Ada Colau: «Tornaria a ser una equivocació voler precipitar el referèndum»

Ada Colau Ballano (Barcelona, 1974) està a punt d'agafar la baixa per maternitat. El naixement del seu segon fill és imminent, tot i que en els pròxims mesos no pensa desconnectar del dia a dia a l'alcaldia. Abans d'abandonar temporalment l'Ajuntament, ha completat la gestació del nou partit dels "comuns" –que va prendre cos dissabte- i ha encaminat les grans decisions del segon any al consistori. En aquesta conversa amb NacióDigital -la primera entrevista que concedeix després del naixement del nou espai polític que capitaneja-, l'alcaldessa de Barcelona reflexiona sobre la feina feta fins a l'equador del mandat i es posiciona sobre el moment polític que viu Catalunya. Colau subratlla que els "comuns" contribuiran a fer "possible" el referèndum i incentivaran la participació si és "efectiu" i està "ben fet", però recorda que "tornaria a ser una equivocació" precipitar-se si no es compleixen totes les garanties necessàries.

- Ahir va transcendir la notícia de la mort sobtada de Carme Chacón. Quina reflexió fa de la seva figura?

- Ningú s’esperava que una dona jove, a la qual se la veia amb molta força, pogués morir d’aquesta manera tan sobtada. Tot el condol per a la família, que deixa un fill. Amb la Carme Chacón hem tingut diferències polítiques notables i conegudes, però com a dona a la política es mereix tot el reconeixement. Ha obert camins i sempre recordarem la imatge d’ella embarassada passant revista als militars. No sabia que tenia aquesta malaltia congènita i, sabent això, encara té més mèrit que es dediqués com ho va fer a la política.

- Ens encaminem a l’equador del mandat. Què n’ha après d’aquest segon any com alcaldessa?

- Hem après moltíssim. El primer any va ser una presa de contacte, la majoria de nosaltres érem nous, vam entrar a governar sense passar per l’oposició. I segur que això es va notar en alguns desencerts de comunicació, i dialogant amb els altres grups i en algunes de les mesures que van prendre. Però aquest segon any s’estan aplicant més temes de l’agenda política i d’altres que no hi eren, també. Per exemple, hem aconseguit consens polític per aprovar una regulació dels allotjaments turístics, i s’ha vist que això no perjudicava l’economia, ja que el turisme segueix creixent a la ciutat. Des dels grups municipals o sectors de la ciutat que ens coneixien menys, també han vist que som gent amb sentit comú. Però la diferència més important és que hem aconseguit que es parli menys de nosaltres i més dels problemes de la ciutat, com d’habitatge, d’energia o de turisme. I això és molt positiu.

"Aquest segon any de mandat hem aconseguit que es parli menys de qui governa i més dels problemes de la ciutat"

- I quina creu que és la percepció que tenen els barcelonins de la seva presència a l’alcaldia?

- Crec que han notat un canvi en l’agenda política, en les formes de fer, amb una política molt més propera, per detectar les prioritats de la ciutadania, tal com ens vam comprometre. I així m’ho fan saber en les trobades amb l’alcaldessa, a les quals assisteixen centenars de veïns i veïnes. Hem posat els temes socials per davant de tot i hem engegat un pla de barris per intervenir en els que estan pitjor, amb un pressupost de 150 milions d’euros; hem triplicat les ajudes al lloguer; hem triplicat els plans d’ocupació; també hem multiplicat per quatre la inversió en habitatge; hem posat sancions de més de 300.000 euros a bancs que tenen pisos buits; i hem posat sobre la taula la regulació de lloguer, que no és competència de l’Ajuntament, però ho hem plantejat a les altres administracions. Clarament hem canviat les prioritats de la ciutat.

- Avui al govern de la ciutat hi ha el PSC. ERC va descartar entrar-hi. Entén el paper que han jugat els republicans i, en concret, Alfred Bosch?

- Entenc els seus motius quan els explica, però no els comparteixo. Per això, continuo tenint la porta oberta per si volen entrar al govern. No em canso de dir-ho. Amb ERC tenim les nostres diferències, però també una amplíssima coincidència programàtica, que s’ha visualitzat en múltiples acords. Per això, des del primer dia, sempre vam prioritzar que ERC formés part del govern. De fet, el PSC volia entrar-hi i els hem fet esperar un any perquè comptàvem amb ERC. Tenint un govern d’11 regidors i regidores en un plenari de 51, ens interessa reforçar el suport. I estem molt contents que el PSC s’hagi incorporat al govern. Però continuem insistint que volem un govern d’esquerres, i ERC segueix tenint la porta oberta.

- Però creu realment que es produirà l'entrada d'ERC al govern?

- Això ho hauríeu de preguntar a Alfred Bosch. En el darrer plenari de l’estat de la ciutat, que és el moment de fer balanços, ell va ser molt explícit. I em va sobtar la seva claredat. Va dir que pensava en les pròximes eleccions, que volien ser una alternativa de govern. És a dir, substituir Convergència com a principal partit que es contraposa a Barcelona en Comú. I que ell volia ser l’alternativa a Ada Colau, i que no volia reforçar la meva figura entrant en el govern. És legítim en política, però no és la política que demana la ciutadania. Crec que la ciutadania demana que posem els objectius que tenim en comú i les necessitats de la ciutat per sobre dels interessos partidistes.  
 
- Vostè ha demostrat sintonia amb altres ajuntaments metropolitans, amb l’Hospitalet, Santa Coloma, Badalona, Terrassa o Sabadell. Què poden aportar vostès en habitatge que no pugui aportar la Generalitat o l’Estat ara mateix?

