27
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
19:55h
"No hi entraré ara, perquè no ho tinc suficientment clar, en quin és el procediment ni el fòrum on es pot celebrar aquest diàleg, però crec que la nostra obligació és fer alguna cosa que sigui operativa i útil per resoldre aquest problema". Aquesta frase, que forma part de la rèplica de Mariano Rajoy al portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando, és un bon resum del posicionament respecte Catalunya exposat aquest dijous pel president espanyol encara en funcions. Sap que hi ha una problemàtica que espera resposta, que cal parlar-ne, però desconeix ni com ni on afrontar-la, més enllà d'un blindatge ferri del compliment de la legalitat i un rebuig frontal a l'oposició. I això que els dirigents de la resta dels principals partits sí que han posat sobre la taula les seves propostes per respondre al procés sobiranista, de forma complementària o alternativa a les querelles que estan arribant als jutjats contra els seus defensors.
De fet, Rajoy ja va avançar la seva manca de projecte per a Catalunya en el discurs de dimecres, quan va limitar-se a afirmar que "l'únic poble sobirà és el que conformen la totalitat dels espanyols" i que "ningú, ni el govern ni les Corts, poden privar el poble espanyol del seu dret exclusiu a decidir sobre el seu futur". Va mostrar-se predisposat a complir amb la seva "obligació" de preservar la unitat d'Espanya i, en el millor dels casos, "disposat" a buscar fórmules "que acomodin millor la solidaritat interterritorial" a l'Estat, en relació a un nou model de finançament que ja hauria d'estar vigent des del 2014 però que vol negociar al Senat en una conferència de presidents en què la Generalitat ja ha anunciat que no serà present.
I ja va ser més del que ha ofert durant la segona jornada del debat, quan s'ha limitat a receptar diàleg, sense més concreció, però excloent uns independentistes que, segons ha afirmat, no pretenen negociar, sinó imposar un referèndum, sense donar més opcions, cosa que no estaria disposat a acceptar. El cert, però, és que la via de l'autodeterminació es va adoptar un cop Rajoy va negar la possibilitat de pactar un pacte fiscal amb la Generalitat el 2012, mentre que dos anys més tard Artur Mas va lliurar al president espanyol un llistat de 23 demandes en àmbits diversos que, tal com ha recordat el líder del PDECat a Madrid, Francesc Homs, no van obtenir resposta.
El PSOE demana una subcomissió al Congrés
El cert és que Antonio Hernando tampoc no ha destinat massa estona de la seva intervenció a parlar de Catalunya, tot i que sí que ha estat una mica més concret que el líder del PP. Així, ha demanat crear una subcomissió parlamentària per afrontar el "desafiament" del vertebrament territorial en la línia de reformar la Constitució per "construir un marc de reconeixement mutu en una nació amb diferents sentiments de pertinença", ja que "el pas del temps i la mera aplicació de la llei no ajudaran a millorar la situació". El socialista no ha concretat la proposta per resoldre l'encaix de Catalunya, però almenys sí ha exposat en quin marc ho voldria debatre.
I és precisament en la rèplica a aquesta proposta que Rajoy ha mostrat la seva disposició "al diàleg" per afrontar amb el PSOE i "els qui vulguin parlar" el "desafiament sobiranista", i s'ha mostrat disposat a fer "el major esforç" per superar "els problemes" i les "tensions" existents, tot i que sense detallar amb qui ni on. Per primer cop, a més, ha exposat que no acceptarà cap "contracte d'adhesió", en relació al referèndum, i que blindarà el respecte a la llei, que identifica amb el respecte a "la Constitució, la sobirania nacional, la unitat de la nació i la igualtat dels espanyols".
