25
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
26
de setembre
a les
11:02h
Sensacions divergents després de l’entrevista de Jordi Évole a Carles Puigdemonta Salvados. D’entrada la constatació una vegada més que Évole és bo preguntant i repreguntant, no deixant que l’entrevistat s’escapoleixi. Amb una bona documentació i afany constructiu, com sempre, perquè l’espectador disposi d’una mica més de llum per a il·luminar el desgavell en el que estem. Sentir-se ofès pel to dur emprat per Évole és tenir la pell molt fina i no gaire idea de què és una entrevista. Dit això, es poden afegir algunes reflexions més.
Évole va pecar d’un pèl excessiu afany inquisitiu, que em temo que és marca de fàbrica de La Sexta. En alguns moments semblava massa interessat en fer aflorar fos com fos contradiccions a Puigdemont: què va fer quan es proposava desobediència en els peatges? Què va fer quan es van votar al Parlament mocions a favor de referèndums al Kurdistan i el Sahara? –Aquí les explicacions del president no van ser gens convincents- Què opina d’aquestes declaracions de Carme Forcadell? I d’aquestes de Jordi Sánchez? Sóc de l’opinió que als polítics, per sistema, se’ls ha de fer suar a les entrevistes però potser va mancar una mica més de mà esquerra.
És normal que les preguntes estiguessin encaminades als temes polèmics pels quals el president de la Generalitat pot donar explicacions en primera persona. L’aprovació de la llei del referèndum, per exemple, que va ser un dels plats forts de la conversa. El xoc de legalitats i legitimitats, vaja. “Si jo li dic al meu fill que es mengi el plat de llenties i ell em diu que no perquè aplica la seva llei, que li permet no menjar-se’l, què hem de fer?”, encara que simple, no està malament el símil.
Entenc que si hagués fet l’entrevista a un membre del PP –segons ens va explicar es van negar a intervenir-hi- l’hauria metrallat a preguntes sobre el desembarcament de la Guàrdia Civil, el tancament de webs, la prohibició d’actes... Sobre la vulneració flagrant i fastigosa de garanties democràtiques a la que estem assistint des del dia 20. De fet, n’estic convençut que així ho hauria fet.
A Évole a vegades el traeix un deix un pèl populista –“Hi ha una majoria de persones que opinen que...”- precisament el mateix que ell recrimina als seus entrevistats, la manera com s’apropien de suposades veritats legitimades. Però em sembla que ho fa més amb afany de posar-ho tot en dubte permanentment que no pas per atribuir-se ell aquestes veritats. Dispara igual cap a uns i cap a uns altres, no fa distincions i tinc la sensació que no es casa amb ningú. Pregunta, pregunta i repregunta.
Potser en aquesta ocasió, sense que fes falta emetre un judici molt explícit que sens dubte ell no desitjava, no hagués estat de més que Évole preguntés pels detinguts el 20 de setembre, s’interessés pel tema, pel procediment seguit i per com ha afectat el govern i els càrrecs electes implicats. Va preguntar per les urnes, les paperetes, la DUI, per la inexistència del diàleg... Per moltes coses, totes elles rellevants. El conjunt hauria estat una mica més satisfactori amb un petit esforç afegit per a circumscriure millor el context. Per mi, aquesta entrevista no s’estén sense tot allò que va passar el 20-S, és fonamental. I del 20-S n’estava impregnada però a nivell explícit va aparèixer poc, massa tangencialment. Acabar la conversa amb la menció al Girona-Barça de dissabte no calia, no va aportar excessiu valor afegit.
Entrevistar un polític és difícil, molt difícil. I en aquest cas segur que encara molt més, dificultat multiplicada per cent. En una emissora, La Sexta, en què s’ha informat dels recents aldarulls a Barcelona provocats per neonazis, franquistes i violents amb el titular “Ciudadanos con la bandera de España”, s’agraeix encara més la determinació d’un periodista per preguntar, preguntar i preguntar. No pot ser d’altra manera. L’obscurantisme ens sobrevola, arriben vaixells amb Piolín i El Coyote dibuixats a la coberta. Veiem tuits sinistres de la Guàrdia Civil dedicats als guerrers i les tempestes i vídeos de les forces especials que ens comuniquen que estan enviant cotxes, furgons i camions antiavalots a Catalunya.
Arribats a aquest punt, per cert, no em resisteixo a suggerir que em temo que la realitat, la crua realitat, ens està donant cada dia més motius als ciutadans –ja no em refereixo als periodistes- per deixar de militar en l’equidistància.
