reportatge pobresa energètica

Els fills de Hassan Moujahid sota les mantes del sofà | Jose M. Gutiérrez

Les cases fredes

A Catalunya, més de 600.000 persones pateixen pobresa energètica

La llei 24/2015 prohibeix els talls en el subministrament a les persones en situació de "vulnerabilitat social"

Des de l'administració reconeixen que falten dades per tenir una "fotografia" real

El reportatge, realitzat en col·laboració amb BTV en el marc del Dia Europeu contra la Pobresa Energètica, vol aprofundir en la vessant social de la problemàtica

NacióDigital i BTV presenten dos reportatges sobre pobresa energètica

| 16/02/2016 a les 18:30h
Especial: Destacat NacióDigital
Arxivat a: Societat, Agencia de l'Habitatge de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Taradell, Gas Natural Fenosa, Laia Ortiz, Agbar, pobresa energètica, Endesa
Set graus a la plaça Major de Vic. No és un vespre especialment fred a la capital d'Osona, per tractar-se d'un dia d'hivern. Ja és fosc i Hassan Moujahid es dirigeix cap a casa seva, prop de l'escultura del Merma. "A casa s'hi està calent", diu mentre puja les escales. Aquesta afirmació pot semblar una evidència, però no ho és. Nombroses llars de Catalunya estan fredes. En entrar, la seva dona, la Karima, ja fa una estona que cuina. "Tant bon punt arribo, em poso a fer el sopar. L'escalfor s'escampa una mica pel menjador", diu. Els radiadors elèctrics de la casa estan desendollats. Sota les mantes del sofà s'amaguen els seus dos fills, de 6 i 9 anys.

"Tenim calefacció però no la podem encendre perquè és cara", comença explicant el Hassan. Tanmateix, les despeses mensuals en electricitat arriben a uns 80 euros, tenint en compte que només fa servir l'electricitat per a les bombetes indispensables per il·luminar la casa i escalfar l'aigua. "Jo mateix he canviat la cuina elèctrica per butà, sinó les factures es disparaven", afegeix.

La seva situació laboral, fruit de la crisi econòmica, és absolutament inestable. "Em contracten i em fan fora, em contracten i em fan fora", diu Hassan amb un somriure amarg. "Alguns mesos visc del subsidi d'atur de 426 euros". A pesar de les dificultats, Moujahid es considera prou afortunat. La façana del seu menjador rep sol durant tot el dia i del pis de baix puja l'escalfor de la calefacció del veí. "Aquesta casa és calenta i aprofitem la calor vingui d'on vingui", assegura. "Hi ha gent que està molt pitjor", comenta.

Sí. La família del Hassan pateix pobresa energètica però mai li han arribat a tallar la llum tot i que en alguna ocasió ha hagut de recórrer als serveis socials perquè li paguin un rebut. Segurament no hi ha anat tant sovint com li caldria. "Cada mes cal fer una petició nova i entregar molts papers. Al final, no val la pena", es resigna.
 

Hassan Moujahid mostra part de la documentació per a sol·licitar l'ajuda familiar. Foto: Jose M. Gutiérrez


Com ell, unes 683.700 persones de tot Catalunya (un 9,3% del total de la població catalana) afirmen que tenen dificultats per mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada, d'acord amb les dades de l'Idescat. Els experts consideren que pateix pobresa energètica la persona que no és capaç de pagar-se el "confort", consistent en mantenir una temperatura de 21 graus a la sala d'estar i 18 a la resta de la casa.

Aquest problema social es deu a tres circumstàncies ben presents en la societat catalana. Les dues primers són la caiguda de la renda de les famílies per culpa de la crisi econòmica i l'augment progressiu del preu dels subministraments. Un tercer factor és la ineficiència energètica de les llars, o en altres paraules, el mal aïllament dels habitatges.

Tenint en compte tot això, i parlant ara en termes de renda, es considera que si una persona ha de destinar més del 10% dels seus recursos a pagar la llum, l'aigua i el gas, està davant d'una situació de pobresa energètica.

El Parlament exigeix responsabilitat a les subministradores amb la llei 24/2015


La reducció dels ingressos de les famílies arran de la crisi econòmica i l'increment de preu de la llum, l'aigua i el gas, són dos factors que necessàriament s'han d'analitzar junts. En aquest sentit, les següents dades de l'Idescat aporten una primera fotografia general de la situació: unes de 217.300 llars tenien tots els membres a l'atur l'últim quadrimestre de 2015, i d'aquestes, unes 95.000 no perceben cap ingrés, mentre que des del 2008, la llum ha pujat un 60% i l'aigua una mitjana del 66%.
 
