entrevista

Carles Rebassa: «El conflicte de classe el tenim tan viu com sempre»

L'autor català, nascut a Palma, acaba de recollir el premi Ciutat de Barcelona per "Eren ells", una novel·la que ha escrit amb "delicadesa i inquietud"

El poeta i narrador afirma que Catalunya "viu una gran colonització mental"

| 18/02/2017 a les 13:13h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, literatura catalana, crisi, Angle editorial, entrevista cultura, literatura, Carles Rebassa, Edicions Terrícola, entrevista
Carles Rebassa, premi Ciutat de Barcelona per «Eren ells» | Esteve Plantada
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carles Rebassa (Palma, 1977) compta amb una llarga trajectòria com a poeta, amb una veu que s'ha anat construint i ampliant a base de recitals i de lluites. Poc després de la publicació del celebrat retorn de Pluja de foc (Terrícola, 2016), va sorprendre tothom amb Eren ells (Angle Editorial, 2016), una novel·la de debut que va merèixer el premi Pin i Soler de narrativa –dotat amb 21.000€– i que acaba de rebre el premi Ciutat de Barcelona en literatura catalana, una cirereta de prestigi i reconeixement a una obra que dona veu a un grup d’adolescents a la recerca de la identitat, en un paisatge propi i ple de secrets i troballes.
 
- Per a molts –lectors i companys de professió–, el premi Pin i Soler va ser una gran sorpresa. El pas a la narrativa ha estat un salt al buit o ja feia temps que el preparava?
 
- Hi ha molta gent que no sabia que estava fent això, i d'aquí ve la sorpresa, perquè sóc molt discret amb aquestes coses. És el meu caràcter [somriu]. Però, si m'hagués de definir, ho faria com a poeta, tant a Pluja de foc com a Eren ells. La poesia és una actitud davant l'escriptura que fa que tu puguis expressar-te o fer unes coses d'una manera, amb un model textual o un altre. Sempre he escrit poesia i narrativa, però creia que la narrativa no la tenia madura. Fins que vaig acabar Eren ells i vaig dir que aquesta vegada sí, que endavant.
 
- Blai Bonet i Palau i Fabre també són excel·lents narradors, a banda de poetes.
 

- O el mateix Joan Brossa, amb un concepte de poesia com a objecte, molt visual, escènica i urbana.
 
- Com explicaria el trànsit de la poesia a la narrativa? Tècnicament són mons diferents, i amb Eren ells ha demostrat un gran control estilístic i de registre.
 

- La diferència és simplement estructural. En un poema hi té a veure la immediatesa i tota una sèrie de coses i de jocs, de continguts i de formes, elements que pots anar movent i canviant i reescrivint. Per a mi, un poema sempre té una independència al costat dels altres. En canvi, en un llibre com Eren ells cada pàgina va en relació a totes les d'abans i a les que vindran. Quan muntes l'estructura, pot passar que t'adonis que a la pàgina 50 hi passa una cosa que contradiu una altra que passa a la pàgina 40.
 
- El procés de reescriptura és un punt clau, doncs.
 
- Aquest llibre l'he reescrit quatre o cinc vegades, tot sencer, de dalt a baix. Al final, però, hi ha un moment en què t'has d'aturar i dir prou.
 
- A diferència dels llibres de poemes –que els pots fer a fogonada, durant deu anys, si cal–, una novel·la necessita mantenir un ritme, una intensitat i una constància.
 
- Eren ells el vaig escriure en dos anys. Però no va haver-hi una planificació prèvia, va anar sortint. Després, hi va haver una feina de reescriptura i de muntatge, perquè dins de l'escriptura hi va el muntatge. El procés de muntatge de la novel·la s'acosta molt al procés de muntatge d'un film: agafes les escenes i organitzes, agafes la seqüència i allà és on veus que hi falta alguna cosa, o que l'altra no lliga, etc. De la mateixa manera, els textos es presenten al lector de manera diferent de com van ser escrits.
 
