Pau Vallvé: «Fer un disc és dedicar-se a viure i que passin coses»

Abisme cavall hivern primavera i tornar és el nou disc de Pau Vallvé, però no es troba a les grans cadenes, ni als hipermercats, ni als punts de venda massius i impersonals. Com tot el procés de realització del disc, la compra-venda ocupa un espai íntim entre públic i artista, gairebé de tu a tu. Una autogestió vital i també professional, desenvolupada en l'ànima de vint-i-dues cançons que es podran gaudir aquest dijous 27 d'abril a la Sala Apolo, en un concert emmarcat en el Curtcircuit i que comptarà amb l'actuació prèvia de Daniel Lumbreras.
 
"Aquest és el meu quinzè disc. Quan vaig fer el tretzè, De bosc, va arribar un punt que era insostenible. Tretze discos perdent calers!". Fer la música, els vídeos o el procés d'estampació d'unes bosses era part d'un tot, a la manera d'un artesà. "La idea és reduir els intermediaris al màxim. Ens ha dit tant de temps que les coses son d'una manera, que ens ho hem cregut, però l'autogestió cada vegada passarà més". És el que tenen de bo les situacions d'impàs, quan no tot va tant bé i tot comença a fallar. "Les crisis són l'oportunitat replantejar-te les coses i fer-les d'una altra manera".
 
En aquell atzucac creatiu, mentre s'adonava que no es podien seguir perdent diners, Vallvé veu tres opcions: "la primera, deixar-ho; la segona, fer música més comercial". Les dues inviables. "La tercera opció va ser reduir intermediaris, reduir costos, i fer que sortissin menys diners, no pas fer més diners. Ens havien explicat que calia tenir agent, discogràfica, distribuïdor, comptable, persona de premsa... i potser no calia". El disc anterior ja va ser una primera temptativa, un pas per començar a viure d'això. "I, curiosament, em començaven a sortir els números, per primera vegada".
 Els discos no són un recull de "hits"
 
L'aposta sortia bé gràcies a tota la feina feta amb anterioritat. Vallvé ja tenia uns quants discs publicats, una parròquia de gent que el seguia. "No partia de zero i vaig fer 90 concerts, venent gairebé tots els discos, de mà en mà. És quan em vaig adonar que els discos es venen bàsicament als concerts o per la web, que no és imprescindible tenir distribuïdor", subratlla. "No arribes a totes les botigues, però sí que eta a les petites i més interessants, les de barris, on porto jo mateix els discos. Aquests establiments són del nostre bàndol, també lluiten per la cultura".
 
"La particularitat del meu projecte personal és que sempre he fet el que m'ha donat la gana". Fa vertigen, però hi és a totes. De fet, quan va crear l'Estanislau Verdet ja va actuar així: quan va començar a funcionar, ho va deixar, i així sempre, en una cursa constant de provatures i de voler-se reinventar. Ara ha fet un disc doble, més elèctric. "Jo odiava els discos dobles! Sempre em pregunta per què no agafaven les deu cançons bones i en feien un disc boníssim... Però ara me n'adono: el disc doble explica tot un itinerari. Musicalment, amb deu cançons tindria un disc molt més rodó. Però això no va de música, només va de subtext, d'una història, i necessites un espai per desenvolupar-ho. Els discos són més aviat un llibre, i no pas un recull de hits".
 
Una vida musicada, per fascicles
 
Les cançons d'Abisme cavall hivern primavera i tornar estan ordenes cronològicament. La primera part més derrotista, la segona de felicitat més evident. "És com un disc documental. Jo sempre funciono igual: agafo la guitarra quan tinc alguna cosa a dir i escric les cançons de coses que em passen, no sé inventar històries". Llavors, quan obre la carpeta on són desades les cançons, és quan se n'adona de què va el disc. "Aquesta vegada, em vaig adonar que no hi havia tema, ni una constant. La meva vida ha canviat moltes més vegades que de costum", sentencia. "En comptes d'un tema, tenia un viatge. I volia ser fidel a aquesta vida per fascicles".
 
Potser per aquest motiu el títol és llarg, gairebé narratiu, com un recull de conceptes. "Per mi era important que el títol descrivís que el disc era llarg i doble i que també era un itinerari. És un llistat de coses, de fet". Abisme cavall hivern primavera i tornar ja ens diu per on passa el disc i que tornarà al principi. "És molt descriptiu, però, a la vegada, misteriós i no gaire directe, com amb la coberta. Quan treballes amb el Youtube sempre has de triar un frame. El disc era el paral·lelisme. Si és una pel·lícula, la portada havia de ser el millor moment". I aquest és quan va conèixer la seva parella i van fer un viatge. "Quan faig lletres intento no ser gaire explícit, i aquí la idea era fer l'apropament als fets reals, però de manera anònima. Fer un disc és dedicar-se a viure i que passin coses, més que no pas dedicar-se a escriure".
 

El millor de marxar és tornar

"M'encanta la vida", diu en Pau Vallvé. Així ho hem pogut comprovar, en un dinar tard, apressat i saborós. "M'agrada molt destacar això d'aquest disc. Si preguntes al meus amics, et diran de mi que sóc un pallasso, que sempre estic de conya, en clau d'humor. Però, en canvi, si repasses la meva biografia anterior, semblo un paio trist. Bàsicament, abans només agafava la guitarra quan la necessitava, quan tenia una baixada anímica o un problema", explica.   "El piano o la guitarra són un refugi per treure les coses de dins sense prendre mal". Un dels esforços que es va plantejar per fer aquest disc, era el de fer cançons en instants d'alegria. "Agafar la guitarra en moments feliços, de pujada, de reflexió positiva, perquè em representés més. Ha estat un repte. És molt fàcil fer un tema trist, un drama èpic, uns acords menors i ja tens un hit de tallavenes adolescent. Però fer una cançó feliç, sense que quedi cursi, ni facilona, ni ridícul, no és tan fàcil. Per això m'agrada El millor de marxar és tornar, perquè és l'exemple d'un d'aquests moments".