Famílies amb tots els membres a l'atur a Catalunya
Evolució del preu de l'electricitat a Espanya

L'ascens de preus va situar l'estat espanyol, en la segona meitat del 2014, com el quart país amb la factura més cara d'Europa, per darrera de Dinamarca Alemanya i Irlanda. Així, segons les últimes dades publicades per Eurostat, a Espanya es paguen, de mitjana, 23,7 euros per cada 100 quilowatts hora (kWh), gairebé 3 euros per sobre de la mitjana europea, de 20,8 euros. Aquest increment en relació al mateix període de 2013 suposa un encariment del 4,1%, xifra que també està per sobre del 2,9% que registra la mitjana europea.  

Preu de l'electricitat a Europa

Aquestes dues circumstàncies posen les empreses subministradores en el punt de mira. I així ho va fer el Parlament de Catalunya el juliol passat en aprovar la llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge. De moment, aquesta norma proposada via Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ha superat l'escull del Tribunal Constitucional, que sí que va aturar un primer decret de pobresa energètica de la Generalitat.

Ja en el preàmbul, el legislador argumenta el següent: "Durant els tres primers trimestres del 2013, l'oligopoli elèctric que opera a l'estat espanyol (Endesa, Gas Natural Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP) va obtenir un benefici de 7.638 milions d'euros, el doble que el de les elèctriques europees. La principal empresa distribuïdora de llum a Catalunya, Endesa, va declarar un benefici de 1.879 de milions d'euros l'any 2013".

Partint d'aquesta premissa, l'objectiu és que les companyies es facin càrrec, en part, de la responsabilitat social derivada de la situació que viu el país. En primer lloc, s'estableix un principi de garantia, en tant que la llei assegura que les administracions "han de cobrir el dret d'accés als subministraments bàsics d'aigua potable, de gas i d'electricitat". I en segon lloc, hi ha el "principi de precaució", que obliga a les empreses subministradores a posar-se en contacte amb els serveis socials abans de fer cap tall per saber si el client que no paga està en una situació de vulnerabilitat social. A partir d'aquí, la norma ordena a les administracions públiques que signin convenis amb les companyies per  a "garantir que concedeixin ajuts a fons perdut" a les famílies en risc d'exclusió o que "els apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims".

La llei és recent i desconeguda per a molts ciutadans. Però no pas per a les companyies. "Els serveis socials municipals són els que coneixen bé les situacions i estem molt coordinats amb ells perquè quan ells ens verifiquen que hi ha una situació de pobresa energètica nosaltres tenim un procés pel qual parem immediatament l'acció de resseguiment del deute". Així ho declara Josep Codorniu, director del Servei al Client de Gas Natural Fenosa, empresa que ha realitzat uns 6.000 talls en el subministrament de gas i 1.500 en el cas de l'electricitat el 2015, però que no han afectat "clients en situació de vulnerabilitat". Segons afirma el representant de la companyia, es tracta de "gent que no paga per altres raons". 

Per la seva banda, Núria Latorre, directora de clients d'Agbar, també assegura que entre la seva empresa i els clients "sempre" hi ha la mediació dels serveis socials. "Apliquem la llei tal i com regula que s'han de fer els comunicacions a les famílies", remarca. En aquest sentit, els 4.000 talls d'aigua que la seva empresa ha efectuat a l'àrea metropolitana de Barcelona l'any 2015 "sempre" han estat "subministraments domèstics" en els quals no es tenia "constància de la situació vulnerabilitat". 
 

Josep Codorniu, director del Servei al Client de Gas Natural Fenosa; Núria Latorre, directora de clients d'Agbar, i Glòria Fuentes, directora comercial d'Endesa a Catalunya. Foto: Isaac Meler


El procediment per al cas de clients en situació o risc de pobresa depèn del conveni que l'empresa tingui amb cada consistori. "En funció de l'acord, deixem les reclamacions congelades i intentem que a través dels diners disponibles per ajudar aquest tipus de casos o d'arribar a un acord de fraccionament es pugui reconduir la situació i el client torni a consumir gas o electricitat", detalla Codorniu. Això suposa que Gas Natural Fenosa destini 260.000 euros a pagar deutes dels clients que no poden pagar. Diners, que al seu torn, ha aportat la Generalitat. "Es destinen íntegrament a això", assegura, per remarcar que està bé que així sigui: "A Europa es segueix aquest esquema".

Tot i això, a Barcelona hi ha hagut canvi de govern en l'últim any i amb ell s'ha produït canvi en l'aproximació a la pobresa energètica. La tinent d'alcaldessa de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, planteja modificar aquest "esquema" de relació amb les companyies subministradores. Així es va demanar des de l’Ajuntament en la reunió que va mantenir amb les companyies tot i que "la resposta inicial no va ser gaire positiva". Les seves demandes de "corresponsabilitat" en l'aportació de diners, en un primer moment, no van ser ateses. Queda, encara, una altra reunió per insistir.