Podem no veu capacitat el PP per afrontar la qüestió
El líder espanyol que més èmfasi ha posat a la qüestió catalana ha estat Pablo Iglesias, qui ja a l'inici ha subratllat com ha canviat el mapa polític català des de la transició, sense una CiU pactista a Madrid i amb uns "comuns" que governen Barcelona i han guanyat les dues últimes eleccions espanyoles a Catalunya. "Tres partits de l'immobilisme i subsidiaris a Catalunya difícilment podran respondre una cosa tant important com la plurinacionalitat de l'Estat", ha etzibat el secretari general de Podem, per bé que és el cap de files d'En Comú Podem qui més ha insistit, erigint el seu grup com l'alternativa que "reconeix Catalunya no com un problema, sinó que reconeix el seu dret a decidir" i que no utilitza "la Constitució com una pedra per colpejar el cap dels ciutadans".
Malgrat tot, la novetat d'un grup nombrós d'àmbit estatal defensant el dret a decidir no ha immutat Rajoy, qui ha defensat el dret a decidir, però el dret dels espanyols a "decidir què és el seu país". "Jo no utilitzo la Constitució com a arma llancívola contra ningú", ha afegit, sinó que diu "quelcom que és obvi, que és que la llei s'ha de complir", ja que "la Constitució es pot modificar, però ningú se la pot saltar a la brava", tornant a reptar les forces partidàries del dret a decidir a plantejar el debat al Congrés, on tenen totes les possibilitats de rebre una sonora derrota. I de nou, ha rebutjat acceptar el full de ruta del Govern, ja que "això no és democràtic, no és dialogar, no és negociar, i amb aquest procediment mai es pot arribar a cap acord", ignorant que el full de ruta dels "comuns" és ben diferent al de Junts pel Sí i la CUP.
Rivera apel·la a Roca i Solé Tura
Al seu torn, el líder de C's també s'ha referit una bona estona a la qüestió catalana i ha concretat una proposta, tot i que cap al final de la seva primera intervenció. Així, Albert Rivera ha recordat que dos dels set pares de la Constitució eren catalans (en referència a Miquel Roca Junyent i Jordi Solé Tura) i ha reivindicat aquest esperit d'intentar reformar l'Estat des de Catalunya. Com? Ha posat sobre la taula una reforma de la Constitució, un nou sistema de finançament o un pla d'infraestructures que inclogui el corredor mediterrani, i ha demanat a ERC i PDECat que no s'inhibeixin d'aquests debats. I encara, en català, ha demanat "treballar junts per fer el mateix que els pares de la Constitució espanyola: reformar Espanya perquè molts catalans volen seguir sent espanyols". Tot i això, Rajoy ni tan sols s'ha referit a aquesta qüestió en la seva rèplica, sense ni concretar si ell està disposat a tramitar les tres reivindicacions.
Com era previsible, ben diferent ha estat el diàleg amb el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, i Francesc Homs, quan el xoc ha estat frontal. De fet, el líder del PP fins i tot ha menystingut en cert punt el dirigent del PDECat, a qui ha etzibat que els populars van superar en vots a la demarcació de Barcelona i a la capital catalana i s'ha negat a repetir part de l'argumentari contra el procés sobiranista per respondre-li, atès que ja l'havia desgranat en la rèplica prèvia al republicà, qui, en disposar de grup propi i no estar al mixt, havia intervingut abans. Així, Rajoy ha volgut identificar l'independentisme amb el discurs més dur de Tardà, en lloc d'Homs, més moderat en les formes.
Tardà equipara Rajoy i Franco
De fet, el portaveu d'ERC ha ratificat l'alternativa del "referèndum o referèndum" i ha asseverat que el Parlament ratificarà Carme Forcadell si és inhabilitada com a presidenta, ja que no s'acceptarà "la castració química de la cambra" i ha afirmat que la distància entre l'exprimer ministre britànic David Cameron -que va pactar un referèndum amb Escòcia- i Rajoy "és la mateixa que entre Winston Churchill i Franco". Igualment, ha desafiat l'Estat a impedir el referèndum: "Ens vindran a buscar a casa? Si això passa, haurem guanyat per golejada. Què diran al món si empresonen Puigdemont?".
