La comarca entesa com a una aspiració de poder polític és un instrument del passat. No aporta res de nou, de positiu i d'econòmic a la situació de crisi actual ni als plantejaments necessaris per afrontar els temps que vindran.

Fins i tot el Bages o Osona, entesos com a elements de poder polític no tenen cap sentit. Ara el que cal es agrupar, mancomunar serveis, aconseguir economies d'escala, però sense buscar-hi cap protagonisme polític.

Us imagineu que els nou pobles del Moianès (excloc Sta.Maria d'Oló, perquè queda més a prop de Manresa i de Vic que no pas de Moià) tinguessin un sol ajuntament, un sol secretari, un sol interventor, una policia municipal compartida (que és un luxe faraònic per a un Moià arruïnat).

Us imagineu els serveis millors que podríem tenir o els impostos que ens estalviaríem ?

Ara però això no seria viable al Moianès, perquè la seva hipotètica capital està arruïnada per més d'un quart de segle de dilapidació dels seus recursos per part de l'alcalde convergent Montràs (la joia de la corona municipal pujolista).

Els que patim les conseqüències del regnat del virrei Montràs entenem totalment les teves consideracions.

Llàstima que una majoria de moianesos no ho haguessin entès fa vint anys i que potser encara no ho entenguin ara.

El Moianès si que ha de ser comarca per moltes raons tant històriques com socials. En molts documents antics ja constavem com a comarca o zona territorial, se'ns reconeix ser comarca natural, i només cal fer un pas més per ser-ho de manera oficial. Cal traduir aquest fet només amb serveis més pròxims però conservant el que som. Cal que els polítics raonin bé les necessitats de la zona, i que n'argumentin la idoneïtat, que no esdevingui un creixement urbanístic en va, desmesurat ni especulador. No ens cal grans carreteres, polígons i zones urbanitzades, cal conservar el que som, una comarca natural. Bàsicament el fet comarcal el reconeixeriem amb els serveis, al Moianès molts serveis requereixen fer cap a 30-40 km per exemple els serveis sanitàris. Per una societat del benestar cal proximitat pel ciutadà. Tindriem la policia aprop, més control, però no volem més administració perquè si, consells comarcals, administració en excés, el problema o virtut de ser el país com és amb tants funcionaris i tanta descentrelització no treu que siguem una comarca amb identitat pròpia. Som una comarca rural i hem de trobar l'equilibri per esdevenir un bon lloc per viure. Jo sóc de Castellterçol i mai m'he sentit ni em sentiré del Vallès, però és evident que hi ha molts interessos darrera i cal tenir dirigents amb seny i sota control, que estimin la terra i la seva gent.