Ortiz també apunta que l'aplicació del principi de precaució de la llei 24/2015 no s'aplica al 100% i que hi ha hagut "casos puntuals" de talls de subministrament sense la informació prèvia dels serveis socials requerida. "En general la llei es compleix però tampoc tenim tots els mecanismes perquè si hem detectat aleatòriament alguns casos, segur que n'hi ha que se'ns escapen", assegura, alhora que lamenta que les companyies elèctriques no donin les dades dels números dels talls en el subministrament. "No tenim la fotografia completa de la pobresa energètica", es queixa.  
 

Laia Ortiz, tinent d'alcaldessa de Drets Socials a l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Isaac Meler


Glòria Fuentes, directora comercial d'Endesa a Catalunya, evita parlar de dades i es mostra rotunda en aquesta qüestió: "Endesa a Barcelona no ha fet cap tall a clients en vulnerabilitat indicada pels serveis socials". "De fet, si un client es dirigeix a nosaltres i ens diu que es troba amb aquesta situació, paralitzem qualsevol acció perquè aquest client vagi a serveis socials", insisteix.

En el cas d'Endesa, les ajudes han arribat a 11.200 famílies catalanes. Entre elles, Fuentes ressalta el bo social, un mecanisme creat per l'estat espanyol, l'any 2009, amb el decret-llei 6/2009. "Representa un 25% de descompte sobre el preu". L'aportació per a aquesta rebaixa l'estan atenent les empreses subministradores. Així, l'any 2014 el cost del bo social va ser de 182 milions d'euros a nivell estatal, dels quals un 41% els paga Endesa. A Catalunya, aquesta ajuda ha significat una aportació de 16 milions d'euros, segons detalla la directora comercial.



Hassan Moujahid i la seva família, però, no s'han beneficiat d'aquest ajut. "Et demanen molta paperassa. Tan bon punt trobo feina ja me'l tornen a treure, tot i que jo el segueixi necessitant, perquè els meus ingressos són insuficients per pagar rebuts", indica.

En efecte, només tenen dret al bo social persones amb 60 o més anys que percebin pensió mínima per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat; famílies nombroses; famílies amb tots els seus membres a l'atur o clients amb una potència contractada inferior a 3 kW. En la línia del que diu el Hassan, Glòria Fuentes considera que també s'hauria de tenir en compte el criteri de renda a l'hora d'assignar aquesta reducció del preu. 

L'Aliança contra la Pobresa Energètica ofereix suport als afectats per talls en el subministrament


La seguretat amb què s'expressen els representants de les diferents companyies contrasta amb la realitat que manifesten alguns ciutadans agrupats en una entitat anomenada Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). Molts dels seus membres ja han passat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i sembla ser que la manera de fer d'aquell col·lectiu s'ha transmès quasi inalterada. Quan la Yolanda, una de les seves activistes, comença donant les gràcies al "companyonia" i a les "ganes de lluitar", els presents aplaudeixen silenciosament amb les mans alçades i s'escolta algun "Sí se puede". "La lluita ja no és solitud, no esteu sols", promet.

La seva reivindicació és clara: "No s'està aplicant la llei i hi ha gent a qui interessa no aplicar-la", diu als seus companys. Les seves demandes són bonificacions socials i que les empreses assumeixin els seus deutes. "No som deutors de mala fe, sinó que ho som per circumstàncies de la vida", argumenta.



En aquesta reunió en forma d'assemblea hi ha intervencions de tota mena. "El neoliberalisme va donar pas a les privatitzacions i la mercantilització dels recursos és la tercera economia global", explica un dels activistes en el seu torn de paraula. El mantra és "no esteu sols" i "no és culpa vostra". Entre aquestes proclames s’aixeca l'Elisa, una jubilada que viu sola a Barcelona. "Fa dos mesos que em van tallar la llum", relata durant l'assessorament col·lectiu de l'APE a la seu de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). "No trobo res a casa, vaig tot el dia amb una llum de miner".

A part de la duresa que suposa quedar-se sense subministrament, la portaveu d'aquest grup d'activistes, Maria Campuzano, explica que "la gent té vergonya i por" d'anar als serveis socials, comunicar la seva situació i fer efectius els seus drets, motiu pel qual les reunions en grup al local del carrer d'Obradors resulten de vital importància per als afectats. "A vegades tu et tanques en el teu problema però amb el teu company al costat et sents acompanyat en front l'empresa", afegeix un dels assistents que també proclama: "Junts ho aconseguirem tot".
 

