1 de març: el «ciutadà que ens honora» al banc dels acusats

Fèlix Millet no s'escaparà de comparèixer davant el tribunal mentre Jordi Montull dona a la Fiscalia el que interessa a Rajoy, incriminar a CDC. Avui també són notícia els usos de la Model, els maçons i Carles Puigdemont, Pepe Rubianes i el lehendakari Aguirre

01 de març del 2017
Actualitzat a les 6:55h

Vuit anys ha trigat la Justícia a acabar amb la instrucció i tota la resta de preparatius del judici del cas Palau, que en destapar-se va tenir un fort impacte social i polític. Fèlix Millet, un "senyor de Barcelona", que havia rebut el premi de "ciutadà que ens honora" i medalles de la ciutat va saquejar, de la mà del seu "soci" Jordi Montull, el Palau de la Música, una de les principals institucions cultural del país. L'assumpte va incorporar ràpidament una altra derivada, la del Palau com a pantalla -a canvi de generoses comissions- del presumpte finançament irregular de CDC. Un escàndol que se suma al del 3% i que el PDECat, que ha recollit el testimoni convergent, nega amb vehemència.

Montull sap quina és la prioritat de la Fiscalia i els poders de l'Estat (desprestigiar al màxim els actors del procés gràcies a la corrupció) i intenta in extremis un pacte que, a canvi d'incriminar els convergents, rebaixi la pressió sobre ell i la seva filla. Del judici us deixo la crònica de Sara González amb les darreres novetats, un relat d'Oriol March sobre l'impacte en el PDECat, un reportatge d'Isaac Meler sobre els judicis per corrupció que estan en marxa i el perfil de Pep Martí d'en Fèlix Millet. Aquests dies l'abans "patrici" ha concedit alguna entrevista per advertir que està malament de salut i que per ell seria millor aparèixer poc per la Ciutat de la Justícia. Avui no se n'escaparà.

Què en farem de la Model, alcaldessa? Mentre alguns sindicats de funcionaris segueixen protestant pel tancament de la presó disfressant els motius corporativistes de defensa del benestar dels interns, l'Ajuntament de Barcelona, que presideix Ada Colau, explica avui l'ús que donarà al recinte, situat al districte de l'Eixample. En un dies la històrica presó rebrà els darrers preventius després que la conselleria de Justícia n'hagi previst el final definitiu.


Vist i llegit

El director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, feia ahir una anàlisi sobre el judici contra Francesc Homs al Tribunal Suprem, que es tanca avui. El periodista sempre ha estat un abrandat defensor de la tercera via. I vist que no pot ser "d'ordre" ara beneeix la d'esquerres, que representen Podem i els "comuns", uns àmbits en que el directiu del diari del Grupo Godó té molt predicament. Afirmava que més del 30% dels espanyols són contraris a la judicialització del procés i que si dilluns no hi havia dirigents de Podem davant el Suprem era per les ombres sobre el finançament de CDC. 


 El passadís

L'11 de març, la Gran Lògia d'Espanya, una de les organitzacions més implantades de la maçoneria a l'Estat, celebra la seva assemblea a Barcelona, i després els seus membres es reuniran per sopar a l’hotel Barceló Sants. Aquest any han convidat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Això ha generat controvèrsia i un sector ha protestat perquè hi veuen un suport al procés. La invitació l'ha feta personalment el cap de la GLE, el valencià Óscar de Alfonso. Com que dins de la GLE De Alfonso té un sector de crítics, aprofiten per atacar-lo. Barcelona és la capital de la maçoneria. Hi té la seu la GLE però també l’altra gran organització dels "germans", la Gran Lògia Simbòlica, d’influència francesa, més laica i mixta, que recentment va inaugurar una nova seu.


 L'efemèride

Tal dia com avui de de l'any 2009 moria de càncer a Barcelona l'actor galaico-català (així li agradava definir-se) Pepe Rubianes quan només tenia 61 anys. En aquesta notícia podreu repassar la trajectòria i algun dels millors (i més polèmics moments) d'un artista molt popular i amb un sentit de l'humor que va "enganxar" centenars de milers de persones.


 L'aniversari

Un 1 de març de l'any 1904 naixia a Bilbao (Euskadi) José Antonio Aguirre, que va ser lehendakari del govern basc durant la Segona República i a l'exili un cop les tropes franquistes van ocupar el País Basc. Va morir el 1960 a París i en l'exercici del càrrec. Militant del PNB i advocat el seu era un nacionalisme confederal i menys tradicionalista que el d'altres dirigents del seu partit. El primer exili va ser a Catalunya, on s'hi va estar des de l'estiu del 37 fins al febrer del 39, quan va passar a França a peu pel coll de la Manrella amb el president de la Generalitat Lluís Companys. Aquest reportatge de Laya Films testimonia la rebuda al lehendakari al nostre país i aquest altre en repassa la trajectòria. 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi