L'independentisme debat el rol de Puigdemont i Junqueras després del 21-D

L'independentisme s'ha caracteritzat els últims dies per fer autocrítica, per denunciar la violència de l'Estat a l'hora de frenar la construcció de la República i per començar a deixar clar que les estratègies unilaterals no seran al nucli de la nova legislatura. Les eleccions del 21 de desembre, convocades per Mariano Rajoy, suposen una prova de foc -potser la més rellevant dels últims anys- per als partidaris de l'estat català, que es veuen obligats a -com a mínim- revalidar els resultats del 27-S del 2015 per seguir legitimant el procés català. Una de les incògnites que planen sobre els comicis és què es farà l'endemà, no només a nivell de programa, sinó també a nivell de persones. Mig Govern és a la presó i la resta, començant pel president Carles Puigdemont, és a l'exili.

És per això que l'independentisme, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, ja ha començat a debatre quin rol han de jugar Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras l'endemà de les eleccions. "El seu paper depèn, bàsicament, de si estan en llibertat o no", ressalta un alt dirigent coneixedor de les converses entre ERC i Junts per Catalunya, la llista promoguda pel president a la qual el PDECat ofereix suport tècnic, logístic i polític. Els estrategs de l'independentisme sostenen, abans d'entrar en qualsevol dels escenaris, que un dels punts que formaran part de tots els programes serà el de "restituir el govern legítim", concepte que inclou els empresonats i els exiliats.

Junts per Catalunya i ERC mantenen obertes converses per l'endemà de les eleccions i presentaran programes menys marcats pels terminis sobre el procés que en la legislatura anterior

Quina seria la situació ideal? Senzill: que Puigdemont i Junqueras, enlloc de ser a Brussel·les i a Estremera, fossin a Catalunya com a molt tard després de les eleccions per tal de prendre possessió de l'acta i, si s'escau -en cas de victòria de l'independentisme i de tenir majoria al Parlament-, formar Govern. Segons les fonts consultades, existeix la possibilitat que ERC faci president Puigdemont encara que quedi per davant de Junts per Catalunya a les urnes. "En cap cas es pot descartar, perquè ell ja és president i les circumstàncies són excepcionals", recalca un alt dirigent sobiranista.

Malgrat tot, entre els estrategs independentistes existeixen dubtes sobre si el president i el vicepresident -els dos candidats a les eleccions- podran ser a Catalunya en el moment de la Constitució del Parlament. Sobre Puigdemont hi ha pendent la resolució de l'ordre europea de detenció que pesa sobre ell i que podria culminar amb una extradició, mentre que Junqueras està empresonat des de fa dues setmanes i mitja. Si la causa per sedició i rebel·lió es trasllada de l'Audiència Nacional espanyola cap al Tribunal Suprem, és molt probable que el líder d'ERC hagi de tornar a declarar.

Les alternatives

El criteri del jutge Pablo Llarena, el que porta la causa contra la mesa del Parlament, és diferent del de Carmen Lamela, que va enviar a presó de manera incondicional set consellers. En tot cas, dirigents que coneixen la situació judicial de Junqueras indiquen que, a diferència del que van fer membres de l'òrgan rector de la cambra catalana -tots ells en llibertat- davant del Suprem, no té intenció de "retractar-se". Pel que fa a Puigdemont, alts responsables del PDECat sostenen que, si torna a Catalunya després de les eleccions, "serà detingut ja a l'aeroport del Prat". Tot plegat obliga els dos grans partits independentistes a pensar en escenaris alternatius.

En aquest sentit, una de les estratègies que s'ha posat damunt la taula en les reunions de l'última setmana és que, si Puigdemont i Junqueras ni tan sols poden assumir l'escó, hi hagi un acord per investir un president o presidenta de la Generalitat que es mantingui "lleial" al president i vicepresident "de la República". Aquesta és una opció que implicaria, per exemple, que el nou cap de files de la Generalitat "viatgés a Brussel·les o a Estremera" per tal de posar-se al servei dels màxims dirigents "republicans". Això implica, per descomptat, un fil de continuïtat amb una declaració de la independència que no es va arribar a desplegar per part del Govern.

Dirigents dels dos partits aposten per seguir governant junts si el resultat electoral ho permet, però el joc d'aliances dependrà del 21-D
Un dels noms ben posicionats en aquest escenari és el de Marta Rovira, secretària general d'ERC i número dos de la llista dels republicans. Junqueras, de fet, ja l'assenyala com a presidenciable en el futur immediat. Rovira va ser dimarts a Brussel·les per reunir-se amb Puigdemont, i van negociar un front comú de cara a les eleccions i també per a l'endemà. Integrants de les candidatures de tots dos partits ressalten la conveniència de "seguir governant junts", tot i que això dependrà del joc de majories que s'obri després de les eleccions. Un dels focus és quin suport té la CUP i si està disposada a donar suport des de fora a un full de ruta menys encorsetat -quant a terminis- que la legislatura anterior, marcada pel calendari.

I, esclar, també cal veure si el PDECat, que desitja allunyar-se dels anticapitalistes, està disposat a segons quins pactes amb ells. L'última paraula, molt possiblement, la tingui Puigdemot, que disposa d'una relació més bona amb la CUP del que la tenen alguns dels seus companys de partit. El president i Junqueras, un a l'exili i l'altre a la presó, seran els protagonistes de la campanya encara que no puguin fer cap míting. L'endemà de les eleccions, si els independentistes superen el test electoral i s'imposen al bloc constitucionalista, els dos màxims dirigents del país seran al centre de l'escena.