Évole va pecar d’un pèl excessiu afany inquisitiu, que em temo que és marca de fàbrica de La Sexta. En alguns moments semblava massa interessat en fer aflorar fos com fos contradiccions a Puigdemont: què va fer quan es proposava desobediència en els peatges? Què va fer quan es van votar al Parlament mocions a favor de referèndums al Kurdistan i el Sahara? –Aquí les explicacions del president no van ser gens convincents- Què opina d’aquestes declaracions de Carme Forcadell? I d’aquestes de Jordi Sánchez? Sóc de l’opinió que als polítics, per sistema, se’ls ha de fer suar a les entrevistes però potser va mancar una mica més de mà esquerra.
És normal que les preguntes estiguessin encaminades als temes polèmics pels quals el president de la Generalitat pot donar explicacions en primera persona. L’aprovació de la llei del referèndum, per exemple, que va ser un dels plats forts de la conversa. El xoc de legalitats i legitimitats, vaja. “Si jo li dic al meu fill que es mengi el plat de llenties i ell em diu que no perquè aplica la seva llei, que li permet no menjar-se’l, què hem de fer?”, encara que simple, no està malament el símil.
Entenc que si hagués fet l’entrevista a un membre del PP –segons ens va explicar es van negar a intervenir-hi- l’hauria metrallat a preguntes sobre el desembarcament de la Guàrdia Civil, el tancament de webs, la prohibició d’actes... Sobre la vulneració flagrant i fastigosa de garanties democràtiques a la que estem assistint des del dia 20. De fet, n’estic convençut que així ho hauria fet.
A Évole a vegades el traeix un deix un pèl populista –“Hi ha una majoria de persones que opinen que...”- precisament el mateix que ell recrimina als seus entrevistats, la manera com s’apropien de suposades veritats legitimades. Però em sembla que ho fa més amb afany de posar-ho tot en dubte permanentment que no pas per atribuir-se ell aquestes veritats. Dispara igual cap a uns i cap a uns altres, no fa distincions i tinc la sensació que no es casa amb ningú. Pregunta, pregunta i repregunta.
¿Hay algún porcentaje de participación por debajo del cual Puigdemont no considere válido el resultado del referéndum? #Salvados1OCTpic.twitter.com/d7ElsqrPKh
— Salvados (@salvadostv) 24 de setembre de 2017
-Usted está desobedeciendo la ley española.
— Salvados (@salvadostv) 24 de setembre de 2017
-Estoy obedeciendo la ley catalana.#Salvados1OCTpic.twitter.com/W1nKRKIX4R
Potser en aquesta ocasió, sense que fes falta emetre un judici molt explícit que sens dubte ell no desitjava, no hagués estat de més que Évole preguntés pels detinguts el 20 de setembre, s’interessés pel tema, pel procediment seguit i per com ha afectat el govern i els càrrecs electes implicats. Va preguntar per les urnes, les paperetes, la DUI, per la inexistència del diàleg... Per moltes coses, totes elles rellevants. El conjunt hauria estat una mica més satisfactori amb un petit esforç afegit per a circumscriure millor el context. Per mi, aquesta entrevista no s’estén sense tot allò que va passar el 20-S, és fonamental. I del 20-S n’estava impregnada però a nivell explícit va aparèixer poc, massa tangencialment. Acabar la conversa amb la menció al Girona-Barça de dissabte no calia, no va aportar excessiu valor afegit.
Entrevistar un polític és difícil, molt difícil. I en aquest cas segur que encara molt més, dificultat multiplicada per cent. En una emissora, La Sexta, en què s’ha informat dels recents aldarulls a Barcelona provocats per neonazis, franquistes i violents amb el titular “Ciudadanos con la bandera de España”, s’agraeix encara més la determinació d’un periodista per preguntar, preguntar i preguntar. No pot ser d’altra manera. L’obscurantisme ens sobrevola, arriben vaixells amb Piolín i El Coyote dibuixats a la coberta. Veiem tuits sinistres de la Guàrdia Civil dedicats als guerrers i les tempestes i vídeos de les forces especials que ens comuniquen que estan enviant cotxes, furgons i camions antiavalots a Catalunya.
Arribats a aquest punt, per cert, no em resisteixo a suggerir que em temo que la realitat, la crua realitat, ens està donant cada dia més motius als ciutadans –ja no em refereixo als periodistes- per deixar de militar en l’equidistància.
Vídeo amb l'entrevista íntegra, al web de La Sexta
#Salvados1OCT | Ok. Pongamos que no se celebra el #1oct. ¿Habrá #DUI? pic.twitter.com/zAjtbOTN3x
— Salvados (@salvadostv) 24 de setembre de 2017