03
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
04
d'abril
a les
7:01h
"Con Inglaterra no se juega, y menos nosotros". La frase s'atribueix a qui va ser president del govern i líder dels conservadors espanyols, Antonio Cánovas del Castillo. Va ser amb motiu d'un plet comercial amb el Regne Unit, a finals del segle XIX. Ignorarà el consell Mariano Rajoy? Han començat les negociacions del Brexit i a Espanya li ha faltat temps per aprofitar l'avinentesa per desenterrar el "¡Gibraltar español!", el crit que durant el franquisme va esdevenir un símbol del patrioterisme hispà més tronat.
L'absència de tota referència a Gibraltar en la carta en què la primera ministra britànica, Theresa May, va comunicar a la Unió Europea que invocava l'article 50 del tractat per executar el Brexit ha estat el motiu per reobrir una enèsima crisi diplomàtica entre Madrid i Londres a compte del penyal. Aquest cop, però, el plet pot embolicar-se pel context en què es produeix. La crisi sobre Gibraltar s'ha accelerat aquest cap de setmana i promet dies intensos.
Gibraltar és territori britànic d'ultramar des del Tractat d'Utrecht, que va suposar que el Regne Unit acceptés Felip V com a rei d'Espanya a canvi de diverses contrapartides territorials, entre elles Menorca i el penyal. Al capdavall, això va deixar sola Catalunya en la Guerra de Successió. Barcelona cauria en mans felipistes un any més tard, l'11 de setembre del 1714, després d'una resistència heroica.
L'error de Theresa May
L'oposició britànica, i també alguns diputats conservadors van criticar May per no haver esmentat explícitament el penyal en la seva carta d'inici del Brexit. Això es pot deure al fet que el text va ser volgudament concís, en forma de comunicació. Però cal dir que la primera ministra sí que va referir-se al territori d'ultramar en la intervenció que va fer el mateix dia al Parlament.
La diplomàcia espanyola creu haver vist una escletxa
La lluita per aconseguir un estatus de cosobirania a Gibraltar és un dels objectius de la diplomàcia espanyola. Fins ara, això era un clam en el desert. En aquests moments, iniciades les negociacions entre la UE i el Regne Unit, Espanya sap que podrà disposar, en principi, d'algun tipus de comprensió per la seva causa. Per això comencen a escoltar-se veus que pretenen pressionar Londres.
Brussel·les llança un cable a Madrid
Des de Brussel·les s'ha donat un cop de mà a Madrid. En el primer esborrany del full de ruta de la UE sobre les negociacions amb Londres es diu que no hi haurà un tracte especial per a Gibraltar a no ser que el Regne Unit i Espanya es posin d'acord de manera prèvia. Això ha irritat enormement al govern britànic, que no està disposat a cedir en el més mínim sobre el penyal. El gest de la UE, però, s'ha d'inserir en el marc de les negociacions amb Londres. Més que proximitat amb Madrid, a Brussel·les es preparen per una llarga partida amb el Regne Unit en la qual valdrà quasi tot.
El somni espanyol
Des de la campanya pel Brexit, al ministeri d'Exteriors espanyol somien en un escenari impossible. Que els gibraltarenys, del tot favorables a romandre a la UE, podrien estar temptats d'acceptar un nou estatus de cosobirania. Les declaracions d'Esteban González Pons, eurodiputat i vicepresident del Partit Popular Europeu, el gener passat -quan va dir que els gibraltarenys havien d'escollir entre continuar sent britànics i restar fora de la UE o ser espanyols dins- van prou explícites.
L'executiu gibraltareny a l'ofensiva
Fabián Picardo, el ministre principal de Gibraltar, ha saltat immediatament rebutjant tota pretensió espanyola. La diplomàcia britànica ha estat contundent i ràpida després de l'ensopegada de la carta de May. La primera ministra ha dit clarament que Londres no cedirà "mai" la sobirania, amb l'afegit que sempre faran costat a la voluntat dels gibraltarenys.
Londres: fermesa i voluntat democràtica
El secretari de Defensa britànic, Michael Fallon, ha estat molt clar en unes declaracions d'aquest diumenge. Ha dit que el Regne Unit defnsarà Gibraltar "fins a les darreres conseqüències", el que ja és dir molt tractant-se del responsable de les forces armades de Sa Majestat. Però també ha afegit el que serà el gran argument britànic en aquest plet: "L'estatus de Gibraltar no pot ser modificat sense l'acord de la seva gent".
