01
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
02
de novembre
a les
19:17h
"Oye, hijo de puta, sigues de independentista y tú y tus hijos se van a comer un balazo". Aquest és el contingut de l'última amenaça que va rebre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a través del seu compte de Twitter. Missatges com aquest, de menys de 70 caràcters i que el seu autor escriu en pocs segons, poden suposar un delicte d'amenaces i odi.
Xarxes socials com Twitter o Facebook són un terreny abonat per a aquest tipus de conductes. "Quan el delicte es produeix a la xarxa és més difícil de fer-ne el rastreig i moltes vegades es produeix amb l'anonimat de l'autor", explica el portaveu dels Mossos d'Esquadra, Xavier Porcuna. Malgrat que hi hagi una "sensació equivocada" d'impunitat, l'intendent recorda que fer un tuit amb amenaces de contingut racista o homòfob és "el mateix que fer-ho de manera verbal pel carrer". "Són punibles i investigables igual", insisteix.
Però, què s'entén exactament per un delicte d'odi? Segons el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d'odi i discriminació del departament de Justícia i dirigit pel fiscal especialitzat, Miguel Ángel Aguilar García, el delicte d'odi podria ser qualsevol infracció penal motivada per "l'animadversió o hostilitat oberta envers les persones o envers els col·lectius en què s'integren pel color de la pell, l'origen, l'ètnia, la religió, la discapacitat, la ideologia, l'orientació o identitat sexual, entre altres motius discriminatoris".
L'article 510 del Codi Penal, reformat el 2015, concreta que seran constitutives d'aquest delicte les conductes de "foment, promoció o incitació a l'odi, hostilitat, discriminació o violència"; la distribució d'escrits o qualsevol altre suport que defensi postulats en aquest sentit, i la negació pública, la "trivialització" o "enaltiment" de delictes de genocidi (com l'Holocaust) o lesa humanitat. La regulació, però, no conté especificitats en el cas de les xarxes socials.
L'última iniciativa a favor de reformar el Codi Penal en aquest sentit la va fer l'encara ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, arran de les ofenses i amenaces a polítics fetes a Twitter després de l'assassinat de la presidenta del PP a la diputació de Lleó, Isabel Carrasco, i per les quals es van produir diverses detencions. Fernández Díaz va proposar que els delictes d'odi i amenaces comesos a Twitter, Facebook o Youtube tinguessin un agreujant, és a dir, elevar la pena quan es facin servir aquests canals de difusió. Finalment, però, la reforma no va tirar endavant entre retrets pel seu "oportunisme" i crítiques de diversos juristes que qüestionaven els arguments per penalitzar més un delictes d'odi a les xarxes socials que a la televisió o els diaris.
Manca de sensibilització ciutadana
Més enllà de l'àmbit penal, l'adjunt general del Síndic de Greuges i responsable de Seguretat Ciutadana i Justícia, Jaume Saura, recorda que aquests delictes també tenen "una vessant que s'ha de perseguir des de l'administració". "S'ha de vetllar pel tancament de les empreses i pàgines que allotgen els continguts", indica. I recorda que les institucions públiques també han de fer pedagogia i sensibilitzar els ciutadans. "Moltes persones no són conscients que allò que escriuen en un tuit pot ser delicte", afegeix.
El Síndic ha dut a terme tres actuacions importants relacionades amb el discurs de l'odi a les xarxes socials. La primera va ser la petició que va fer arribar a la Fiscalia i a la Defensora del Poble de l'estat espanyol perquè actuessin contra els tuits catalanòfobs referents a la tragèdia aèria del vol de Germanwings que cobria el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf. Pel mateix motiu, el Síndic va haver d'actuar i demanar al ministeri públic l'adopció de mesures contra els missatges catalanòfobs publicats a Twitter quan un alumne de 13 anys va matar el seu professor a l'Institut Joan Fuster de Barcelona. L'última acció de l'ens va estar relacionada amb el vídeo que d'un home que va amenaçar amb una massacre al col·lectiu LGTBI.
Sobre els dos primers casos, Saura constata les dificultats de la Fiscalia per perseguir aquest tipus de missatges. "Cal esbrinar d'on provenen i, en funció del seu lloc d'origen, la Fiscalia de cada territori ha d'estudiar si els tuits tenen entitat per ser considerats delictius", afirma, tot subratllant que en el cas de Germanwings només s'han obert "una o dues causes".