- L’habitatge és el principal repte que té la ciutat de Barcelona i això és compartit amb la resta d’ajuntaments metropolitans. Però l’habitatge és una competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. I la regulació del lloguer depèn de l’Estat. I ens trobem amb un dèficit històric de model de l’administració pública, en què els ajuntaments són la darrera administració, la més infrafinançada i amb menys competències. Quan en realitat som els que atenem les necessitats bàsiques i el dia a dia del ciutadà. Ara estem al voltant del 13% del finançament a partir dels impostos, quan ja es va discutir que un model que podia ser ideal i s’ha practicat al nord d’Europa és que estiguéssim en un 25%. Però no tenim competència legislativa; sí que en tenim d'urbanística, però no podem regular els preus del lloguer. I ara mateix estem vivint un nou moment, un fenomen especulatiu que té a veure amb el fet que Barcelona és considerada ciutat global, i això impacta a l’àrea metropolitana. Quan vam arribar al govern vam detectar aquest nou cicle especulatiu i vam posar sobre la taula, tant a la Generalitat com a l’Estat, la necessitat d’una regulació. I això ho compartim amb altres ciutats europees, com París o Berlín, que es troben en la mateixa situació i han actuat creant un índex de referència en els preus del lloguer, posant una regulació màxima per evitar preus abusius. La Generalitat, al principi, ens va dir que no. Ara estem molt contents, perquè ha canviat d’opinió. I comencem a treballar.

- Quan confia que pugui estar fet aquest índex de referència de preus del lloguer?

- La Generalitat ha dit que una primera versió la vol tenir feta en poc temps. Nosaltres hem avançat la nostra part. Hem creat un observatori d’àmbit metropolità i estem reunint totes les dades, a més de reunir-nos amb operadors privats per fer-los còmplices. La Generalitat no ha augmentat el seu pressupost mentre que l’Ajuntament ha multiplicat per quatre la seva inversió. En canvi, l’Estat ha fet una davallada en els darrers deu anys del 70% del seu pressupost en aquest àmbit. Al final, som els ajuntaments els que estem sols per donar resposta. Necessitem més pressupost o més competències. O que qui té les competències, les exerceixi.

- La setmana passada es va reunir amb el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que va tancar la porta tant a una reforma de la llei d'arrendaments urbans (LAU) com a establir un índex de preus de referència. Quina serà la seva reacció davant d’aquesta negativa?

- Em sembla lamentable que el ministeri ni es plantegés parlar de la regulació, quan és evident que la liberalització del lloguer, que va començar el PSOE però que va continuar i augmentar el PP, ha estat un desastre. Tenim milers de contractes, i hi ha una expectativa de negoci molt elevada. Significa que gent jove, de classe mitjana, amb feines bones no poden pagar els augments de preu i es veuen desplaçats del seu barri. Parlem d’un fenomen molt preocupant, que necessita resposta immediata. El mateix passa a ciutats com Madrid, València o Saragossa i haurem d’organitzar-nos per fer servir la pressió que ens transmeten els ciutadans, que arribi al ministeri. La liberalització que hi ha hagut produeix monstres, no només com la reducció del contracte de lloguer, sinó també el tema de les societats d'inversió immobiliària , grans inversors internacionals que venen a comprar edificis sencers pagant zero impostos, amb l'afegit que no tenen l'obligació de fixar un lloguer social o assequible. L’Estat haurà de sentir la nostra pressió igual que nosaltres sentim la de la ciutadania.

- Està disposada a liderar un front comú de ciutats? Com es concreta aquesta pressió?

- Ho estem fent des de baix. No és casualitat que el municipalisme sigui cada cop més visible. Ha estat un error democràtic considerar les ciutats únicament com a gestores i no com a actors polítics, i s’està demostrant que si volem millorar i aprofundir en la democràcia, les ciutats no som únicament gestors. Perquè hem de fer front als grans reptes globals que es plantegen els estats: el canvi climàtic, la mobilitat, l’habitatge, la desigualtat, els desplaçaments migratoris... On migra la gent? A les ciutats. Els grans reptes globals es concreten a les ciutats i, en canvi, no es compta políticament amb nosaltres. Això és inviable. Els ajuntaments hem de tenir més veu i més vot, més capacitat de decisió i d’incidència política. Que a les principals ciutats de l’Estat s'hagi produït un canvi polític inimaginable fa dos anys és significatiu. I arreu d’Europa també ho estem veient a París, Lisboa, Milà o Amsterdam.

"L’especulació avui és un problema de ciutat. Necessitem moltes més eines"

- Els veïns del carrer Lancaster, Sant Bartomeu o Leiva s’han vist o es veuran obligats a deixar casa seva perquè els edificis els han comprat fons d’inversió o empreses per treure’n més rendiment. L’Ajuntament pot actuar davant d’aquests casos?

- Que vinguin fons d’inversió i d’especulació internacional no ho podem prohibir. Hi ha mercat lliure i actuen de forma global, i la nostra capacitat d’intervenció és limitada. Però tampoc ens podem quedar de braços plegats. Així que hem creat un grup de juristes, experts de màxim nivell, universitaris, de l’àmbit administratiu i mercantil, i estem estudiant totes les escletxes legals possibles per intervenir en una realitat que veiem amb preocupació perquè s’està estenent a l’Eixample, a Ciutat Vella, a Gràcia, al Poblenou. L’especulació avui és un problema de ciutat. Necessitem moltes més eines. Les que tenim les explotarem al màxim, visibilitzant els conflictes i posicionant-nos. Amb els pisos buits hem fet negociacions amb els bancs, perquè centenars d’aquests pisos fossin de lloguer social, però com que la resposta ha estat insuficient, també hem imposat sancions de més de 300.000 euros. I al mateix temps farem una campanya d’incidència des dels ajuntaments perquè aquells que tenen competències legislatives les utilitzin per no beneficiar la minoria especulativa.
 
- Airbnb continua anunciant pisos turístics sense llicència malgrat la multa de 600.000 euros que li va imposar l’Ajuntament. Com es pot frenar aquesta pràctica?