I davant d'aquest discurs, que irònicament ha definit "amable" i "generós", és on Rajoy se sent còmode, ja que l'ha identificat com a mancat de flexibilitat i possibilitat de diàleg, en arribar sense alternativa al referèndum. "És imprescindible que alguns abandonin la política de confrontació", ha ressaltat, que ha acusat els dirigents independentistes de promoure la judicialització del procés en la mesura que "s'han situat fora de la llei". "Jo no vull guerracivilisme, ni divisions entre catalans o amb la resta d'espanyols", ha insistit, identificant de nou l'independentisme amb el xoc i sense fer cap concessió.
Homs s'obre a pactar els detalls del referèndum
No ha obert gens ni mica la porta davant Homs, que ha recordat que Puigdemont, en la seva conferència a Madrid, va oferir que "si hi ha pacte, es pot parlar de tot", en relació als termes i detalls del referèndum, com la pregunta o la data, i ha retret a Rajoy: "Està renunciant a fer política. Assumeixi les conseqüències". Així mateix, s'ha preguntat, com Tardà, què passarà quan hagin inhabilitat "a tots" els líders independentistes i s'ha compromès a acatar "sempre" el resultat del referèndum. "Està en condicions de dir el mateix?", ha requerit a Rajoy, qui, en la seva rèplica, ha ofert diàleg sense més concrecions, ha tancat la porta al referèndum i ja ha avisat: "És molt difícil arribar a una entesa amb els plantejaments maximalistes com fan vostès".
Tampoc no ha tingut sort el portaveu del PNB al Congrés, Autor Esteban, qui ha lamentat que Rajoy "demonitzi" l'independentisme i ni tan sols hi dialogui. Per això, l'ha instat comptar amb els nacionalistes bascos i catalans per canviar la Constitució i que no compti només amb els anomenats constitucionalistes. Com la resta de portaveus, però, no n'ha tret cap compromís en ferm.
Les Canàries aconsegueixen més que Catalunya
La qüestió catalana era clarament una qüestió més rellevant per a qualsevol altra força que per al PP, que no té cap proposta per afrontar-la, tal i com ha admès Rajoy. De fet, les Illes Canàries ha aconseguit més cessions que Catalunya, ja que el president espanyol s'ha compromès davant Coalició Canària a portar "de manera immediata" al Congrés la part econòmica del règim econòmic i fiscal canari, on es recullen totes les bonificacions reconegudes per l'illa. El procés català haurà d'esperar.
De fet, Rajoy ja va avançar la seva manca de projecte per a Catalunya en el discurs de dimecres, quan va limitar-se a afirmar que "l'únic poble sobirà és el que conformen la totalitat dels espanyols" i que "ningú, ni el govern ni les Corts, poden privar el poble espanyol del seu dret exclusiu a decidir sobre el seu futur". Va mostrar-se predisposat a complir amb la seva "obligació" de preservar la unitat d'Espanya i, en el millor dels casos, "disposat" a buscar fórmules "que acomodin millor la solidaritat interterritorial" a l'Estat, en relació a un nou model de finançament que ja hauria d'estar vigent des del 2014 però que vol negociar al Senat en una conferència de presidents en què la Generalitat ja ha anunciat que no serà present.
I ja va ser més del que ha ofert durant la segona jornada del debat, quan s'ha limitat a receptar diàleg, sense més concreció, però excloent uns independentistes que, segons ha afirmat, no pretenen negociar, sinó imposar un referèndum, sense donar més opcions, cosa que no estaria disposat a acceptar. El cert, però, és que la via de l'autodeterminació es va adoptar un cop Rajoy va negar la possibilitat de pactar un pacte fiscal amb la Generalitat el 2012, mentre que dos anys més tard Artur Mas va lliurar al president espanyol un llistat de 23 demandes en àmbits diversos que, tal com ha recordat el líder del PDECat a Madrid, Francesc Homs, no van obtenir resposta.
El PSOE demana una subcomissió al Congrés
El cert és que Antonio Hernando tampoc no ha destinat massa estona de la seva intervenció a parlar de Catalunya, tot i que sí que ha estat una mica més concret que el líder del PP. Així, ha demanat crear una subcomissió parlamentària per afrontar el "desafiament" del vertebrament territorial en la línia de reformar la Constitució per "construir un marc de reconeixement mutu en una nació amb diferents sentiments de pertinença", ja que "el pas del temps i la mera aplicació de la llei no ajudaran a millorar la situació". El socialista no ha concretat la proposta per resoldre l'encaix de Catalunya, però almenys sí ha exposat en quin marc ho voldria debatre.
I és precisament en la rèplica a aquesta proposta que Rajoy ha mostrat la seva disposició "al diàleg" per afrontar amb el PSOE i "els qui vulguin parlar" el "desafiament sobiranista", i s'ha mostrat disposat a fer "el major esforç" per superar "els problemes" i les "tensions" existents, tot i que sense detallar amb qui ni on. Per primer cop, a més, ha exposat que no acceptarà cap "contracte d'adhesió", en relació al referèndum, i que blindarà el respecte a la llei, que identifica amb el respecte a "la Constitució, la sobirania nacional, la unitat de la nació i la igualtat dels espanyols".
Podem no veu capacitat el PP per afrontar la qüestió
El líder espanyol que més èmfasi ha posat a la qüestió catalana ha estat Pablo Iglesias, qui ja a l'inici ha subratllat com ha canviat el mapa polític català des de la transició, sense una CiU pactista a Madrid i amb uns "comuns" que governen Barcelona i han guanyat les dues últimes eleccions espanyoles a Catalunya. "Tres partits de l'immobilisme i subsidiaris a Catalunya difícilment podran respondre una cosa tant important com la plurinacionalitat de l'Estat", ha etzibat el secretari general de Podem, per bé que és el cap de files d'En Comú Podem qui més ha insistit, erigint el seu grup com l'alternativa que "reconeix Catalunya no com un problema, sinó que reconeix el seu dret a decidir" i que no utilitza "la Constitució com una pedra per colpejar el cap dels ciutadans".
Malgrat tot, la novetat d'un grup nombrós d'àmbit estatal defensant el dret a decidir no ha immutat Rajoy, qui ha defensat el dret a decidir, però el dret dels espanyols a "decidir què és el seu país". "Jo no utilitzo la Constitució com a arma llancívola contra ningú", ha afegit, sinó que diu "quelcom que és obvi, que és que la llei s'ha de complir", ja que "la Constitució es pot modificar, però ningú se la pot saltar a la brava", tornant a reptar les forces partidàries del dret a decidir a plantejar el debat al Congrés, on tenen totes les possibilitats de rebre una sonora derrota. I de nou, ha rebutjat acceptar el full de ruta del Govern, ja que "això no és democràtic, no és dialogar, no és negociar, i amb aquest procediment mai es pot arribar a cap acord", ignorant que el full de ruta dels "comuns" és ben diferent al de Junts pel Sí i la CUP.
Rivera apel·la a Roca i Solé Tura
Al seu torn, el líder de C's també s'ha referit una bona estona a la qüestió catalana i ha concretat una proposta, tot i que cap al final de la seva primera intervenció. Així, Albert Rivera ha recordat que dos dels set pares de la Constitució eren catalans (en referència a Miquel Roca Junyent i Jordi Solé Tura) i ha reivindicat aquest esperit d'intentar reformar l'Estat des de Catalunya. Com? Ha posat sobre la taula una reforma de la Constitució, un nou sistema de finançament o un pla d'infraestructures que inclogui el corredor mediterrani, i ha demanat a ERC i PDECat que no s'inhibeixin d'aquests debats. I encara, en català, ha demanat "treballar junts per fer el mateix que els pares de la Constitució espanyola: reformar Espanya perquè molts catalans volen seguir sent espanyols". Tot i això, Rajoy ni tan sols s'ha referit a aquesta qüestió en la seva rèplica, sense ni concretar si ell està disposat a tramitar les tres reivindicacions.