Una "doble vara de mesurar" davant la catalanofòbia
El president de Drets, Sergi Blàzquez, va més lluny i considera que l'administració actua amb una "doble vara de mesurar" quan es tracta de perseguir missatges discriminatoris a les xarxes. "Quan algú duu a terme una amenaça contra determinats polítics o fa apologia del terrorisme, la Policia Nacional espanyola, o la Guàrdia Civil identifiquen els suposats autors i fan detencions en 24 hores", assenyala. Si les mateixes conductes tenen com a diana els catalans, no es persegueixen perquè "per a l'estat espanyol, la catalanofòbia no existeix", constata Blàzquez.
"L'argument de la Fiscalia és que els catalans no són un col·lectiu singular i perseguit", explica Blàzquez, sobre el que considera una interpretació més "política" que jurídica. "Més del 90% de les denúncies que presentem per aquest motiu, com el cas de Germanwings, són arxivades", lamenta. En el cas de l'amenaça rebuda per Puigdemont, tot i que el president de Drets admet que es tracta d'un delicte de caràcter personal -és a dir, que només ell pot denunciar-, subratlla que "se l'amenaça per la seva posició de president de tots els catalans".
La unitat especialitzada dels Mossos
Malgrat tot, el portaveu dels Mossos assegura que el cos policial català està ametent davant de l'"increment substancial" de la delinqüència a les xarxes, incloent els delictes d'odi. "Qualsevol persona pot dirigir-se a una oficina d'atenció ciutadana o una comissaria i denunciar qualsevol tipus d'amenaça", declara. Però els vehicles de denúncia no es limiten als tradicionals. La policia catalana ha habilitat dues adreces electròniques on els ciutadans poden fer arribar les seves denúncies: [email protected], especialitzada per aquests tipus de casos, i [email protected], per a qualsevol fet possiblement delictiu observat a la xarxa. Fins i tot funciona avisar els Mossos a través del seu compte de Twitter (@mossos).
Porcuna també apunta que el cos policial català té una unitat especialitzada en "rastrejar les xarxes, analitzar perfils i associar-los a persones físiques quan una persona actua des d'un compte anònim de la xarxa". Les principals dificultats que afronten és la "mobilitat de l'usuari, els seus canvis de perfil i la temporalitat, o la necessitat d'analitzar servidors que no estan a l'estat, cosa que requereix la col·laboració internacional i adaptar-se a diferents legislacions". L'intendent, tanmateix, insisteix que els Mossos persegueixen "qualsevol conducta que pugui ser constitutiva d'il·lícit penal, provinguin de l'àmbit que provinguin". Combaten la impunitat a les xarxes.
Xarxes socials com Twitter o Facebook són un terreny abonat per a aquest tipus de conductes. "Quan el delicte es produeix a la xarxa és més difícil de fer-ne el rastreig i moltes vegades es produeix amb l'anonimat de l'autor", explica el portaveu dels Mossos d'Esquadra, Xavier Porcuna. Malgrat que hi hagi una "sensació equivocada" d'impunitat, l'intendent recorda que fer un tuit amb amenaces de contingut racista o homòfob és "el mateix que fer-ho de manera verbal pel carrer". "Són punibles i investigables igual", insisteix.
L'odi, perseguit penalment
Però, què s'entén exactament per un delicte d'odi? Segons el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d'odi i discriminació del departament de Justícia i dirigit pel fiscal especialitzat, Miguel Ángel Aguilar García, el delicte d'odi podria ser qualsevol infracció penal motivada per "l'animadversió o hostilitat oberta envers les persones o envers els col·lectius en què s'integren pel color de la pell, l'origen, l'ètnia, la religió, la discapacitat, la ideologia, l'orientació o identitat sexual, entre altres motius discriminatoris".
L'article 510 del Codi Penal, reformat el 2015, concreta que seran constitutives d'aquest delicte les conductes de "foment, promoció o incitació a l'odi, hostilitat, discriminació o violència"; la distribució d'escrits o qualsevol altre suport que defensi postulats en aquest sentit, i la negació pública, la "trivialització" o "enaltiment" de delictes de genocidi (com l'Holocaust) o lesa humanitat. La regulació, però, no conté especificitats en el cas de les xarxes socials.