- És veritat que encara està anunciant pisos il·legals, però han sentit la pressió, i hem posat sancions elevades de 600.000 euros, després de reclamar-los i que no responguessin. I estem fent xarxa amb ciutats com Nova York, Amsterdam o París, que patim aquests fenòmens globals. Més enllà de la sanció, Airbnb s’ha adonat que les grans ciutats no ens quedarem quietes i que farem servir al màxim la nostra capacitat, tant d’intervenció com d’incidència com per obligar-los a complir la llei. El que no pot ser és que hi hagi grans plataformes que cotitzen a borsa i que obtenen beneficis de milions d’euros i que escapin a la legalitat, anunciant pisos il·legals, i que als ciutadans se’ls exigeixi que compleixi fins a l’última de les normes.

- Mentrestant, el ciutadà pateix les conseqüències d’aquest fenomen. La pressió, quant temps la podrà mantenir?

- Airbnb ha d’entendre que ha de complir la legalitat i nosaltres utilitzarem tota la capacitat sancionadora, si cal. Tant de bo que no faci falta i que a través del diàleg es pugui reconduir la situació i que aconseguim una actitud més col·laboradora. Airbnb està veient que les ciutats ens estem organitzant i que no permetrem certs abusos ni incompliments. Tard o d’hora haurà de venir i negociar, si realment vol mantenir el negoci. Nosaltres no qüestionem les plataformes digitals, perquè formen part del nostre temps. Mentrestant, amb un acord amb ERC, hem augmentat en 100 nous inspectors els agents per perseguir els pisos turístics il·legals, per acabar amb aquesta pràctica que genera tant de perjudici a la ciutat.

- Un altre pols que ha iniciat el govern municipal amb grans corporacions és el de la pobresa energètica en el contracte elèctric. S’esperaven que es trobarien en aquestes dificultats?

- Sorprèn que l’administració apliqui la llei, i grans empreses t’ho qüestionin. Però tampoc ens agafa per sorpresa, perquè venim de fora de la institució i estem acostumats a mobilitzar-nos pels drets fonamentals. Sabem que les grans energètiques gaudeixen de certa impunitat, que hi ha un oligopoli legal, permès per l’estat espanyol, que va permetre la privatització del negoci elèctric. Hi ha unes poques empreses que estan acostumades, des de fa molt de temps, a tenir unes administracions públiques dòcils amb els seus interessos. Segurament té relació amb les portes giratòries, amb aquesta impunitat que han tingut durant molt de temps, que els permet especular de forma opaca amb béns de primera necessitat, fer beneficis multimilionaris i, alhora, fer talls de subministrament a les famílies més vulnerables. Estem plantejant una qüestió de sentit comú, de mínims, que qui està fent negoci amb drets de primera necessitat ha de tenir obligacions. I una d’elles és no tallar el subministrament a famílies vulnerables. Cal una regulació estatal, però com a ajuntament farem el màxim que estigui a les nostres mans. Afortunadament, tenim una llei catalana, gràcies a l’impuls ciutadà, que està plenament vigent. El que hem fet és aplicar aquesta llei i introduir unes clàusules a les elèctriques que vulguin treballar amb nosaltres. Això no els ha agradat, ens ho han impugnat jurídicament i nosaltres continuarem defensant-ho. Però estem treballant la solució d'un operador energètic municipal, que permeti un subministrament amb energies renovables, per garantir l’autoabastiment de l’Ajuntament. I el següent pas és poder abastir a famílies.

"Les elèctriques han tingut un període d'administracions absolutament dòcils que els han fet seguidisme, que els han permès especular i fer enormes beneficis a costa d'un subministrament bàsic, però aquesta època s'ha acabat"

- Creu que compliran les elèctriques?

- Entre tots el que hem de fer és que les elèctriques s'adonin que els surt molt més a compte complir que no complir. Elles han tingut un període d'administracions absolutament dòcils que els han fet seguidisme, que els han permès especular i fer enormes beneficis a costa d'un subministrament bàsic, però aquesta època s'ha acabat. Crec que és això el que han d'entendre les elèctriques: aquesta època aquí a casa nostra s'ha acabat. La ciutadania s'ha mobilitzat massivament, ha impulsat una llei inimaginable fa uns anys, la 24/2015, i no accepta que famílies pobres es quedin sense subministrament i es posi en perill la vida de les persones mentre aquestes companyies fan milers de milions de beneficis. I ara les administracions estem al costat de la ciutadania, l'Estat encara no, però aquí a Catalunya els ajuntaments i la Generalitat hem dit que haurien de signar un conveni.

- L'experiència que ha tingut amb el contracte elèctric i les dificultats que posa Agbar de cara a remunicipalitzar l'aigua li fan témer que hi haurà noves impugnacions i es posaran impediments a la seva voluntat de remunicipalitzar serveis?

- Nosaltres no diem que s'hagi de remunicipalitzar tot. Del que estem parlant és de serveis bàsics com pot ser l'aigua i l'energia. En aquests casos creiem que l'administració, més enllà de les competències que tinguem, hem de fer el màxim possible per garantir l'accés a tota la població. Això s'ha vulnerat amb els processos de privatització, tant en aigua com en energia. Hi ha hagut una escalada de preus inassumible, ja no només per a la gent sense feina sinó per les classes mitjanes. Els meus pares treballen per arribar a final de mes i els costa pagar la factura de la llum, i això els passa a la immensa majoria de la població. Hi ha hagut una escalada de preus molt opaca, molt poc transparent i inassumible. La nostra obligació és garantir que hi hagi un accés a un servei públic en condicions raonables. Si les empreses no s'han avingut a negociar per modificar aquestes condicions, entenc que l'altra eina que tenim és la municipalització.
 
- Parla de remunicipalitzar subministres bàsics, però en el programa electoral també prometia recuperar la gestió pública de l'atenció domiciliària. En aquest cas estan estudiant un model mixt: seria una bona decisió remunicipalitzar l'atenció domiciliària?

