La grip és una malaltia respiratòria d'origent víric que apareix els mesos d'hivern

La grip és una malaltia respiratòria produïda pel virus influenza que apareix durant els mesos d’hivern. Es calcula que entre el 10% i el 20% de la població emmalalteix de grip cada any,  i això ocasiona un important nombres de consultes i hospitalitzacions. Enguany, a més, hi ha la novetat que suposa l'arribada de la grip A.

- Especial grip A del Departament de Salut

Fins a un 50% o més de les persones internades en institucions tancades emmalalteix de grip cada any i aproximadament el 25% del processos respiratoris febrils podrien ser causats a la grip.

La elevada morbilitat dóna lloc a un important nombre de consultes mèdiques. La seva convalescència pot oscil·lar entre alguns dies a setmanes. En persones d’edat avançades amb algunes malalties cròniques i en persones infectades pel virus de la immunodeficiència humana (HIV) poden patir la malaltia amb una major gravetat i es poden presentar complicacions per la cual cosa sigui necessari el seu ingrés hospitalari.

Els símptomes
La síndrome gripal és un quadre d’inici brusc on predomina els símptomes generals següents: febre entre 38º i 40º; esgarrifances amb malestar general; mal de cap; desgana; miàlgies (dolors musculars especialment a nivell de les cames i la regió lumbar); dolors a les articulacions.

Per altra banda, els símptomes de caràcter respiratori són la tos seca; la congestió nasal amb secreció i el mal de gola, que es mantenen en un segon pla fins que el quadre general minva (5-7 dies). També apareixen símptoma oculars com  plorera i fotofòbia.

El tractament
El tractament es simptomàtic i consisteix en analgèsics-antipirètics i antiinflamatoris. És millor evitar  l’àcid acetilsalicílic (aspirina) en menors de 18 anys, per la possible associació amb la síndrome de Reye (complicació neurològica). Cal prendre forces líquids i fer repòs.

Cal recordar que els antibiòtics no estan indicats i que el fet de prendre’ls no escurça ni cura la grip. Davant qualsevol dubte consulti el seu metge de família, ell controlarà l’evolució d’aquest procés i podrà detectar si apareix qualsevol complicació.
   
Individus amb risc alt de complicacions
Els grups de risc de la grip estacional són:

• Persones de 60 anys ó més edat
• Adults i nens que han estat sotmesos  a vigilància mèdica o hospitalització durant l’any  anterior a causa de malalties cròniques metabòliques inclosa la diabetis melllitus, disfuncions renals, hepatopaties cròniques, enfermetats hemàtiques i anèmies, malalties neuromusculars greus o immunosupressió (incloses les causades per medicació o per l'HIV)
• Persones internades en institucions tancades: Residencies geriàtriques, centres de malats crònics, malalts mentals
• Adults i nens amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques,inclosa l’asma
• Dones embarassades
• Nens i adolescents (6 mesos-18 anys) tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic i que poden desenvolupar una síndrome de Reye després de la grip

Contraindicacions de la vacuna de la grip
La vacuna contra la grip no s’ha d’administrar a les persones amb episodis previs d’hipersensibilitat greu a l’ou o a altres components de la vacuna.

Els adults amb malalties febrils agudes no han de ser vacunats fins que els símptomes desapareixen. Una malaltia lleu, amb o sense febre, no suposa una contraindicació absoluta,  especialment en nens  amb infecció del tracte respiratori superior. No s’ha de vacunar als nens de menys de 6 mesos d’edat.

Efectivitat de la vacuna
L' efectivitat es màxima en els joves i les persones sanes, i tendeix a disminuir amb l’edat i en presència de malaltes cròniques.

Efectes secundaris
Les reaccions locals són les més freqüents  i les més habituals són: dolor,  l’eritema i la induració en el punt d’injecció,  apareixen aproximadament en el 30% del casos i duren entre un i dos dies.

Les reaccions generals, menys freqüents que les locals, tenen una incidència del 2% i les més comunes són la febre, la miàlgia i el malestar general, a les 6-12 hores desprès de la vacunació, i duren d’un a dos dies.

Francesc Arrabal
Adjunt d’Infermeria de l'ABS Ribes-Campdevànol