La ressaca del Superdimarts

La classe política nord-americana analitza com ha quedat el mapa després del "Supertuesday" | Entre els demòcrates creix la idea que Trump pot ser més difícil de batre del que sembla

Donald Trump
Donald Trump | Europa Press
02 de març del 2016
Actualitzat el 03 de març a les 7:08h
El Superdimarts ha trasbalsat el paisatge polític nord-americà. Vénen dies d’anàlisis, estratègies i especulacions. Els dos favorits, Hillary Clinton i Donald Trump, han reforçat les seves expectatives, però amb petites correccions: els seus rivals han resistit més del que es preveia. Tots els altres aspirants, Bernie Sanders, Marco Rubio, Ted Cruz, resisteixen.

Clinton no es pot oblidar de Sanders

Malgrat haver-se imposat clarament en set estats en disputa, el cert és que Bernie Sanders ho ha fet millor del que s’esperava. Ha guanyat en quatre estats i ha estat a punt de fer-ho a Massachusetts, cosa que l’hagués deixat en un virtual empat amb Clinton. A més, l’avantatge de l’exsenadora es consolida de manera molt regional, en la regió del sud. Fora d’aquí, pateix. I la majoria dels estats del sud, i els més importants tret de Florida, ja han votat.

Trump no serà un candidat fàcil per Clinton

En l’equip de Clinton creix la tesi que Trump pot ser un rival més dur de rosegar del que sembla. S’atribueix a l’expresident Bill Clinton la defensa d’aquesta visió. Hi ha més demòcrates que assenyalen que el caràcter imprevisible del multimilionari el fa perillós en una elecció. També serà més difícil d’etiquetar com un ultra a mesura que s’acosti a la nominació. Ho és en el tema de la immigració, que ell sap que toca la fibra sensible d’un sector. Però ha demostrat també tenir olfacte per connectar amb sectors contradictoris dels votants. Una batalla entre una política “vella” i un polític “nou” pot oferir sorpreses.

L’èxit de Trump divideix l’stablishment republicà

Des del moment en què s’ha visualitzat que Trump pot guanyar a la Convenció republicana, l’stablishment del partit –que fins fa ben pocs dies el detestava en bloc- s’ha dividit. Mentre la majoria de senadors i dirigents republicans continuen convençuts que el seu triomf s’ha d’evitar com sigui, d’altres ja comencen a plantejar la idea que “potser no seria tan dolent”. El governador de Nova Jersey, considerat un moderat, Chris Christie, després d’enfrontar-s’hi i haver d’abandonar la carrera, ara li dóna suport. Però de moment encara predominen els qui pensen com el veterà Peter Wehner, qui va col·laborar amb les administracions de Reagan i de Bush pare i fill: “Trump seria nefast pel Partit Republicà, però sobretot per la mateixa República”.

El novembre també es juga el control del Congrés

Les eleccions del mes de novembre decidiran més coses que la Casa Blanca. També es renova la Cambra de Representants i un terç del Senat, ara en mans republicanes, que disposen d’una majoria que pot ser reversible. Els demòcrates necessiten guanyar quatre escons més, gens fàcil. Hi ha el convenciment que un Donald Trump com a bandera no serà un gran ajut perquè els candidats del partit s’imposin en Estats indecisos.

El 15 de març pot ser el drama final

Poques vegades hi ha hagut tant de “drama” en una campanya de primàries. En les properes dues setmanes hi ha eleccions a tot un seguit d’estats, el més important dels quals és Michigan, el dia 8. Però serà el 15 de març un dia que pot ser decisiu. S’hi celebren primàries a Florida, Ohio, Illinois, Missouri i Carolina del Nord. Qui guanyi, s’emporta tots els delegats en joc. Si Rubio perd a casa seva, Florida, serà el seu adéu. Però si guanya allí i Cruz ho aconsegueix en algun altre, o el centrista John Kasich s’imposa al seu Estat, Ohio, on està empatat amb Trump, la lluita es pot allargar.