- Primer hem de plantejar els serveis més bàsics, que a més estan plantejant problemes greus per la seva privatització, com l'aigua i l'energia. També algunes qüestions puntuals però que són prioritàries, com les tres escoles bressol que CiU va privatitzar i els serveis d'atenció a la dona, el PIAD i el SARA, que hem remunicipalitzat. I després hi ha altres grans serveis, com pot ser l'atenció domiciliària, on el tema de municipalització no es planteja amb aquest caràcter d'urgència però s'està estudiant quin és el millor model de gestió perquè pensem que l'actual no és el millor possible. D'entrada el que hem fet són millores en el contracte, i hem augmentat el pressupost en 15 milions. A mitjà termini estudiem quina pot ser la millor fórmula, en alguns casos la municipalització, en d'altres hi ha experiències europees on hi ha un intermedi del tercer sector, on el millor és el propi sector que s'organitza amb fórmules cooperatives i l'administració pública fa un acord amb aquestes fórmules mixtes i això també serveix per enfortir el teixit social i empresarial sense ànim de lucre de la ciutat, que també és un valor positiu a tenir en compte.

- Dona credibilitat al ministre de Foment quan posa al calendari la data per reprendre les obres de la Sagrera?

- Li vaig dir al ministre de Foment, tant en privat com en públic, que no s'ho prengués personalment però que havia de comprendre el nostre escepticisme i que bàsicament fins que no veiéssim els fets no ens ho acabaríem de creure. Celebro que arribi un nou ministre, que vingui i es comprometi. He de dir que, com a senyal positiu, durant la reunió vaig veure que hi havia hagut un canvi en la direcció d'Adif i que hi havia gent més jove, que es notava que s'havien estudiat molt detalladament les maneres de reactivar unes obres que són complexes i que a més estan judicialitzades. El nivell d'interès i de detall que van donar em van fer que em predisposés positivament a la bona voluntat expressada, però també els vam dir que, fins que no veiem que les obres comencen, seguirem amb la màxima exigència, i que sobretot que vingués físicament i que anéssim a visitar les obres. Hem d'aconseguir que tots els ministres vagin i vegin en primera línia què suposa per als veïns i les veïnes tenir aquella ferida oberta durant anys sense cap mena d'activitat. És senzillament inacceptable.

"L'Estat ha de tenir molt present que està en una situació molt delicada a Catalunya, que està molt en fals"

- En cas que no es complís el calendari promès per a la Sagrera, quin pla té l'Ajuntament?

- Des de l'Ajuntament farem la màxima pressió possible. Crec de totes maneres que l'Estat ha de tenir molt present que està ara mateix en una situació molt delicada a Catalunya, que està molt en fals, que fa molt de temps que fa promeses incomplertes, que té un munt d'inversions pendents ja compromeses i aprovades que no s'executen: és Rodalies, són els accessos al Port, són moltes infraestructures. Ara l'Estat suposadament ha dit que ha començat una operació diàleg, i jo els he dit sempre que he tingut ocasió de parlar amb el delegat del govern, Enric Millo, amb el ministre de Foment, a tothom a qui he vist de l'Estat: molt bé les bones paraules, però si no aconseguiu algun fet concret que avali aquestes paraules aquí a Catalunya no us creurà ningú. Ara mateix la pilota està a la teulada de l'Estat.

- Quan veu Rajoy venint a Catalunya i anunciant una pluja de milions, i després als pressupostos generals de l'estat (PGE) surt una inversió minsa en infraestructures (13,4% de la inversió regionalitzable, quan els catalans som el 16,2% de la població i representem el 18,9% del PIB), té la sensació que l'Estat ha perdut tota la credibilitat?

- Lamentablement l'Estat ha perdut gairebé tota la credibilitat a Catalunya. Sobretot crec que ja fa massa temps, en els darrers anys l'Estat, i en particular el govern del PP, ha donat el missatge que dona Catalunya per perduda. Tenen uns resultats electorals molt baixos, i és com si donés Catalunya per perduda i inverteix el mínim. Això ha generat que políticament hi ha hagut una àmplia resposta a Catalunya que ha augmentat molt les posicions sobiranistes i una amplíssima majoria ens hem mobilitzat a favor d'un canvi de relacions precisament per aquest bloqueig de relació amb l'Estat, que és inassumible, una falta de respecte constant, una deixadesa absoluta amb Catalunya, que ha generat una mobilització política que s'ha convertit en un problema polític per a l'Estat, i no pot seguir gaire més així.

"La línia 9 no pot quedar a mitges, però la responsabilitat és de la Generalitat i cada administració ha d'assumir la seva"

- Una infraestructura molt demandada per als barcelonins és la línia 9 del metro. L'Ajuntament està disposat a emular l'acord amb la Generalitat per finançar l'arribada del metro a la Zona Franca perquè s'obri part del tram central pendent?

- No s'ha plantejat en cap cas. És una infraestructura que es va fer molt malament en el seu moment, un exemple de la bombolla immobiliària i d'infraestructures amb un problema de finançament gravíssim. Algun dia haurem de saber els detalls d'això. Nosaltres ara hem fet una intervenció específica per a dues estacions per a uns barris molt necessitats, que són els de la Marina de la Zona Franca. Ara la gran infraestructura que queda per fer del metro no es pot emular a les estacions de la marina i aquí és responsabilitat de la Generalitat. Evidentment si en algun cas podem facilitar d'alguna manera que això s'agilitzi sempre estarem disposats a ajudar perquè evidentment som els primers interessats com a ciutat que aquesta infraestructura es continuï i s'acabi. No pot quedar a mitges, però la responsabilitat és de la Generalitat i cada administració ha d'assumir la seva responsabilitat.

Colau vol tornar-se a presentar a les eleccions municipals del 2019. Foto: Josep M Montaner

- Unes altres obres que estan en el focus són les dels túnels de Glòries pels sobrecostos que han confirmat una auditoria, i fins i tot han sortit citades en la investigació sobre l'empresa BIMSA en el marc del cas del 3%. Pensen rescindir el contracte amb les constructores?