- La trama està molt ben ordida. Sembla que la feina prèvia, de planificació, hagi estat molt intensa.
 

- A mesura que vas escrivint el llibre vas estirant, la planificació et va sortint. Però, és cert que va haver-hi un moment en què els personatges ja eren ells i anaven tibant de la seva pròpia vida. Em vaig sentir com un mèdium, com deia Palau i Fabre, encara que sembli tòpic.
 
- Què és el primer que va escriure?
 
- El primer fragment que vaig escriure és un on en Sebastià i en Miquel Àngel van a fer una volta per la barriada, que apareix cap al mig de la novel·la. Ja tenia la idea de voler parlar de la solitud, dels personatges secundaris tirats que van a fer una volta. I, a partir d'aquí, em van anar sortint totes les altres qüestions. Tot seguit, de les relacions entre personatges en van sortint altres coses, i et trobes estructurant tot el que sortirà, fins arribar al muntatge final, que és, com et deia, la manera de presentar la informació.

- És un procediment de paciència. De fet, tot quadra, fins i tot la coberta, que és molt adient a la història.
 
- Tens raó, és una imatge perfecta i n'estic molt content. Ho és temàticament, però també perquè té delicadesa i inquietud, que és la manera com he intentat escriure el llibre.
 
"Crec que al món contemporani hi ha un excés d'edició de llibres, i a Catalunya en particular"

- Es caracteritza per publicar molt poc. De fet, és sorprenent que en tant poc temps hagin sortit dos llibres com Pluja de foc i Eren ells. És una qüestió d'autoexigència?
 
- Escric molt, però molt a poc a poc. Tinc molta cosa en marxa, però no m'agrada publicar fins que no estigui com ha d'estar. És cosa d'autoexigència, efectivament, però també de responsabilitat. Crec que al món contemporani hi ha un excés d'edició de llibres, i a Catalunya en particular.
 
- Un excés que contrasta amb la realitat, perquè tampoc tenim tants lectors... No obstant això, en els darrers temps han florit les microeditorials i les editorials independents, que fan una bona feina. Com veu el panorama?
 
- Crec, sincerament, que les microeditorials ho tenen molt malament, perquè, editorialment, tornem a estar com estàvem al franquisme,. Els grans grups eren de fora i els editorials que després van surar van ser petites editorials que anaven treballant i anaven fent. Però ara, la lògica capitalista és ben diferent de fa quaranta anys. Malgrat que hi ha moltes petites i mitjanes editorials que treballaven, és, tanmateix, un panorama bastant magre. Moltes petites editorials no fan un gran panorama editorial.
 
- Què cal per fer un gran panorama editorial a nivell de país?
 
- Calen bons autors, i una cultura artística que es fomenti des de l'ensenyament, des dels mitjans de comunicació, des de les polítiques socials, culturals, des de l'urbanisme, i des de l'ètica de la societat. Una cosa que, en aquest país, no tenim. I cal que no hi hagi una diferència tan abismal entre una editorial que pot fer tiratges absurds d'una novel·la comercial i una editorial que treu llibres magnífics, de gran qualitat i cuidant l'edició. No pot ser que aquest sigui l'esgraó següent. Entre aquests dos extrems, hi ha un espai buit que és massa gran.
 
- Fa poc hi va haver un debat provocat pel fet que els tres primers llibres més venuts en català eren obres escrites originalment en castellà. Què en pensa?
 
- Crec que a Catalunya hi ha una gran colonització mental. No tenim grans figures, ni figures mitjanes. Tenim escriptors que surten a diaris, perquè és molt fàcil fer-ho. Però la incidència real d'aquest escriptor és molt baixa. No ho dic amb desànim, sinó reflectint el fet del català com a llengua social, com a llengua d'ús. Que una llengua sigui de cultura o no sempre va en relació amb el fet que sigui una llengua de societat o no. Les darreres enquestes d'ús i coneixement del català són una cosa... No és per estirar-se els cabells, perquè qui no ho sàpiga és que és un ingenu o mira a una altra banda.
 
- Què hem de fer per revertir aquesta situació? Com es pot tenir una incidència real?
 
- Primer, cal parlar-ne. En grup i en general. A veure quins son els nostres grans autors d'avui. Si fem una diferència entre els vius i els que no ho són, etc. Això ho hem de decidir nosaltres. Quins són els grans autors, quines editorials tenim, quins són els usos de lectura d'aquesta societat i com es gestionen les edicions. Tot plegat és molt complicat. i no és el futur el que és magre, sinó el present!
 
- A curt termini, això és reversible?
 
- El problema és que no hi ha una consciència amb la situació real. Això va passar fa vuit anys amb la crisi econòmica, que semblava que no n'hi havia, i després vam veure que sí. No es tracta de fer discursos apocalíptics o catastròfics, simplement cal tenir clar com són les coses. Els polítics tenen la necessitat de justificar el seu sou i demostrar que fan moltes coses. Però també cal fer una reflexió. No tenim unes polítiques clares a favor de la llengua.
 
- A Catalunya, en segons quins àmbits, està mal vist mostrar-se a favor de tenir unes polítiques lingüístiques restrictives.
 

- És una tendència que hem de capgirar. La normalització lingüística ha anat a fer-se sempre per a la gent que arribava, i mai no s'ha fet per la gent que és d'aquí. I s'ha de començar per la gent d'aquí. Si el 20 o 30 % de catalanoparlants, de cop, decideixen mantenir la llengua sempre, això seria un gir bestial pel que fa a l'ús i a la categoria. Si realment hi hagués una força i una voluntat, seria molt potent, i d'un dia per l'altre. Es fan servir moltes fal·làcies, com que "jo per ser independentista no vull renunciar a Machado" i coses d'aquestes. Però cal dir que la insolidaritat lingüística és una gran mentida. Si tu vas a qualsevol país, molt probablement no parlaran la teva llengua, sinó la seva. I són uns insolidaris? Ni s'ho plantegen!
 
"Que una llengua sigui de cultura o no sempre va en relació amb el fet que sigui una llengua de societat o no"

- A Eren ells, el llenguatge té un pes fonamental: la cura amb què són triades les paraules, les expressions, la manera com  parlen els personatges. El tractament de la llengua va molt més enllà de la trama: té cos i consistència pròpia.
 
- Rodoreda deia que "una novel·la són paraules". De fet, és molt més important que la trama mateixa. És el que t'acompanya, la llengua és el que va marcant el ritme de la narració. I, per fer-ho, cal trobar una llengua oral que no té perquè ser, forçosament, una reproducció de la llengua oral del carrer. Hi ha escriptors que escriuen amb el català de TV3, però amb una novel·la no reprodueixes el món. Si fas que passin coses que en realitat no passen, per què els personatges haurien de parlar com parla la gent del carrer? La trama i la llengua van juntes, i si tens imaginació per fer una trama, tens imaginació per fer una llengua. La llengua et dóna tots els recursos perquè puguis treballar.
 
- L'ús de la primera, segona i tercera persona té unes connotacions també d'estil, i de símbol. Al principi és una decisió que desconcerta, però que es resol molt bé al llarg de la novel·la. El Jaume és en segona, per exemple, o el Sebastià, en primera.
 
- Això té relació amb el caràcter dels personatges. En Sebastià ja em va sortir en primera. És com un noi que no ha pogut parlar mai, i de cop li donen l'espai per parlar. Quan va entrar en Jaume Veces a l'escriptura, aquest era el personatge constantment vigilat, que tenia un tu que l'estava mirant, una mica sadomasoquista. La tercera persona és més pel personatge de l'Albert, més integrat en la lògica familiar i burgesa.
 
