Comunicat emès per l'ANG

El grup de treball de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona s’ha mostrat molt crític amb la gestió que s’ha estat fent de l’afer del Ter durant l’últim any i, especialment, durant els últims mesos, ja que malgrat haver-hi disponibilitat del recurs addicional generat per la tan esperada dessaladora del Prat de Llobregat des del mes de juliol passat, l’incompliment de la Llei del Ter ha arribat a situacions rècords com la de l’últim mes, en què només en un 7% dels dies s’ha assolit el cabal mínim a Girona (25 de novembre al 25 de desembre, segons dades públiques de l’Agència Catalana de l’Aigua) .

"Malgrat que des del Govern s’ha plantejat repetidament un calendari programat de retorn de cabals al riu Ter basat en l’increment de recurs generat per les plantes dessaladores, que havia de començar amb la posada en funcionament de la moderna i immensa planta del Prat de Llobregat, ara es veu clarament que tot plegat ha estat un engany", denuncien des de l’Observatori. Aquest punt de vista de l’entitat ve reforçat per les paraules del cap de planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua, el sr. Gabriel Borràs, que va reconèixer públicament a la sessió de retorn del procés participatiu del Baix Ter –realitzat fa dues setmanes a Girona– que la planta dessaladora funciona a un rendiment mig degut als seus costos. Segons l’Observatori “és indignant que es digui que els costos de fer funcionar la flamant planta són massa alts com per utilitzar-la a ple rendiment fora de moments excepcionals, quan en el darrer període de sequera l’únic argument del Govern davant de les queixes de la Plataforma del Ter era que el cabal de les dessalinitzadores permetria retornar l’aigua al riu Ter.” Això es pot comprovar tant en les declaracions que va fer el Conseller Francesc Baltasar a Celrà en una reunió amb representants del Consorci Alba-Ter, recollides per El Periódico del 28 de febrer de 2008 , com en les opinions que va manifestar i reiterar en el debat que es va produir a Catalunya Informació el 30 d’abril de 2009 com en les declaracions que va fer el President José Montilla en la inauguració de la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, recollides per l’edició del 20 de juliol de 2009 de La Vanguardia . Per altra banda, en l’esmentat debat a Catalunya Informació, el President del Consorci Alba-Ter ja expressava la preocupació que aquí denunciem, que les dessalinitzadores no funcionessin al rendiment necessari per poder transvasar menys aigua del Ter.

Aquesta situació s’explica sobretot per la qüestió econòmica relativa als diferents costos de cadascuna de les opcions: essent el Ter la més barata, continua essent la sobreexplotada. “Com que l’aigua del Ter –gràcies a la seva bona qualitat– és més barata que la del Llobregat i molt més barata que la provinent de la dessaladora, l’opció escollida continua essent espoliar-la del Ter que no pas generar-la i restituir, progressivament, el riu Ter. Això ja se sabia, eren els grans defensors d’una política basada en dessaladores –enfront el “dimoni” dels transvasaments– els qui ho negaven. És cert que s’està en un context de crisi econòmica i que resulta impopular apujar els preus de l’aigua, però segons va comentar el Sr. Borràs a Girona l’encariment del rebut de que patirien els usuaris de l’àrea metropolitana de Barcelona si la dessalinitzadora funcionés a ple rendiment seria de 6€ anuals. Segons membres de l’ACA, aquest cost no es pot assumir políticament, i per tant la davallada en el transvasament d’aproximadament un 25%, tal com estava previst i es va prometre a Girona el mateix el passat mes de juny, no s’ha produït”.

Membres de l’entitat van mantenir una discussió tensa amb els representants de l’Agència Catalana de l’Aigua també per les irregularitats en els càlculs del cabals, ja que amb la finalitat d’escenificar un compliment de la Llei del 1959 més alt que el real, des de l’ACA es va pretendre fer creure als assistents que el cabal de la sèquia Monar és part del cabal circulant al riu Ter al seu pas per Girona, tal com quedava palès a la documentació que es va lliurar als assistents, on se sumava el cabal dut per la sèquia Monar i l’enregistrat per l’estació d’aforament del Pont de la Barca. “No pot ser que al cap de tants anys encara estiguem discutint què és el cabal del riu Ter. El cabal circulant és l’aigua que passa pel llit del riu i no es pot considerar cabal del Ter allò que no passa pel Ter sinó per una sèquia que hi circula en paral·lel durant diversos quilòmetres. Per aquesta regla de tres, per què no s’hi considera el clavegueram?”. Des de l’Observatori també van criticar aquests jocs de mans per mirar de maquillar la realitat “enlloc de cercar maneres de complir la Llei”, i la discussió va reblar el clau quan el sr. Gabriel Borràs va manifestar que per l’Agència Catalana de l’Aigua la Llei de l’any 1959 no era una llei vinculant per ser “una Llei franquista i no pas una Llei del meu Govern” [sic], afirmació que va generar una gran estupefacció entre l’auditori. Actualment hi ha tres demandes interposades contra l’ACA per aquest afer, acceptades a tràmit i per les quals diversos membres de l’Ateneu ja han declarat com a pèrits-testimonis, basades totes elles en l’incompliment de la Llei del Ter, no derogada i per tant completament vigent en l’actualitat.

Fotografies del riu Ter al seu pas per Sant Julià de Ramis el matí del dia 25 de desembre de 2009 Foto: Narcís Rubio

Segons la web de l’Agència Catalana de l’Aigua , el cabal mitjà circulant aquest dia per l’estació d’aforament del Pont de la Barca era de 1,9 m3/s. A Sant Julià de Ramis, on ja s’hi ha ajuntat el cabal de l’Onyar (que porta el de la sèquia Monar), el nivell d’aigua del riu continua essent mínim.

Resultats que dóna l’aplicatiu de la web de l’Agència Catalana de l’Aigua respecte la consulta dels cabals circulants per Girona del 17 al 28 de desembre de 2009.

Finalment, cal donar la raó al que el diari ABC publicava el 6 de juny de 2009: " La apertura de la desalinizadora de El Prat no encarecerá el recibo del agua ". És lògic, no la tenen en funcionament. I el que és més greu, sembla ser que ja estava decidit així d’abans d’inaugurar-la i tot.
Des de l’Observatori del Ter es reclama que el Govern posi sobre la taula solucions reals i tangibles i que actuï amb la seriositat i el compromís vers el territori que d’ell s’espera.