S'ha acabat. El viatge que va començar Pasqual Maragall ha acabat amb una dura retallada i, sobre tot, amb una reinterpretació que deixa sense cap mena d'efecte jurídic, per exemple, el terme "nació" que figura al preàmbul de l'Estatut.

Al final, la sentència s'ha hagut de trossejar en quatre blocs. Tres d'ells han acabat amb una votació de 6 a 4 i un altre per 8 a 2. El cas és que el text que va votar en referèndum el poble català ha estat fortament esmenat i, a més, tindrà una interpretació molt restrictiva en els aspectes més essencials que el caracteritzaven.

La part més afectada per la sentència és la que es refereix a l'administració de Justícia. També es veuen afectades les competències catalanes en qüestions com la titularitat de les caixes d'estalvis i la consideració preferent de la llengua catalana a les administracions públiques de Catalunya.

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aconseguit així dictar la sentència sobre l'Estatut declarant 15 articles inconstitucionals. Així ha resultat després d'una votació en què han votat 8 a favor i dos en contra, segons informen fonts pròximes de la decisió.

La sentència s'ha votat en 4 blocs, 3 blocs que s'han aprovat per sis a quatre i la resta per 8 a 2. El preàmbul ha estat votat per 6 a 4.  Un altre bloc d'articles, de 30 a 35 tindrà una redacció interpretativa, després d'una votació de 6 a 4 magistrats. En aquest bloc hi ha diferents assumptes conflictius com la nació o la llengua.

El bloc dels preceptes que sí que es consideren constitucionals han tingut un suport de 6 magistrats enfront de quatre. Aquests últims són els magistrats conservadors Vicente Conde, Javier Delgado, Ramón Rodríguez Arribas i Jorge Rodríguez Zapata, que presentaran vots particulars.
  
"Indivisible unitat d'Espanya"

Els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) remarquen fins en vuit ocasions la "indivisible unitat d'Espanya" en la sentència de l'Estatut que van votar avui, segons han informat fonts coneixedores de la resolució. D'aquesta manera, salven l'escull que significava el preàmbul del text, en què Catalunya es defineix com a nació. L'alt tribunal ha estimat que la definició de Catalunya com a nació no té efectes jurídics vinculants per estar en el preàmbul.

Ple endurit en un text de dues planes

El text del dictamen enviat a les parts són dues pàgines que anul·la 14 articles de l'Estatut i en reinterpeta 23 més, a banda de dues disposicions addicionals. El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aconseguit emetre per majoria una sentència que avala la inclusió en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya del terme "nació", si bé deixa clar que aquesta no té eficàcia jurídica interpretativa, atesa la indissoluble unitat de la nació espanyola, han informat fonts de l'Alt Tribunal. Aquesta interpretació restrictiva ha comptat amb el suport de sis dels magistrats, els del bloc "conservador" més Manuel Aragón Reyes, i el vot en contra dels magistrats progressistes.

La decisió difosa aquest vespre avala àmplies parts de l'Estatut, tot i que anul·la 15 dels seus preceptes, que han estat declarats inconstitucionals per vuit dels deu magistrats que deliberen sobre aquest assumpte, segons fonts coneixedores de la decisió i les diferents declaracions emeses durant aquest vespre. Els magistrats han votat la resolució en quatre blocs, i el que aglutina els inconstitucionals l'únic que ha obtingut el suport de vuit magistrats, a la resta de votacions - sobre articles que passen el filtre de constitucionalitat, els més de trenta que tindran una redacció interpretativa i sobre el Preàmbul, on s'inclou el terme 'nació' - s'ha saldat amb un resultat de sis vots contra quatre.

Els magistrats discrepants en les votacions sobre els articles de l'Estatut que passen el filtre constitucional i sobre les interpretacions que es donen a la norma han estat els "conservadors" Vicente Conde, Jorge Rodríguez-Zapata, Javier Delgado i Ramón Rodríguez-Arribas. En el cas del Preàmbul, però, els que han votat en contra van ser precisament els "progressistes", la pròpia presidenta María Emilia Casas, Elisa Pérez Vera, Eugenio Gay i Pascual Sala.
Finalment no ha estat necessari que la presidenta, María Emilia Casas, emetés vot de qualitat, ja que al bloc "progressista" s'haurien sumat a última hora per avalar la major part del text tant el vicepresident del tribunal, Guillermo Jiménez com el magistrat Manuel Aragó Reyes, que va ser un dels que més oposició va mostrar durant les deliberacions sobre el contingut del Preàmbul.

El punt i final respecte del primer recurs presentat contra l'Estatut - el formulat pel PP contra 126 dels seus preceptes - ha estat possible després que la presidenta del Tribunal i ponent de la resolució, María Emilia Casas, modifiqués la redacció inicial del seu esborrany durant les trobades que ha mantingut a terme amb els seus companys durant tot el cap de setmana i fins i tot durant el dia d'avui, després del breu Ple de tot just 20 minuts que s'ha celebrat aquest matí.

Primer 14 preceptes

La versió inicial declarava inicialment inconstitucionals 14 preceptes de l'Estatut, mentre que una altra vintena eren sotmesos a interpretació jurídica. Finalment, i després d'augmentar en dos els preceptes anul.lats i en gairebé una desena els que hauran de ser interpretats, Casas ha assolit atraure cap a les seves postures a Jiménez i Aragó, molt reticents en principi a avalar les seves postures.

