Partit Popular versus Ciutadans, les contradiccions d'un pacte inestable

L'acord entre el Partit Popular i Ciutadans que va facilitar la investidura de Mariano Rajoy mostra cada dia que passa les contradiccions entre la formació conservadora i el partit taronja. El pacte incloïa 150 mesures, però els d'Albert Rivera van posar sis condicions bàsiques al PP per donar-li el vot en la investidura: apartar els càrrecs polítics imputats, eliminar els aforaments, renunciar a l'indult dels corruptes, limitació de mandats, una nova llei electoral (amb llistes desbloquejades) i comissió d'investigació sobre el finançament irregular del PP.   

Mesos després, i amb la corrua d'escàndols que s'aboquen sobre el PP, el desgast que pateix el govern Rajoy és considerable i amenaça d'erosionar encara més la formació d'Albert Rivera. En una entrevista a Vanity fair, aquest divendres, el líder de Ciutadans reconeixia la situació compromesa en què es va trobar el seu partit en el moment de la investidura de Rajoy. El líder taronja assegurava: "Estic convençut que no era la persona idònia per liderar una nova etapa política, però l'altra opció eren terceres eleccions". 

El clima de desconfiança entre els dos partits és gran. Ho és, de fet, des del moment que els de Rivera van entrar al Congrés, després de les eleccions de desembre del 2015. Al PP no obliden que Ciutadans va arribar a tancar un acord amb el PSOE de Pedro Sánchez per investir l'aleshores secretari general socialista, tot i que no sumaven prou suports al Congrés.

La manca de química entre Rajoy i Rivera és evident. Els separa l'edat (Rajoy té 61 anys i Rivera 37) i l'estil. La tensió entre les dues forces polítiques s'ha fet ben visible en quatre fronts: el debat pressupostari, la negociació del cupo basc, la corrupció i la lluita per l'espai del centredreta.

Pressupostos: entre la "política útil" i la submissió

El suport de Ciutadans al projecte de pressupostos elaborat pel govern del PP és la plasmació més important de l'acord d'investidura. C's va jugar fort la carta de la governabilitat. Això implicava investidura i pressupostos. Però calia també que s'engeguessin mesures de regeneració política, per evitar aparèixer com una crossa d'un overn molt cremat. Rivera ha repetit l'expressió "política útil" per explicar algunes partides obtingudes (millores pels autònoms, ampliació del permís de paternitat i una reducció de l'IVA cultural).     

Aquesta setmana, però, Ciutadans ha ajudat el PP en la polèmica decisió de vetar el debat de prop de 4.000 esmenes de l'oposició, aquelles que suposen un augment de despesa. Fins ara, es permetia el seu tràmit. Però la majoria estreta en moltes votacions ha fet que PP i C's hagin decidit bloquejar-les, amb l'acusació de "cacicada" per part del grup socialista i de Podem, que amenacen de portar el cas al Tribunal Constitucional. De la mà dels populars, el partit taronja ha fet de "botxí" de les esmenes de l'oposició. No ha estat l'únic gripau que s'han hagut d'empassar els de Ciutadans.  

D'atacar el cupo a empassar-se el "cuponàs"

Si hi ha un aspecte en què la contradicció de Ciutadans s'ha evidenciat més ha estat en el que afecta el concert basc. Tot hagués estat més senzill si PP i C's en tinguessin prou a la cambra, però no és així. El govern Rajoy ha necessitat també del PNB per derrotar les esmenes a la totalitat dels pressupostos i l'acord amb els bascos ha inclòs una rebaixa important del cupo.

El partit taronja sempre s'hi ha oposat però, a més, ha fet d'aquesta oposició un dels seus senyals d'identitat i un punt fort en el seu discurs de defensa de "la igualtat" entre tots els territoris. És un dels temes en què Ciutadans han hagut de fer giragonses. En el programa electoral del 2015, es deia textualment: "El procés d'harmonització fiscal a nivell europeu que Europa experimenta tindrà com a punt final la substitució del sistema de concert econòmic basc i navarrès pel règim general». Curiosament, en el programa per a les eleccions anticipades del 2016 ja es matisava: «Es recalcularà de manera raonable la contribució basca i navarresa a la Hisenda estatal per evitar desigualtats en l'accés dels ciutadans als serveis".