Un dels activistes de l'APE i afectat per la pobresa energètica. Foto: Isaac Meler


Les recomanacions que fa Campuzano als afectats que venen a l'assessorament tenen una prioritat. "Alimentació i salut és el primer", declara per al cas que algú pugui preveure que no podrà pagar rebuts. Després cal preocupar-se de demanar les ajudes socials i les bonificacions a la companyia subministradora.

És possible que no funcioni. És aleshores quan arriba l'avís d'impagament de la subministradora. "En aquest avís haurien d'informar que en 30 dies passaran les dades als serveis socials per preguntar si hi ha risc d'exclusió social, però avui encara no hem vist cap carta que parli de la llei 24/2015", explica als presents.

Pot ser que poc després arribi el tall de llum, aigua o gas. "Segur que han incomplert la llei", diu Campuzano. En aquest cas, com recomana la portaveu de l'APE, cal que els afectats vagin directament als serveis socials a reivindicar els seus drets. "Digueu que us han d'atendre avui, és una situació d'emergència", aconsella alhora que insisteix en el fet que l'ajuntament de Barcelona té una "partida il·limitada" per a la pobresa energètica "que no està gastant".

Així ho confirma Laia Ortiz. D'una banda, assegura que quan va entrar al govern municipal es va trobar en el pressupost del 2015 una partida de 2 milions i mig d'euros destinats a pobresa energètica que s'havien pactat in extremis que "no s'estaven executant". Tan és així que en el passat més d'octubre només se n'havia gastat un 25%. Malgrat això, la tinent d'alcaldessa puntualitza que cal un "canvi cultural" de manera que l'objectiu no sigui "que tots els recursos vagin destinats a pagar ràpidament les factures a les elèctriques" sinó d'"exigència a les empreses i empoderament a la ciutadania". Ortiz aposta per campanyes informatives on es digui als consumidors que tenen dret a "trucar i exigir" una rebaixa en la potència i explicar quins comportaments i canvis en l'habitatge poden tenir un impacte en l'estalvi.

Denúncia del control oligopolístic del mercat energètic


Tornant a la relació entre preus i beneficis empresarials, Campuzano és de l'opinió que les companyies subministradores tenen part de la responsabilitat de la pobresa energètica en "tant que tenen beneficis milionaris". A més, critica que "més del 50% del preu no té res a veure" amb el consum, i no dubta en qualificar aquest excés de "costos il·legítims".

En aquest sentit, lamenta que aquest 2016 els ciutadans començaran a pagar, per exemple, en la factura del gas la indemnització de 1.300 milions d'euros a trenta anys pel Projecte Castor, per afegir que en el cas de l'aigua, uns 1.000 milions d'euros de la privatització d'Aigües Ter Llobregat es repercutiran als consumidors. "I amb l'electricitat, paguem tot de peatges que tampoc tenen res a veure amb el consum", sentencia.

Escoltant aquestes declaracions de la portaveu de l'APE, sembla que hi hagi d'haver un punt de trobada amb les companyies. Com al·lega el director del Servei al Client de Gas Natural Fenosa, "Espanya té un dels IVA més alts d'Europa per a l'energia: el 21%". A més, argumenta que, en el cas de l'electricitat, el 70% de la factura no té res a veure amb el subministrament sinó que té a veure amb "totes les despeses del sistema elèctric i impostos", en definitiva, "té a veure amb una política energètica". Així, conclou que "s'ha de matisar el marge o benefici de l'activitat concreta venda gas i electricitat".
 

Pep Puig, enginyer industrial i director d'Ecoserveis Foto: Isaac Meler


Però quins matisos s'han de fer? Per a Pep Puig, enginyer industrial i director d'Ecoserveis, la situació clarament es decanta a favor de les subministradores, especialment les energètiques.

Antigament, les empreses dedicades al negoci de l'electricitat i el gas configuraven mercats monopolístics en territoris concrets arreu de l'estat espanyol, explica Puig. Tanmateix, amb la directiva europea de desregulació dels mercats d'energia de 1997, es produeix un "canvi radical" i passem al panorama actual amb quatre grans empreses que, com diu el director d'Ecoserveis, ara formen "oligopolis".

La directiva europea de 1997 implicava que el cicle productiu de l'energia es dividís. Si abans els monopolis locals acaparaven la producció, el transport, la distribució i la comercialització, a partir de 1997 aquestes fases havien de quedar en mans de diferents empreses. I a l'estat espanyol, és així en almenys dues d'aquestes fases. "Qualsevol persona o empresa pot generar i comercialitzar energia", assegura Puig, alhora que remarca que el transport (en mans de Red Eléctrica Espanyola) i la distribució han quedat fora d'aquesta liberalització.