Com era previsible, ben diferent ha estat el diàleg amb el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, i Francesc Homs, quan el xoc ha estat frontal. De fet, el líder del PP fins i tot ha menystingut en cert punt el dirigent del PDECat, a qui ha etzibat que els populars van superar en vots a la demarcació de Barcelona i a la capital catalana i s'ha negat a repetir part de l'argumentari contra el procés sobiranista per respondre-li, atès que ja l'havia desgranat en la rèplica prèvia al republicà, qui, en disposar de grup propi i no estar al mixt, havia intervingut abans. Així, Rajoy ha volgut identificar l'independentisme amb el discurs més dur de Tardà, en lloc d'Homs, més moderat en les formes.
Tardà equipara Rajoy i Franco
De fet, el portaveu d'ERC ha ratificat l'alternativa del "referèndum o referèndum" i ha asseverat que el Parlament ratificarà Carme Forcadell si és inhabilitada com a presidenta, ja que no s'acceptarà "la castració química de la cambra" i ha afirmat que la distància entre l'exprimer ministre britànic David Cameron -que va pactar un referèndum amb Escòcia- i Rajoy "és la mateixa que entre Winston Churchill i Franco". Igualment, ha desafiat l'Estat a impedir el referèndum: "Ens vindran a buscar a casa? Si això passa, haurem guanyat per golejada. Què diran al món si empresonen Puigdemont?".
I davant d'aquest discurs, que irònicament ha definit "amable" i "generós", és on Rajoy se sent còmode, ja que l'ha identificat com a mancat de flexibilitat i possibilitat de diàleg, en arribar sense alternativa al referèndum. "És imprescindible que alguns abandonin la política de confrontació", ha ressaltat, que ha acusat els dirigents independentistes de promoure la judicialització del procés en la mesura que "s'han situat fora de la llei". "Jo no vull guerracivilisme, ni divisions entre catalans o amb la resta d'espanyols", ha insistit, identificant de nou l'independentisme amb el xoc i sense fer cap concessió.
Homs s'obre a pactar els detalls del referèndum
No ha obert gens ni mica la porta davant Homs, que ha recordat que Puigdemont, en la seva conferència a Madrid, va oferir que "si hi ha pacte, es pot parlar de tot", en relació als termes i detalls del referèndum, com la pregunta o la data, i ha retret a Rajoy: "Està renunciant a fer política. Assumeixi les conseqüències". Així mateix, s'ha preguntat, com Tardà, què passarà quan hagin inhabilitat "a tots" els líders independentistes i s'ha compromès a acatar "sempre" el resultat del referèndum. "Està en condicions de dir el mateix?", ha requerit a Rajoy, qui, en la seva rèplica, ha ofert diàleg sense més concrecions, ha tancat la porta al referèndum i ja ha avisat: "És molt difícil arribar a una entesa amb els plantejaments maximalistes com fan vostès".
Tampoc no ha tingut sort el portaveu del PNB al Congrés, Autor Esteban, qui ha lamentat que Rajoy "demonitzi" l'independentisme i ni tan sols hi dialogui. Per això, l'ha instat comptar amb els nacionalistes bascos i catalans per canviar la Constitució i que no compti només amb els anomenats constitucionalistes. Com la resta de portaveus, però, no n'ha tret cap compromís en ferm.
Les Canàries aconsegueixen més que Catalunya
La qüestió catalana era clarament una qüestió més rellevant per a qualsevol altra força que per al PP, que no té cap proposta per afrontar-la, tal i com ha admès Rajoy. De fet, les Illes Canàries ha aconseguit més cessions que Catalunya, ja que el president espanyol s'ha compromès davant Coalició Canària a portar "de manera immediata" al Congrés la part econòmica del règim econòmic i fiscal canari, on es recullen totes les bonificacions reconegudes per l'illa. El procés català haurà d'esperar.