Charansonnet: «Si nou cavallers van foragitar l'opressor al s.VIII, què no podem aconseguir ara?»

Joan Frank Charansonnet (1971) és tot il·lusió, energia i convenciment. Així ho demostra en l'estona que dura aquesta conversa amb NacióDigital, mentre rememora i explica els detalls de la creació i rodatge de Pàtria, la pel·lícula que arriba a les pantalles de cinema aquest divendres per explicar la llegenda d'Otger Cataló, un dels mites fundacionals de Catalunya. "Otger és el país, i els Nou Barons de la Fama som els milions de ciutadans que fa sis anys que, amb un gran civisme, sortim per reclamar el nostre dret a decidir", afirma.

Aquesta és la flama que manté viva la història de Pàtria, una pel·lícula que parla del passat per empeltar-se amb el present. "Som herois anònims que sortim i demanem llibertat", ciutadans compromesos que es mouen per aconseguir un objectiu comú. Potser per això, Charansonnet demana un desig per aquest cap de setmana, una acció ciutadana més: "que tots els catalans surtin de sota les pedres i vagin a veure la pel·lícula". Un film rodat, produït, muntat, promocionat i autodistribuït per un equip que no ha comptat amb cap ajuda oficial, com remarca el director.
 
"M'agradaria que tothom que se senti català vagi a veure la pel·lícula, perquè, a banda que ens ha costat déu i ajuda poder-la fer, és una història que parla d'arrels, identitat i origen". I que també és, en essència, una gran metàfora. "Si nou cavallers van ser capaços de foragitar l'opressor el segle VIII, què no podem aconseguir ara nosaltres?", es pregunta, mentre resol que Pàtria també respon a un buit: "hem volgut fer una pel·lícula èpica de referència de catalanitat, que penso que amb el pas del temps es farà encara més gran".

Otger Cataló, una dèria de fa molts anys
 
Malgrat les connotacions llegendàries i patriòtiques del mite, Otger Cataló és encara avui un personatge pràcticament desconegut per a bona part de la població. Com hi arriba Charansonnet? "Recordar-ho em transporta als nou anys, a la llarg de foc de casa meva, amb l'àvia Emília, a la Vall de la Santa Creu, un poblet medieval just darrere del Monestir de Sant Pere de Rodes. La meva àvia va ser un dels molts exiliats i represaliats que hem tingut al país, a qui Franco va posar en llista per agafar el tren i portar-la a un camp de concentració. Ella, però, va aconseguir escapar-ne després de tenir un pressentiment". Va arribar fins a Sant Etienne, i allà va conèixer, treballant de cambrera en la clandestinitat, un militar amb la creu d'honor de la Legió francesa, anomenat Jean Pierre Charansonnet.
 
"Això explica que el meu cognom sigui d'origen francès. És el cognom de la meva mare, i me'l vaig canviar d'ordre per no perdre'l quan van néixer les meves filles. Som quatre a tot Catalunya i té arrels occitanes, provinents dels càtars", detalla. "Potser per això em sento molt empordanès i molt de la Catalunya Nord, tot i que m'he criat a Granollers". Tornant a la llar de foc, és allà on la seva àvia li explicava la llegenda d'Otger Cataló i els Nou Barons de la Fama, com a origen del nom de Catalunya. "De petit, amb les flames del foc, ja m'imagino com és l'Otger i aquells Nou Barons que escolten el corn de l'albada".

Ni "Braveheart" ni "Joc de Trons"
 
"Pàtria té elements per perdurar i per agradar a un gran públic, perquè engloba diferents tipus de generacions", detalla el realitzador. "Els espectadors que tenen més de quaranta anys surten emocionats del cinema, però també agrada als nens. Per ells, Otger Cataló és un heroi de còmic", assegura. "L'espectador hi trobarà aventures, fantasia, batalles i èpica, al costat de textos més poètics i escenes d'amor, més intimistes". També la voluntat de ser fidels a l'època, amb batalles amb pocs combatents. "En aquell temps, es feien guerres d'escamots. Les batalles eren a cops i les persones queien per cansament".
 