Però els oligopolis estan presents en totes les fases del cicle productiu del 80% de l'energia que es consumeix a l'estat espanyol i les empreses actuen tant en el mercat liberalitzat i el regulat. El resultat és un mercat amb una competència imperfecta, en detriment de la qualitat de la prestació per als consumidors. Puig és molt crític amb aquesta situació i defensa que la distribució hauria d'estar en mans d'empreses que no tinguessin "res a veure amb gestió i comercialització". "Això ho donava a entendre la directiva", afegeix.

L'aïllament dels edificis, una de les grans causes de la pobresa energètica


Si una família té pocs recursos i el preu de l'energia és alt, la ineficiència energètica del seu habitatge encara agreuja més la situació de pobresa energètica. L'arquitecte Fabián López, també assessor ambiental, explica que aquesta tercera noció te a veure amb característiques d'una casa com "el gruix dels aïllaments" o "la qualitat de les finestres".

Però també hi ha un element important que pot fer que un edifici sigui ineficient energèticament: els ponts tèrmics. Aquests, són el resultat de la "trobada entre elements constructius verticals i horitzontals que si no estan ben resolts es converteixen en passarel·les de la calor, que sempre tendeix a escapar-se des de l'interior de les cases fins a fora". Això significa, per exemple, que un voladís de formigó per a un balcó, si no està cobert amb un bon aïllament, transmetrà la calor de l'interior de la casa a l'exterior. És a dir, energia malgastada.

Això porta cap a una altra realitat: la del material adequat per a casa ús. "Cal saber com es comporta cada material per posar-lo dins de l'edifici", assegura López, per remarcar: "Hi ha materials que necessiten respirar i transpirar, d'altres que utilitzen la humitat de les cases per hidroregular-se". Així, "si el material no esta ben disposat es degrada i esdevé ineficient energèticament".

Per a un tècnic, és fàcil veure en una façana pistes delatores de la ineficiència energètica, però moltes d'elles també són visibles per a l'ull menys expert. "Quan hom visualitza un edifici des de fora pot veure florescències o taques a la façana causades per humitats, que es deuen a mals nivells d'aïllament, el que fa que hi hagi condensacions", detalla López. I posa un últim exemple: "A vegades es marca el contorn de les finestres perquè el nivell d'aïllament d'aquest element respecte la resta de l'edifici és molt dolent i per allà s'està escapant la calor".  

La pobresa energètica causa 7.000 morts prematures el 2012


La doctora Anna Vall-Llosera treballa al CAP Bon Pastor de Barcelona, al districte de Sant Andreu. El centre on treballa està envoltat de cases i blocs de pisos antics, cosa que és sinònim de mal acondicionament tèrmic i baixa eficiència energètica.

Des del seu punt de vista, la pobresa s'ha de tractar de manera global i no s'ha de "parcel·lar". "No conec casos de pobresa energètica només", afirma. El diagnòstic de malalties causades per la pobresa energètica és difícil, ja que, segons explica la doctora, caldria saber com viu cadascú a casa seva. Hi ha qui afronta el dilema heat or eat (calefacció o menjar). "Això la gent no ho explica", lamenta Vall-Llosera.

Sí que està demostrat, en canvi, que viure en una llar que de mitjana estigui per sota dels 18 graus té efectes adversos per a la salut. Concretament, augmenta el risc d'emmalaltir i morir per malalties cardiovasculars relacionades amb problemes de cor i propicia l'aparició de més refredats i bronquitis, alhora que s'agreugen les afeccions d'ossos i articulacions. "Especialment, augmenta el risc de més descompensacions d'asma i MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica), lligada al tabaquisme", afegeix.

Però els perills per a la salut arran de la pobresa energètica no acaben aquí. "L'ús de sistemes de oberts calefacció com estufes sota la taula o estufes de gas augmenten el risc d'accidents a la llar", alerta per subratllar que la pobresa energètica pot contagiar altres esferes de la vida com l'alimentació. "És més barat menjar malament que menjar bé", sentencia, i destaca que molta gent que no pot pagar l'energia necessària per cuinar opta per menjars escombraries o precuinats "més alts en sodis, conservants...".

A això, l'arquitecte Fabián López afegeix que les baixes temperatures a la llar "poden contribuir al fet que es proliferin els insectes, els fongs i les bactèries", elements que també tenen la possibilitat d'acabar afectant la salut.

Amb tot, un estudi de l'Associació de Ciències Ambientals va relacionar la pobresa energètica amb l'excés de mortalitat hivernal. Concretament, l'informe considera que el 2012 es van produir 7.000 morts prematures a tot l'estat espanyol a causa de la pobresa energètica, un 30% (percentatge establert per la Organització Mundial de la Salut) de la mortalitat addicional mitjana de l'hivern a Espanya, que va ser de 24.000 defuncions.
 
