"Jaume Roures, su madre está muy contenta porque tiene un supercargo en una caixa, es director de agencia, su madre no cabe en ella, tiene una foto a color en el comedor del dia que le entregaron la dirección". Així Pepe Rubianes encetava un gag que resumia a la perfecció la mística de l'estabilitat que representava fa un temps treballar en una entitat d'estalvis catalana. Possiblement el gag ara canviaria. "Quina sort el meu fill que és prejubilat de la caixa".

Els processos de fusió de les caixes catalanes han posat de moda el terme "prejubilació", la solució gairebé miraculosa dels excedents laborals derivats de la dupliciat de serveis centrals  i el tancament implícit de sucursals. Sindicats, direccions i el Banc d'Espanya han afrontat les reduccions de plantilla per aquesta fòrmula que minimitza els efectes socials considerats "traumàtics". Un mecanisme ja utilitzat en el degotall de tancaments d'oficines i per innovació informàtica delsector que ha provocat una racionalització dels recursos humans de les entitats. Fins ara, el cost de les prejubilacions eren costejades per les mateixes entitats. Ara continuarà sent així, però amb l'ajuda del Fons de Reestructuració bancària Ordenada (FROB). Una línia de crèdit del Banc d'Espanya, a un interès de mercat, que ajudarà a pagar el cost d'aquestes prejubilacions.

"Les prejubilacions són traumàtiques sobretot pels que ens quedem". Amb aquesta frase, esboçada amb un cert somriure, definia a Nació Digital un dels delegats sindicals relators del Pacte Laboral d'Unnim, que ha integrat les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Un pacte que les mateixes fonts consultades consideren "positiu". El lema era no aplicar el temut Expedient de Regulació d'Ocupació i s'ha complert.

Tant és així, que en el cas d'Unnim s'han desbordat les previsions inicials de l'empresa. "Són faves comptades" afirma la mateixa font que s'estima més l'anonimat, "els números són clars". I certament, les prejubilacions són d'or. En el cas de la fusió de Caixa Manlleu, Terrassa i Sabadell es podienacollir a la prejubilació els majors de 55 anys que cobraran fins a la jubilació el 80% brut del seu salari -un 86-87% net-. A més, es complementa la base de cotització com si cobressin el 100%. És a dir, quan es jubilin cobraran el 100% com si haguessin estat en actiu. En diners, perdrien entre 400 i 500 euros mensuals, d'una nòmina mitjana de 3.300 euros. Un sou que no és genèric per l'entitat però si per aquells treballadors amb antiguitat, triennis i complements consolidats pelsanys a la casa. La majoria dels que s'han acollit a la mesura.

Aquest acords s'han mimetitzat en els acords laborals de l'altra gran fusió a Catalunya. La realitzada entre Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona. L'acord de fusió d'aquestes tres caixes suposa acceptar voluntàriament l'acomiadament de 1.300 persones a través de prejubilacions i baixes incentivades, o bé per suspensió de contracte o  reducció de la jornada. I pel que fa a les prejubilacions, s'estableix que el personal entre els 54 i els 56 anys rebran entre el 85% i el 95% del seu salari net. Els sindicats xifren en 1.850 les baixes provocades per Unnim i a les caixes Catalunya, Tarragona i Manresa que es podran acollir aquests plans d'acomiadament.

Res nou

Per Dolors Llobet, portaveu de CCOO a Catalunya del sector bancari, no s'ha inventat "res nou". "Teníem l'experiència d'anteriors fusions, com la ja llunyana entre La Caixa i Caixa de Barcelona, les amalgames de les Caixes Rurals o lesabsorcions de Morgan Stanley" afirma Llobet. Però la preocupació pels sindicats no és per qui marxa, sinó per qui es queda, i en concret, per com queden.

Llobet insisteix en què qualsevol acord laboral ha de reconèxier totes les plantilles de les entitats que s'integren com "una sola plantilla". A més les fonts sindicals consultades coincideixen que el cost de les prejubilacions - el FROB és un crèdit de molts diners que s'ha de tornar - obligarà a exercir més "pressió" sobre els treballadors. "El mercat està com està, d'hipoteques no se'n fan i amb les assegurances no anem enlloc" afirma un dels delegats sindicals d'Unnim. "Això obligarà a pressionar més els treballadors per obtenir més rendiments" rebla la mateixa font.

Pere, un prejubilat del sector, explica que "a falta de sis anys per la jubilació he aprofitat per fer coses que abans no podia, m'he tret el carnet de patró de vaixell". Efectivament, les prejubilacions són traumàtiques sobretot per qui es queda.