Vota

Resultat:

97 vots

| Actualitzat el 27/11/2009 a les 12:23h

Del.icio.us Twitter Facebook Google Buzz

I aixó quan val?

Sí, senyors d'El Punt, aquesta broma quans ens costará a tots plegats?. Ja m'enteneu: subvencions, exencions, boniques campanyes institucionals, etc.

€

Resposta a en Llorenç. Infinitament molt menys que les bromes dels teus.

Informa't

al de les 19:04

No, mira, jo pregunto quan ens costarà. Tu dius que ho saps, dons informans tu, espabilat.

les peles

Això sí que ho tenim, els catalans: demanar sempre qui ho paga i quant ens costa.
Llorenç, si no té res a afegir-hi, s'estalvia el comtentari. Gràcies.

a Pumba

Qui ho paga ja ho sé: jo. Per aixó m'interessa saber quan pujarà aquesta factura. Un altra cosa, els meus comentaris mel's administro jo, faltaria més.

Què tramen El Mundo, Caja Madrid i Doña Espe?

Molt més ens costarà arreglar els deutes del Grupo Unidad Editorial, amb les quantioses pèrdues del diari de Pedro Jeta, que han de ésser subsanades mitjançant Caja Madrid.

Llorens o Llorenç, com s´et veu per on vas...

No hi ha campanyes institucionals al diari El Mundo, o a El País, ABC, o a La Razón? Aquests diaris espanyols xuclen molts més euros que els catalans. I part d´aquests diners vénen de Catalunya.

R.I.P.

Qualsevol diari "espanyol" (encara que publicat a Catalunya i amb treballadors catalans) ven moltissims més exemplars que l'Avui, que va ser una ruinosa entelequia des-de el principi. La veritat es que anar abocant calès públics per revifar un difunt durant anys i anys es de ximplets o de pocavergonyes. Trieu.

Engrase

La Generalitat ha engrasado con un préstamo de tres millones de euros la negociación por la que "El Punt" (Hermes Comunicacions)se ha hecho con la cabecera del "Avui". Por cierto, el grupo Hermes encabeza la lista de medios de comunicación catalanes más subvencionados con dinero público.

Caixes

El model català de caixes d'estalvi és curiós. El procés de fusió n'és un exemple. Caixa Girona es despenja, i mirem cap el sud, cap el Maresme. Un acord de col·laboració sense gairebé duplicitat d'oficines. Regne de taifes o protecció? Aquesta és la pregunta. Les condicions del FROB són difícils i, tal i com està l'ambient, alguns creuen que aprofitant l'avinentesa, el sistema financer espanyol emetrà una "OPA" hostil. La màxima del combat és resistir és vèncer.

Els problemes d'Android i l'hegemonia de l'iPhone

Fabricants que no saben quan actualitzaran a la darrera versió i confonen els usuaris, problemes amb patents, terminals amb un mateix sistema operatiu però amb diferents funcionalitats... Android és, en l'àmbit de la telefonia mòbil, el què els PCs ho han estat amb els ordinadors, mentre Apple manté la seva posició d'autosuficiència que li permet oferir productes més homogenis.

"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)