvi es va aliar amb el conservador moderat Guillermo Jiménez en un intent que va fracassar per manca de suports a banda i banda del TC.

La presidenta fins i tot es va reunir amb Aragón aquest diumenge a la pròpia seu del Tribunal Constitucional. Va ser després de participar en l'acte d'homenatge a les víctimes del terrorisme que va tenir lloc al Congrés dels Diputats.

Segons fonts del TC, el text que Casas ha posat sobre la taula aquest dilluns a les 11 del matí, moment en què s'ha iniciat el ple, ja incorporava un nou article com a inconstitucional, el 14è, respecte al que havia lliurat als magistrats dies abans. Al llarg del matí, la presidenta hauria buscat més acords amb Aragón per garantir un vot afirmatiu a la seva ponència.

Un acord amb Aragón, a més, podria arrossegar al 'sí' alguns dels seus companys que van formar amb ell el 'Trio de la Maestranza', Guillermo Jiménez i Ramón Rodríguez Arribas. En tot cas, amb un vot afirmatiu d'Aragón n'hi hauria prou per fer prosperar el text perquè hi hauria un empat a cinc vots i el vot de qualitat de la presidenta decantaria la votació.

El text original de Casas declarava inconstitucionals 13 articles i sotmetia a interpretació 24 articles més. Aquests articles tenen a veure amb l'ús 'preferent' del català, les garanties estatutàries, el Síndic de Greuges, el Consell de Justícia de Catalunya (CJC), les atribucions per nomenar i cessar els jutges, l'elecció del president del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) i que el president del TSJ també integri i presideixi el CJC.

També considera inconstitucional que el Consell General de Política Judicial (CGPJ) només pugui recórrer alguns actes del CJC, i que el CJC pugui convocar concursos per cobrir les places vacants. Legislar sobre les matèries que comparteix amb l'Estat, tenir competències sobre caixes d'estalvi i en l'organització dels bancs són altres competències que Casas creu que Catalunya no hauria de tenir. També veu inconstitucional que, per ajustar els recursos financers de Catalunya en benefici d'altres comunitats autònomes, aquestes hagin de fer un esforç fiscal similar.