Una imatge que reflecteix una realitat històrica i que entra en xoc amb les fantasies que avui són un èxit. "Aviso: qui vulgui veure una pel·lícula semblant a Jocs de Trons, El senyor dels Anells o Pirates del Carib, va molt equivocat. No és això. El que veuran és una pel·lícula feta amb amor i passió, amb lluites de cos a cos, una història de suor i de sang". Charansonnet no amaga, però, quin va ser l'estímul, temps enrere: "En Miquel Sitjar i jo ens coneixem des dels 16 anys i ens vam prometre que un dia faríem el Braveheart català. Però Pàtria no ho és, perquè aquest no era l'esperit que havia de tenir la pel·lícula", explica.
 
"El que volíem era fer una història popular que parlés d'arrels, de lluita i de les grans dificultats que comporten els somnis. Pàtria no és només èpica, també hi ha històries personals humanes i textos molt poètics, sobretot gràcies a Pau Gener, poeta i coguionista del film. Al capdavall, un paisatge mític i històric que ens serveix com a símbol per fer més gran la metàfora que als catalans ens costarà, i que ens costarà de veritat. En aquest sentit, si hi ha algun referent cinematogràfic és Excalibur", puntualitza.
 
Un guió amb la rítmica d'un poeta
 
Charansonnet es mostra molt satisfet del resultat final de Pàtria, però sobretot del guió. La història de com s'arriba a fer és, també, un cúmul d'atzars que semblen predestinar-lo. "Del 2000 al 2005 vaig viure a Rússia [era un dels actors més cèlebres del serial més vist al país]. Quan vaig tornar, per amor, vaig passar d'una ciutat de 16 milions d'habitants a un poble de 16.000, Sant Celoni. Tenia moltes ganes de Montseny". Un dia, ja instal·lat, Charansonnet era en un bar i es va quedar bocabadat escoltant un jove que parlava. "Vaig pensar que havia de ser algú molt especial". I així era: es tractava del poeta celoní Pau Gener, un talent únic.
 
"En Pau és un dels millors poetes que hi ha actualment a Catalunya i que serà una referència el dia que no hi sigui", explica. "Per desgràcia, en aquest país tractem molt malament la poesia". Des d'aquell dia, Gener i Charansonnet van començar a ser amics i van treballar plegats a l'espectacle Ofici de gàrgola, basat en textos del mateix poeta. "Una altra casualitat em va portar a trobar-me amb en Pau Gener el dia que decideixo que haig de fer Pàtria i deixar d'altres projectes. Vam anar a fer un cafè i a la tarda ja estava enviant-me seqüències. Jo necessitava fer una pel·lícula amb la rítmica d'un poeta", rebla.
 
Del gihadisme a l'èpica del procés
 
Abans d'arribar a Pàtria, Charansonnet es trobava treballant en una pel·lícula sobre el gihadisme, Xaloc, que ja havien aprovat dues productores, Dejavu Films i Capaneida Films. "Volia fer un film de caire crític i social, però que també fos d'acció. Crec que els creadors hem de contemplar les coses greus que passen al món i deixar petjada per intentar que no es tornin a repetir en un futur", sosté. "Al mateix temps, però, també pensava en quin granet de sorra podia aportar jo al procés històric que viu el país".

En aquell moment, un dels productors transmet a Charansonnet el temor de l'equip per fer una pel·lícula sobre un tema tan delicat com el terrorisme. "Aquella mateixa nit succeeixen els atemptats de Niça. I torno a veure les figures d'Otger i dels Barons dansant a la llar de foc. Decideixo deixar Xaloc i fer una pel·lícula amb el mateix pressupost, 250.000 euros, que parli de la llibertat, de donar l'opció a tot un país per decidir el seu futur". I aquí comença la pròpia història de Pàtria, "una pel·lícula en positiu i respectuosa amb tothom".

El film, rodat majoritàriament al Berguedà amb un equip de gairebé 500 persones, és un dels reptes més grans i complexos que ha hagut d'assumir, professionalment, Charansonnet. "Per això, com deia abans, el meu gran somni per aquest cap de setmana és que tots els catalans s'aixequin. A Rússia, en un teatre, veia a tres generacions juntes veient la funció. I això m'agradaria que passés amb Pàtria. D'una banda, perquè serà la manera d'ajudar a la pel·lícula. De l'altra, perquè s'ho passaran pipa. I, finalment, perquè no hi ha res més bonic que fer un homenatge a la memòria històrica de tots els catalanistes que no hi són".