- En Veces "llegeix per fer veure que llegeix".
 
- Per mi, un poeta ho és tot el dia. Per això, al principi et deia que sóc un poeta, si hagués de ser alguna cosa. Amb això, sempre vaig aprofitant coses que sento, d'ambient, detalls que passen pel carrer, que sempre hi són. Omplir la seqüencia de detalls dona molta força al text.
 
- La lectura com a acció és molt present al llarg d'Eren ells. Al principi, hi ha una definició que diu llegir "és com una manera de ser-hi sense haver-hi de ser" o, també, que llegir "et fa més gran a l'hora de veure les coses".
 

- Volia que aparegués que hi ha maneres de transcendir individualment. La lectura ho és. Es poden viure moltes coses o interactuar amb moltes realitats sense haver de ser-hi físicament. George Steiner diu que "llegir és la immortalitat al revés". Aleshores, és aquesta manera de ser-hi i de fer-te créixer.
 
- La novel·la és protagonitzada per un grup d'adolescents que van al mateix institut i que descobreixen la vida, la mort, el sexe. Però no és una novel·la iniciàtica.
 

- Són joves que descobreixen la mort, no la vida, perquè la vida ja la saben. No crec en l'adolescència, penso que és un invent. Però sí que és un moment en què la ingenuïtat es barreja amb la saviesa i amb la valentia. Hi ha un esplendor vital i de sentiment que és molt ric per parlar d'aquestes qüestions. Jo em sento molt dins d'aquest impuls, més proper que no pas amb les persones de la meva edat. Per la manera d'experimentar, de sentir, de parlar, de mirar. No vaig escollir que fossin de 16 o 17 anys. Em va venir així. Aquest llibre, però, no és literatura juvenil. Per què? Perquè no té moralitat.
 
- La descoberta implica plantejar-se la "identitat" i en el que és natural i el que no. "Antinatural és el que no és bo, Jaume, el que fa mal, el que fa dolor", diu en un passatge.
 
- Això és la imposició de la moral damunt l'ètica del món. El que és bo o dolent, natural o antinatural, són valoracions subjectives d'època, de classe, de rol. Consideracions que només es poden passar per la imposició.
 
"[A Catalunya] No tenim unes polítiques clares a favor de la llengua"

- Hi ha un moment que cita La nit del caçador, de Robert Mitchum. Com se li va acudir que hi hagués la simbologia tan contínua dels llops i del riu?
 

- Per mi era una manera de treure el que hi ha més enllà de la repressió. En Sebastià és el personatge que queda més afectat per la idea de l'home llop, és qui ha tingut una vida pitjor, sempre secundària. Per ell, l'home llop és poder exercir d'ell mateix. L'home llop el tenim associat culturalment a un enemic, un monstre, una cosa maligna, però també pot treure de nosaltres coses molt bones. D'aquí surt la idea del caçador. En Veces crea la idea de l'home llop, però després intenta aturar-lo. Com a la pel·lícula, La nit del caçador, que realment es titula Un riu sense retorn.
 
- Sobre el temps, pràcticament al final, diu "m'ha dit que el temps ja no és cosa nostra, i que si el temps va d'una banda, nosaltres correm de l'altra. I l'he agafat i l'he llençat dins del pou". Em connecta amb la cita de Steiner sobre la immortalitat.
 
- El temps és una obsessió que tinc. A Pluja de foc hi surt moltíssim. El temps és el que ens fa més presoners de tot. Ens fa aquesta idea del passat, d'organitzar-nos, de fer un nadal cada dotze mesos, etc. La lògica del temps social va en contra, de vegades, de la nostra biologia. El temps també t'indica que ets jove o un home madur... Són imposicions. Els personatges, al llibre, abandonen tot això, perquè no els interessa el temps.
 
- Què llegia en Carles Rebassa quan tenia 17 anys?
 
- Llegia tot el que podia. Amb 16 o 17 anys vaig començar a llegir autors catalans com Joan Alcover, Blai Bonet, Salvat Papasseit, Carner. Sempre he estat més lector de poesia. Però vaig començar a llegir el dirty realism americà, Dennis Cooper em va impactar bastant. De fet, a Eren ells hi ha una referència amagada. També vaig llegir El Buda del suburbi, de Hanif Kureishi.
 
- Eren ells arriba poc després de Pluja de foc. Poesia i narrativa de Rebassa han coincidit en poc temps. Quins punts de contacte creu que tenen?
 
- En el concepte de desobediència que hi ha entre alguns personatges d'aquest llibre i el personatge Carles Rebassa de Pluja de foc. I, més que desobediència, de descrèdit de la realitat. A Pluja de foc hi ha el poema El moviment, que això és una idea que surt a Eren ells de manera molt obsessiva. Quan acaba la ciutat, hi ha el camí rosa, i després un turó, i una altra ciutat, i una carretera, etc., i on penses que hi ha el final, encara més. Una idea d'anar corrent endavant, a veure que realment hi ha un milió de coses més a banda del que tu veus.
 
- Pluja de foc mostra un moment de crisi on ens adonem que ens enreden. Eren ells és, en part, un desenvolupament lògic?
 
- Els personatges d'Eren ells veuen que el món és en moviment i que el moviment és definitiu. He intentat que surti una lògica de lluita de classes, en aquest llibre. Un tema bandejat, perquè es pensen que si parles de lluita de classe ets una mena de fanàtic comunista d'un altre segle, i no és veritat. El conflicte de classe el tenim tan viu com sempre. Aquests mateixos personatges el viuen i ho experimenten. Hi ha la presència més obvia, el personatge del Joel i totes les merdes que diu. I la mateixa relació entre personatges i el context immediat familiar.
 
- Sempre s'ha caracteritzat per dir les coses clares.
 
- Les obres que realment provoquen coses són les que agafen una realitat que aparentment funciona de manera harmònica i la mostra en un context on crea un conflicte. A partir d'aquest conflicte, hi ha un qüestionament de tot el sistema, en general.
 
- Ens cal més subversió?
 
- El que ens sobra són eslògans i consignes. Ens falten actituds veritablement compromeses o subversives. Falten actituds veritablement autèntiques.
 

Carles Rebassa, guanyador del Pin i Soler Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

ido
Anònim, 19/02/2017 a les 10:52
+3
-0
fuuu.. a Menorca i ciutadella el coneixem be ... de s'espectacle que va fer a un restaurant de Ciutadella i sa posterior campanya viral que va fer a medis de catalunya, explicant només sa seua visió parcial..

aquí estavem alucinats, posteriorment varen sortir varies versiones de gent que estava a n'es restaurant i empleats, on difereia totalment de lo que explicava aquest home.. curiosament es medis no es varen fer "eco" de altres versions que no fos sa interessada....

Va fer molt mal amb sa seua versió parcial i malintencionada i va quedar tant pantxo... almenys a Menorca sabem de quin peu calça.. nose com a poeta si es bo o dolent, si es bo, doncs benvinguts tots els premis que li poguin donar, però com a persona.. no gràcies.

Salut, i gràcies per publicarme el comentari, la crítica de persones que s'han donat imatge publica als medis, ha de ser ben aceptada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració independentista al TSJC | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Centenars de persones es concentren per demanar que siguin alliberats els detinguts per l'1-O i exigir el dret a vot
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 12:24 La mobilització permanent s'instal·la a les portes del TSJC. Centenars de persones es concentren per demanar que siguin alliberats els detinguts per l'1-O i exigir el dret a vot.
 12:22 De Guindos s'obre ara a negociar el pacte fiscal que va negar a Mas. En una entrevista al Financial Times, el ministre espanyol explica que en aquell moment no va ser possible per la delicada situació de l'economia.
 12:19 

Xavier Domènech, entre els concentrats. Foto: Jordi Bes. 

