Martí Domínguez guanya el premi Joaquim Amat i Piniella per «La Sega»

La novel·la parla de com, en plena postguerra, una família de camperols del Maestrat es troben enmig d'un foc creuat entre els maquis i la guàrdia civil

Martí Domínguez és el guanyador de la XVII edició del Premi Joaquim Amat i Piniella
Martí Domínguez és el guanyador de la XVII edició del Premi Joaquim Amat i Piniella | Aina Font Torra
24 de febrer del 2017
Actualitzat a les 12:18h
Ja va guanyar, al llarg del 2016, el premi de la Crítica Catalana de narrativa, el premi de la Crítica Serra d'Or i els premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. El valencià Martí Domínguez no atura la llista de guardons i aquest dijous al vespre, a l'auditori Plana de l'Om de Manresa, ha sumant un nou reconeixement per La Sega, el dissetè Premi Joaquim Amat i Piniella, guardó que organitza anualment l'entitat Òmnium Bages i l'Ajuntament de Manresa amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l'Associació Misteriosa Llum i l'Associació Memòria i Història de la capital del Bages.

"És una satisfacció enorme rebre aquest premi", ha dit Domínguez, des de l'escenari i amb el bust d'Amat-Piniella, obra de l'escultor Ramon Oms, entre les mans. "No havia estat mai a Manresa i m'he enamorat d'aquesta ciutat: la basílica de la Seu m'ha deixat enlluernat", ha somrigut, tot mirant-se l'escultura de l'autor de K.L. Reich, que també ha mencionat. "Fa uns anys em vaig comprar un mas al Maestrat. Era una ruïna absoluta. Quan vaig entrar-hi em va cridar l'atenció que hi havia una baioneta, i quan vaig començar a netejar-lo -estava ple de palla perquè l'havien utilitzat com a paller- vaig trobar la peça que faltava: un fusell, un màuser del 1914" ha relatat, davant d'un públic a l'expectativa.

Aquella troballa inesperada va fer que Domínguez contactés amb el grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló "i vaig entendre que en aquelles armes hi havia la punta d'un fil del qual podia començar a tibar". De mica en mica, i amb l'objectiu de recopilar informació, va començar a visitar els masovers de les cases del voltant: "van anar prenent-me simpatia i confiança i poc a poc vaig començar a entendre què havia passat en aquell indret, tot capbussant-me en un univers que desconeixia totalment". La Sega "és la novel·la més dura que he escrit. Volia explorar la sensació de sentir-te un corder en mans d'uns botxins. I explicar una història que ningú havia explicat abans".
 

Llegeix aquí la crònica completa de l'acte de lliurament del guardó