13
de gener
del
2016
Actualitzat
el
14
de gener
a les
22:14h
El Palau de la Generalitat i el Palau Episcopal són veïns, separats per pocs metres i comunicats, precisament, pel carrer del Bisbe. Però sembla que en aquests moments la distància política entre els dos palaus és més gran. Juan José Omella va prendre possessió com a nou arquebisbe de Barcelona el 26 de desembre passat i està prenent el pols a l’arxidiòcesi, però també a la realitat catalana. La seva designació pel Papa Francesc no va ser rebuda amb gran satisfacció per les institucions polítiques catalanes per la manera amb què es va produir. Hi ha cert desencaix entre la Generalitat i l’arquebisbat. Ahir, Juan José Omella no va assistir a l’acte de presa de possessió de Carles Puigdemont.
El nomenament d’Omella va ser saludat amb alegria pel govern de Mariano Rajoy, que temia l’arribada d’un prelat més afí al catalanisme, com hagués pogut ser Joan-Enric Vives, bisbe de la Seu. Omella és considerat una persona molt en sintonia amb les posicions socials de Francesc, però està desconnectat de l’Església catalana. D’ell va quedar el record de quan era bisbe de Barbastre, des d’on es va mostra molt bel·ligerant en el tema de les obres d’art de la Franja.
En l’acte de possessió a la catedral, va fer un discurs sense referències a la situació política catalana. Va sobtar negativament l’ús del castellà en bona part de la seva intervenció, tot i emprar també el català (és originari del Matarranya). Aquest bilingüisme del primer dia va fer témer als sectors catalanistes de l’Església que hi pot haver una reculada pel que fa a la identificació de l’arquebisbe amb la realitat del país, que ha estat evident durant el mandat del cardenal Lluís Martínez Sistach. Omella arriba a Barcelona amb mentalitat castellana. Hi ha observadors de l’Església catalana, en canvi, que aposten per una ràpida adaptació d’un Omella a qui consideren, per damunt de tot, molt hàbil.
Exercicis espirituals
El cert és que ahir, en l’acte de possessió del nou president de la Generalitat, Omella no hi era. Fonts de l’arquebisbat han dit a NacióDigital que Omella estava participant en uns exercicis espirituals a prop de Madrid. Avui sortirà cap a Roma. L’absència, en tot cas, és un fet que cal consignar en una persona a qui els qui el coneixen consideren que té visió política. En el seu lloc, hi va assistir el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull.
La Conferència Episcopal Tarraconense (el conjunt dels bisbes catalans) estava representada al màxim nivell per Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, que n’és el president.
L’altre bisbe present era el de Girona, Francesc Pardo, qui coneix el nou president, que ha estat l’alcalde de Girona els darrers cinc anys. Un bisbe que no hi era però sí que volia assistir-hi és Joan-Enric Vives, bisbe de la Seu i copríncep d’Andorra. Aquesta darrera condició afegia interès a Vives a ser-hi, però no li va ser possible perquè des de la setmana passada es troba a Terra Santa amb una delegació internacional de bisbes.
El nomenament d’Omella va ser saludat amb alegria pel govern de Mariano Rajoy, que temia l’arribada d’un prelat més afí al catalanisme, com hagués pogut ser Joan-Enric Vives, bisbe de la Seu. Omella és considerat una persona molt en sintonia amb les posicions socials de Francesc, però està desconnectat de l’Església catalana. D’ell va quedar el record de quan era bisbe de Barbastre, des d’on es va mostra molt bel·ligerant en el tema de les obres d’art de la Franja.
En l’acte de possessió a la catedral, va fer un discurs sense referències a la situació política catalana. Va sobtar negativament l’ús del castellà en bona part de la seva intervenció, tot i emprar també el català (és originari del Matarranya). Aquest bilingüisme del primer dia va fer témer als sectors catalanistes de l’Església que hi pot haver una reculada pel que fa a la identificació de l’arquebisbe amb la realitat del país, que ha estat evident durant el mandat del cardenal Lluís Martínez Sistach. Omella arriba a Barcelona amb mentalitat castellana. Hi ha observadors de l’Església catalana, en canvi, que aposten per una ràpida adaptació d’un Omella a qui consideren, per damunt de tot, molt hàbil.
Exercicis espirituals
El cert és que ahir, en l’acte de possessió del nou president de la Generalitat, Omella no hi era. Fonts de l’arquebisbat han dit a NacióDigital que Omella estava participant en uns exercicis espirituals a prop de Madrid. Avui sortirà cap a Roma. L’absència, en tot cas, és un fet que cal consignar en una persona a qui els qui el coneixen consideren que té visió política. En el seu lloc, hi va assistir el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull.
La Conferència Episcopal Tarraconense (el conjunt dels bisbes catalans) estava representada al màxim nivell per Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, que n’és el president.
L’altre bisbe present era el de Girona, Francesc Pardo, qui coneix el nou president, que ha estat l’alcalde de Girona els darrers cinc anys. Un bisbe que no hi era però sí que volia assistir-hi és Joan-Enric Vives, bisbe de la Seu i copríncep d’Andorra. Aquesta darrera condició afegia interès a Vives a ser-hi, però no li va ser possible perquè des de la setmana passada es troba a Terra Santa amb una delegació internacional de bisbes.
Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, sortint del Palau de la Generalitat. Foto: Adrià Costa