La salut mental també és una de les damnificades per la pobresa energètica. La seva repercussió en la vida de les persones pot provocar una verdadera "retracció social", segons adverteix la doctora. "Hi ha gent que explica que se'n va a dormir molt aviat, potser a les set de la tarda, esperant estar el més calent possible al llit", descriu.

Els col·lectius especialment vulnerables són la gent gran, els malalts crònics i els infants i adolescents. En aquest últim cas, la pobresa energètica esdevé un autèntic condicionant de l'escolarització dels qui la pateixen. "Normalment, només s'escalfa una de les habitacions de la llar, per estalviar, de manera que els nens han de fer deures en un ambient sorollós", detalla la doctora.

En aquest senti, Vall-Llosera parla de "malestar emocional i ansietat" lligades a la pobresa i al fet de no poder pagar rebuts dels subministraments. Davant d'aquestes situacions, "intentar posar solucions farmacològiques  no serveix de res", ja que, "la causa és una altra...".

La primera resposta passa per una actuació de caràcter mèdic, però quan es veu que "la situació és més complicada" es posa en coneixement als treballadors socials del centre. "Que a Salut detectem un problema d'aquest tipus vol dir que ja arribem tard", desaprova.

Des del sector sanitari, "l'abordatge d'una malaltia que té causes socials és difícil", insisteix la doctora. Per aquest motiu recomana millorar l'eficiència energètica de les cases i millorar la situació de les persones, fet que repercutiria necessàriament en un "estalvi en l'ús dels recursos sanitaris".

Tot i que la pobresa energètica és ben present en la societat catalana i a "tots els barris de Barcelona", Vall-Llosera lamenta que no hi hagi "una detecció feta del percentatge de gent que no pot pagar subministrament". La recomanació de la doctora és que "la dada" no passi per alt i "serveixi per mobilitzar els recursos adequats: treballar des del CAP en coordinació amb serveis socials i que tots tinguem capacitat de donar resposta".

Europa es fixa en la pobresa energètica


La pobresa energètica no és un fenomen aïllat a Catalunya o l'estat espanyol, sinó que és ben present a la resta de la Unió Europea, especialment en els últims anys. Com demostren les dades d'Eurostat, des de l'any 2012 fins al 2014, més del 10% dels ciutadans europeus asseguraven que no podien mantenir casa seva a una temperatura adequada. Això són més de 50 milions de persones.

(Passar per sobre del mapa per veure dades per països)

Les polítiques posades en marxa des de les institucions europees tenen com a punt de partida la directiva 2009/72/CE, que regula el mercat elèctric, i la 2009/73/CE, del mercat del gas. Segons explica un estudi del departament de Medi Ambient i Ordenació del Territori de Guipúscoa, la UE fa referència a la pobresa energètica com un problema creixent i demana als estats membres que adoptin les mesures oportunes per afrontar-la, com l'"establiment de plans d'acció nacionals o la figura del 'client vulnerable'", a qui estaria prohibit deixar-lo sense servei.

L'informe també analitza la directiva 2012/27/UE, que es centra en l'eficiència energètica dels edificis. Aquí, l'estudi es mostra crític en tant que "les mesures es centren en noves construccions i edificis administratius, i quan fa al·lusió a la renovació d'edificacions residencials ja existents, ho fa proposant una estratègia poc concreta i a llarg termini". Així, es considera que la Unió Europea no ha encarat el problema de la pobresa energètica de manera directa.

D'altra banda, es situa el Regne Unit com una referència en la lluita contra la pobresa energètica "per ser pioner en identificar aquest problema a finals de la dècada dels setanta, per ser el primer a comptar amb una estratègia definida de lluita contra la pobresa energètica i per la varietat de polítiques que ha establert per fer front a aquest problema". De fet, es tracta d'un dels pocs països de la UE que té una definició oficial de pobresa energètica (fuel poverty), de la qual prové el criteri del 10% de la renda.

Com detalla l'estudi, les mesures adoptades pel govern anglès en aquesta matèria passen per ajuts econòmics per fer front al consum d'energia, dedicats al pagament de factures; tarifes socials, consistents en descomptes en factures elèctriques assumits per les companyies i recuperat mitjançant l'augment de les tarifes a la resta de consumidors; mesures d'eficiència energètica, que inclouen finançament o subvencions per a la millora de l'eficiència energètica de les llars, i altres com l'assessorament tècnic per reduir el consum d'energia.

