Homenatge a l'Olimpíada Popular del 36: l'esperit olímpic que el feixisme va silenciar

Berlín, any 1936. La capital alemanya es preparava per 
acollir l'edició dels Jocs Olímpics d'estiu, un esdeveniment que Hitler utilitzaria per fer propaganda del nazisme, el militarisme i la discriminació racial. Traït l'esperit olímpic, hi va haver qui, empès per una voluntat de civisme i de llibertat, volia mantenir la pau i la fraternitat entre pobles. I per això es va idear i promoure l'organització d'uns jocs alternatius, l'Olimpíada Popular.

Aquests jocs havien de començar a Barcelona el 19 de juliol de 1936 i eren el contrapès a l'auge del nazisme, un crit "en favor de la pau al món i de la igualtat dels drets de les persones". L'esdeveniment promulgava la integració, la igualtat d'oportunitats, la diversitat dels pobles o la plena participació de les dones en l’esport, en uns termes que avui poden sembla moderns, però que aleshores ja eren part de la lluita per un món millor que semblava esfondrar-se.
 
Barcelona i Catalunya, capdavanteres en l'oposició al nazisme
 
Aquest dimecres, la seu de l'INEFC ha retut un sentit homenatge a aquella Olimpíada Popular que la guerra va estroncar i mai no s'acabaria fent. Organitzada per entitats esportives catalanes, els governs de les repúbliques francesa i espanyola i la Generalitat de Catalunya, el dia de la inauguració –18 de juliol– els esportistes es van trobar amb l’aixecament feixista i l’esclat de la Guerra Civil. Paradoxalment, l'atzar va voler que l’Olimpíada de la pau i la fraternitat fos aixafada per la infàmia de la guerra.
 
El programa de commemoració ha reivindicat "la pau i el progrés cultural de la humanitat" pel qual va ser creada l'Olimpíada, impulsada des de la societat civil i posant de relleu la importància de Barcelona i Catalunya com a capdavanteres en l'oposició al nazisme. Per preservar-ne la memòria, el Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència ha organitzat una jornada esportiva, participativa i festiva amb la participació de joves de tot Catalunya convocats a través de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC).
 
"La vergonya que el Museu Olímpic porti el nom d'un feixista"
 
L'acte ha servit per reconèixer la feina de base, la lluita popular, l’esport "com a eina de cohesió de les societats" i els valors d'aquell esperit olímpic que, l'any 1936 a Barcelona, va ser tan transgressor, atrevit i valent. "És una vergonya que el Museu Olímpic porti el nom d'un feixista, mentre al costat encara hi ha les palades de cal de molts dels assassinats per haver defensat la llibertat i la democràcia", expressava, rotund, el secretari del CADCI Daniel Laspra, en representació de les entitats organitzadores de l’Olimpíada Popular. L'acte ha comptat amb parlaments de de Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat i Jaume Asens, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
 
La commemoració ha començat a les nou del matí amb la celebració d'una jornada esportiva amb infants d’entre 10 i 12 anys i ha continuat amb una acte conduït per Rosa Andreu, amb Carles Beltran Quartet i les rapsodes Sara Giménez i Lali Barenys. Entre d'altres, s'ha interpretat l'Himne a l’Olimpíada Popular –escrit per Josep Maria de Sagarra–, i s'ha llegit el Manifest de l’Olimpíada Popular
i el Poema als voluntaris, de Miquel Marti i Pol. També s'ha homenatjat als esportistes internacionals que van venir a l'Olimpíada. Stuart Walsh, del National Clarion Cycling Club 1895, ha estat clar en nom de tots ells, com també en nom de tots "els qui van venir a defensar la República espanyola: No passaran!", ha reblat, enèrgic.
  

Els "jocs oblidats" i l'esport per a tothom

Barcelona i Berlín van competir pels XI Jocs Olímpics. Malgrat el favoritisme de Barcelona, el Comitè Olímpic Internacional (COI) es va decantar per la capital alemanya. El 1936, però, el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP) va proposar organitzar uns Jocs Populars i Antifeixistes, de caire internacional, com a alternativa als de Berlín i gràcies a la feina d’entitats socials i esportives populars i de milers de voluntaris es van crear, en tres mesos, els comitès a diverses ciutats espanyoles, el programa esportiu i les infraestructures necessàries. Les despeses van anar a càrrec del govern francès, el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya. S’hi van inscriure prop de 6.000 atletes de 23 països, al costat d’equips de nacions sense estat, com Catalunya, Galícia, Euskadi, Alsàcia, Lorena o el Marroc, aleshores protectorat francoespanyol, a més d’un equip representant dels jueus emigrats. Als Jocs de Berlín van anar-hi 4.106 esportistes de 49 països. Les xifres parlen de la magnitud de l'èxit. Es van programar competicions en 19 modalitats esportives: atletisme, futbol, rugbi, tennis, bàsquet, natació, handbol, ciclisme, ping-pong, boxa, lluita lliure, pilota basca, tir, rem, bitlles, beisbol, escacs, gimnàstica, etc. Un dels fets destacables era l’alta presència de dones esportistes, molt superior a la de Berlín, així com la barreja entre esportistes d’elit amb esportistes sense experiència en l’alta competició. Per als organitzadors responia a l’ideal de l’esport per a tothom. En paral·lel, l’Olimpíada Popular va programar una setmana cultural per vincular esport i cultura a teatres, casals i ateneus de la capital catalana.   L’acte d’inauguració estava previst per al 19 de juliol a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, amb la desfilada dels esportistes i 3.000 folkloristes i un parlament del president de la Generalitat, Lluís Companys. Amb l’esclat de la Guerra Civil els esportistes van ser acomiadats, i dies més tard, amb una desfilada per la Rambla de Barcelona, molts es van allistar a les Milícies Antifeixistes, embrió de les Brigades Internacionals.   Alguns dels nens participants als actes d'homenatge a l'Olimpíada Popular Foto: Martí E. Berenguer/Ferran Nadeu