L'última iniciativa a favor de reformar el Codi Penal en aquest sentit la va fer l'encara ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, arran de les ofenses i amenaces a polítics fetes a Twitter després de l'assassinat de la presidenta del PP a la diputació de Lleó, Isabel Carrasco, i per les quals es van produir diverses detencions. Fernández Díaz va proposar que els delictes d'odi i amenaces comesos a Twitter, Facebook o Youtube tinguessin un agreujant, és a dir, elevar la pena quan es facin servir aquests canals de difusió. Finalment, però, la reforma no va tirar endavant entre retrets pel seu "oportunisme" i crítiques de diversos juristes que qüestionaven els arguments per penalitzar més un delictes d'odi a les xarxes socials que a la televisió o els diaris.
Manca de sensibilització ciutadana
Més enllà de l'àmbit penal, l'adjunt general del Síndic de Greuges i responsable de Seguretat Ciutadana i Justícia, Jaume Saura, recorda que aquests delictes també tenen "una vessant que s'ha de perseguir des de l'administració". "S'ha de vetllar pel tancament de les empreses i pàgines que allotgen els continguts", indica. I recorda que les institucions públiques també han de fer pedagogia i sensibilitzar els ciutadans. "Moltes persones no són conscients que allò que escriuen en un tuit pot ser delicte", afegeix.
El Síndic ha dut a terme tres actuacions importants relacionades amb el discurs de l'odi a les xarxes socials. La primera va ser la petició que va fer arribar a la Fiscalia i a la Defensora del Poble de l'estat espanyol perquè actuessin contra els tuits catalanòfobs referents a la tragèdia aèria del vol de Germanwings que cobria el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf. Pel mateix motiu, el Síndic va haver d'actuar i demanar al ministeri públic l'adopció de mesures contra els missatges catalanòfobs publicats a Twitter quan un alumne de 13 anys va matar el seu professor a l'Institut Joan Fuster de Barcelona. L'última acció de l'ens va estar relacionada amb el vídeo que d'un home que va amenaçar amb una massacre al col·lectiu LGTBI.
Tuits catalanòfobs arran de l'accident aèri de Germanwings
Tuits catalanòfobs sobre l'atac a un professor de l'institut Joan Fuster de Barcelona
Una "doble vara de mesurar" davant la catalanofòbia
El president de Drets, Sergi Blàzquez, va més lluny i considera que l'administració actua amb una "doble vara de mesurar" quan es tracta de perseguir missatges discriminatoris a les xarxes. "Quan algú duu a terme una amenaça contra determinats polítics o fa apologia del terrorisme, la Policia Nacional espanyola, o la Guàrdia Civil identifiquen els suposats autors i fan detencions en 24 hores", assenyala. Si les mateixes conductes tenen com a diana els catalans, no es persegueixen perquè "per a l'estat espanyol, la catalanofòbia no existeix", constata Blàzquez.
"L'argument de la Fiscalia és que els catalans no són un col·lectiu singular i perseguit", explica Blàzquez, sobre el que considera una interpretació més "política" que jurídica. "Més del 90% de les denúncies que presentem per aquest motiu, com el cas de Germanwings, són arxivades", lamenta. En el cas de l'amenaça rebuda per Puigdemont, tot i que el president de Drets admet que es tracta d'un delicte de caràcter personal -és a dir, que només ell pot denunciar-, subratlla que "se l'amenaça per la seva posició de president de tots els catalans".
La unitat especialitzada dels Mossos
Malgrat tot, el portaveu dels Mossos assegura que el cos policial català està ametent davant de l'"increment substancial" de la delinqüència a les xarxes, incloent els delictes d'odi. "Qualsevol persona pot dirigir-se a una oficina d'atenció ciutadana o una comissaria i denunciar qualsevol tipus d'amenaça", declara. Però els vehicles de denúncia no es limiten als tradicionals. La policia catalana ha habilitat dues adreces electròniques on els ciutadans poden fer arribar les seves denúncies: [email protected], especialitzada per aquests tipus de casos, i [email protected], per a qualsevol fet possiblement delictiu observat a la xarxa. Fins i tot funciona avisar els Mossos a través del seu compte de Twitter (@mossos).
Porcuna també apunta que el cos policial català té una unitat especialitzada en "rastrejar les xarxes, analitzar perfils i associar-los a persones físiques quan una persona actua des d'un compte anònim de la xarxa". Les principals dificultats que afronten és la "mobilitat de l'usuari, els seus canvis de perfil i la temporalitat, o la necessitat d'analitzar servidors que no estan a l'estat, cosa que requereix la col·laboració internacional i adaptar-se a diferents legislacions". L'intendent, tanmateix, insisteix que els Mossos persegueixen "qualsevol conducta que pugui ser constitutiva d'il·lícit penal, provinguin de l'àmbit que provinguin". Combaten la impunitat a les xarxes.