Un edifici de Taradell es converteix en model


Un edifici de Taradell, a la comarca d'Osona, s'ha convertit en referència en la lluita contra la pobresa energètica des del punt de vista de l'eficiència energètica. Es tracta d'un conjunt de 21 habitatges en règim de protecció oficial que, en el marc del projecte europeu RELS, han estat rehabilitats a un nivell òptim.

El punt de partida era pèssim. L'envolupant tèrmica de l'edifici era deficient en una localitat on a l'hivern les temperatures fàcilment baixen per sota dels 0 graus. Així ho explica l'alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer: "Aquests blocs els va construir ADIGSA en l'època que es feien perquè el jovent es pogués emancipar amb uns lloguers baixos, i es comet l'error de construir uns pisos de manera estàndard sense tenir en compte que estem a la comarca d'Osona".

Un dels actuals inquilins, Josep Freixas, jubilat amb una pensió mínima, ja vivia en aquest edifici abans de la rehabilitació i va arribar a pagar 340 euros en la factura de l'electricitat. Com s'ho feia per poder pagar també el lloguer i el menjar cada mes? "Estalviava una mica per aquí i una mica per allà, anava a dinar a casa la meva germana...", explica, per afegir amb cert humor que utilitzava un sistema a base de "compressió": "Com més mantes, menys fred". A pesar de tot, reconeix que va haver d'aguantar baixes temperatures: "Era com ficar-se dins d'una cova, esperava que arribés el vespre per ficar-me al llit".
 

Josep Freixas, al menjador de casa seva. Foto: Isaac Meler

 
La millora és notable. Ara només sol pagar una factura elèctrica de 80 euros. "Tots els que vivim aquí hi hem guanyat molt", diu. Jordi Sanuy, director de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya puntualitza que es tracta d'una "experiència pilot" amb "una altíssima inversió". Més concretament, s'hi han destinat una quantitat per sobre dels 20.000 euros per habitatge amb els quals s'ha aconseguit "l'excel·lència" en matèria de rehabilitació energètica però "difícilment extrapolable" a totes les cases de Catalunya. "Ens ho hem pogut permetre perquè és un projecte que està finançat en més d'un 90% amb fons europeus", explica.

En total, l'estalvi en l'electricitat consumida per l'edifici ha estat del 51,5% amb actuacions que van des de la millora de l'aïllament a l'adequació del funcionament de les plaques solars que hi havia instal·lades al terrat de l'edifici per generar energia fotovoltaica per escalfar l'aigua. Però l'experiència de Taradell ha estat pionera unificant els comptadors de tots els habitatges, cosa que ha suposa un 72% de l'estalvi total. "Hem mantingut els comptadors individuals però el contracte és a través d'un per a tothom", especifica Sanuy, que permet "tenir, de mitjana, 2 kw per llar" i "superar les puntes de consum".

La companyia que subministra electricitat a aquest edifici és Estabanell i, com celebra l'alcalde del poble, va acceptar el tracte pel conjunt d'habitatges socials. Tanmateix, Verdaguer es mostra caut sobre aquesta qüestió: "Tampoc podem dir 'vinga, tothom que s'aboqui a això' perquè estem fent un invent en el marc d'una prova pilot europea. Des d'una vessant social hauríem de treballar tots plegats perquè això fos possible en altres llocs".
 

L'edifici rehabilitat de Taradell gràcies al projecte europeu RELS. Foto: Isaac Meler

 

Aquest cas és ben diferent al de l'actuació que l'Agència ha dut a terme a en uns habitatges de protecció oficial de Sant Adrià. La companyia subministradora, Endesa, s'ha oposat a la unificació dels comptadors esgrimint un la normativa establerta en l'article 79.3 d'un reial decret de l'any 2000 on el govern de José María Aznar va establir el següent: "El contracte de subministrament és personal, i el titular ha de ser l'usuari efectiu de l'energia, que no podrà utilitzar-la en lloc diferent per al qual va ser contractada, ni cedir-la, ni vendre-la a tercers".

Sanuy considera aquesta norma "ambigua" i assegura que seguirà lluitant per estendre els beneficis de la unificació de comptadors.



La cooperativa Tarpuna impulsa l'Associació del Banc d'Energia


Més imaginativa és l'aposta endegada per l'Associació del Banc d'Energia, de la qual la cooperativa Tarpuna n'és promotora. El president d'aquesta associació, David Maruny, ho explica amb un paral·lelisme amb el Banc d'Aliments: "Els seus objectius són evitar el malbaratament i la fam, mentre que els nostres són evitar el malbaratament d'energia i lluitar contra la pobresa energètica".