Els gibraltarenys ja s'han autodeterminat
La població de Gibraltar va votar molt majoritàriament en favor del Remain, de continuar a la UE en el referèndum del 2016. Ho va fer per un 96%. Però això no vol dir que ara sorgeixi un corrent d'opinió favorable a abandonar el Regne Unit. En dues ocasions, els gibraltarenys han votat sobre el seu estatus en un referèndum. La darrera va ser l'any 2002, quan van votar pel 99% en contra d'una cosobirania francobritànica.
Tambors de guerra al penyal
Mentre el govern de May ha estat contundent sobre el penyal, han sorgit veus molt radicals en el que podríem anomenar la perifèria del partit en el govern. Tot un exlíder dels conservadors, Michael Howard, va dir diumenge que May actuaria com Margaret Thatcher amb les Malvines en cas que la sobirania britànica de Gibraltar fos amenaçada. Howard va dir que no dubtava que May aniria a la guerra en defensa del territori. Que un polític com Howard s'expressi d'aquesta manera ja diu molt de la indignació que està provocant l'intent espanyol de canviar l'estatus de Gibraltar.
Reapareix la causa dels catalans
L'ariticle de Norman Tebbit, un antic ministre que va exercir responsabilitats importants en els temps de Thatcher, apuntava directament a incloure el cas de Catalunya en el plet obert en el seu article alDaily Telegraph. Lord Tebbit va dir que calia rebre els líders independentistes a Londres i, si era necessari, dur el seu cas a les Nacions Unides. Al fer-ho, Tebbit reobria la ferida històrica que va suposar el Tractat d'Utrecht.
Dastis rectifica
Enmig de tot plegat, el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, va declarar fa uns dies que Espanya no vetaria d'entrada l'ingrés d'una Escòcia independent. Un intent de donar una clatellada al Regne Unit, jugant amb la integritat territorial britànica? Però aquest mateix dilluns ja ho ha matisat, tot assegurant que Espanya és contrària a tota fragmentació territorial de cap estat europeu i que desitja que el Regne Unit, dins i fora de la UE, continuï unit. Dastis també ha aprofitat per dir que algú a Londres "està perdent els nervis". Però és difícil d'imaginar que el govern de Rajoy -molt conservador també en tot allò referent a la política exterior- vulgui dur el pols amb el Regne Unit un pas més enllà.
L'absència de tota referència a Gibraltar en la carta en què la primera ministra britànica, Theresa May, va comunicar a la Unió Europea que invocava l'article 50 del tractat per executar el Brexit ha estat el motiu per reobrir una enèsima crisi diplomàtica entre Madrid i Londres a compte del penyal. Aquest cop, però, el plet pot embolicar-se pel context en què es produeix. La crisi sobre Gibraltar s'ha accelerat aquest cap de setmana i promet dies intensos.
Gibraltar és territori britànic d'ultramar des del Tractat d'Utrecht, que va suposar que el Regne Unit acceptés Felip V com a rei d'Espanya a canvi de diverses contrapartides territorials, entre elles Menorca i el penyal. Al capdavall, això va deixar sola Catalunya en la Guerra de Successió. Barcelona cauria en mans felipistes un any més tard, l'11 de setembre del 1714, després d'una resistència heroica.
Theresa May signant la invocació de l'article 50 Foto: Europa Press
L'error de Theresa May
L'oposició britànica, i també alguns diputats conservadors van criticar May per no haver esmentat explícitament el penyal en la seva carta d'inici del Brexit. Això es pot deure al fet que el text va ser volgudament concís, en forma de comunicació. Però cal dir que la primera ministra sí que va referir-se al territori d'ultramar en la intervenció que va fer el mateix dia al Parlament.
La diplomàcia espanyola creu haver vist una escletxa
La lluita per aconseguir un estatus de cosobirania a Gibraltar és un dels objectius de la diplomàcia espanyola. Fins ara, això era un clam en el desert. En aquests moments, iniciades les negociacions entre la UE i el Regne Unit, Espanya sap que podrà disposar, en principi, d'algun tipus de comprensió per la seva causa. Per això comencen a escoltar-se veus que pretenen pressionar Londres.
Brussel·les llança un cable a Madrid
Des de Brussel·les s'ha donat un cop de mà a Madrid. En el primer esborrany del full de ruta de la UE sobre les negociacions amb Londres es diu que no hi haurà un tracte especial per a Gibraltar a no ser que el Regne Unit i Espanya es posin d'acord de manera prèvia. Això ha irritat enormement al govern britànic, que no està disposat a cedir en el més mínim sobre el penyal. El gest de la UE, però, s'ha d'inserir en el marc de les negociacions amb Londres. Més que proximitat amb Madrid, a Brussel·les es preparen per una llarga partida amb el Regne Unit en la qual valdrà quasi tot.
El somni espanyol
Des de la campanya pel Brexit, al ministeri d'Exteriors espanyol somien en un escenari impossible. Que els gibraltarenys, del tot favorables a romandre a la UE, podrien estar temptats d'acceptar un nou estatus de cosobirania. Les declaracions d'Esteban González Pons, eurodiputat i vicepresident del Partit Popular Europeu, el gener passat -quan va dir que els gibraltarenys havien d'escollir entre continuar sent britànics i restar fora de la UE o ser espanyols dins- van prou explícites.
L'executiu gibraltareny a l'ofensiva
Fabián Picardo, el ministre principal de Gibraltar, ha saltat immediatament rebutjant tota pretensió espanyola. La diplomàcia britànica ha estat contundent i ràpida després de l'ensopegada de la carta de May. La primera ministra ha dit clarament que Londres no cedirà "mai" la sobirania, amb l'afegit que sempre faran costat a la voluntat dels gibraltarenys.
Londres: fermesa i voluntat democràtica
El secretari de Defensa britànic, Michael Fallon, ha estat molt clar en unes declaracions d'aquest diumenge. Ha dit que el Regne Unit defnsarà Gibraltar "fins a les darreres conseqüències", el que ja és dir molt tractant-se del responsable de les forces armades de Sa Majestat. Però també ha afegit el que serà el gran argument britànic en aquest plet: "L'estatus de Gibraltar no pot ser modificat sense l'acord de la seva gent".
Els gibraltarenys ja s'han autodeterminat
La població de Gibraltar va votar molt majoritàriament en favor del Remain, de continuar a la UE en el referèndum del 2016. Ho va fer per un 96%. Però això no vol dir que ara sorgeixi un corrent d'opinió favorable a abandonar el Regne Unit. En dues ocasions, els gibraltarenys han votat sobre el seu estatus en un referèndum. La darrera va ser l'any 2002, quan van votar pel 99% en contra d'una cosobirania francobritànica.
Alfonso Dastis Foto: Europa Press
Tambors de guerra al penyal
Mentre el govern de May ha estat contundent sobre el penyal, han sorgit veus molt radicals en el que podríem anomenar la perifèria del partit en el govern. Tot un exlíder dels conservadors, Michael Howard, va dir diumenge que May actuaria com Margaret Thatcher amb les Malvines en cas que la sobirania britànica de Gibraltar fos amenaçada. Howard va dir que no dubtava que May aniria a la guerra en defensa del territori. Que un polític com Howard s'expressi d'aquesta manera ja diu molt de la indignació que està provocant l'intent espanyol de canviar l'estatus de Gibraltar.
Reapareix la causa dels catalans
L'ariticle de Norman Tebbit, un antic ministre que va exercir responsabilitats importants en els temps de Thatcher, apuntava directament a incloure el cas de Catalunya en el plet obert en el seu article alDaily Telegraph. Lord Tebbit va dir que calia rebre els líders independentistes a Londres i, si era necessari, dur el seu cas a les Nacions Unides. Al fer-ho, Tebbit reobria la ferida històrica que va suposar el Tractat d'Utrecht.
Dastis rectifica
Enmig de tot plegat, el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, va declarar fa uns dies que Espanya no vetaria d'entrada l'ingrés d'una Escòcia independent. Un intent de donar una clatellada al Regne Unit, jugant amb la integritat territorial britànica? Però aquest mateix dilluns ja ho ha matisat, tot assegurant que Espanya és contrària a tota fragmentació territorial de cap estat europeu i que desitja que el Regne Unit, dins i fora de la UE, continuï unit. Dastis també ha aprofitat per dir que algú a Londres "està perdent els nervis". Però és difícil d'imaginar que el govern de Rajoy -molt conservador també en tot allò referent a la política exterior- vulgui dur el pols amb el Regne Unit un pas més enllà.