Les Corts de Cadis del 1812 varen fer la primera Constitucio d'Espanya. Els diputats catalans ja es varen queixar que en la divisio territorial es suprimian els lligams historics entres els antics reines de la Corona d'Arago i sobretot els de parla catalana. Divisio, que varen dir, que no havia existit mai. Va ser la primera guitza de manca manca de respecte del nou regim democratic vers les "nacionalitats".
Despres en Ferran VIIe ho va consolidar amb la divisio provincia i durant la Primera Republica es va tornar a plantejar la Federacio Iberica i aqui es va fer el Pacte de Tortosa. Durant un temps curt varem ser estat.
Si despres de les Guerres Napoleoniques o del Frances (per la historiografia espanyola d'independencia)els catalans no haguessim anat a les Corts de Cadis ara potser els PPCC seriem un estat federal o confederal. Pero es va triar la concorsi amb Espanya.
En qualsevol iniciativa dels catalans per reformar o arreglar Espanya perque ens hi poguem trobar tal com som ens surt el reves i posterorment paguem els plats trencats pels altres. Espanya tant en dictadura, democracia o monarquia es uniformisme.
Als catalans com deis l'Unamuno en perd l'estetica. La solucio es mes simple.
Es curioso...la cantidad de momentos en que la Gran Cataluña (la de los indeps, claro) podría haberse salvado...o mejor dicho...haber existido...de haber sucedido las cosas de forma diferente...
En la Transición...en la Guerra Civil...en la 2ª Républica...en la Guerra de Cuba y Filipinas...en las Guerras Carlistas...ahora y esta es nueva...con la PEPA en 1812...con la Guerra de Sucesión...en las Revueltas del SXVII...con el Compromiso de Caspe...con el matrimonio entre Petronila y Ramón...con Carlomagno...con los Árabes...con los Visigodos...con los Romanos...con los Griegos...con los Iberos...con los Hombres de Cromañón y de Neanderthal...con las Glaciaciones...en el Jurásico...con el Big Bang...y por último...Adán y Eva...el comienzo del fin...