La solució que plantegen passa per promoure accions d'estalvi amb una vessant solidària. En el cas de persones privades, es fomenta "l'estalvi energètic a casa de manera que una part del benefici després s'aporti al Banc d'Energia", explica Maruny. Mentre que en el cas del sector públic, aquest esquema es vehicula a través de convenis, de manera que les pròpies administracions gestionin els seus propis estalvis i els destinin a projectes d'economització energètica.

Les accions del Banc d'Energia es concreten en "acompanyaments energètics", juntament amb els serveis socials, consistents en visitar cases de persones amb pobresa energètica i fer petites inversions per aconseguir un estalvi energètic. Maruny també apunta que "en funció dels recursos disponibles, es fan accions més importants", com la millora de l'aïllament de la llar. En aquest sentit, destaca que no es tracta de "pagar factures".

Una solució més que s'afegeix al problema de la pobresa energètica.
 

Els fills del Hassan i la Karima al sofà de casa seva. Foto: Jose M. Gutiérrez


El 17 de febrer de 1956 va començar l'última de les tres onades de fred que aquell mes van recórrer Europa. A Catalunya, es va assolir la temperatura més baixa mai registrada: 32 graus sota zero a l'estany Gento de la Vall Fosca, al Pallars Jussà. I Barcelona va experimentar una temperatura mitjana d'1,6 graus, la més baixa des de 1914 per a un mes de febrer.

És en record d'aquells freds que les entitats socials avui demanen que la Unió Europea dediqui aquest dia a la pobresa energètica per recordar que davant dels hiverns que estan per arribar encara hi ha cases fredes.

La Karima acaba de fer el sopar, però abans de marxar, ella i el Hassan insisteixen en ensenyar la resta de la llar. Un passadís ple de catifes porta del menjador al bany i les habitacions. El terra és fred. És la cara nord de la casa i pràcticament no hi toca el sol. "Aquí no s'hi està tant calent".


 

Crèdits 

Text: Isaac Meler
Infografia i dades: Elisenda Pallarés
Fotografia: José M. Gutiérrez i Isaac Meler
Vídeo: Laia Balasch (BTV)
Format: José M. Gutiérrez
Difusió: Grup Esguard

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Em recorda la gent del meu carrer
Anònim, 16/02/2016 a les 19:24
+35
-7
M'agradaria suggerir a ND, si no es gosar molt, que en aquest tipus de reportatges preguntessin al Hassan si creu que els catalans estem pitjor economicament formant part d'espanya i si dona suport a la independència de Catalunya, a molts lectors crec ens agradaria tenir el punt de vista del Hassan, o dic perquè molta gent és queixa de ser pobre a Catalunya però no mouen un dit contra el expoli econòmic del govern espanyolo fins i tot i dona suport.
nacionalització de les empreses energètiques ja!
escèptic antiprocesssista, 17/02/2016 a les 13:53
+6
-5
Mentre les empreses que formen l'oligopoli de la comercialització de l'energia es forren, amb beneficis astronòmics, milers de persones passen fred a casa seva, no tenen aigua calenta, no poden encendre els aparells elèctrics...
Un exemple que el capitalisme és un sistema fallit, perquè no garanteix el benestar de les persones, i fomenta la desigualtat: mentre uns es forren, els altres es moren de fred a casa seva.
A la colla de voltors que dirigeixen aquestes empreses se'ls hauria d'exigir com a mínim responsabilitat social assegurant un mínim de benestar a les persones, i si no en fan cas, responsabilitats penals per fomentar l'encariment exagerat de l'energia molt per sobre del mercat internacional i el cost de l'energia a Europa. Si aquestes mesures no funcionen, potser ens haurem de plantejar la nacionalització d'aquestes empreses per assegurar el subministrament, especialment a les persones més febles (aturats, persones grans, immigrants, persones amb feines precàries, aturats...).
Si teniu fred us foteu, com jo
Anònim, 18/02/2016 a les 19:39
+19
-4
Fot 4 anys que no poso la calefaccio ni una trista estufa d'aira perque no puc pagar. Llavors em foto, i vosatress tambe, foteuvos tots. Si teniu nens petits i bla bla bla es culpa vostra
Exagerados.
Anònim, 09/03/2016 a les 22:25
+0
-0
Cataluña no está en el polo norte !, creo que hay mucha gente exagerando su situación, el clima en Cataluña es bueno , y mucho mas el invierno que estamos pasando, si la gente se abriga un poco dentro de la casa no va a tener frio, y no me pongan como excusa que no tienen ropa, hay muchos lugares donde la dan, de ropa hay de sobra para todos. muchas personas van pidiendo para comer , para alquiler y para electricidad, y luego los ves que llevan un celular último modelo , y la televisión más grande del mercado. Hay que aprender a diferenciar lo necesario de lo inútil , no hay que vivir por encima de nuestras posibilidades.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.