23
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
24
de desembre
a les
18:49h
Catalunya s'omple cada cap de setmana d'un ventall divers d'activitats culturals i de lleure. Però aquest és ben especial, perquè coincideix amb les festes de Nadal i Sant Esteve. Des de la redacció de NacióDigital us recomanem cinc propostes que destaquen per la seva singularitat i que us permetran gaudir de la cultura, del temps lliure, de l'oci, del lleure. Que tingueu molt bones festes!
El Cant de la Sibil·la
Catedral de Barcelona. 24 i 25 de desembre
El Cor de Cambra Francesc Valls tornarà a interpretar, aquest 24 de desembre, a dos quarts de dotze de la nit, el Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona, drama sacre que es va deixar de representar en aquesta seu l'any 1575 i que es va recuperar ara tot just fa tres anys. Una delícia per als sentits, amb tot el pes de la història i d'una cultura resistent. Declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2010, el Cant de la Sibil·la és un cant litúrgic previ a la Missa del Gall. Es tracta d’un cant gregorià curt i intens que va ser prohibit pel Concili de Trento per ser considerat una heretgia. És originari del segle XIII en la seva versió catalana, tot i que es va recuperar al segle XX, basat en les paraules de les profetesses del món greco-llatí que anunciaven la fi del món i el naixement de Jesús.
La Fia-Faia
Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. 24 de desembre
La Fia-Faia és el testimoni d'una cultura antiga que en les seves creences, la celebració dels solsticis, era d'importància cabdal, i que per atzars de la història, s'ha mantingut fins avui en aquest racó del Pirineu. Amb l'arribada del segle XXI, la festa ha passat dels cercles familiars a ser coneguda com a estendard de la cultura pròpia. Reconeguda com a festa Patrimonial d'Interès Nacional i, des de fa un any, part del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Com a gran novetat, l'Associació de la Fia-faia i l'Ajuntament de Bagà portaran a terme una plantació experimental de l'herba Chephalaria leucanta, que s'utilitza per elaborar les faies que es cremen el 24 de desembre i fins a l'alba del dia 25. Una festa del foc que "inspira el creixement del dia, del nostre poble i de tota la humanitat".
El Cavallot, la Balladora i la crema del carro
Plaça de l’Església d’Organyà. 24 de desembre
Després de la missa del gall, Organyà celebra la Dansa del Cavallot, un costum local d'origen medieval. El Cavallot, un personatge vestit de vermell i amb una careta de tocs eqüestres, executa un ball de mofa que té lloc a la plaça de l’Església mentre saluda i balla amb les "autoritats eclesiàstiques". La dansa s'atura quan apareix la Balladora, un home caracteritzat de dona que representa l'esperit popular. Després d'una persecució amb tints de comèdia, ambdós personatges es dirigeixen cap a la plaça de les Homilies, on té lloc la tradicional cremada del carro, un ritus mil·lenari que està relacionat amb les celebracions vinculades al solstici d’hivern, de for arrelament a diversos municipis de la comarca de l’Alt Urgell.
El Retaule de Nadal
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. 25 de desembre
El vestíbul de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú acollirà una de les activitats més tradicionals de les festes al municipi: les representacions del Retaule de Nadal, a càrrec de la companyia l'Estaquirot Teatre. Les funcions es celebraran els dies 25 de desembre i 1 de gener, a les 12 del migdia. La singularitat, una delícia per a menuts i grans, seguirà el personatge del Caganer, principal protagonista de la història, que anirà endolcint la singular interpretació de l'origen del Nadal, amb altres personatges com els dimonis, els pastors o l'àngel anunciador. A la fi, cagarà el nostre Caganer els esperats caramels?
Els Pastorets de Sabadell
Sabadell. 23 de desembre
La unió fa la força: Sabadell estrena aquest divendres, 23 de desembre, un espectacle que ha aconseguit sumar les il·lusions de Joventut de La Faràndula i el Teatre Sant Vicenç. Les dues entitats, que porten representant la obra per separat des de l'any 1947 i el 1942 respectivament, han volgut fer una excepció en el marc dels 100 anys de la primera funció del text de Josep Maria Folch i Torres. La proposta comptarà amb un centenar d'actors que al llarg de la història han interpretat algun dels personatges de la tradicional obra nadalenca. Per fer possible el complex espectacle les dues entitats s'han repartit les escenes, la meitat les dirigirà La Faràndula i l'altra meitat el Sant Vicenç. Això si, hi apareixeran de forma combinada actors dels dos centres.