En el si de Ciutadans, l'acord entre el PP i el PNB sobre el cupo basc ha generat crítiques. El mateix Rivera ha hagut de defensar la coincidència amb els nacionalistes bascos sobre els comptes públics assenyalant que una cosa era votar els pressupostos i una altra la llei del Cupo. Però els taronges han hagut de romandre en silenci davant un acord de Rajoy amb el PNB que ha estat molt avantatjós per una de les bèsties negres de C's: els nacionalistes bascos.  

La "nova política" mantenint un govern esquitxat

Però la principal paradoxa de l'acord PP-Ciutadans és que es tracta d'una aliança entre el partit més emblemàtic de la vella política i una formació jove que ha volgut simbolitzar -en versió moderada- la modernitat i la renovació. Però els compromisos de moraltzació de la vida pública han esdevingut paper mullat mentre els escàndols se succeïen.  
A Múrcia, es va posar a prova l'aliança quan el president de la comunitat, el popular Pedro Antonio Sánchez, va ser imputat. Ciutadans va exigir la renúncia. Génova es va plantar... però finalment, va lliurar el cap del baró regional per salvar l'acord de govern vigent a la comunitat.  

L'esclat de l'"operació Lezo" va ser molt més greu i va esclatar quan l'acord sobre els pressupostos ja era un fet. A més d'afectar de ple el PP, va posar en qüestió la fiscalia general de l'Estat i la fiscalia anticorrupció. És a dir, institucions clau d'un Estat que Ciutadans vol reformar. El partit de Rivera va afegir-se a la reprovació del ministre de Justícia, una proposició socialista que exigia també el cessament del fiscal general i del cap de la fiscalia anticorrupció. El Congrés va aprovar-la, però la reprovació no obliga el govern. Un exemple més de com les declaracions d'intencions tenen poc pes.    

Aquest maig s'han constituït dues comissions d'investigació al Congrés, una sobre el rescat a les caixes i l'altra sobre finançament irregular del PP. Aquesta darrera era una exigència de Rivera, però el PP va pactar amb el PSOE la presidència de les dues, que han anat a parar a diputats canaris. Federico Quevedo presidirà la del finançament dels populars. Ciutadans ha protestat pel que considera una maniobra dels dos grans partits. Els escàndols de corrupció s'estenen, qüestionant el full de ruta de Rajoy, i Ciutadans pateix.

Que la bona sintonia no és el que predomina entre tots dos partits, amb la corrupció de teló de fons, ho va escenificar el portaveu del PP al parlament, Alejandro Fernández, en el darrer ple de la cambra, quan entorn del cas Palau, va etzibar a Inés Arrimadas: "Si vostès són tan meravellosos, perfectes i impol·luts, per què mai han guanyat unes eleccions?".

La lluita per l'espai del centredreta

La presència de Ciutadans en una zona del vot d'ordre suposa un fet nou en la política espanyola, com és l'aparició d'una alternativa al PP en l'àrea del centre i la dreta. La refundació de la vella Aliança Popular com a Partit Popular, integrant les formacions sorgides de l'antiga UCD (els democristians del PDP, la Unió Liberal i més tard, les restes del CDS suarista) va deixar el PP com a única força de tot el ventll que va del centre polític a la dreta més recalcitrant.

Mentre Podem s'ha endut la part més crítica de l'esquerra sociològica, Ciutadans ha fet forat en la franja del vot més jove i inquiet de la dreta que s'ha allunyat del Partit Popular. Però la irrupció de Ciutadans en la política espanyola i el seu ascens ha anat paral·lel a una gradual recomposició ideològica i de missatge de Ciutadans. Nascuts com a força catalana i anticatalanista, contrària a la immersió lingüística, amb un discurs vague en el terreny de les idees i jugant sovint a una pseudosocialdemocràcia, Ciutadans ha esdevingut una força política estatal i ha acabat definint-se com a liberal.

Els diputats de C's a Estrasburg es van integrar en el grup liberal i en el congrés que el partit va celebrar el febrer passat, les tesis de Rivera, partidari d'ancorar l'organització en el terreny del centredreta, es van imposar, bandejant els nostàlgics del matís socialdemòcrata. Vot jove desencantat del PP, "Podem de dretes", com va dir una vegada un conegut empresari, Ciutadans és alhora aliat i competidor d'un Partit Popular que suporta amb dificultats haver de tancar acords des d'una posició que no sigui hegemònica. Acostumats a absorbir en les sigles populars tota varietat ideològica del centre a les catacumbes, el PP necessita encara Ciutadans mentre, mirant el calendari, creua els dits pensant en el que pot sorgir de les primàries socialistes.