No passa cada dia que un Premi Nobel d'Economia asseguri que les possibilitats d'èxit  internacional d'una Catalunya amb estat propi superin les que ofereix l'estat de les autonomies. El guardonat en aquesta categoria l'any 2004, el noruec Finn Erling Kydland, va assegurar en una conferència al Parlament  que “no seria sorprenent que un govern català independent tingués més facilitat per demostrar la seva credibilitat que no pas el govern espanyol” davant els mercats financers que compren deute públic. Professor universitari i assessor econòmic del govern escocès d’Alex Salmond, el Nobel d'Economia posa sobre la taula un nou argument sobre la viabilitat econòmica de la independència, en aquest cas, apel·lant a la major solidesa dels comptes públics de la Generalitat.   

Entre el desig i la realitat

Ara bé, l'apreciació d'aquest expert és una realitat bastida amb xifres i arguments econòmics, o més aviat un desig polític i una crítica a la gestió de Zapatero? Els experts catalans consultats ofereixen diferents punts de vista, però tots coincideixen a assenyalar que Catalunya està més preparada que Espanya per a afrontar la crisi i la recuperació. Per indicadors econòmics i per cohesió de la seva societat.

A parer del degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B.Casas, si bé “a curt termini és possible que una Catalunya desvinculada de l'estat no generés confiança, perquè els mercats són sempre porucs davant les novetats i les incerteses”, a mig i llarg termini “l'economia catalana i les finances públiques del país generarien, sense cap mena de dubte, total confiança en els mercats internacionals”.

En la mateixa línia es pronuncia la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques de la UB, Elisenda Paluzie. Apel·la a les magnituds econòmiques del país per explicar la major credibilitat davant dels inversors: “És una evidència que l'economia de Catalunya és més potent que la de l'estat espanyol en el seu conjunt. El seu PIB per habitant és més elevat, la seva estructura productiva és més diversa i més oberta a l'exterior, i la seva capacitat fiscal és més gran. Per tant, lògicament ja es presenta ara més solvent a ulls dels mercats financers”, explica. L'economista remarca que en una Catalunya sobirana la solvència es reforçaria més perquè desapareixeria l'espoli fiscal, es faria una política financera pròpia adaptada a les necessitats del país, ja que es trencaria amb la dependència de la política econòmica dels governs de Madrid en l’àmbit laboral, industrial, fiscal o d’immigració, entre d’altres.

En canvi, d'altres experts veuen en l'apreciació del Premi Nobel un dard directe a l'executiu espanyol: “les declaracions de Kydland es basen en un judici de valor més que no pas en una aplicació de la teoria econòmica o de la constatació de dades. És una crítica a l'actual govern espanyol més que no pas un elogi a un govern català”, argumenta el professor d’Economia Aplicada de la UB Alberto Martínez. Amb tot, no dubta a assegurar que “el govern de Zapatero ja ha perdut un dels actius més importants que té qualsevol deutor: la confiança, el crèdit davant els mercats financers, com a conseqüència d'una gestió erràtica de la crisi, primer negant-la, després minimitzant-la i finalment gestionant-la inadequadament”, rebla Martínez. En aquest escenari, remarca que “Catalunya encara no ha perdut aquesta condició indispensable en un mercat”.

Agustí Ulied, professor d'Economia d'ESADE, no dubta que Catalunya en solitari presentaria un nivell de confiança financera més elevat que l'estat, perquè “els països petits amb riqueses prou productives sempre tenen més fiabilitat”. Però també altres territoris de l'estat gaudirien d'aquest avantatge: “ si a Espanya, com a qualsevol altre país del món, li restes aquelles regions del país que són més productives, com Catalunya, Euskadi i Madrid, aquestes regions tindran més fiabilitat que no pas l'estat, que precisament depèn d'aquesta potència”, sentencia Ulied.
Preparada per ser Finlàndia

El premi Nobel d'Economia també va manifestar el seu convenciment que “si la nació catalana assolís la independència, es podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys”. Doncs bé, els economistes consultats encara van més enllà i es fixen en el model finlandès, el país del gegant Nokia. Agustí Ulied considera que Catalunya té tots els ingredients per fer un gran canvi de model productiu que li permeti superar la crisi i afrontar els nous reptes de l'economia globalitzada: “Catalunya, en ser un país molt cohesionat i amb un coneixement clar dels seus punts dèbils i forts, podria iniciar la seva gran revolució amb molta facilitat, com va fer Finlàndia”, argumenta.

Per contra, creu que l'Estat espanyol encara no està preparat per a aquesta revolució perquè “la societat espanyola és menys cohesionada, hi ha una més gran diversitat d'interessos”. Però adverteix que “Espanya dóna més visibilitat i força que no pas Catalunya per separat en el nou mapa econòmic i polític europeu”.