El Cant de la Sibil·la
Catedral de Barcelona. 24 i 25 de desembre
El Cor de Cambra Francesc Valls tornarà a interpretar, aquest 24 de desembre, a dos quarts de dotze de la nit, el Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona, drama sacre que es va deixar de representar en aquesta seu l'any 1575 i que es va recuperar ara tot just fa tres anys. Una delícia per als sentits, amb tot el pes de la història i d'una cultura resistent. Declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2010, el Cant de la Sibil·la és un cant litúrgic previ a la Missa del Gall. Es tracta d’un cant gregorià curt i intens que va ser prohibit pel Concili de Trento per ser considerat una heretgia. És originari del segle XIII en la seva versió catalana, tot i que es va recuperar al segle XX, basat en les paraules de les profetesses del món greco-llatí que anunciaven la fi del món i el naixement de Jesús.
La Fia-Faia
Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. 24 de desembre
La Fia-Faia és el testimoni d'una cultura antiga que en les seves creences, la celebració dels solsticis, era d'importància cabdal, i que per atzars de la història, s'ha mantingut fins avui en aquest racó del Pirineu. Amb l'arribada del segle XXI, la festa ha passat dels cercles familiars a ser coneguda com a estendard de la cultura pròpia. Reconeguda com a festa Patrimonial d'Interès Nacional i, des de fa un any, part del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Com a gran novetat, l'Associació de la Fia-faia i l'Ajuntament de Bagà portaran a terme una plantació experimental de l'herba Chephalaria leucanta, que s'utilitza per elaborar les faies que es cremen el 24 de desembre i fins a l'alba del dia 25. Una festa del foc que "inspira el creixement del dia, del nostre poble i de tota la humanitat".
El Cavallot, la Balladora i la crema del carro
Plaça de l’Església d’Organyà. 24 de desembre
Després de la missa del gall, Organyà celebra la Dansa del Cavallot, un costum local d'origen medieval. El Cavallot, un personatge vestit de vermell i amb una careta de tocs eqüestres, executa un ball de mofa que té lloc a la plaça de l’Església mentre saluda i balla amb les "autoritats eclesiàstiques". La dansa s'atura quan apareix la Balladora, un home caracteritzat de dona que representa l'esperit popular. Després d'una persecució amb tints de comèdia, ambdós personatges es dirigeixen cap a la plaça de les Homilies, on té lloc la tradicional cremada del carro, un ritus mil·lenari que està relacionat amb les celebracions vinculades al solstici d’hivern, de for arrelament a diversos municipis de la comarca de l’Alt Urgell.
El Retaule de Nadal
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. 25 de desembre
El vestíbul de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú acollirà una de les activitats més tradicionals de les festes al municipi: les representacions del Retaule de Nadal, a càrrec de la companyia l'Estaquirot Teatre. Les funcions es celebraran els dies 25 de desembre i 1 de gener, a les 12 del migdia. La singularitat, una delícia per a menuts i grans, seguirà el personatge del Caganer, principal protagonista de la història, que anirà endolcint la singular interpretació de l'origen del Nadal, amb altres personatges com els dimonis, els pastors o l'àngel anunciador. A la fi, cagarà el nostre Caganer els esperats caramels?
Els Pastorets de Sabadell
Sabadell. 23 de desembre
La unió fa la força: Sabadell estrena aquest divendres, 23 de desembre, un espectacle que ha aconseguit sumar les il·lusions de Joventut de La Faràndula i el Teatre Sant Vicenç. Les dues entitats, que porten representant la obra per separat des de l'any 1947 i el 1942 respectivament, han volgut fer una excepció en el marc dels 100 anys de la primera funció del text de Josep Maria Folch i Torres. La proposta comptarà amb un centenar d'actors que al llarg de la història han interpretat algun dels personatges de la tradicional obra nadalenca. Per fer possible el complex espectacle les dues entitats s'han repartit les escenes, la meitat les dirigirà La Faràndula i l'altra meitat el Sant Vicenç. Això si, hi apareixeran de forma combinada actors dels dos centres.