Una portada de El País -després de diverses editorials demanant una "alternativa" per Catalunya encara que el seu editor, Juan Luis Cebrián, avali empresonar Artur Mas- anunciant una "oferta" i una entrevista a Enric Millo alimentant el relat (per ara relat i prou) del diàleg van ser ahir suficients per inflar, de nou, el globus. Després de molts titubejos, el govern espanyol diu ara estar disposat a revisar els incompliments de l'Estatut i d'altres acords que al seu moment se'ls van presentar.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras se'l creuen molt poc i fan pinya. Del dret a decidir, massivament recolzat a les eleccions de 2012 i de 2015, ni rastre als cants de sirena de Madrid. Veurem en què queda tot plegat, fins on arriba la Moncloa si finalment mou fitxa i quines complicitats genera. Avui Soraya Sáenz de Santamaría serà a Barcelona i coincidirà amb Junqueras i Carme Forcadell en l'entrega d'uns guardons empresarials. Sobre tot aquest assumpte (que el republicà Joan Tardà va batejar com "Operació Pastanaga") opinen Germà Capdevila a La Veu de Nació i Quim Torra en aquest article.
La directa pel referèndum. Puigdemont i Junqueras tenen la mà estesa per pactar el referèndum i concretar el rescabalament dels incompliments. Voldrien que l'Estat es mogués, però ells no s'aturen a l'espera que ho faci. La data de treball és setembre, però si cal avançar-ho al juny ja estarà tot a punt. Ho explica Oriol March en aquesta crònica. Un dels punts calents en l'organització del referèndum i la desconnexió és el paper dels Mossos. Avui li ho preguntaran al conseller de l'Interior, Jordi Jané, que presenta el balanç de criminalitat de 2016.
Honors a la Canigona. Avui a la nit també serà protagonista l'escriptora Isabel-Clara Simó, que al Palau de la Música rebrà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que entrega Òmnium Cultural. Segur que l'escriptora d'Alcoi no defuig el moment polític en el seu discurs. D'ella us en deixo el perfil que en va fer Esteve Plantada i els "honors" que Josep-Lluís Carod-Rovira va dedicar a la Canigona.
Vist i llegit
Aquesta setmana sabrem si el cunyat del rei Felip VI, Iñaki Urdangarin, ha d'entrar a la presó després de ser condemnat pel cas Nóos. Ahir, l'Ara duia dos articles destacables. Un del politòleg de la UB Jordi Muñoz on explicava com el consens monàrquic s'havia esberlat i en donava els motius, i un altre de l'advocat Marc Molins, que assegurava que la decisió del tribunal, assistit en tot el procés per una fiscalia que feia de defensa, de no condemnar la infanta Cristina era "una nova victòria de l'estat de dret".
El passadís
Jorge Fernández Díaz és profundament religiós. Va abraçar amb fervor la fe catòlica a principis dels 90 en un viatge a Las Vegas, on Déu el va "sortir a trobar", i des d'aleshores no ha deixat de conrear-la fins al punt de condecorar verges quan era ministre de l'Interior. Un dels seus hàbits quan estava permanentment a Madrid era anar a pregar, tot sol, al Valle de los Caídos, on hi ha enterrat Franco. Ara, a Barcelona, on es recupera d'un càncer a l'espera de tornar al Congrés, segueix visitant esglésies. Dijous passat era a la basílica de la Mercè i conversava animadament amb els capellans.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2003 el jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo ordenava el tancament del diari en èuscar Egunkariaen considerar-lo part de l'entramat polític i econòmic d'ETA. L'operació contra el rotatiu, que els treballadors van seguir trient al carrer com a Egunero primer i com a Berria més tard, va implicar la detenció de diversos dels seus directius i del seu director Martxelo Otamendi, que en sortir de la presó de Soto del Real va denunciar tortures que mai van ser investigades. La Justícia, que va usar els mateixos documents d'ETA per tancar Egunkaria que Egin, va acabar arxivant el cas (sense compensar el perjudici) i el Tribunal d'Estrasburg va condemnar Espanya per no investigar les tortures a Otamendi. La solidaritat es va fer sentir a Catalunya.
L'aniversari
Un 20 de febrer de l'any 1868 naixia a Gràcia (Barcelona) l'enginyer i filòleg Pompeu Fabra, conegut com el "seny ordenador" de la llengua catalana després de promulgar-ne la gramàtica i dirigir el diccionari. Fabra va morir el 1948 a l'exili de Prada de Conflent. A banda de la llengua, que va convertir en moderna i normativa no amb poques polèmiques, la seva altra gran passió era l'esport. Durant els anys de la República en va ser màxim responsable governamental. Els seus néts el recordaven així en aquest programa de TV3.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi