Mariano Rajoy aterra avui a Barcelona amb promeses. Si no hi ha cap sorpresa (ningú la contemplava ahir) prometrà inversions en el corredor mediterrani i en la xarxa de Rodalies. Dues causes que generen pràctica unanimitat a Catalunya i que haurien de dur anys resoltes. De fet, tal com explica Roger Tugas en aquesta informació, entre 2011 i 2015 el govern del PP ha invertit menys d'un terç de la seva despesa en corredors en el del Mediterrani, que Europa situa com a prioritari. Ara, però, segons Xavier García-Albiol, hi ha diners i voluntat política. En Rajoy, l'unionisme i la tercera via hi veuran bona voluntat i diàleg, però no anirà al fons del conflicte català, que rau en la sobirania. Rajoy té un problema de credibilitat al que tampoc és aliè el PSOE.
Entre les mesures estrella de l'Estatut del 2006 hi havia una inversió en infraestructures equivalent al PIB català durant set anys, una agència tributària consorciada entre la catalana i l'espanyola i un Consell de Justícia propi. Res s'ha complert encara. De fet, Zapatero va prometre el 2008 invertir fins a 2015 4.000 milions d'euros en rodalies. Avui, a La Vanguardia, Rajoy en promet 1.900 amb gran desplegament pirotècnic del diari del Grupo Godó. No és estrany que, en un article a El Periódico, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras denunciïn que les paraules de l'Estat "se les emporta el vent".
Per aprofundir més en quina és la situació abans de sentir Rajoy us aconsello llegir aquesta informació sobre les Rodalies de Jordi Bes amb les peticions dels usuaris (aquí podeu constatar com el poc que es promet invertir ni tan sols s'executa) i un recordatori dels punts negres de la xarxa a càrrec d'Arnau Urgell. Josep Rull, conseller de Territori, va quantificar ahir en 10.000 milions el deute de l'Estat en infraestructures, i Susana Díaz va afirmar, en la seva primera aparició pública com a aspirant a liderar el PSOE, que això no s'arregla amb vies de tren. En això té raó.
Firmes per Sant Jordi. I mentre Rajoy fa promeses, el Pacte Nacional pel Referèndum es reunirà dijous per acordar els detalls de la recollida de firmes per Sant Jordi amb l'objectiu d'evidenciar el suport popular. Encara no han donat per morta la via pactada. També pels volts d'aquella diada començaran la campanya pel sí les entitats, cosa que els partits independentistes ja han fet. Us ho explica Roger Tugasen exclusiva.
Duran explica el crac d'Unió. Després de l'anunci de la dissolució de la formació democristiana pel fracàs polític i la impossibilitat d'afrontar els més de 22 milions de deute, qui la va presidir entre 1982 i 2016, Josep Antoni Duran i Lleida, s'explica aquest matí als micròfons de RAC1. Hi havia d'anar la setmana passada per presentar el seu recull de cartes web, però ho va declinar. Carregarà contra el procés, però Jordi Basté també li preguntarà per la seva gestió.
Un zoo amb menys gàbies per Barcelona. La plataforma ciutadana Zoo XXI comença avui a recollir firmes per una Iniciativa Ciutadana que adapti el recinte als nous temps. La proposta té el suport del govern d'Ada Colau i planteja unes instal·lacions amb menys animals engabiats però sense prescindir-ne, ja que, segons ells, la gran majoria no tindria un lloc millor on anar.
Vist i llegit
Normalment us recomano articles i, en alguna ocasió, documentals. Però avui faré una excepció que us obligarà a passar per les llibreries. Es tracta de Diari Avui 1976-2009. Entre el somni i l'agonia. És una fulgurant crònica periodística (no podia ser d'altra manera) escrita per Maria Favà Compta, que va ser-ne redactora des de la fundació i fins que la capçalera va quedar absorbida per El Punt i la van jubilar a la força. Favà, que no se n'ha callat mai ni una, explica com el diari, on m'hi vaig estar entre 1998 i 2007, va haver de lluitar contra vent, marea i un control polític que molts cops va ser una llufa que el va llastrar molt per sobreviure. El llibre compta amb el testimoni de redactors, d'exdirectors i és amè, divertit i corrosiu amb algun personatge. També és curiosa la història del fons d'art que havia d'assegurar la viabilitat del diari, el primer en català després de la guerra i creat per subscripció popular. L'ha editat Meteora.
El passadís
El nou president del PP català, Xavier García Albiol, va dir fa setmanes que es proposava recuperar tot el capital polític atresorat pel partit en la seva trajectòria, inclosos dirigents històrics. Potser això explica que en el congrés celebrat a l'Hospitalet de Llobregat s'hi deixés veure Eduard Bueno, que va ser saludat des de la tribuna. Bueno va ser un fitxatge estrella de l'aleshores AP el 1984, sent candidat a la Generalitat i simbolitzant certa renovació i una imatge de triomfador en unes sigles que ja començaven a rovellar-se. El lema no era molt imaginatiu: "Bueno per Catalunya". Empresari, president de la immobiliària Ibusa, va tenir un pas fugaç per la política. Més tard, el seu nom va tornar a aparèixer, implicat en el cas Hisenda, que va esquitxar Josep Lluís Núñez, i fou condemnat a un any de presó i vuit mesos de presó per falsedat documental.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1954 es col·locava, al barri de les Corts, la primera pedra del Camp Nou sota la presidència de Francesc Miró-Sans. El vell estadi de les Corts havia quedat petit gràcies a la gran afició al futbol i a jugadors com César o Kubala. El nou estadi, que té una capacitat per gairebé 100.000 espectadors, es va inaugurar (aquí el vídeo) per les festes de la Mercè de 1957 i el Barça encara hi juga. Al seu voltant s'hi van construir les oficines i camps d'entrenament, així com el Palau Blaugrana i el Miniestadi. El club preveu una remodelació de l'estadi, que es pot intuir en aquest espot publicitari. Per cert, que el canvi de nom s'ha plantejat de forma periòdica, perquè de nou ja no ho és. Posar-li Johan Cruyff potser seria més bona solució que treure el nom d'Arístides Maillol a un dels pocs nord-catalans amb una via a la capital catalana, com pretén el club. Altres, com Albert Matín Vidal, ja defensen estadi Leo Messi.
L'aniversari
Un 28 de març de l'any 1933 va nàixer a Barcelona Vicenç Montoliu Massana, conegut com Tete Montoliu. Està considerat com el músic català de jazz més universal. Va rebre moltes distincions, com el Premi Nacional de Música, la Creu de Sant Jordi, la Medalla al Mèrit de de Barcelona i la insígnia d'or i brillants del Barça, la seva segona passió després del jazz. El pare era músic titular de l'Orquestra del Liceu i la Banda Municipal de Barcelona. Des de finals dels 50 es va dedicar exclusivament al jazz i a partir dels 70 va assolir un gran èxit internacional. El músic, cec de naixement, va morir el 1997 a causa d'un càncer de pulmó. Recordem-lo de la millor manera possible, amb la seva música: aquí interpreta Paraules d'amor amb Joan Manuel Serrat, aquí una versió de La noia d'Ipanema, i aquí uns boleros que canta Mayte Martín.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi