14
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
15
de setembre
a les
17:04h
La contenció electoral ha arribat a les campanyes electorals. Malgrat la rellevància històrica de les eleccions del 27-S i l'elevada participació que va tenir lloc en aquella convocatòria, els principals partits que hi van prendre part van reduir la despesa que hi van abocar en un 18,2% respecte els comicis del 2010, les primeres que van permetre a Artur Mas assolir la presidència de la Generalitat. En total, entre les candidatures que van obtenir representància parlamentària i Unió hi van destinar 12.177.813,53 euros, segons l'informe fet públic aquest dimecres per la Sindicatura de Comptes.
El document d'anàlisi de l'ens fiscalitzador revela que, com era previsible, Junts pel Sí va ser la força que més recursos va destinar a la campanya, fins a 3.735.569,33 euros. De fet, va superar en 12.557,67 euros el límit de despesa legalment establert. Tot i això, com que aquest excés és inferior a l'1% del total dels recursos gastats (en concret, equival al 0,42%), la Sindicatura no proposa cap tipus de sanció.
Seguidament, la segona formació amb una despesa més elevada va ser el PP, que va abocar-hi 2.217.061,7 euros i, malgrat això, no va passar de ser la cinquena força de la cambra. Just darrera seu, el PSC va destinar-hi 2.028.309,62 euros, mentre que, amb 1.679.953,45 euros, C's va aconseguir esdevenir segona força destacada. Així mateix, darrera seu se situa Unió, que hi va abocar 1.217.061,7 euros, els quals no li van servir per obtenir representació. Finalment, Catalunya Sí que es Pot va gastar 1.046.753,4 euros i, a la cua, s'hi troba la CUP amb 414.403,76 euros.
El vot de la CUP, el més barat de tots
Si el càlcul es fa en funció del vot rebut, el partit que el va pagar més car va ser Unió, que va gastar 11,8 euros en campanya per cada papereta seva que va entrar a les urnes. Seguidament se situa el PP, amb 5,9 euros gastats per vot rebut, el PSC amb 3,9 euros i Catalunya Sí que es Pot amb 2,8 euros. Junts pel Sí i C's empaten a 2,3 euros per vot i, finalment, qui ha rendibilitzat més els recursos és la CUP, amb 1,2 euros per cada vot.
Sigui com sigui, la formació que més ha reduït la despesa electoral és Catalunya Sí que es Pot, que va gastar la meitat del que ho va fer ICV el 2010. La retallada del PSC ha estat del 35,9% i la del PP del 31,4%. El cas de C's és ben diferent, ja que el seu creixement respecte fa cinc anys -quan va estar a punt de quedar-se fora del Parlament- l'ha dut a gastar gairebé deu cops més que llavors. Així mateix, la CUP ha abocat un 55,2% més de recursos que el 2012, el primer cop que va participar a les eleccions catalanes. Pel que fa als altres grups, l'evolució és més complicada de fer, ja que, mentre el 2010 hi havia candidatures de CiU i ERC, el 27-S les aliances eren diferents i es trobaven per separat Junts pel Sí i Unió. En tot cas, el conjunt d'aquestes forces van reduir la despesa un 14,3%.
Per altra banda, els resultats electorals i la despesa en campanya tenen una relació directa amb les subvencions que ha de percebre cada candidatura. En funció dels vots rebuts i del que hagin gastat en despesa ordinària i en correus, la Generalitat els atorga uns o altres recursos, els quals es van abonar abans de l'estiu.
En total, es van repartir 7,6 milions d'euros, dels quals 2,7 milions van anar a les arques de Junts pel Sí, com a força amb més suports. El segon partit en vots, C's, en va rebre 1,2 milions, per sota dels 1,5 milions del PSC, qui va poder justificar més despeses subvencionables. De la mateixa manera, el PP també va cobrar més que Catalunya Sí que es Pot (946.642,2 euros i 836.131,9, respectivament), per la mateixa raó. Finalment, la CUP, la força més austera, va poder eixugar quasi tota la despesa feta en campanya, en percebre 414.060 euros en subvencions. Al seu torn, Unió es va quedar sense cap euro públic, ja que no va obtenir representació, i fins i tot va haver de retornar la bestreta rebuda de mans de la Generalitat, cosa que ajuda a explicar la situació de fallida en què es troba.