 

Nombrosos representants polítics, a les portes del TSJC. Hi ha la consellera de Governació, Meritxell Borràs, Xavier Domènech (Catalunya en Comú), Albano Dante Fachin (Podem), l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias l'ex presidenta del Parlament Núria de Gispert i els líders municipals de Barcelona d'ERC Alfred Bosch i la CUP María José Lecha.
 12:12 

Concentració al TSJC per reclamar l'alliberament dels detinguts. Foto: Josep Maria Montaner


VÍDEOS Comença la concentració «permanent» al TSJC: l'objectiu és mantenir-la fins a l'alliberament de tots els detinguts.
 12:02 Concentració a Tarragona en suport a l'alcalde d'Amposta: crits de "volem votar", "no tenim por" i alçant arròs.
 11:56 Àngel Ros (PSC) demana renunciar al referèndum i insta l'Estat a donar una resposta política.
 11:54 

Concentració independentista al TSJC. Foto: Josep Maria Montaner


Comença la concentració «permanent» al TSJC. Les entitats sobiranistes han fet una crida a mantenir-la fins que s'alliberin tots els detinguts.
 11:47 Albiol diu que "no acceptarem que s'unsulti el nostre país acusant-lo de ser un estat repressors". Això és "una ofensa pels 44 milions d'espanyols".
 11:40 El Grup Barnils crida periodistes, professionals de la comunicació i ciutadans a concentrar-se avui, a les vuit del vespre, per la llibertat de premsa. L'acte comptarà amb els periodistes Mònica Terribas i Jordi Évole, que seran els encarregats de llegir el manifest que ja suma prop de 4.000 adhesions.
 11:31 Desenes de persones comencen a arribar davant del TSJC. Comencen els primers crits d'"independència", "democràcia", "votarem" i "fora les forces d'ocupació".
 11:17 Els moviments socials de les universitats catalanes criden a fer una aturada general indefinida.
 11:02 Arc de Triomf es comença a omplir de manifestants. Desenes de persones es concentren a les portes del Palau de Justícia una hora abans de la mobilització convocada per les entitats. 
 10:51 VÍDEO Buenafuente «perd el somriure» davant la situació política a Catalunya.
 10:45 Lluís Salvadó continua detingut. Familiars denuncien la falta d'informació sobre el seu estat.
 10:43 La macrooperació de la Guàrdia Civil impedeix la recaptació de taxes a l'Agència Tributària. Els empresaris de màquines recreatives no poden liquidar els seus impostos trimestrals telemàticament.
 10:41  Albert Rivera creu que l'atac que ha rebut el comerç dels seus pares té responsables "amb nom i cognom": Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
 10:40 AMPLIACIÓ Els estibadors es neguen a proveir el vaixell on s'allotja la policia espanyola.
 10:30 