- Encara no s'ha decidit perquè estem pendents d'un informe jurídic que hem encarregat. Nosaltres contemplem totes les possibilitats, des de la sanció fins a la rescissió del contracte i una nova licitació. No tindrem por ni ens tremolarà la mà davant d'un contracte que no és nostre, que l'hem heretat del mandat anterior i està clar que no s'ha fet del tot bé. El que per a nosaltres és prioritari evidentment és que es faci bé, però també que es faci, que no s'aturin les obres. Això en part ho garantim perquè Glòries no s'atura en qualsevol cas. Nosaltres hem desenvolupat tot el pla d'equipaments associat a l'operació de Glòries, que no és només el túnel, és fer un parc, fer uns habitatges, una sèrie d'equipaments i res de tot això s'atura. Glòries ha de seguir i no es pot quedar com una altra obra aturada de la ciutat.

- A Glòries i a Barcelona Regional, també sota investigació per presumptes irregularitats, hi ha un nom que hi conflueix: l'extinent d'alcalde de CiU Antoni Vives. Què en pensa de la seva gestió?

- Quan vam arribar a l'ajuntament hi havia una sèrie d'actuacions de la Fiscalia que demanava documentació relacionada amb Barcelona Regional. Després ha sortit el tema de BIMSA, que directament ha posat el nom d'Antoni Vives en el marc de la investigació judicial. Amb Barcelona Regional, la Fiscalia ha mantingut una acusació penal contra els responsables d'aquella època per dos contractes de personal que no havia trepitjat mai l'empresa i que a més eren membres de CiU, i ha dit que hi havia altres temes d'irregularitats o de mala gestió econòmica que havien de ser els perjudicats els que actuessin per la via civil. Això és el que hem valorat recentment després que acabessin les auditories i hem decidit personar-nos com a Barcelona Regional. Si hi ha uns diners que no estan justificats la seva despesa, s'han de reclamar, perquè són diners públics i li devem a la ciutadania arribar fins a on calgui per saber si s'han gestionat malament i qui és responsable. També he parlat amb els grups municipals i hi haurà una comissió d'investigació, perquè hi ha hagut prou irregularitat amb tot això per demanar les explicacions que calgui i perquè qui es veu implicat es pugui defensar i explicar la seva gestió.

"Hem decidit personar-nos i hi haurà comissió d'investigació sobre la gestió de Vives a Barcelona Regional"

- Però la màxima responsabilitat correspon a l'Antoni Vives o a l'exalcalde Xavier Trias?

- No em pertoca dir-ho perquè no conec els detalls finals. El procediment està obert, s'ha de fer una comissió d'investigació, s'han de fer unes preguntes i hi haurà d'haver unes explicacions. També és veritat que una cosa són les responsabilitats directes de l'actuació, i aquí sempre és qui actua qui té la responsabilitat, sigui Antoni Vives o qui sigui, i els que tenen responsabilitats polítiques, que també són importants perquè qui ha triat aquella persona i ha dit que era impecable i ho feia tot molt bé si finalment es demostra que això no ha estat així doncs també ha de tenir una responsabilitat política o com a mínim ha de donar explicacions.

- Una altra comissió que s'hauria de constituir aviat és la del tramvia. Creu que les conclusions acabaran dient que la millor opció és connectar-lo per la Diagonal?

- Doncs confiem que sí perquè és el que ens diuen tots els estudis tècnics i és també el que diu la majoria de l'acord polític i social que s'ha expressat. Hem posat sobre la taula sempre que el tema no és tramvia sí o no, és un tema de mobilitat de la ciutat. És una prioritat reduir la contaminació i això demana reduir els vehicles privats. Gran part d'aquests vehicles són els que venen de fora de la ciutat i el 70% són del contínuum urbà, just de l'àrea metropolitana. Amb la connexió del tramvia s'evitaria que bona part d'aquests cotxes que venen de fora entrin a la ciutat, que és un dels nostres objectius prioritaris. Som els primers interessats en què el debat no sigui partidista, sinó tècnic i rigorós. Per tant, que hi hagi una comissió amb tots els informes tècnics i puguin parlar tots els experts amb tots els arguments, i que a partir d'això racionalment els grups municipals puguem arribar al consens necessari.

"La comissió del tramvia ha de permetre que, si hi ha l'acord polític necessari, es pugui començar el projecte per la Diagonal aquest mandat"

- Si les conclusions aposten pel tramvia per la Diagonal i el ple hi dona el seu vistiplau, donaria el projecte per aprovat?

- Exacte. Fa molt de temps que parlem i dialoguem sobre les diferents possibilitats de connexió. Confiem que aquesta comissió serveixi per posar tots els estudis sobre la taula, totes les dades tècniques amb el màxim rigor possible i que, a partir d'aquí, hi hagi el consens necessari per fer aquesta connexió.

- Hi ha temps aquest mandat de veure obres a la Diagonal?

- Nosaltres hem anat avançant tota la feina perquè efectivament així sigui. Evidentment això s'ha de construir amb consens polític i s'ha de fer des del rigor tècnic, però com a ajuntament responsable el que hem fet és no deixar de fer la feina necessària perquè això sigui així. I, per tant, hem anat avançant estudis tècnics, etc. Per això hem anat avançant la feina i aleshores, en funció d'aquesta comissió, sí que ha de permetre que, si hi ha l'acord polític necessari, es pugui començar el projecte aquest mandat.

- Per reduir la contaminació, una de les múltiples mesures que han implantat són les "superilles", començant pel Poblenou. Hi haurà extensió de les "superilles" durant aquest mandat malgrat la controvèrsia que han generat?

- Un cop més, les "superilles" no és un fenomen aïllat sinó que respon a aquesta necessitat de canvi en la mobilitat a la ciutat. El tramvia és una peça, les "superilles" una altra i els carrils bici, una altra. Hem de reduir l'ús del cotxe, que està ocupant el 60% de l'espai públic quan són el 25% dels desplaçaments, i ho estem fent amb diferents estratègies. Una són les "superilles", que no les hem inventat nosaltres. Venen de mandats anteriors i tenen un gran consens polític. La qüestió és acordar com les fem, en quins barris, en quin ordre de prioritat. Al Poblenou s'ha fet una prova pilot que ha demostrat que efectivament s'han de fer rectificacions i canvis, s'ha fet un procés participatiu, s'han fet moltes aportacions veïnals, s'han fet modificacions, i ara ja estem en condicions de tenir un projecte més definitiu de la "superilla" i, evidentment, de posar-ne en marxa d'altres a l'Eixample, Horta i les Corts, sempre parlant amb els grups municipals i la màxima participació veïnal.
 
- Hi ha ciutadans que no acaben d'estar d'acord amb les "superilles".

- Acord unànime en cada mesura que s'implementa és impossible. Sempre hi haurà diferents opinions, però hi ha un ampli consens social. De fet hi ha barris que ens demanen que volen ja una "superilla". Hi ha veïns que d'entrada en algun lloc els ha sobtat, d'altres han canviat d'opinió. Quan es va fer la "superilla" de Gràcia al principi es va generar una polèmica pensant que seria un caos i ara ningú s'imagina Gràcia sense la "superilla". La gent valora poder fer més vida al carrer i que s'hagi guanyat més espai pel vianant. Estem davant d'un canvi de model que pot generar incerteses o pors absolutament legítimes i comprensibles, però aquest canvi de model és un ampli consens.

- Els comuns sempre han defensat el referèndum com a via per decidir el futur dels catalans, però han dit que la consulta no es pot supeditar a un calendari i reclamen que sigui efectiu. Si no cal córrer al setembre i ha de ser pactat, quan s’hauria de fer?

- Precisament, hem insistit que l'objectiu principal no ha de ser la data sinó que sigui un referèndum efectiu. Per això, ens hem sumat al Pacte Nacional pel Referèndum i ho hem fet de forma convençuda, com a espai polític i com a ajuntament. El govern municipal va portar al plenari l'adhesió al Pacte Nacional. Jo, personalment, n'he signat l'adhesió. Per tant, hem dit que volem fer aquest referèndum, que aglutina una gran majoria social. Aquesta amplíssima majoria és un tresor que tenim al país. I el que tenim en comú és l'eix democràtic. Catalunya ha de ser sobirana i ha de poder decidir lliurement i democràtica el seu futur i la seva relació amb l'Estat, des del respecte i amb plenes garanties. En aquests grans consensos hi hem estat sempre i hi continuem sent. No ens hem mogut. Altres s'han mogut de pantalla, endavant i enrere; nosaltres hem estat sempre al mateix lloc. Què cal fer? Cal esperar? No, no cal esperar. Som els primers que diem que no cal esperar i que cal treballar al màxim perquè aquest referèndum efectiu pugui ser possible. I, humilment, crec que nosaltres hem treballat molt en poc temps, i hem ajudat molt per fer avançar el consens social a Catalunya i també a l'Estat. Alguns ens deien que Espanya era irreformable i que no hi havia cap complicitat possible. Nosaltres hem dit sempre que aquest era un pensament reaccionari. No s'ha de confondre el conjunt de pobles de l'Estat amb el govern del PP. Això és un error polític greu. I els esdeveniments dels darrers dos anys ens donen la raó. Coses que abans es donaven per impossibles s'ha demostrat que són possibles, com cinc milions de vots a l'Estat a favor del dret a decidir a Catalunya. Aquestes aliances tenen sentit. Avui tenim una alcaldessa a Madrid que defensa el dret a decidir dels catalans. Si vols fer un referèndum que tingui conseqüències reals, necessites que te'l reconeguin, a fora i a l'Estat. No tindria sentit anar a buscar el reconeixement a Brussel·les i no el de l'Estat, que és amb qui tens continuïtat territorial. Ara bé, no ens podem fer trampes i posar una data sense tenir les garanties que en aquella data hi haurà les condicions per fer el referèndum. Perquè, si no és així, es genera frustració.  

- Deia que no cal esperar i feia referència a no posar dates. NacióDigital va explicar divendres que Govern, partits i entitats sobiranistes plantegen donar per esgotada la via pactada a finals de maig si no hi ha resposta de l’Estat. Ho consideraria un error?

- Tots hem de treballar per fer un referèndum que tingui garanties, efectes reals i, sobretot, que això passi sense perdre l'ampli consens de país. Això últim no depèn de l'Estat, depèn de nosaltres. Es tracta de com gestionem la pluralitat que hi ha a Catalunya. A Catalunya hi ha un gran pluralisme ideològic i hi ha una immensa majoria, de més del 70% de la ciutadania, que creu en el referèndum, però en un referèndum ben fet, un referèndum que interpel·li tothom i que es faci amb seguretat. La voluntat d'aquesta majoria social demòcrata que vol fer un referèndum en condicions i de manera efectiva no es pot supeditar a les dates. I aquí és on el nostre espai polític manté diferències amb el posicionament de Junts pel Sí. Cada cop que s'ha posat una data i no s'ha complert, això ha resultat contraproduent per a Catalunya. És més important que ens concentrem a convocar un referèndum que sigui efectiu, perquè, si no és així, el que estarem fent és una altra mobilització. I és absolutament legítima, insisteixo. Jo mateixa vaig participar en el 9-N. Però no li diguem referèndum a una mobilització perquè estarem generant expectatives que no es compleixen.

"El que afebleix la proposta de referèndum a curt termini és que al Pacte Nacional pel Referèndum es diguin unes coses i fora del Pacte se'n diguin unes altres"

 - Vostè parlava d'un "referèndum ben fet". Creu que el referèndum que ha dit que convocarà el Govern, com a màxim a finals de setembre, no estarà ben fet?

- És que no ho sé. Estem esperant a conèixer la proposta. Fa molt temps que es parla d'aquest referèndum, però el Govern no ens ha explicat, ni en públic ni en privat, i tampoc en l'àmbit del Pacte Nacional pel Referèndum, en quin referèndum està pensant. Es van sentint rumors però no s'ha fet una proposta concreta. Em sembla que no és normal que el president de la Generalitat anunciï els tres possibles formats de la pregunta del referèndum en una cadena de televisió internacional [Al Jazeera] i no ho faci en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum, perquè això és devaluar un espai propi. I això no li pots atribuir a l'Estat, això només depèn de tu. Si realment ens creiem que aquesta consulta s'ha de construir enfortint els grans consensos socials, som els primers que ens hem de creure els nostres propis espais. A nosaltres, al Pacte Nacional pel Referèndum, no ens han explicat absolutament de res. Fins que el Govern no ho expliqui és molt difícil valorar-ho.

-Creu que se celebrarà el referèndum abans de finals de setembre?

-No està a les meves mans. Primer necessito conèixer la proposta del Govern.
 
- Sabem que no depèn de vostè. Li demanem si creu que el referèndum se celebrarà en les dates amb les quals s'ha compromès el Govern?

- Per les condicions que conec fins ara, sembla difícil, però no ho descarto. Necessito saber la proposta del Govern de la Generalitat per saber si, efectivament, tindrem un referèndum o tindrem una mobilització o tindrem unes eleccions. El que sí que espero és que el Govern de la Generalitat es cregui realment el Pacte Nacional pel Referèndum. I que vingui al Pacte i ens expliqui què proposa. El que afebleix la proposta de referèndum a curt termini és que al Pacte Nacional pel Referèndum es diguin unes coses i fora del Pacte se'n diguin unes altres. Això afebleix el consens social. Espero que aquest espai es prengui de forma seriosa

- En els espais en els quals coincideix amb Carles Puigdemont, el president de la Generalitat li ha demanat que l'Ajuntament doni suport logístic en l'organització del referèndum?

- Mai m'ha fet cap petició concreta. Ni proposta concreta ni petició concreta. Mai.

- N'espera alguna abans del setembre?

- De qualsevol president de la Generalitat que vulgui convocar un referèndum efectiu a Catalunya, n'espero una explicació, primer, i les peticions concretes, després. Però no només a l'Ajuntament sinó també a totes les institucions catalanes, i als actors socials i polítics de qui s'espera que ens hi impliquem. Si d'aquí se'n deriven peticions concretes, també que se'ns expliquin. A més a més, tenim el marc per fer-ho, que és el Pacte Nacional pel Referèndum. I, de moment, això no s'ha fet.

"El president Puigdemont mai m'ha fet cap petició concreta [sobre donar suport logístic al referèndum]. Ni proposta concreta ni petició concreta. Mai"

- És evident que es convoqui el referèndum no depèn de vostè. Però es planteja fer una crida a participar-hi?

- Primer he de saber si se'ns convoca a un referèndum o a una mobilització. Vull saber si ens criden a votar o ens criden a participar. És el primer que hem de saber. Si hi ha un referèndum, esclar que cridarem a participar-hi. El nostre espai ha estat sempre clar en això. Si hi ha un referèndum efectiu, esclar que cridarem a participar-hi. Però dubtem que es pugui fer un referèndum efectiu, perquè les condicions són difícils i això no depèn només de la Generalitat. L'Estat no està per la labor i ha tingut una reacció autoritària i antidemocràtica, utilitzant només la via de la judicialització, que nosaltres rebutgem de ple. Com que les condicions no són senzilles i no depèn només de Catalunya que el referèndum sigui efectiu i amb garanties, això és el que et fa dubtar. El Govern pot decidir, davant d'aquesta tessitura, que igualment convoca una mobilització. Quan sapiguem què serà i què se'ns demana, el nostre espai podrà posicionar-se.  

- Però vostè sap que si s'hi impliqués, hi hauria més opcions que fos un referèndum efectiu, com demanen l'espai dels "comuns"?

- Em sembla una mica trampós responsabilitzar a tercers d'un referèndum que ha de convocar el Govern de la Generalitat. Si és per mi, el referèndum sempre serà possible. Nosaltres sempre estarem a favor de les urnes, mai serem un impediment per posar les urnes. I, a més a més, volem participar en aquest referèndum. No ens hem mogut mai. A nosaltres ens havien dit il·lusos, ingenus i coses molt pitjors per defensar un referèndum quan es van convocar unes eleccions plebiscitàries per proclamar la independència i la desconnexió. Després van aconseguir una majoria de diputats, però no de vots, i han hagut de rectificar i tornar a la pantalla del referèndum. I nosaltres sempre hem dit el mateix: benvinguts sigueu. Perquè crèiem que aquest era el punt al qual no s'havia de renunciar. Però tornaria a ser una equivocació voler-ho precipitar amb una impaciència que, en part, és compartida. És la impaciència i la impotència de veure un Estat tan tancat en banda i zero dialogant. Això genera frustració i impotència, que comparteixo. Per això dic que treballarem perquè el referèndum es pugui fer com més aviat millor. I això no vol dir renunciar al referèndum.

"Em sembla una mica trampós responsabilitzar a tercers d'un referèndum que ha de convocar el Govern. Si és per mi, el referèndum sempre serà possible. Nosaltres sempre estarem a favor de les urnes, mai serem un impediment per posar-les"

- I per resoldre la impaciència, no cal fixar una data?

- Hem tingut ja moltes dates. Ja n'he perdut el compte de les dates que hem arribat a tenir. Des que van començar les mobilitzacions massives, s'han posat molts dies D i s'han convocat eleccions plebiscitàries, amb un full de ruta que no permetia cap marxa enrere. I amb tantes dates i que encara no s'hagi fet el referèndum efectiu, això ha generat satisfacció en la ciutadania? Crec que no. Quan les coses no depenen només de tu, no s'han de fer promeses que no es puguin complir. Això no és bo.
 
- Aquest dissabte van fundar el nou partit dels "comuns", que ja té un ideari validat per la militància. En relació al model d’Estat, l’ideari dels "comuns" defensa una República catalana amb vocació de "compartir sobiranies" amb Espanya. Defensen, doncs, una República catalana sense trencar lligams amb Espanya. Entén les crítiques d’aquells que ho consideren un plantejament utòpic?