Lleus irregularitats en la comptabilitat
Per altra banda, la Sindicatura de Comptes assenyala algunes irregularitats en la comptabilitat, totes elles lleus, relatives als comptes bancaris des d'on les candidatures guardaven els recursos, algunes aportacions petites rebudes de l'estranger, la realització d'alguns pagaments en efectiu o fora del termini màxim, la manca d'informació relativa a alguns proveïdors que van facturar més de 10.000 euros en campanya o la no publicació de normes transparents de contractació per part dels partits. Així mateix, l'ens fiscalitzador recomana reduir la despesa en concepte de "mailing", cosa que es podria fer amb enviaments conjunts de la publicitat electoral, una reivindicació històrica i per ara mai duta a la pràctica.
EVOLUCIÓ DE LA DESPESA ELECTORAL PER PARTITS (2006-2015)
Seguidament, la segona formació amb una despesa més elevada va ser el PP, que va abocar-hi 2.217.061,7 euros i, malgrat això, no va passar de ser la cinquena força de la cambra. Just darrera seu, el PSC va destinar-hi 2.028.309,62 euros, mentre que, amb 1.679.953,45 euros, C's va aconseguir esdevenir segona força destacada. Així mateix, darrera seu se situa Unió, que hi va abocar 1.217.061,7 euros, els quals no li van servir per obtenir representació. Finalment, Catalunya Sí que es Pot va gastar 1.046.753,4 euros i, a la cua, s'hi troba la CUP amb 414.403,76 euros.
El vot de la CUP, el més barat de tots
Si el càlcul es fa en funció del vot rebut, el partit que el va pagar més car va ser Unió, que va gastar 11,8 euros en campanya per cada papereta seva que va entrar a les urnes. Seguidament se situa el PP, amb 5,9 euros gastats per vot rebut, el PSC amb 3,9 euros i Catalunya Sí que es Pot amb 2,8 euros. Junts pel Sí i C's empaten a 2,3 euros per vot i, finalment, qui ha rendibilitzat més els recursos és la CUP, amb 1,2 euros per cada vot.
Sigui com sigui, la formació que més ha reduït la despesa electoral és Catalunya Sí que es Pot, que va gastar la meitat del que ho va fer ICV el 2010. La retallada del PSC ha estat del 35,9% i la del PP del 31,4%. El cas de C's és ben diferent, ja que el seu creixement respecte fa cinc anys -quan va estar a punt de quedar-se fora del Parlament- l'ha dut a gastar gairebé deu cops més que llavors. Així mateix, la CUP ha abocat un 55,2% més de recursos que el 2012, el primer cop que va participar a les eleccions catalanes. Pel que fa als altres grups, l'evolució és més complicada de fer, ja que, mentre el 2010 hi havia candidatures de CiU i ERC, el 27-S les aliances eren diferents i es trobaven per separat Junts pel Sí i Unió. En tot cas, el conjunt d'aquestes forces van reduir la despesa un 14,3%.
SUBVENCIONS REBUDES PER CADA PARTIT PELS RESULTATS DEL 27-S
En total, es van repartir 7,6 milions d'euros, dels quals 2,7 milions van anar a les arques de Junts pel Sí, com a força amb més suports. El segon partit en vots, C's, en va rebre 1,2 milions, per sota dels 1,5 milions del PSC, qui va poder justificar més despeses subvencionables. De la mateixa manera, el PP també va cobrar més que Catalunya Sí que es Pot (946.642,2 euros i 836.131,9, respectivament), per la mateixa raó. Finalment, la CUP, la força més austera, va poder eixugar quasi tota la despesa feta en campanya, en percebre 414.060 euros en subvencions. Al seu torn, Unió es va quedar sense cap euro públic, ja que no va obtenir representació, i fins i tot va haver de retornar la bestreta rebuda de mans de la Generalitat, cosa que ajuda a explicar la situació de fallida en què es troba.
Lleus irregularitats en la comptabilitat
Per altra banda, la Sindicatura de Comptes assenyala algunes irregularitats en la comptabilitat, totes elles lleus, relatives als comptes bancaris des d'on les candidatures guardaven els recursos, algunes aportacions petites rebudes de l'estranger, la realització d'alguns pagaments en efectiu o fora del termini màxim, la manca d'informació relativa a alguns proveïdors que van facturar més de 10.000 euros en campanya o la no publicació de normes transparents de contractació per part dels partits. Així mateix, l'ens fiscalitzador recomana reduir la despesa en concepte de "mailing", cosa que es podria fer amb enviaments conjunts de la publicitat electoral, una reivindicació històrica i per ara mai duta a la pràctica.