Cartells al comerç dels pares d'Albert Rivera. Foto: C's


El comerç dels pares d'Albert Rivera a Granollers ha estat objecte de pintades. També hi han penjat cartells. "Els colpistes ja no només es conformen amb assetjar els diputats, la Guàrdia Civil, els regidors o els funcionaris, sinó que també als seus fills i familiars. No ens callaran, els demòcrates i l'Estat de dret som més forts", ha assegurat Rivera.
 10:30 Els alcaldes de Tremp, Sort i Rialp comencen a declarar davant la Fiscalia, informa Jordi Ubach.
 10:27 CCOO posa en marxa un servei d’assessorament a treballadors per protegir-los de cara a l'1-O.
 09:51 L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, s'acull al dret de no declarar. Ha estat menys de vint minuts a la Fiscalia.
 09:45 Carles Pellicer a les portes de l'Audiència Provincial: "Diré el que he dir a la fiscalia, que és res zero".
 09:27 VÍDEO Carles Pellicer, alcalde de Reus, rep el suport de la gent en l'arribada a l'Audiència per declarar per l'1-O.
 09:31 ÚLTIMA HORA Els estibadors es neguen a proveir el vaixell on s'allotja la policia espanyola.
 09:26 La UdG convoca una mobilització per denunciar les accions contra el Govern.
 09:21 ​Les protestes a Catalunya, a la portada del "Financial Times". Alguns diaris de França, Portugal o el Regne Unit també publiquen notícies sobre Catalunya a les seves portades de paper.
 09:14 Una setantena de persones, concentrats a l'arribada de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, a l'Audiència Provincial per declarar per donar suport val referèndum, informa Jonathan Oca.
 09:10 VÍDEO "No esteu sols!", el clam de Barcelona en un emotiu resum de l'ANC. Les imatges publicades per l'entitat al seu Facebook es fan virals en poques hores
 09:02 L'escriptor italià Roberto Saviano urgeix l'Estat a alliberar els detinguts. L'autor de "Gomorra", que està amenaçat de mort per la màfia, considera "inacceptables" les detencions d'aquest dimecres a Catalunya.
 08:59 Jordi Turull: "No estem preocupats per possibles detencions al Govern, però sí pels ciutadans que pateixen escorcolls". El portaveu del Govern ha explicat a Catalunya Ràdio que l'executiu està "pendent" de garantir assistència jurídica als detinguts, vuit dels quals continuen encara retinguts.
 08:32 Els líders de l'ANC i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han cridat a "la mobilització permanent" des d'aquest dijous a favor del referèndum i en contra de les actuacions per impedir-ho. Pujats a un cotxe de la Guàrdia Civil davant la conselleria d'Economia, han demanat poc abans de la mitjanit que la mobilització comenci dijous a les 12 davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a l'Arc de Triomf de Barcelona, i han recomanat anar-hi amb "tendes de campanya".
 08:30 Puigdemont denuncia que Catalunya viu "un estat d'excepció de facto" en una entrevista a France 24. El president remarca que el govern espanyol ha fet els escorcolls i detencions sense un decret.
 08:09 PORTADES La premsa espanyola celebra el macrooperatiu policial contra l'1-O. El referèndum continua ocupant les portades dels principals diaris de paper espanyols i catalans.
 07:46 Un jutjat de Martorell considera que la detenció de tres dels 16 alts càrrecs arrestats per la Guàrdia Civil s'ajustava a la legalitat. A Barcelona, tres detinguts també van sol·licitar que es revisés la detenció amb el procediment d'habeas corpus i el jutge encara ha de resoldre.
 07:44 Tots els tentacles de l'Estat, contra el referèndum, per Pep Martí. Els noms propis clau dels engranatges del poder espanyol: de l'Advocacia de l'Estat als serveis d'intel·ligència passant pel poder judicial i les forces de seguretat, abocats a reprimir la voluntat de votar.
 07:35 Ja no queden agents de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia, després d'una nit molt llarga.
 07:30 FOTOS d'Adrià Costa. Així han quedat els cotxes de la Guàrdia Civil a la seu d'Economia. Els vehicles de la benemèrita estan inutilitzables.
 07:27 Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio: "La ràdio pública, a l'alçada. Gran dia de ràdio i espectaculars consums digitals. Bona feina dels professionals de Catalunya Ràdio".
 07:07 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 21 de setembre: al carrer fins a l'1-O. No podem descartar vagues generals ni jornades de gran tensió. El Govern i la base sobiranista intenten salvar el referèndum i, si no el poden fer, s'obren escenaris de gestió més complexa. També són notícia el paper galdós dels Mossos, el dinar de Junqueras, l'Estatut de Núria i l'oportú Francesc Macià.
 07:00 La Guàrdia Civil surt d'Economia amb l'ajuda dels Mossos després de 20 hores a la conselleria. Agents dels antiavalots de la policia catalana acompanyen fins al darrer moment la Guàrdia Civil a les dependències de la Generalitat a la Rambla de Catalunya.
 06:32 
 06:31 Les entitats sobiranistes convoquen una concentració a l'Arc de Triomf de Barcelona, avui a les 12 del migdia.
 06:31 "Hem pres el carrer perquè som lliures: no suspendran la democràcia ni la llibertat a Catalunya! Demà a les 12 h tothom a l'Arc de Triomf", diu Jordi Cuixart, president d'Òmnium.
 06:02 Situació tranquil·la, a hores d'ara, a la conselleria d'Economia. Hi ha encara una vintena de manifestants i queden una quinzena d'agents de la Guàrdia Civil a dins l'edifici, que continuen l'escorcoll. Els primers agents de la benemèrita han sortit amb el suport dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra i s'ha produït petits incidents, tot i que sense massa transcendència. 
Els agents de la Guàrdia Civil no poden utilitzar els seus vehicles, ja que han quedat totalment inutilitzats a causa de les destrosses que hi han fet els manifestants. 
 05:58 Així han quedat els cotxes de la Guàrdia Civil i el carrer a la seu de la conselleria d'Economia. Foto d'aquest matí.
 