- En política has de tenir un horitzó cap al qual camines. I aquest horitzó és probable que no sigui fàcil d'aconseguir. Que aquest horitzó sigui més utòpic que un altre no ho puc dir, ho demostraran els fets. És més o menys utòpic una República catalana confederada amb una República espanyola que una Catalunya independent d'una monarquia a Espanya? No sabria dir si és més utòpica una cosa que l'altra. Sóc a la política per conviccions i els avenços polítics de Catalunya sempre han estat més possibles quan el conjunt dels pobles de l'Estat han avançat cap a la democràcia i caps als drets i les llibertats. Ho hem vist en l'etapa de la República i ho hem comprovat també ara, que el bipartidisme a Espanya està en crisi i han aparegut els ajuntaments del canvi. Em reconec més en una Catalunya que conquereix drets i llibertats de la mà del conjunt dels pobles de l'Estat i Europa que no pas en una Catalunya aïllada que només es preocupa del seu destí, pensant que això pot succeir de forma separada del destí dels altres pobles. Històricament, no ha estat així, i tampoc és desitjable. La fraternitat amb els altres pobles és un valor d'esquerres, que ens dona força i ens fa millors. Dir que Espanya és una qüestió perduda és un pensament reaccionari, de dretes. I com que sóc una persona d'esquerres, no ho comparteixo.

"És més o menys utòpic una República catalana confederada amb una República espanyola que una Catalunya independent d'una monarquia a Espanya? No sabria dir si és més utòpica una cosa que l'altra"

- La direcció del nou partit dels "comuns" ha integrat dirigents crítics amb l'executiva de Podem Catalunya. Pablo Echenique va ser molt clar dissabte desautoritzant l'estratègia d'Albano Dante Fachin, que no ha optat per la confluència. És només una situació temporal que Podem Catalunya no sigui al nou partit?

- Ja és una realitat que estem construint un camí conjuntament. Si no hi hagués una demanda ciutadana d'una unitat de les esquerres per fer possible un canvi polític real i profund, alguns de nosaltres no seríem on som ara mateix. Aquest procés l'hem construït amb la gent de Podem, com no podia ser d'una altra manera. I no m'imagino que sigui d'una altra manera. Ho vam fer a Barcelona, on hem aconseguit una confluència real, que ens va permetre guanyar unes eleccions i no funcionar per quotes. I ara es tracta de fer-ho més ampli, arribar a gent que no formi part de partits polítics. No només volem sumar de trajectòries polítiques diferents sinó que volem que la suma de les parts multipliqui. El principal repte que té aquest nou espai polític és crear una organització diferent, on gent que no ha militat mai enlloc se'n senti protagonista. Per això hem de parlar molt més de l'atur, de la precarietat, dels desnonaments o dels drets socials que no pas dels problemes puntuals entre uns partits i uns altres. Dit això, amb Podem hem fet tot el camí fins ara. En un moment, una part de la direcció de Podem va decidir retirar-se. Espero que sigui puntual. Pablo Iglesias i Pablo Echenique van ser molt clars a favor d'aquest nou espai i de la unitat. I aquest és l'únic camí.

- Amb el cas Palau jutjant-se, Artur Mas hauria de deixar de fer d’ambaixador del procés, com demana la CUP?

- Artur Mas fa molt de temps que hauria d'estar oferint unes explicacions polítiques que no ha donat. Avui dia, el tema del 3% o, fins i tot del 4%, està prou acreditat a Convergència i Unió, que volgut refundar-se i dir-se PDECat. Però aquesta refundació no és gens creïble si els seus dirigents no fan un posicionament clar sobre aquests fets provats. Són tantes les confessions i les proves concretes que, més enllà dels resultats penals, la trama de finançament il·legal associada a obra pública en el cas de Convergència i Unió requereix que hi hagi responsabilitats polítiques per part de qui ha estat dirigint aquest partit des de fa dècades. I el fet que no s'assumeixin a qui més perjudica és al PDECat, perquè no es desmarca d'aquesta mala praxi sistèmica, però també a la política en general. Si el PDECat continua dient que és normal rebre donacions d'empreses que són contractades per fer obra pública adjudicada pel Govern, si ho continuen defensant, per molt que canviïn el nom del partit, segueixen sent el mateix. Artur Mas, en la mesura que segueix defensant que aquest finançament era legal i no n'ha de respondre, no té credibilitat per liderar cap mena de canvi polític, ja sigui el procés català o qualsevol altre. Algú que no es desmarca de la corrupció al seu partit, la condemna i es compromet a canviar les regles del joc per evitar que torni a passar, ja no disposa de credibilitat per a res. Aquest és un dels dèficits del Govern de la Generalitat, que no hi ha un posicionament clar i contundent per eradicar la corrupció, fer fora els corruptes i canviar les regles del joc que han permès la corrupció. I això no és culpa de l'estat espanyol, és cosa nostra.

"Si el PDECat continua dient que és normal rebre donacions d'empreses que són contractades per fer obra pública adjudicada pel Govern, si ho continuen defensant, per molt que canviïn el nom del partit, segueixen sent el mateix"

- Parlem del seu futur per acabar. Vostè sempre ha defensat que la seva prioritat és l’alcaldia. Tornarà a ser la candidata dels "comuns" a les municipals del 2019?

- Això ho haurà de decidir el meu espai polític. Sempre que em pregunten pel futur, i ara penso en ser mare perquè és el més imminent, crec fermament en l'aposta per Barcelona. Considero que Barcelona és clau per redefinir la política a casa nostra i que el municipalisme és essencial per millorar la nostra democràcia. Aquest és el segle de les dones i el segle de les ciutats. I no hi ha millor lloc per viure aquest moment polític tan apassionant en el que estem que el municipalisme, que és l'administració més propera a la ciutadania. I no se m'acut una ciutat millor que Barcelona, que és de referència, molt estimada i és seguida amb molt interès. Aquest canvi d'agenda política l'hem posat en marxa en aquest mandat i està donant resultats. Però els grans canvis no es fan només en un mandat, es necessiten, com a mínim, dos mandats. Sí que m'imagino presentant-me en un segon mandat. Però quan s'apropin les eleccions, haurà de ser la gent de Barcelona en Comú qui ho decideixi.