Segons fonts de l'òrgan constitucional, l'esborrany de Cases que ha obtingut finalment els suports del TC assumeix amb algunes modificacions les mateixes tesis que les elaborades el seu dia per la magistrada del "sector progressista" Elisa Pérez Vera respecte als aspectes més polèmics de la norma, com ara la inclusió del terme 'nació' al preàmbul, la majoria dels preceptes referits a l'ús de la llengua catalana i la bilateralitat de les relacions entre la comunitat autònoma i l'Estat.
Entre els preceptes anul.lats estarien diversos relatius a les competències del poder judicial a Catalunya i del Síndic de Greuges (Defensor del Poble català).

Les deliberacions sobre el text s'han reprès avui una vegada que s'han tancat els diferents intents processals del Govern de la Generalitat per evitar que els magistrats que actualment componen el tribunal acabessin dictant la sentència. El Govern al·legava raons de falta de legitimitat, per haver conclòs un terç d'ells el mandat per al qual foren designats el desembre de 2007.

El TC anul·la l'ús "preferent" del català

El Tribunal Constitucional ha decidit anul·lar 'l'ús preferent' del català per part de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics. Per una majoria de vuit vots a favor i dos en contra, els magistrats han retocat l'article sis de l'Estatut, dedicat a la llengua oficial de Catalunya. El text establia que la llengua pròpia és el català i, com a tal, és 'llengua d'ús normal i preferent' de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació. Ara els magistrats han declarat inconstitucional l'adjectiu 'preferent', però no que el català sigui la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

L'apartat 1 de l'article sis de l'Estatut estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català i, per tant, llengua d'ús 'normal i preferent' de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. És precisament en aquest punt on els magistrats del TC han incidit. En concret, han anul·lat l'adjectiu 'preferent', declarant-ho inconstitucional.

El que no han declarat inconstitucional és la part que diu que el català és llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

El TC buida d'atribucions al Consell de Justícia de Catalunya, el CGPJ català

La sentència sobre l'Estatut dictada avui pel Tribunal Constitucional (TC) revoca la majoria d'atribucions del Consell de Justícia de Catalunya, l'equivalent català al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que encara no s'havia constituït. L'alt tribunal deixa així sense la seva essència al Consell, ja que tomba l'article que recull que és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya de forma "desconcertada" del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La sentència anul·la que el Consell hagi de ser presidit per la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), encara que manté que l'integren membres designats pel Parlament d'entre jutges, fiscals i juristes de prestigi.

Tombada l'exclusivitat del Síndic de Greuges per controlar l'administració catalana 
 
 El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat l'exclusivitat que l'Estatut atorga al Síndic de Greuges de Catalunya. És un dels punts que el TC ha declarat inconstitucionals aquest dilluns, i un dels principals articles recorreguts pel Defensor del Poble, Enrique Múgica. El TC ha desestimat que el síndic -la mateixa institució que ocupa Múgica a l'estat espanyol- supervisi amb 'caràcter exclusiu' l'activitat de la Generalitat. La mateixa presidenta del TC, María Emilia Casas, proposava anul·lar aquest fragment de l'article 78, que regula les competències del síndic. És un dels catorze preceptes que Casas ha considerat inconstitucionals en la seva ponència, i així ho han ratificat la resta de magistrats.

Anulació que Catalunya disposi de més serveis socials si fa un esforç fiscal superior 
 
El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional l'incís referent a l'esforç fiscal 'similar' que han de realitzar les comunitats autònomes per tal d'assolir nivells semblants a tot l'Estat 'pel que fa als serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar'. Els magistrats han declarat nul aquest incís del punt 3 de l'article 206 de l'Estatut, referent a la Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d'anivellament i solidaritat. L'esforç fiscal mesura el sacrifici econòmic dels ciutadans tenint en compte la pressió dels impostos en relació a la seva renda i l'article anul·lat permetia posar límits a la 'solidaritat autonòmica'.

Ni les caixes ni les mútues asseguradores 
 

L'Estatut fixava que la Generalitat tenia competències 'compartides' sobre l'activitat financera de les caixes d'estalvi d'acord amb 'els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin' les bases estatals. Aquest incís, que plantejava que la legislació catalana s'adaptarà a uns 'estàndards mínims', ha estat declarat inconstitucional i obliga a la normativa catalana a què legisli d'acord amb el contingut de les 'bases estatals'. El TC també ha aplicat la mateixa doctrina en l'article 126 referit a les competències sobre mutualitats i assegurances i obliga a què l'organització sobre l'estructura de les mutualitats s'adaptarà totalment al que digui la llei de bases de l'Estat.

Elimina el caràcter vinculant dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries 
 
 La sentència sobre l'Estatutelimina el caràcter vinculant dels dictàmens que el Consell de Garanties Estatutàries prengui en relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l'Estatut. D'aquesta manera, el TC considera inconstitucional i per tant, nul, l'article 76.4 de la normativa que el poble català va aprovar per referèndum. Des que es va constituir el novembre de 2009, el Consell de Garanties Estatutàries ha emès 11 dictàmens, entre ells el que avala el projecte de llei de les consultes populars per via de referèndum a Catalunya i el projecte de llei del cinema.