Estat del carrer i dels cotxes de la Guàrdia Civil, a l'exterior de la seu d'Economia Foto: Adrià Costa

El carrer a l'exterior de la conselleria d'Economia Foto: Adrià Costa

 02:12 Segueixen sortint treballadors de la seu d'Economia. Fonts del departament assenyalen que la Guàrdia Civil encara és a la conselleria.
 01:58 Una ambulància dels serveis mèdics s'han endut una persona ferida durant la càrrega dels Mossos. Ha pogut entrar al vehicle pel seu propi peu. 
 01:56 Manifestants situats davant de la seu d'Economia denuncien càrregues policials dels Mossos d'Esquadra.
 01:56 Mentre la Brimo segueix al carrer, els serveis de neteja passen per Gran Via.
 01:39 "Els Mossos d'Esquadra a qui representen?", es pregunten els manifestants.
 

Manifestants davant dels antiavalots Foto: Adrià Costa

Entrades anteriors »
Pep Martí
01/01/1970
El president del Partit Popular català ha demanat unes noves eleccions "autonòmiques"
Un mural per la independència a la carretera C-17 a Tona | Adrià Costa
Oriol March | 9 comentaris
01/01/1970
Les confiscacions de l'institut armat, que reben la resposta pacífica de la ciutadania a Terrassa, impacten en el material de les meses i el cens | L'executiu manté el rumb cap a l'1-O i garanteix "al 100%" que es podrà votar amb normalitat
Núria de Gispert, expresidenta del Parlament | Adrià Costa
Pep Martí | 19 comentaris
01/01/1970
L'expresidenta del Parlament i dirigent de Demòcrates assegura que "aquesta és una revolució feta també per gent d'ordre" | Afirma que "al president Puigdemont no el podran detenir perquè als cinc minuts tindrien milers de persones al carrer"
L'acte d'aquest dilluns d'Esquerres per la Independència | Esquerres per la Independència
Roger Tugas | 9 comentaris
01/01/1970
Esquerres per la Independència deixa petit el Casinet d'Hostafrancs en un acte pel "sí" en què reuneix dirigents d'ERC, CUP, Podem, EUiA, Procés Constituent, ANC i Súmate
La policia local de Mataró va identificar els autors d'un mural | ACN
Isaac Meler | 25 comentaris
01/01/1970
L'Associació Catalana de Municipis recorda que un conveni del 2015 limitava les funcions dels cossos municipals com a policia judicial | El president de Drets, Sergi Blázquez, veu "excés de zel" en la confiscació de material del referèndum i identificació de ciutadans