Escòcia: anàlisi

​La dutxa escocesa

«Les demandes d’Edimburg no semblen ara tan fàcils d’incorporar a l’agenda de Westminster com ho van ser la legislatura passada»

May i Sturgeon es reuneixen el dia abans que Escòcia demani un altre referèndum

| 28/03/2017 a les 12:34h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Internacional, Escòcia, independència, referèndum, Nicola Sturgeon, Theresa May
Theresa May i Nicola Sturgeon | Europa Press
El Parlament escocès votarà dimarts demanar la transferència competencial per organitzar un referèndum d’independència. Tot indica que la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, no tindrà problemes per aconseguir el suport de la cambra i formular la demanda a Londres, tot just abans que la Primera Ministra del Regne Unit, Theresa May, activi el mecanisme de l’art.50 del Tractat de la Unió Europea per sortir-ne.

Des de fa anys Catalunya segueix l’evolució política d’Escòcia amb atenció. L’independentisme català ha remarcat el tarannà democràtic dels britànics a l’hora de seure a negociar tot recordant l’acord entre Cameron i Salmond del 2012 per a la celebració del referèndum del 2014. Des de Madrid, tot i les reticències a admetre una eventual entrada d’Escòcia a la UE, s’ha assenyalat l’absència d’un marc constitucional restrictiu i d’una estratègia unilateral com elements que distanciaven el cas de Catalunya. 

Les darreres notícies podrien fer canviar opinions a uns i altres. I és que les demandes d’Edimburg no semblen ara tan fàcils d’incorporar a l’agenda de Westminster com ho van ser la legislatura passada. 

El temps és important

El moviment de Sturgeon demanant un nou referèndum, tot i ser previsible, no ha agradat gens a Londres. La contradicció és interessant: el Govern britànic està en plena preparació per executar el Brexit i May ha de visitar Escòcia aquests dies per explicar com el Regne Unit es separarà de la UE i perquè serà positiu per a la ciutadania. Cal recordar que Escòcia va votar per quedar-se a la UE amb una majoria del 62% el passat mes de juny. 

En aquest context, May no vol debilitar la seva posició obrint un front nou intern en plena negociació amb Brussel·les i la seva resposta inicial ha estat que ara “no és el moment” . Sembla ser que, si per a Salmond va ser relativament còmode donar-se temps a l’acord del 2012 per fer campanya, i tot amb el vist-i-plau de Cameron,  aquesta vegada el temps importa. May vol que un eventual segon referèndum se celebri el més tard millor, quan hagin acabat les negociacions del Brexit. En canvi, Sturgeon vol accelerar els temps per no sortir de la UE ni haver de reivindicar participar a les negociacions d’una decisió que el poble escocès ha rebutjat.  

Possible desacord, cap al “dret a decidir” escocès?

Però la veritable novetat és que, de fet, aquesta vegada no és clar si Londres autoritzarà la cessió competencial. Legalment el Parlament britànic no està obligat a cedir la competència per legislar sobre un referèndum d’independència. En aquest context, alguns constitucionalistes han argumentat (ja ho van publicar el 2012) que el  Parlament escocès disposa de poders per legislar de manera autònoma en aquesta matèria. Però de fer-ho, el referèndum passaria a ser una consulta i no seria legalment vinculant. De fet, les darreres decisions de la Cort Suprema, com la del mateix art.50 del Tractat de la Unió Europea, han anat en la direcció d’interpretar de manera restrictiva els poders dels territoris autònoms.
Per tant, resulta fins i tot incert si Edimburg disposaria de poders per preguntar als escocesos sobre una qüestió d’aquesta transcendència pel conjunt del Regne Unit. Els sona?
La negativa a autoritzar un referèndum a Escòcia podria en certa manera “espanyolitzar” la situació escocesa i generar una nova demanda de “dret a decidir” a la catalana (encara) dins la Unió Europea. Aquests dies ja hem vist alguns constitucionalistes apuntar la necessitat de resoldre “políticament” la situació i no pas fent servir interpretacions estrictes de la legalitat.   

Més independentistes, però més incertesa

Tot i que no han passat ni tres anys del darrer referèndum d’independència, tot plegat succeeix en un context ben diferent. L’independentisme és ara molt més fort socialment a Escòcia. Si fem cas de les enquestes, supera el 45%, disposa d’una majoria més sòlida a Holyrood des del 2016 i d’una hegemonia absoluta entre els parlamentaris escocesos a Westminster des del 2015. Econòmicament, sense tants beneficis pel preu del petroli i amb el sectors industrial i agrícola, entre d’altres, pendents del desenllaç del Brexit, la incertesa és ara més elevada que el 2014. D’altra banda, l’unionisme recorda la promesa del “once in a generation” i la derrota independentista (44,7%) per deslegitimar una nova convocatòria. Escòcia ja va triar, diuen. 

Sigui com sigui, la pilota serà a partir d’aquesta setmana a la teulada del Govern britànic. Cameron autoritzà un referèndum a Escòcia estant convençut que el guanyaria (un càlcul que gairebé fallaria com li passà amb el referèndum sobre la UE). Ara un segon referèndum desestabilitzaria la posició britànica, però negar-lo a la majoria parlamentària a Escòcia capgiraria una situació fins ara emmarcada en l’àmbit dels acords democràtics. Negociar sobre el temps i sobre el paper d’Escòcia a l’execució de la sortida de la UE semblaria la posició més assenyada si May no vol “espanyolitzar” el conflicte. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Unilateral ja ho era Salmond
Salmònides, 29/03/2017 a les 10:35
+2
-0
Caldria recordar que Alex Salmond va començar dient que ell faria el (primer) referèndum amb acord del Parlament de Westmister o sense. És cert que va haver acord, però sogons el SNP d'aleshores (i suposo que el d'ara) no és imprescindible.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 19 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Àlvar Llobet | 1 comentari
01/01/1970
L'alcalde de Lleida diu que no posarà en risc "el lloc de treball i el futur personal i familiar dels professionals de la Paeria"
01/01/1970
Es manté, però, la calor intensa a Ponent i l'interior de les Terres de l'Ebre | El SEM ha hagut d'atendre 99 casos relacionats amb les altes temperatures en els darrers tres dies
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 19 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 7 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 9 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 17 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana