TEMA: Jep
| Nom: ERC s' està espanyolitzant
ERC ha volgut justificar l' anterior govern tripartit i l' actual govern d' entesa amb l' argument que d' aquesta manera es catalanitzaria el PSC. Però precisament el que està passant és ben bé el contrari. En comptes de catalanitzar-se el PSC el que està passant és que s' està espanyolitzant ERC. Només cal observar l' espanyolització progressiva de TV3 per adonar-se que ERC o bé n' és còmplice o bé ben poca cosa pinta al govern de la Generalitat. ERC està creuant la línia vermella i està acceptant més castellà a l' escola (amb els matisos que vulgueu), la presència d' autors en espanyol a Frankfurt, la invasió de competències de la Generalitat per part del govern espanyol, l' acceptació de la preeminència de la bandera espanyola en els edificis públics de Catalunya, el fet que les Publicacions de la Generalitat cada cop editin més llibres en espanyol, etc...
| |
| I el que es pitjor | 20/02/2007 - 15:59:36 | |
| Nom: Josep - Empordà
La nova llei armonitzadora (LOAPA) que avui ja ens es anunciada i que no tenim ningu per aturar-la.El resultat de les "apostes estrategiques" d'Esquerra, passaran als llibres de text per a ser estudiades com "estrategies catastrófiques".
| |
| Re: Jep | 20/02/2007 - 18:28:40 | |
| Nom: Ripoll
Completament d´acord amb tu, Jep. ERC està desconeguda. A molts ja no ens representa, es que no la reconeixem.
| |
| Montilla no te paper al WC | 20/02/2007 - 18:54:24 | |
| Nom: Joanet
En Carod i en Puigcercos ja tenen el que volian, una poltrona un bon sou i cotxa oficial ara els i cal conservar-ho ni sigui que els i pasi com el altra vegada que els van fotra fora em una puntada de peuPer tant en Montilla quant vagi a fer les seves necesitats fisiologiques no cal que gasti paper ja te le llengua de aquets dos botiflers per deixarli el cul ben net
| |
| Re: Jep | 20/02/2007 - 20:32:43 | |
| Nom: andreu
Si, si tot el que vulgueu ,però si ERC no es treu un às de la màniga de que li serveix esta al govern, cuatre anys pasen ràpit ,i si perden vots no podran tornar a reeditar,s'haura acabat la mamella,tornarà CIU i PP i ja sabem quin pa i donen aquest.De totes maneras el panorama que tenim es futut,i si algu no i dòna una empenta d'aqui a poc parlarem tots espanyol .recordeu que el PSOE ho fa molt be.ells saben el refrany de musolini:per conquerir un pais primer cal poblar-l'ho.i am la tonteria això es el que fan.
| |
| Re: Jep | 21/02/2007 - 14:31:48 | |
| Nom: Josep - Empordà
ERC, canvi de tren Hi ha una línia de continuïtat dins ERC que, partint de la seva fundació, arriba fins a Àngel Colom. Jo, ho he de confessar, no vaig entendre l'embolic que desembocà en la seva sortida i en la consegüent substitució per Josep-Lluís Carod. Els dos, crec, havien estat seminaristes, i sé del cert que de joves visqueren junts a un pis de Barcelona. Eren molt amics i es coneixien bé. Colom fundà La Crida i Carod fou dirigent i candidat a les llistes de Nacionalistes d'Esquerra. Els seus camins es tornaren a trobar quan junts entraren, amb bona part de les seves respectives organitzacions, a ERC. Heribert Barrera féu possible la seva incorporació perquè significava un rejoveniment de la militància (ben necessari, per cert). Després d'Heribert Barrera, i convivint ja amb el tàndem Colom-Carod, hi hagué l'etapa transitòria de Joan Hortalà, economista gens nacionalista (ni esquerrà, ni republicà), que no hi deia gens, en aquell partit. A Hortalà, li disputaren la Secretaria General Colom i Carod per separat en el congrés de Lleida. Allà, Carod intentà entendre's amb Hortalà per derrotar l'independentisme de Colom, però hagué de desistir davant els crits dels militants, que repetien: «Carod Rovira, Catalunya et mira». Aquell fou un precedent clar del relativisme moral que Carod ha aconseguit traslladar ara a tota la cúpula d'ERC. Colom guanyà per poc més de trenta vots Hortalà i reestablí l'independentisme com a principal tret distintiu de la ideologia del partit. Aviat, però, les discrepàncies entre els dos líders es convertiren en font de tensions internes i, finalment, Colom ho deixà estar. Afirmava que davall la capa de crítiques que el sector de Carod li dedicava hi havia la determinació d'acostar ERC als hereus del PSUC (que no record si ja es deien Esquerra Unida, tants de noms han tingut els comunistes). Però jo sempre vaig pensar que eren manies d'en Colom i que no hi havia res més que un enfrontament per ocupar la Secretaria General. Les turbulències que produïa (i produeix) la frivolitat de Pilar Rahola en tots els òrgans de direcció provocaven pertorbacions en qualsevol intent d'anàlisi de la política interna i externa d'ERC. A hores d'ara, malgrat tot, tenc clar que, amb la informació de primera mà de què disposava, havia d'haver estat capaç de capir la raó que tenia Colom i de detectar el paper principal que devia jugar Puigcercós (més que Carod) en tota la conspiració. Joan Puigcercós, sempre pròxim a Colom d'ençà de La Crida, nacionalista de veres, aparcà cínicament les seves conviccions polítiques i s'alià amb els marxistes de Catalunya Lliure i de Nacionalistes d'Esquerra per assegurar-se en poc temps el control del partit. La decisió d'ERC de fer Montilla president de la Generalitat obliga a reinterpretar així la conjura contra Colom. N'és, en realitat, el darrer acte. L'etapa que comença amb el nacionalisme ingenu i balbucejant dels primers temps d'ERC i arriba fins a l'independentisme dels anys 90 deixa pas a una de nova on ja no serà creïble l'equidistància d'ERC ni la seva autonomia envers l'esquerra espanyola. Ara els polítics d'ERC ja no podran citar Macià ni Companys als seus mítings. «Dreta? Esquerra? República? Monarquia?...Catalunya!» és una frase de Macià que haurà de ser arraconada. I l'himne d'Els Segadors. Ara escau més allò de «Proletaris de tot el món, uniu-vos», i després La Internacional.Aquells que som nacionalistes i d'esquerres, per mor de la decisió d'ERC (i d'altres), vivim una tragèdia íntima que es presenta com a inevitable: la incompatibilitat d'aquestes dues conviccions dins les organitzacions polítiques. L'esquerranisme, enlloc d'ideologia alliberadora, molt especialment de les nacions oprimides, esdevé un fanatisme que només és tolerant davant les agressions a la pàtria. Ja no hi ha líders com Macià o Barrera, capaços de voler una Catalunya socialment justa, però, sobretot, lliure. I els que hi ha tapen la seva impostura amb un joc de mans pervers: criminalitzen l'adversari per fer oblidar que s'entenen amb l'enemic.Joan Mir. Professor de la UIB.... www.lobbyperlaindependencia.org
| |
| Re: Jep | 21/02/2007 - 17:22:53 | |
| Nom: Jo bis
Carod i Puigcercós: Botiflers majors del Principat. Deixeu ERC i afilieu-vos al PSOE. No us mereixem!
| |
| Re: Jep | 21/02/2007 - 17:27:47 | |
| Nom: Josep - Empordà
El submarí Carod empeny ERC a renunciar a l'independentisme i a apostar per l'espanyolisme El submarí del PSOE infiltrat a la cúpula d'ERC, Carod Rovira, definitivament s'ha llevat la careta, ha demostrat que la seva famosa "equidistància" era una mentida com unes cases i que mai no ha estat independentista. Molts de militants, votants i simpatitzants d'ERC se neguen a acceptar l'evidència perquè és molt dur haver de reconèixer que t'han estat prenent el pèl durant anys però, al final, els fets són els fets. Es pot aconseguir enganyar una persona o un col.lectiu un dia, una setmana, uns mesos i fins i tot un grapat d'anys però no es pot estafar impúnemnt un poble durant tota una vida. Diguem-ho clar i català: Carod Rovira mai no ha apostat a fons per un projecte independentista. Amb la reedició del Tripartit II, Carod ha mostrat ja definitivament el llautó. Si giram la vista per enrere, però, comprovam que la traïció de Carod, un individu al qual com a mínim se li han de reconèixer les seves capacitats per a la intriga, la manipulació, el joc brut i la conspiració, no és cosa de fa dos dies sinó que ja ve de molts anys enrere, per exemple: 1.- No és la primera vegada que l'impostor i intrigant Carod Rovira provoca un enfrontament fraticida i una "guerra civil" dintre les files del catalanisme. Ara fa justament 10 anys, ja va aconseguir sabotejar des de dintre el projecte independentitsa liderat per Àngel Colom i que va sorgir al congrés de Lleida de 1989. L'argument principal que aleshores va emprar Carod per fer la guerra bruta contra Colom era que la missió d'ERC era "servir la gent per a coses concretes, no per a recordar-los només en forma de cantarella enfadosa l'horitzó cap on volem anar" (14 de juliol de 1996) o que "No ens calen líders independentistes sinó gent que governi el país" (Avui, 11 de setembre de 1996). Carod Rovira, que havia perdut davant Colom la seva candidatura al Congrés de Lleida (novembre 1989), té una ambició de poder i un "ego" totalment desmesurat fins al punt que no va aturar d'emmerdar i de desestabilitzar el partit fins que, després de l'escissió del PI (8 d'octubre de 1996), va aconseguir ésser nomenat Secretari General d'ERC al congrés de Vilafranca (24 de novembre de 1996). En la guerra interna de desgast contra l'independentista Àngel Colom, Carod Rovira i el seu grupet el van acusar de tot: de practicar un "independentisme folklòric", d'ésser un exseminarista que actuava com a submarí de Jordi Pujol, de tenir un discurs pobre i monotemètic, d'actuar com un Messíes, d'ésser un il.luminat, d'actuar pel seu compte i de ser únicament una cara mediàtica, de no tenir una sòlida organització de partit, d'ésser un mans foradades i no ésser prou curós en les despeses,d'anar a veure d'amagat Jordi Pujol cada dos per tres, etc. etc. 2.- En la guerra bruta contra l'independentista Àngel Colom, Carod Rovira se va servir de tot tipus de mentides, intoxicacions i desinformacions. Des de fer córrer rumors per dins el partit dient que Colom era un alcohòlic, que patia la sida o que era un ludòpata, Carod Rovira va incitar les JERC, aleshores dirigides per David Minoves i després per Camil Ros, a fer pintades i pamflets anònims contra Colom i Pilar Rahola; això apart de dedicar -se a filtrar als seus "amics" periodistes d'El País, l'Avui, etc. tot tipus de documentación interna i confidencial del partit que després era àvidament aprofitada pels mitjans espanyolistes. Anys després, sens dubte empès per la mala conciència i en un rampell de sinceritat, Carod va reconèixer: "Vam accentuar de vegades una certa crueltat i una crítica personal excessiva" (Què pensa Josep-Lluís Carod Rovira? Vicent Sanchís. Proa Dèria Editors. Barcelona 2003, pàg. 97). 3.- Pilar Rahola va declarar al diari La Vanguardia, 26 de maig de 1997, que en una conversa amb el ministre d'interior pel PP, Jaime Mayor Oreja, aquest li havia dit: "el Secretario General de ERC me cae bien porque me ha dicho que no es independentista". Aquest Mayor Oreja és el mateix que com a Ministre de l'Interior d'Aznar va enviar un missatge de condol a Carod quan es va morir el seu pare guàrdia civil que havia treballat per als servicis d'informació de la dictadura. 3.- Ens consta que dins la militància d'ERC i el seu entorn ha provocat un gran impacte l'afirmació categòrica del LOBBY PER LA INDEPENDÈNCIA de qualficar Carod de submarí del PSOE i de talp espanyolista infiltrat a la cúpula d'ERC. Dons, ens reafirmam ara en la nostra afirmació i a més afegim que quan Carod va acosenguir la trencadissa d'ERC al 1996, Raimon Obliols va rebre la noticía amb una gran satisfacció tot i afegint que l'escissió era un element positiu en la mesura que oferia un nou panorama polític que permetia construir un projecte d'alternança a CiU. En unes declaracions a La Vanguardia, 6 d'octubre de 2002, Carod ja va declarar que "Esquerra acceptaria tenir ministres a Madrid" dins un govern del PSOE. El temps és un jutge implacable que posa tothom al seu lloc. Moltes vegades, quan hom analitzza uns fets des de la distància curta, se li escapen moltes coses. La campanya bruta de setge i enderroc liderada per Carod Rovira contra l'independentista Àngel Colom durant els anys 1989-1996 obeïa a unes raons profundes que només la perspectiva dels anys ha posat al descobert. Ara tot, però, se comença a explicar i qui vulgui entendre com i perquè Carod Rovira ha arribat a fer president de Catalunya tot un espanyolista com José Montilla, ha d'anar a cercar la resposta en la trajectòria i la biografia personal de Carod. En continuarem parlant... www.lobbyperlaindependencia.org
| |
|
|
-728x90.gif)
