música

Still Morris, de la banca al rock

Eloi Pardo, conegut com el "banquer rocker", presenta el seu primer disc en català aquest dissabte 11 de juny a la sala Sidecar de Barcelona

| 10/06/2016 a les 23:58h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, banca, Eloi Pardo, música, Still Morris, rock, concert
Still Morris és el projecte musical d'Eloi Pardo | Esteve Plantada
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/06/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Still Morris és el projecte musical d’Eloi Pardo (Barcelona, 1956) i es presenta en directe aquest dissabte, 11 de juny, a la sala Sidecar de Barcelona. El concert servirà per mostrar les cançons del seu primer àlbum en català, Accés Obert (Blau/Discmedi), onze cançons de poc rock clàssic que acompleixen un somni, segons explica ell mateix, ple d'una il·lusió que l'ha fet resistir a anys de silenci i de dedicació a la feina. "He anat fent passes sense buscar res i ara –explica– ja em sento recompensat".
 
Instal·lat a Palma des de fa més de vint-i-cinc anys, Eloi Pardo poc es podia pensar que tornaria a agafar la guitarra per posar fil a l'agulla a un passió. Fins llavors, la música vivia totalment allunyada de l’alta direcció a la Banca, la seva professió. Quatre discos fan que la trajectòria d'Still Morris –Now I know (2008), Face to Face (2011) i Second Hand Rain (2013) i el més recent– ara ja sigui una realitat. "El canvi es va produir quan publico Cambio de ritmo, un llibre on explico com la música desapareix de la meva vida. Vaig estar 32 anys sense penjar-me una guitarra", afirma.
 
Senyals de canvi
 
Entre feina i família, la música torna a escena, un bon dia. "Arriba un moment en què la vida et dóna senyals", explica. Superar el llindar dels cinquanta anys fa que tot s'activi. "Em va fer reflexionar molt, veia que encara era madur, però també jove". I als dubtes propis del moment, se li afegeix un fort impacte emocional. "En el mateix any vaig perdre dos dels tres amics que tenia". Allò el va deixar molt tocat, mentre agafava consciència dels camins que calia emprendre. "Vaig decidir que no volia que la vida em passés sense voler, esperant que passés".
 

"Mentre tot això passava, va passar el fet definitiu", explica. "Passejant pel carrer, vaig passar per davant d'una botiga d'instruments en liquidació". Allà hi havia una guitarra amb el tercer descompte aplicat. "Vaig tenir un impuls natural de comprar la guitarra. En arribar a casa i tocar-la, vaig sentir que jo volia ser allò: músic. Tenia cinquanta anys i havia de tornar". Conscient que les conseqüències de no fer-ho serien anímiques, Pardo es vaig enrolar en un grup de versions. "Assajava discretament, amb un esforç personal important", tot combinant feina amb les poques hores lliures.
 
De l'estudi al català
 
Després, va arribar el moment d'entrar a l'estudi i gravar una cançó pròpia. "Allà, sobre la marxa, vam anar gravant un disc", signat per Still Morris. "Vaig veure que m'agradava composar i m'hi vaig llençar de ple. El següent disc, Face to face, ja implica la realització d'un somni, quan el bateria habitual de Miguel Ríos, Vicenç Climent, em va dir que gravaria les bateries". Professional i entregat com pocs, va dedicar tres dies de les festes de Setmana Santa per poder complir la seva paraula. "I la resta de músics van per efecte dominó, comptant amb un planter brutal".
 
Amb amics que eren grans músics com a còmplices, Still Morris depura el seu estil fins arribar a Accés Obert, el seu disc més íntim, autèntic i emocional. "És el primer escrit en català i això es nota a l'hora d'interpretar i en les lletres. Expressar-te en l'idioma amb què sents, parles, estimes, plores i escrius no té res a veure en fer-ho amb un idioma allunyat de tu", explica. "Les cançons són un tros de tu mateix, corresponen a un moment donat". I fer-ho tal com ho sents ho fa tot molt diferent. "He mamat el rock sempre en anglès i, en fer el canvi, tenia por que quedés més cantautor o amb menys força a l'escenari. Però és el contrari: la gent s'enganxa més", conclou.
 

Still Morris és el projecte musical d'Eloi Pardo Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge de la manifestació de l'1 de maig del 2016 a Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Els indicis de recuperació econòmica no s'ha traduït en una recuperació de la capacitat adquisitiva de la població | L'índex de pobresa s'enquista i els sindicats i el Tercer Sector reclamen mesures estructurals | El Govern reconeix que cal un nou model productiu però al·lega que no disposa dels instruments per canviar-lo
01/01/1970
El diputat d'ERC al Congrés insta els consistoris a rubricar per escrit el seu suport a la consulta
Imatge de les cues a l'aeroport del Prat | Twitter @silviamajo
01/01/1970
​Les aglomeracions a les duanes provoquen cues generalitzades i pèrdues de vols | Els passatgers expressen les seves queixes a les xarxes socials
Jordi Reyes explica com ara enllaça feines precàries | Jordi Jon Pardo
Jordi Bes | 5 comentaris
01/01/1970
Jordi Reyes, de 46 anys, es troba ancorat en feines precàries d'ençà que va ser acomiadat de l'empresa on feia vint anys que reparava impressores d'agulla | Amb dos fills i una hipoteca per pagar, treballa en una companyia de carrosseries de cotxes on li notifiquen el dia abans si el renovaran: "No ha estat una crisi, ha estat una estafa, una devaluació de la classe obrera"
La | Pal Robotics
Karma Peiró | 2 comentaris
01/01/1970
La digitalització i la intel·ligència artificial aplicada a la indústria han despertat tot tipus de temors davant la possibilitat que els robots i les màquines substitueixen els humans| NacióDigital ha entrevistat diferents experts per valorar les amenaces reals i contradiccions de la tecnologia al mercat laboral
Ernest Urtasun, Xavier Domènech i Ada Colau, a l'assemblea fundacional del nou partit | Un país en comú
Joan Serra Carné | 7 comentaris
01/01/1970
El deute va ser un element de debat abans de l'assemblea fundacional del nou partit: els ecosocialistes van evitar posar un calendari per resoldre els compromisos amb els bancs | ICV, que va assolir un "acord de comprensió mútua" amb els socis, acumula un deute de 10,6 milions, 4,9 dels quals corresponen a la hipoteca de la seu central | El codi ètic explicita que "el nou espai polític no hereta deutes" de les formacions integrants de la confluència
Donald Trump, cent dies a la Casa Blanca | Europa Press
Pep Martí
01/01/1970
El president republicà ha iniciat el seu mandat amb un Congrés reticent, sense controlar el seu partit, amb la premsa en contra i seriosos conflictes al seu govern